Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bacteris і Fibrosi quística
Bacteris і Fibrosi quística tenen 46 coses en comú (en Uniopèdia): Actinobacteris, Aeròbic, Antibiòtic, Àcid desoxiribonucleic, Bacteri gramnegatiu, Cèl·lula, Còlera, Citoesquelet, Citoplasma, Clonació, Complement dietètic, Diarrea, Divisió cel·lular, Energia, Enzim, Esput, Expressió gènica, Febre tifoide, Floridura, Fongs, Gènere (biologia), Genètica, Haemophilus influenzae, Hoste, Ió (àtom), Inflamació, Insulina, Llatí, Membrana plasmàtica, Microscopi, ..., Mutació, Oxigen, Patogen, Pell, Pneumònia, Proteïna, Proteobacteris, Pseudomonas aeruginosa, Sang, Sistema immunitari, Suor, Toxina, Trifosfat d'adenosina, Vancomicina, Virus, Vitamina K. Ampliar l'índex (16 més) »
Actinobacteris
Els actinobacteris (Actinobacteria) són un grup de bacteris grampositius que constitueixen un dels més grans fílums bacterians.
Actinobacteris і Bacteris · Actinobacteris і Fibrosi quística ·
Aeròbic
L'aeròbic és una modalitat de gimnàstica sueca amb acompanyament musical que consisteix en una sèrie d'exercicis que faciliten l'oxigenació dels pulmons i el bon funcionament del sistema cardiovascular.
Aeròbic і Bacteris · Aeròbic і Fibrosi quística ·
Antibiòtic
Neutròfil humà fagocitant ''Staphylococcus aureus'' resistent a la metaciclina. Un antibiòtic és una substància química capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los.
Antibiòtic і Bacteris · Antibiòtic і Fibrosi quística ·
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Àcid desoxiribonucleic і Bacteris · Àcid desoxiribonucleic і Fibrosi quística ·
Bacteri gramnegatiu
''Pseudomonas aeruginosa'' gramnegatiu (bastons vermells-rosats). Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris gramnegatius són aquells bacteris que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.
Bacteri gramnegatiu і Bacteris · Bacteri gramnegatiu і Fibrosi quística ·
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Bacteris і Cèl·lula · Cèl·lula і Fibrosi quística ·
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Bacteris і Còlera · Còlera і Fibrosi quística ·
Citoesquelet
Citoesquelet eucariota. Els filaments d'actina es mostren en vermell, els microtúbuls en verd i el nucli en blau. El citoesquelet és una mena de xarxa que disposen les cèl·lules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cel·lular.
Bacteris і Citoesquelet · Citoesquelet і Fibrosi quística ·
Citoplasma
Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.
Bacteris і Citoplasma · Citoplasma і Fibrosi quística ·
Clonació
Molts organismes, inclosos els tremolls, es reprodueixen per clonació, sovint creant grans grups d'organismes amb el mateix ADN. L'exemple que podem veure a la imatge és de l'espècie Populus tremuloides. Els clons o clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom.
Bacteris і Clonació · Clonació і Fibrosi quística ·
Complement dietètic
Complement dietètic a base de melatonina en forma de gominola Un complement dietètic (també conegut com a complement alimentari, i erròniament conegut com a suplement alimentari o suplement nutricional per la influència de l'anglès, nutritional supplement), és una preparació que tracta de complementar la dieta i proporcionar una millor nutrició amb la ingesta de diferents nutrients com ara les vitamines, minerals dietètics, fibra, àcids grassos o aminoàcids, que poden mancar o no ser consumits en quantitats suficients en la dieta d'una persona.
Bacteris і Complement dietètic · Complement dietètic і Fibrosi quística ·
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Bacteris і Diarrea · Diarrea і Fibrosi quística ·
Divisió cel·lular
Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. Divisió cel·lular en procariotes (fissió binària) i eucariotes (mitosi i meiosi). Les línies gruixudes són cromosomes, i les primes línies blaves són fibres que estiren els cromosomes i separen els extrems de la cèl·lula. '''El cicle cel·lular en eucariotes:''' I.
Bacteris і Divisió cel·lular · Divisió cel·lular і Fibrosi quística ·
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Bacteris і Energia · Energia і Fibrosi quística ·
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Bacteris і Enzim · Enzim і Fibrosi quística ·
Esput
estreptococs en forma de cocs. L'esput és la matèria expectorada de les vies respiratòries, com ara mocs o flegma, barrejats amb saliva, que poden ser escopits per la boca.
Bacteris і Esput · Esput і Fibrosi quística ·
Expressió gènica
En genètica clàssica l'expressió genètica o expressió gènica consisteix en el fet que una característica del genotip es manifesti en el fenotip.
Bacteris і Expressió gènica · Expressió gènica і Fibrosi quística ·
Febre tifoide
La febre tifoide o febre entèrica és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris anomenats Salmonella typhi (bacil d'Eberth) o Salmonella paratyphi, serotips A, B o C. El mecanisme de contagi és fecal-oral, a través de l'aigua i d'aliments contaminats amb femta.
Bacteris і Febre tifoide · Febre tifoide і Fibrosi quística ·
Floridura
Foto microscòpica de les hifes i espores de la floridura ''Aspergillus fumigatus'' Nectarines florides Les floridures són fongs pluricel·lulars de mida microscòpica.
Bacteris і Floridura · Fibrosi quística і Floridura ·
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Bacteris і Fongs · Fibrosi quística і Fongs ·
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Bacteris і Gènere (biologia) · Fibrosi quística і Gènere (biologia) ·
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Bacteris і Genètica · Fibrosi quística і Genètica ·
Haemophilus influenzae
Haemophilus influenzae, anteriorment anomenat bacil de Pfeiffer o Bacillus influenzae, és un cocbacil gram-negatiu no mòbil descrit el 1892 per Richard Pfeiffer durant una pandèmia de grip.
Bacteris і Haemophilus influenzae · Fibrosi quística і Haemophilus influenzae ·
Hoste
En biologia, un hoste o hostatger és un organisme que alberga un altre organisme, que és un soci mutualista o comensalista que proveu generalment protecció i aliment.
Bacteris і Hoste · Fibrosi quística і Hoste ·
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Bacteris і Ió (àtom) · Fibrosi quística і Ió (àtom) ·
Inflamació
La inflamació o edema és la forma de manifestar-se de moltes malalties.
Bacteris і Inflamació · Fibrosi quística і Inflamació ·
Insulina
Cristalls d'Insulina La insulina és una hormona que té efectes importants sobre el metabolisme i altres funcions de l'organisme.
Bacteris і Insulina · Fibrosi quística і Insulina ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Bacteris і Llatí · Fibrosi quística і Llatí ·
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Bacteris і Membrana plasmàtica · Fibrosi quística і Membrana plasmàtica ·
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Bacteris і Microscopi · Fibrosi quística і Microscopi ·
Mutació
En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.
Bacteris і Mutació · Fibrosi quística і Mutació ·
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Bacteris і Oxigen · Fibrosi quística і Oxigen ·
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Bacteris і Patogen · Fibrosi quística і Patogen ·
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Bacteris і Pell · Fibrosi quística і Pell ·
Pneumònia
La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó que afecta principalment les cavitats alveolars.
Bacteris і Pneumònia · Fibrosi quística і Pneumònia ·
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Bacteris і Proteïna · Fibrosi quística і Proteïna ·
Proteobacteris
Els proteobacteris (Proteobacteria) formen un dels grups més nombrós de bacteris.
Bacteris і Proteobacteris · Fibrosi quística і Proteobacteris ·
Pseudomonas aeruginosa
''Pseudomonas aeruginosa'' (de color rosa). Pseudomonas aeruginosa (o bacil piociànic, bacil del pus blau, bacil del pus verd) és un bacteri gram negatiu comú que causa malalties en animals i plantes, incloent-hi els humans.
Bacteris і Pseudomonas aeruginosa · Fibrosi quística і Pseudomonas aeruginosa ·
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Bacteris і Sang · Fibrosi quística і Sang ·
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Bacteris і Sistema immunitari · Fibrosi quística і Sistema immunitari ·
Suor
Gotes de suor. La suor és el líquid produït per les glàndules sudorípares.
Bacteris і Suor · Fibrosi quística і Suor ·
Toxina
Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.
Bacteris і Toxina · Fibrosi quística і Toxina ·
Trifosfat d'adenosina
El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.
Bacteris і Trifosfat d'adenosina · Fibrosi quística і Trifosfat d'adenosina ·
Vancomicina
La vancomicina és un antibiòtic de la família dels glicopèptids.
Bacteris і Vancomicina · Fibrosi quística і Vancomicina ·
Virus
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.
Bacteris і Virus · Fibrosi quística і Virus ·
Vitamina K
Vitamina K1 (filoquinona).). Ambdues contenen un anell funcional de nafotquinona i una cadena lateral alifàtica. La filoquinona té un anell lateral fitil. Vitamina K₂ (menaquinona). En la menaquinona la cadena lateral està constituïda per un nombre variable de residus isoprenoides. Vitamina K (K de "Koagulations-Vitamin" en Alemany i Escandinau) fa referència a un grup de vitamines liposolubles, hidròfobes, que són necessàries per a la modificació post-traduccional de certes proteïnes, majoritàriament requerides per la coagulació sanguínia.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bacteris і Fibrosi quística
- Què tenen en comú Bacteris і Fibrosi quística
- Semblances entre Bacteris і Fibrosi quística
Comparació entre Bacteris і Fibrosi quística
Bacteris té 432 relacions, mentre que Fibrosi quística té 277. Com que tenen en comú 46, l'índex de Jaccard és 6.49% = 46 / (432 + 277).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bacteris і Fibrosi quística. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
