Taula de continguts
24 les relacions: Anatema, Apostasia, Avortament, Catolicisme, Cisma, Clergat, Concili d'Elvira, Cristià, Dei gratia, Dogma, Dret canònic, Dret laboral, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Espanya, Eucaristia, Heretgia, In articulo mortis, Ipso facto, Lluita de les Investidures, Papa, Sacrilegi, Separació entre l'Església i l'Estat, Sobirania, 306.
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Veure Excomunió і Anatema
Apostasia
Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).
Veure Excomunió і Apostasia
Avortament
Lavortament és un terme mèdic per a designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.
Veure Excomunió і Avortament
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Excomunió і Catolicisme
Cisma
obra.
Veure Excomunió і Cisma
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Excomunió і Clergat
Concili d'Elvira
El Concili d'Elvira o d'Iliberis (llatí: Concilium Eliberritanum), va ser el primer concili que es va celebrar a la província romana d'Hispània Baetica per l'església cristiana.
Veure Excomunió і Concili d'Elvira
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Excomunió і Cristià
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Veure Excomunió і Dei gratia
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Veure Excomunió і Dogma
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Veure Excomunió і Dret canònic
Dret laboral
El dret laboral (també conegut com a dret del treball o dret social) és una branca del dret on els principis i normes jurídiques tenen per objecte la tutela del treball humà realitzat de forma lliure, per compte d'altres, en relació de dependència i a canvi d'una contraprestació.
Veure Excomunió і Dret laboral
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Excomunió і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Excomunió і Espanya
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Excomunió і Eucaristia
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Excomunió і Heretgia
In articulo mortis
In articulo mortis és una locució llatina que significa 'a punt de morir' i és molt usada en dret i teologia per definir accions o decisions en el tràngol final de l'individu cap a la mort.
Veure Excomunió і In articulo mortis
Ipso facto
Ipso facto és una llatinada que significa pel mateix acte o immediatament, sense necessitat d'un procés.
Veure Excomunió і Ipso facto
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Veure Excomunió і Lluita de les Investidures
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Excomunió і Papa
Sacrilegi
Sacrilegi és un acte o discurs que representa una falta de respecte per aquells objectes, persones o símbols que altres consideren sagrats.
Veure Excomunió і Sacrilegi
Separació entre l'Església i l'Estat
Estats laics el 2011. La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència.
Veure Excomunió і Separació entre l'Església i l'Estat
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Veure Excomunió і Sobirania
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Excomunió і 306
També conegut com Excomunica, Excomunicació, Excomunicar, Excomunicat.