Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bacteris і Penicil·lina
Bacteris і Penicil·lina tenen 75 coses en comú (en Uniopèdia): Aminoàcid, Antibiòtic, Anticòs, Bacillus anthracis, Bacteri gramnegatiu, Bacteri grampositiu, Bactericida, Bioquímica, Bipartició, Carboncle (malaltia), Cloramfenicol, Clostridi, Cultiu microbiològic, Diarrea, Diftèria, Difusió, Enterobacteriàcies, Escheríchia coli, Espai periplasmàtic, Esput, Estafilococ, Estreptococ, Evolució, Febre tifoide, Fermentació, Fibrosi quística, Floridura, Fongs, Gènere (biologia), Haemophilus influenzae, ..., Hifa, Infecció, Inflamació, Inhibidor enzimàtic, Lípid, Líquid cefalorraquidi, Louis Pasteur, Malaltia, Medi de cultiu, Medicina, Membrana plasmàtica, Meningitis, Metabolisme, Microbiota intestinal, Microorganisme, Neissèria, Nitrogen, Organisme, Oxigen, Paret cel·lular, Patogen, Paul Ehrlich, Pèptid, Pell, Peptidoglicà, Plasmidi, Pneumònia, Postulats de Koch, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, Pseudomonas aeruginosa, Reacció en cadena de la polimerasa, Resistència als antibiòtics, Ribosoma, Robert Koch, Sang, Sèpsia, Sífilis, Sòl, Shigel·la, Sofre, Taxonomia, Tètanus, Teoria microbiana de la malaltia, Tuberculosi, Virus. Ampliar l'índex (45 més) »
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Aminoàcid і Bacteris · Aminoàcid і Penicil·lina ·
Antibiòtic
Neutròfil humà fagocitant ''Staphylococcus aureus'' resistent a la metaciclina. Un antibiòtic és una substància química capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los.
Antibiòtic і Bacteris · Antibiòtic і Penicil·lina ·
Anticòs
Cada anticòs s'uneix a un antigen en concret, de manera similar a com cada clau obre un pany en concret. Els anticossos (també coneguts com a immunoglobulines) són glicoproteïnes del tipus gamma globulina.
Anticòs і Bacteris · Anticòs і Penicil·lina ·
Bacillus anthracis
Bacillus anthracis és un bacteri patogen gram positiu en forma de bacil que causa el carboncle, una greu malaltia del bestiar que pot infectar també l'espècie humana i és, per tant, una zoonosi.
Bacillus anthracis і Bacteris · Bacillus anthracis і Penicil·lina ·
Bacteri gramnegatiu
''Pseudomonas aeruginosa'' gramnegatiu (bastons vermells-rosats). Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris gramnegatius són aquells bacteris que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.
Bacteri gramnegatiu і Bacteris · Bacteri gramnegatiu і Penicil·lina ·
Bacteri grampositiu
''Bacillus anthracis'' grampositiu (bastons liles) en una mostra de líquid cefalorraquidi. Les altres cèl·lules són leucòcits. Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris grampositius són aquells bacteris que retenen el cristall violeta durant el procés de tinció Gram, de manera que s'observen de color blau o violeta al microscopi òptic, a diferència dels bacteris gramnegatius, que apareixen de color rosa.
Bacteri grampositiu і Bacteris · Bacteri grampositiu і Penicil·lina ·
Bactericida
Un efecte bactericida és aquell que produeix la mort a un bacteri.
Bactericida і Bacteris · Bactericida і Penicil·lina ·
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Bacteris і Bioquímica · Bioquímica і Penicil·lina ·
Bipartició
Fissió binària La bipartició o fissió binària és una forma de divisió cel·lular pròpia dels procariotes: bacteris i arqueobacteris, i en alguns eucariotes unicel·lulars, que consisteix en la divisió d'una cèl·lula en dues cèl·lules isomorfes.
Bacteris і Bipartició · Bipartició і Penicil·lina ·
Carboncle (malaltia)
El terme carboncle (del grec ἄνθραξ, que significa carbó), àntrax maligne, popularment malaltia dels drapaires, malaltia dels cardadors de llana o malaltia dels escorxadors o malgrà fa referència a una sèrie d'infeccions bacterianes produïdes pel bacteri Bacillus anthracis. Els símptomes comencen entre el primer dia i dos mesos després que es contregui la infecció.
Bacteris і Carboncle (malaltia) · Carboncle (malaltia) і Penicil·lina ·
Cloramfenicol
El cloramfenicol és un antibiòtic bacteriostàtic d'ampli espectre obtingut per primer cop de cultius del bacteri del sòl Streptomyces venezuelae.
Bacteris і Cloramfenicol · Cloramfenicol і Penicil·lina ·
Clostridi
Els clostridis (Clostridium) són un gènere de bacteris gram-positius que formen part dels Firmicutes.
Bacteris і Clostridi · Clostridi і Penicil·lina ·
Cultiu microbiològic
Placa de Petri amb agar MacConkey sòlid i un inòcul en estria de ''Proteus vulgaris''. Un cultiu és un mètode per a la multiplicació de microorganismes, com ara bacteris, fongs o virus, en el qual es prepara un medi de cultiu per afavorir el procés desitjat.
Bacteris і Cultiu microbiològic · Cultiu microbiològic і Penicil·lina ·
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Bacteris і Diarrea · Diarrea і Penicil·lina ·
Diftèria
Membranes típiques a amígdales, paladar tou i úvula. La diftèria (del grec διφθέρα, 'membrana'), vulgarment mal blanc, és una malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies respiratòries i digestives.
Bacteris і Diftèria · Diftèria і Penicil·lina ·
Difusió
un procés de difusió de la ciència. Algunes partícules es dissolen en un got d'aigua. Inicialment, les partícules estan prop d'una cantonada del vidre. Si les partícules de tot aleatòriament es mouen ("difusa") per l'aigua, llavors les partícules eventualment es trobaran distribuïdes aleatòriament i de manera uniforme, i organitzada (però encara la difusió se seguirà produint, només que no hi haurà flux net). La difusió és un dels diversos fenòmens de transport que es troben a la natura.
Bacteris і Difusió · Difusió і Penicil·lina ·
Enterobacteriàcies
Les enterobacteriàcies (Enterobacteriaceae) són una família de bacteris gram-negatius que conté més de 30 gèneres i més d'un centenar d'espècies que poden tenir morfologia de bacils o cocs.
Bacteris і Enterobacteriàcies · Enterobacteriàcies і Penicil·lina ·
Escheríchia coli
L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) o colibacil és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.
Bacteris і Escheríchia coli · Escheríchia coli і Penicil·lina ·
Espai periplasmàtic
Il·lustració de la paret cel·lular d'un bacteri gramnegatiu. L'espai perpiplasmàtic és entre ambdues membranes. El periplasma o espai periplasmàtic és un espai envoltat per dues barreres permeables selectives, és a dir membranes biològiques, les quals són la membrana interna (és a dir, la membrana citoplasmàtica) i la membrana exterior en els bacteris gramnegatius.
Bacteris і Espai periplasmàtic · Espai periplasmàtic і Penicil·lina ·
Esput
estreptococs en forma de cocs. L'esput és la matèria expectorada de les vies respiratòries, com ara mocs o flegma, barrejats amb saliva, que poden ser escopits per la boca.
Bacteris і Esput · Esput і Penicil·lina ·
Estafilococ
Els estafilococs (Staphylococcus) són un gènere de bacteris gram-positius i anaeròbics facultatius amb morfologia de cocs que s'agrupen en forma de raïm.
Bacteris і Estafilococ · Estafilococ і Penicil·lina ·
Estreptococ
Els estreptococs (Streptococcus) són un gènere de bacteris gram-positius que pertanyen al filum dels firmicuts.
Bacteris і Estreptococ · Estreptococ і Penicil·lina ·
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Bacteris і Evolució · Evolució і Penicil·lina ·
Febre tifoide
La febre tifoide o febre entèrica és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris anomenats Salmonella typhi (bacil d'Eberth) o Salmonella paratyphi, serotips A, B o C. El mecanisme de contagi és fecal-oral, a través de l'aigua i d'aliments contaminats amb femta.
Bacteris і Febre tifoide · Febre tifoide і Penicil·lina ·
Fermentació
Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.
Bacteris і Fermentació · Fermentació і Penicil·lina ·
Fibrosi quística
La fibrosi quística (abreviatura FQ), també coneguda com a mucoviscidosi (del llatí muccus, "moc", i viscōels seus, "aferrissós"), és una malaltia hereditària freqüent que afecta a l'organisme de forma generalitzada, causant discapacitat progressiva i mort prematura.
Bacteris і Fibrosi quística · Fibrosi quística і Penicil·lina ·
Floridura
Foto microscòpica de les hifes i espores de la floridura ''Aspergillus fumigatus'' Nectarines florides Les floridures són fongs pluricel·lulars de mida microscòpica.
Bacteris і Floridura · Floridura і Penicil·lina ·
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Bacteris і Fongs · Fongs і Penicil·lina ·
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Bacteris і Gènere (biologia) · Gènere (biologia) і Penicil·lina ·
Haemophilus influenzae
Haemophilus influenzae, anteriorment anomenat bacil de Pfeiffer o Bacillus influenzae, és un cocbacil gram-negatiu no mòbil descrit el 1892 per Richard Pfeiffer durant una pandèmia de grip.
Bacteris і Haemophilus influenzae · Haemophilus influenzae і Penicil·lina ·
Hifa
Hifes sota d'un tronc mort Les hifes són els filaments que, reunits, formen el miceli de la majoria dels fongs pluricel·lulars.
Bacteris і Hifa · Hifa і Penicil·lina ·
Infecció
La infecció d'un dit del peu amb una ungla encarnada, hi ha pus (groc) i una inflamació. (enrogiment i inflamació al voltant de l'ungla). Una infecció és la introducció proliferació d'un microorganisme patogen en un organisme hoste (vegetal, animal, …) que hi produeix substàncies tòxiques, que poden resultar perjudicials per al funcionament normal i provocar una malaltia infecciosa.
Bacteris і Infecció · Infecció і Penicil·lina ·
Inflamació
La inflamació o edema és la forma de manifestar-se de moltes malalties.
Bacteris і Inflamació · Inflamació і Penicil·lina ·
Inhibidor enzimàtic
Proteasa HIV en un complex amb un inhibidor ritonavir. L'estructura de la proteasa és la que es veu en vermell, blau i groc. El inhibidor es troba prop del centre com una bola petita. Formada a partir del PDB 1HXW Els inhibidors enzimàtics són molècules que uneixen els enzims i fan disminuir la seva activitat.
Bacteris і Inhibidor enzimàtic · Inhibidor enzimàtic і Penicil·lina ·
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Bacteris і Lípid · Lípid і Penicil·lina ·
Líquid cefalorraquidi
El líquid cefalorraquidi (LCR) és un filtratge del plasma que omple l'espai subaracnoidal i les cavitats internes de l'encèfal, com també part de l'eix neural.
Bacteris і Líquid cefalorraquidi · Líquid cefalorraquidi і Penicil·lina ·
Louis Pasteur
Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès.
Bacteris і Louis Pasteur · Louis Pasteur і Penicil·lina ·
Malaltia
«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.
Bacteris і Malaltia · Malaltia і Penicil·lina ·
Medi de cultiu
Una placa de Petri amb un '''medi de cultiu''' basat en gel d'agar-agar. les línies corresponen a bacteris que han “crescut” sobre el medi. Un medi de cultiu o simplement medi és un líquid o un gel dissenyat per fer de suport a la proliferació cel·lular de microorganismes, cèl·lules, o petites plantes com per exemple la molsa Physcomitrella patens o en cultiu tissular de plantes.
Bacteris і Medi de cultiu · Medi de cultiu і Penicil·lina ·
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Bacteris і Medicina · Medicina і Penicil·lina ·
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Bacteris і Membrana plasmàtica · Membrana plasmàtica і Penicil·lina ·
Meningitis
La meningitis és la inflamació de les meninges.
Bacteris і Meningitis · Meningitis і Penicil·lina ·
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Bacteris і Metabolisme · Metabolisme і Penicil·lina ·
Microbiota intestinal
''Escherichia coli'', una de les moltes espècies de bacteris presents a l'intestí humà. |any.
Bacteris і Microbiota intestinal · Microbiota intestinal і Penicil·lina ·
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Bacteris і Microorganisme · Microorganisme і Penicil·lina ·
Neissèria
Les neissèries (Neisseria) són un gènere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia de diplococ, a banda d'algunes rares excepcions.
Bacteris і Neissèria · Neissèria і Penicil·lina ·
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Bacteris і Nitrogen · Nitrogen і Penicil·lina ·
Organisme
μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.
Bacteris і Organisme · Organisme і Penicil·lina ·
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Bacteris і Oxigen · Oxigen і Penicil·lina ·
Paret cel·lular
Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.
Bacteris і Paret cel·lular · Paret cel·lular і Penicil·lina ·
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Bacteris і Patogen · Patogen і Penicil·lina ·
Paul Ehrlich
Paul Ehrlich (Strehlen, Silèsia, Prússia, Confederació Germànica 1854 (avui Strzelin, Polònia) - Bad Homburg vor der Höhe 1915) va ser un bacteriòleg i catedràtic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1908.
Bacteris і Paul Ehrlich · Paul Ehrlich і Penicil·lina ·
Pèptid
Oligopèptid (Tetrapèptid) Els pèptids (del grec πεπτος, 'digerible') són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics, o enllaç triple amb una conjugació d'ADN (àcid desoxiribonucleic) Els pèptids, igual que les proteïnes, estan presents en la natura i són responsables per un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen.
Bacteris і Pèptid · Pèptid і Penicil·lina ·
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Bacteris і Pell · Pell і Penicil·lina ·
Peptidoglicà
El peptidoglicà és un heteropolímer format per monosacàrids i aminoàcids que esdevé el component principal de la paret bacteriana, junt amb els àcids teicoïcs (en bacteris Gram-positius) o el lipopolisacàrid (en bacteris Gram-negatius).
Bacteris і Peptidoglicà · Penicil·lina і Peptidoglicà ·
Plasmidi
Un plasmidi és una molècula d'ADN circular de doble cadena pròpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix.
Bacteris і Plasmidi · Penicil·lina і Plasmidi ·
Pneumònia
La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó que afecta principalment les cavitats alveolars.
Bacteris і Pneumònia · Penicil·lina і Pneumònia ·
Postulats de Koch
Els Postulats de Koch són uns criteris de finals del que pretenien demostrar que un microorganisme concret és l'agent causal d'una malaltia específica.
Bacteris і Postulats de Koch · Penicil·lina і Postulats de Koch ·
Premi Nobel de Fisiologia o Medicina
Santiago Ramón y Cajal, guanyador del nobel el 1906 El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment.
Bacteris і Premi Nobel de Fisiologia o Medicina · Penicil·lina і Premi Nobel de Fisiologia o Medicina ·
Pseudomonas aeruginosa
''Pseudomonas aeruginosa'' (de color rosa). Pseudomonas aeruginosa (o bacil piociànic, bacil del pus blau, bacil del pus verd) és un bacteri gram negatiu comú que causa malalties en animals i plantes, incloent-hi els humans.
Bacteris і Pseudomonas aeruginosa · Penicil·lina і Pseudomonas aeruginosa ·
Reacció en cadena de la polimerasa
Aquest gel d'agarosa tenyit amb bromur d'etidi mostra diversos productes de PCR obtinguts mitjançant diferents encebadors amb un baix nivell d'especificitat. La reacció en cadena de la polimerasa (coneguda com a PCR, les sigles angleses de polymerase chain reaction) és una tècnica de biologia molecular l'objectiu de la qual és obtenir un gran nombre de còpies d'un fragment d'ADN específic a partir d'una quantitat mínima.
Bacteris і Reacció en cadena de la polimerasa · Penicil·lina і Reacció en cadena de la polimerasa ·
Resistència als antibiòtics
La resistència als antibiòtics és un fenomen pel qual un bacteri esdevé resistent a l'activitat d'un fàrmac antimicrobià.
Bacteris і Resistència als antibiòtics · Penicil·lina і Resistència als antibiòtics ·
Ribosoma
Els ribosomes són orgànuls no membranosos només són visibles al microscopi electrònic a causa de la seva reduïda grandària (30 nm en cèl·lula procariota i 33 nm en eucariota).
Bacteris і Ribosoma · Penicil·lina і Ribosoma ·
Robert Koch
Heinrich Hermann Robert Koch (Clausthal-Zellerfeld, Baixa Saxònia, 11 de desembre de 1843 - 27 de maig de 1910, Baden-Baden) fou un metge i microbiòleg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1905.
Bacteris і Robert Koch · Penicil·lina і Robert Koch ·
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Bacteris і Sang · Penicil·lina і Sang ·
Sèpsia
La sèpsia, abans coneguda com a septicèmia, és una condició mèdica greu que apareix quan la resposta del cos a una infecció causa un dany als teixits i òrgans propis.
Bacteris і Sèpsia · Penicil·lina і Sèpsia ·
Sífilis
La sífilis és una malaltia infecciosa de transmissió sexual que és causada pel bacteri espiroquetàci Treponema pallidum subsp.
Bacteris і Sífilis · Penicil·lina і Sífilis ·
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Bacteris і Sòl · Penicil·lina і Sòl ·
Shigel·la
Les shigel·les (Shigella) són eubacteris gramnegatius, no mòbils, no formadors d'espores i incapaços de fermentar la lactosa.
Bacteris і Shigel·la · Penicil·lina і Shigel·la ·
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Bacteris і Sofre · Penicil·lina і Sofre ·
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Bacteris і Taxonomia · Penicil·lina і Taxonomia ·
Tètanus
El tètanus és una malaltia infecciosa causada per l'exotoxina tetanospasmina del Clostridium tetani, caracteritzada per un augment del to muscular i per la presència d'espasmes.
Bacteris і Tètanus · Penicil·lina і Tètanus ·
Teoria microbiana de la malaltia
Imatge per microscopi electrònic de rastreig del ''Vibrio cholerae''. Aquest és el bacteri que causa el còlera. La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit. 'ésser viu diminut') són la causa d'una àmplia gamma de malalties.
Bacteris і Teoria microbiana de la malaltia · Penicil·lina і Teoria microbiana de la malaltia ·
Tuberculosi
La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).
Bacteris і Tuberculosi · Penicil·lina і Tuberculosi ·
Virus
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bacteris і Penicil·lina
- Què tenen en comú Bacteris і Penicil·lina
- Semblances entre Bacteris і Penicil·lina
Comparació entre Bacteris і Penicil·lina
Bacteris té 432 relacions, mentre que Penicil·lina té 311. Com que tenen en comú 75, l'índex de Jaccard és 10.09% = 75 / (432 + 311).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bacteris і Penicil·lina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
