Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Evolució estel·lar і Tipus espectral
Evolució estel·lar і Tipus espectral tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Branca asimptòtica de les gegants, Carboni, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Estel, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella subgegant, Eta de la Quilla, Fusió nuclear, Gegant roig, Gravetat, Hidrogen, Kelvin, Liti, Lluminositat, Magnesi, Massa solar, Metal·licitat, Nana blanca, Nana roja, Núvol molecular, Nebulosa planetària, Nitrogen, Oxigen, Procés triple-alfa, Protoestrella, Radiació, Seqüència principal, Sol, Vent estel·lar.
Branca asimptòtica de les gegants
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.
Branca asimptòtica de les gegants і Evolució estel·lar · Branca asimptòtica de les gegants і Tipus espectral ·
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Carboni і Evolució estel·lar · Carboni і Tipus espectral ·
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Diagrama de Hertzsprung-Russell і Evolució estel·lar · Diagrama de Hertzsprung-Russell і Tipus espectral ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Estel і Evolució estel·lar · Estel і Tipus espectral ·
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.
Estrella de Wolf-Rayet і Evolució estel·lar · Estrella de Wolf-Rayet і Tipus espectral ·
Estrella subgegant
Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.
Estrella subgegant і Evolució estel·lar · Estrella subgegant і Tipus espectral ·
Eta de la Quilla
Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16.
Eta de la Quilla і Evolució estel·lar · Eta de la Quilla і Tipus espectral ·
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Evolució estel·lar і Fusió nuclear · Fusió nuclear і Tipus espectral ·
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Evolució estel·lar і Gegant roig · Gegant roig і Tipus espectral ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Evolució estel·lar і Gravetat · Gravetat і Tipus espectral ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Evolució estel·lar і Hidrogen · Hidrogen і Tipus espectral ·
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Evolució estel·lar і Kelvin · Kelvin і Tipus espectral ·
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Evolució estel·lar і Liti · Liti і Tipus espectral ·
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Evolució estel·lar і Lluminositat · Lluminositat і Tipus espectral ·
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Evolució estel·lar і Magnesi · Magnesi і Tipus espectral ·
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Evolució estel·lar і Massa solar · Massa solar і Tipus espectral ·
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Evolució estel·lar і Metal·licitat · Metal·licitat і Tipus espectral ·
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Evolució estel·lar і Nana blanca · Nana blanca і Tipus espectral ·
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.
Evolució estel·lar і Nana roja · Nana roja і Tipus espectral ·
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Evolució estel·lar і Núvol molecular · Núvol molecular і Tipus espectral ·
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Evolució estel·lar і Nebulosa planetària · Nebulosa planetària і Tipus espectral ·
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Evolució estel·lar і Nitrogen · Nitrogen і Tipus espectral ·
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Evolució estel·lar і Oxigen · Oxigen і Tipus espectral ·
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Evolució estel·lar і Procés triple-alfa · Procés triple-alfa і Tipus espectral ·
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Evolució estel·lar і Protoestrella · Protoestrella і Tipus espectral ·
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Evolució estel·lar і Radiació · Radiació і Tipus espectral ·
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Evolució estel·lar і Seqüència principal · Seqüència principal і Tipus espectral ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Evolució estel·lar і Sol · Sol і Tipus espectral ·
Vent estel·lar
Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.
Evolució estel·lar і Vent estel·lar · Tipus espectral і Vent estel·lar ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Evolució estel·lar і Tipus espectral
- Què tenen en comú Evolució estel·lar і Tipus espectral
- Semblances entre Evolució estel·lar і Tipus espectral
Comparació entre Evolució estel·lar і Tipus espectral
Evolució estel·lar té 72 relacions, mentre que Tipus espectral té 145. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 13.36% = 29 / (72 + 145).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Evolució estel·lar і Tipus espectral. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
