Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bacteris і Toxiinfecció alimentària
Bacteris і Toxiinfecció alimentària tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Actinobacteris, Campilobàcter, Clostridium botulinum, Diarrea, Escheríchia coli, Escherichia coli O157:H7, Estreptococ, Infecció, Malaltia, Malaltia infecciosa, Paràsit, Plaguicida, Protozous, Shigel·la, Sistema immunitari, Vibrió, Virus.
Actinobacteris
Els actinobacteris (Actinobacteria) són un grup de bacteris grampositius que constitueixen un dels més grans fílums bacterians.
Actinobacteris і Bacteris · Actinobacteris і Toxiinfecció alimentària ·
Campilobàcter
Els campilobacteris (Campylobacter) són un gènere d'eubacteris gramnegatius.
Bacteris і Campilobàcter · Campilobàcter і Toxiinfecció alimentària ·
Clostridium botulinum
Clostridium botulinum (abreujat C. botulinum) és un bacteri bacil·lar grampositiu i anaerobi de la família de les clostridiàcies.
Bacteris і Clostridium botulinum · Clostridium botulinum і Toxiinfecció alimentària ·
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Bacteris і Diarrea · Diarrea і Toxiinfecció alimentària ·
Escheríchia coli
L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) o colibacil és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.
Bacteris і Escheríchia coli · Escheríchia coli і Toxiinfecció alimentària ·
Escherichia coli O157:H7
Escherichia coli O157:H7 és un bacteri gramnegatiu, que forma part del grup de soques enterohemorràgiques dE. coli. Aquesta soca produeix enterotoxines les quals també es poden anomenar verotoxines o toxines Shiga.
Bacteris і Escherichia coli O157:H7 · Escherichia coli O157:H7 і Toxiinfecció alimentària ·
Estreptococ
Els estreptococs (Streptococcus) són un gènere de bacteris gram-positius que pertanyen al filum dels firmicuts.
Bacteris і Estreptococ · Estreptococ і Toxiinfecció alimentària ·
Infecció
La infecció d'un dit del peu amb una ungla encarnada, hi ha pus (groc) i una inflamació. (enrogiment i inflamació al voltant de l'ungla). Una infecció és la introducció proliferació d'un microorganisme patogen en un organisme hoste (vegetal, animal, …) que hi produeix substàncies tòxiques, que poden resultar perjudicials per al funcionament normal i provocar una malaltia infecciosa.
Bacteris і Infecció · Infecció і Toxiinfecció alimentària ·
Malaltia
«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.
Bacteris і Malaltia · Malaltia і Toxiinfecció alimentària ·
Malaltia infecciosa
Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme —com bacteris, fongs, virus, protozous, etc.— o per prions.
Bacteris і Malaltia infecciosa · Malaltia infecciosa і Toxiinfecció alimentària ·
Paràsit
Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.
Bacteris і Paràsit · Paràsit і Toxiinfecció alimentària ·
Plaguicida
Un plaguicida o pesticida és un agent químic o biològic usat contra l'acció d'organismes considerats perjudicials per als conreus, la ramaderia i l'home.
Bacteris і Plaguicida · Plaguicida і Toxiinfecció alimentària ·
Protozous
Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.
Bacteris і Protozous · Protozous і Toxiinfecció alimentària ·
Shigel·la
Les shigel·les (Shigella) són eubacteris gramnegatius, no mòbils, no formadors d'espores i incapaços de fermentar la lactosa.
Bacteris і Shigel·la · Shigel·la і Toxiinfecció alimentària ·
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Bacteris і Sistema immunitari · Sistema immunitari і Toxiinfecció alimentària ·
Vibrió
Els vibrions (Vibrio) són un gènere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia de bacils, que es desplacen mitjançant flagels polars.
Bacteris і Vibrió · Toxiinfecció alimentària і Vibrió ·
Virus
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bacteris і Toxiinfecció alimentària
- Què tenen en comú Bacteris і Toxiinfecció alimentària
- Semblances entre Bacteris і Toxiinfecció alimentària
Comparació entre Bacteris і Toxiinfecció alimentària
Bacteris té 432 relacions, mentre que Toxiinfecció alimentària té 124. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 3.06% = 17 / (432 + 124).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bacteris і Toxiinfecció alimentària. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
