Taula de continguts
111 les relacions: Alps, Apenins, Arezzo, Arno, Arquitectura etrusca, Art etrusc, Úmbria, Atis de Meònia, Bientina, Blera, Caere, Capena, Capraia, Cecina, Chiani, Chiusi, Claudi Ptolemeu, Colònia romana, Comtat de Túsculum, Cortona, Cosa (Ansedònia), Dionisi d'Halicarnàs, Elba (illa), Estadi (mesura), Estrabó, Etrúria, Etrusc, Etruscs, Faesulae, Falerii, Fanum Voltumnae, Ferònia, Ferentium, Fescennium, Fiora, Florència, Forum Clodii, Fregenae, Gàl·lia Cisalpina, Giglio, Gorgona, Hel·lànic de Mitilene, Heròdot, Imperi Romà, Itinerari d'Antoní, Laci (antic), Lídia, Licòfron, Lidos, Ligúria, ... Ampliar l'índex (61 més) »
- Història de l'Úmbria
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Etrúria і Alps
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Veure Etrúria і Apenins
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Veure Etrúria і Arezzo
Arno
LArno és un riu de la Toscana, a Itàlia.
Veure Etrúria і Arno
Arquitectura etrusca
Muralles de Vetulònia L'arquitectura etrusca és poc coneguda per la manca de troballes arqueològiques rellevants.
Veure Etrúria і Arquitectura etrusca
Art etrusc
Caront), amb un martell Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps, que es van produir en un període entre el i el.
Veure Etrúria і Art etrusc
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Veure Etrúria і Úmbria
Atis de Meònia
Atis (en grec antic Ἄττις o Ἄττης) va ser un rei llegendari dels meonis.
Veure Etrúria і Atis de Meònia
Bientina
Bientina és un municipi situat al territori de la província de Pisa, a la regió de la Toscana (Itàlia).
Veure Etrúria і Bientina
Blera
Blera és un municipi de la província de Viterbo, a la regió italiana del Laci.
Veure Etrúria і Blera
Caere
Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).
Veure Etrúria і Caere
Capena
Capena és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.
Veure Etrúria і Capena
Capraia
Capraia (coneguda anteriorment com a Capraria) és una illa d'Itàlia, que forma part de l'Arxipèlag Toscà, a la Província de Liorna, a la Toscana.
Veure Etrúria і Capraia
Cecina
El Cecina és un riu d'Itàlia, a la Toscana.
Veure Etrúria і Cecina
Chiani
El Chiani és un riu d'Itàlia, a la Toscana, afluent per la dreta del Paglia que és un afluent del Tiber.
Veure Etrúria і Chiani
Chiusi
Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.
Veure Etrúria і Chiusi
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Etrúria і Claudi Ptolemeu
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Etrúria і Colònia romana
Comtat de Túsculum
El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.
Veure Etrúria і Comtat de Túsculum
Cortona
Cortona és una ciutat d'Itàlia a la província d'Arezzo, regió de la Toscana, amb prop de trenta mil habitants.
Veure Etrúria і Cortona
Cosa (Ansedònia)
Fragment de la muralla. Cosa fou una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Graviscae.
Veure Etrúria і Cosa (Ansedònia)
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Etrúria і Dionisi d'Halicarnàs
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Veure Etrúria і Elba (illa)
Estadi (mesura)
Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.
Veure Etrúria і Estadi (mesura)
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Etrúria і Estrabó
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Etrúria і Etrúria
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Veure Etrúria і Etrusc
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Etrúria і Etruscs
Faesulae
Àrea arqueològica de '''Faesulae''', l'actual Fiesole, amb el teatre romà en primer terme Faesulae (en llatí Faesulae, en grec antic Φαισοῦλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada en un turó a la vall de l'Arno, a uns 5 km de Florència.
Veure Etrúria і Faesulae
Falerii
Localització de ''Falerii'', a 50 km de Roma, amb la qual enllaçava per la via Flamínia. Faleris (en llatí Falerii o Falerium) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada a l'oest del Tíber i al nord del mont Soracte.
Veure Etrúria і Falerii
Fanum Voltumnae
Fanum Voltumnae va ser el principal santuari d'Etrúria, on les ciutats etrusques tenien les seves reunions anyals, de caràcter més religiós que polític.
Veure Etrúria і Fanum Voltumnae
Ferònia
Ferònia (llatí Feronia) (grec Φερωνία, Estrabó; Λοῦκος Φηρωνίας, Ptolemeu) fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa.
Veure Etrúria і Ferònia
Ferentium
Ferentium o Ferentinum (en grec antic Φερεντῖνον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada al nord de les muntanyes Cimínies, a uns 8 km del Tíber i a la mateixa distància de l'actual Viterbo.
Veure Etrúria і Ferentium
Fescennium
Fescennium o Fescenium (en grec antic Φασκένιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, propera a Falerii.
Veure Etrúria і Fescennium
Fiora
El Fiora és un riu d'Itàlia que travessa la Toscana i el Laci.
Veure Etrúria і Fiora
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Etrúria і Florència
Forum Clodii
Forum Clodii era una ciutat d'Etrúria situada a la via Clòdia.
Veure Etrúria і Forum Clodii
Fregenae
Fregenae (en grec antic Φρεγήνα) va ser una ciutat de la costa d'Etrúria entre Alsium i la desembocadura del Tíber.
Veure Etrúria і Fregenae
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Etrúria і Gàl·lia Cisalpina
Giglio
Giglio és una illa i un municipi de la província de Grosseto, a la costa de la Toscana, a Itàlia, al sud-est de l'illa d'Elba.
Veure Etrúria і Giglio
Gorgona
Gorgona (Ὀργών o Γοργόνη; Urgo o Gorgon) és una petita illa de la mar Tirrena entre Toscana i Còrsega a uns 30 km de la costa de Toscana.
Veure Etrúria і Gorgona
Hel·lànic de Mitilene
Hel·lànic (Hellanicus) fou un logògraf de l'antiga Grècia que visqué al i era natural de Mitilene, a l'illa de Lesbos.
Veure Etrúria і Hel·lànic de Mitilene
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Etrúria і Heròdot
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Etrúria і Imperi Romà
Itinerari d'Antoní
vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).
Veure Etrúria і Itinerari d'Antoní
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Etrúria і Laci (antic)
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Veure Etrúria і Lídia
Licòfron
Licòfron, fill de Socles, fou un poeta i gramàtic de l'escola alexandrina nascut a Calcis d'Eubea.
Veure Etrúria і Licòfron
Lidos
Lidos (en grec antic Λυδός) va ser, segons la mitologia grega, un rei dels meonis, fill d'Atis, que al seu torn era fill de Manes.
Veure Etrúria і Lidos
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure Etrúria і Ligúria
Liorna
Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.
Veure Etrúria і Liorna
Llac de Bolsena
El llac de Bolsena (en llatí: Lacus Volsinii o Vilsiniensis) és un llac de cràter de formació volcànica, situat al centre d'Itàlia.
Veure Etrúria і Llac de Bolsena
Llac de Bracciano
El llac de Bracciano (en llatí:Lacus sabatinus) és un llac d'origen volcànic situat al nord de la província de Roma (Itàlia) i un tram de la seva riba pertany administrativament al territori municipal de Roma.
Veure Etrúria і Llac de Bracciano
Llac de Chiusi
El llac de Chiusi (en italià escrit: i pronunciat Kiuzi) és un llac de la Toscana, situat a pocs quilòmetres al nord-est del municipi que li dona el nom, Chiusi, i a pocs quilòmetres al sud-est del llac de Montepulciano.
Veure Etrúria і Llac de Chiusi
Llac de Vico
El Llac de Vico (en italià, Lago di Vico, en llatí Lacus Ciminus o Lacus Ciminius) és un llac d'origen volcànic al nord de la regió del Laci, a la Itàlia central.
Veure Etrúria і Llac de Vico
Llac Trasimè
El llac Trasimè (en italià: Trasimeno) és un dels més grans i importants llacs italians, situat a la regió d'Umbria(antiga Etrúria), entre els municipis de Cortona i Perusa.
Veure Etrúria і Llac Trasimè
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Etrúria і Llatí
Llista de ciutats d'Etrúria
Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.
Veure Etrúria і Llista de ciutats d'Etrúria
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure Etrúria і Lucca
Luna (Etrúria)
Luna (en grec antic Λούνα o Σελήνης πόλις) va ser una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria.
Veure Etrúria і Luna (Etrúria)
Magra
El Magra és un riu del nord d'Itàlia, de 62 km de longitud, que discorre pels municipis de Pontremoli, Filattiera, Villafranca in Lunigiana i Aulla a la província de Massa-Carrara (Toscana); i per Sant Stefano di Magra, Vezzano Ligure, Arcola, Sarzana i Ameglia, a la província de La Spezia (Ligúria), a la mar Tirrena.
Veure Etrúria і Magra
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Veure Etrúria і Mar Tirrena
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Etrúria і Marc Terenci Varró
Milla romana
meridià Milla romana (Milliare, milliarium o mille passuum) va ser una mesura de longitud de l'antiga Roma equivalent a mil passes de cinc peus cadascuna, i per tant equivalent a cinc mil peus (1479,5 metres, ja que la milla romana era lleugerament més curta que la milla anglesa moderna).
Veure Etrúria і Milla romana
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Veure Etrúria і Mitologia etrusca
Montecristo
Montecristo és una illa italiana de la mar Tirrena, a la costa de Toscana, al sud d'Elba, entre Pianosa (a mig camí entre Montecristo i Elba) i Giglio.
Veure Etrúria і Montecristo
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Etrúria і Napoleó Bonaparte
Nepi
Nepi, anomenat Nepet o Nepete pels etruscs, és un municipi de grandària mitjana, situat a la província de Viterbo, al Laci (Itàlia).
Veure Etrúria і Nepi
Notitia Dignitatum
La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.
Veure Etrúria і Notitia Dignitatum
Ombrone
LOmbrone és un riu del nord d'Itàlia.
Veure Etrúria і Ombrone
Orte
Orte és una ciutat d'Itàlia a la regió del Laci, província de Viterbo.
Veure Etrúria і Orte
Pelasgs
Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.
Veure Etrúria і Pelasgs
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Etrúria і Península Itàlica
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Veure Etrúria і Perusa
Pianosa
Pianosa és una petita illa de la mar Tirrena a uns 15 km al sud-oest d'Elba, part de la província de Livorno i de la comuna de Campo nell'Elba.
Veure Etrúria і Pianosa
Piombino
Piombino és una comuna de la costa de Toscana, enfront d'Elba, a la regió de Toscana, província de Livorno.
Veure Etrúria і Piombino
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Etrúria і Pisa
Pistoia
Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.
Veure Etrúria і Pistoia
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Veure Etrúria і Plaute
Polimartium
Polimartium va ser una ciutat d'Etrúria a la dreta del Tíber, a uns 18 km a l'est de Viterbo.
Veure Etrúria і Polimartium
Populònia
Populònia (en llatí Populonia o Populonium, en grec antic Ποπλώνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a la costa, enfront de l'illa d'Elba, a uns 8 km al nord de Piombino.
Veure Etrúria і Populònia
Regne d'Etrúria
El Regne d'Etrúria (en italià: Regno di Etruria) fou un estat satèl·lit que va existir del 1801 al 1807 sota la imposició de Napoleó Bonaparte.
Veure Etrúria і Regne d'Etrúria
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Veure Etrúria і Riu Po
Rusellae
Rusellae o Ruselles (en grec antic Ῥουσέλλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada a uns 10 km de la costa i un 5 km de la riba del riu Umbro (Ombrone).
Veure Etrúria і Rusellae
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Veure Etrúria і Sabins
Satúrnia
Satúrnia (en llatí Saturnia, en grec antic Σατουπνία) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vall de lAlbinia (Albegna) a uns 40 km de la desembocadura.
Veure Etrúria і Satúrnia
Serchio
El Serchio és un riu de la Toscana a Itàlia.
Veure Etrúria і Serchio
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Veure Etrúria і Siena
Sutri
Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants.
Veure Etrúria і Sutri
Tarquínia
Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.
Veure Etrúria і Tarquínia
Taula de Peutinger
Conrad Peutinger La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena.
Veure Etrúria і Taula de Peutinger
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure Etrúria і Tíber
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Etrúria і Tessàlia
Timeu de Tauromènion
Timeu (Timaeus; Tauromènion, Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià.
Veure Etrúria і Timeu de Tauromènion
Tirrè (fill d'Atis)
A les mitologies estrusca i grega, Tirrè (en Τυρρηνός, en llatí Tirrenus), fill d'Atis i de Cal·lítea (o d'Heracles i d'Òmfale, segons altres genealogies), va ser un dels fundadors de la federació etrusca de dotze ciutats, amb el seu germà Tarcont.
Veure Etrúria і Tirrè (fill d'Atis)
Tirrens
Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.
Veure Etrúria і Tirrens
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Etrúria і Titus Livi
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Etrúria і Toscana
Tuscània
Tuscània va ser una ciutat de la part sud d'Etrúria, uns 20 km al nord-est de Tarquínia.
Veure Etrúria і Tuscània
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Veure Etrúria і Umbres
Vadimonis
El llac Vadimonis (Lacus Vadimonis) és un petit llac d'Etrúria, que avui es diu llac de Bassano (Laghetto di Bassano), entre els turons Ciminis i el Tíber, del qual Plini el Jove diu que antigament havia tingut diverses illes flotants (terra que es mou amb els vents o corrents) i que fou teatre de dues batalles.
Veure Etrúria і Vadimonis
Valeri Cató
Publi Valeri Cató (en) va ser un escriptor i poeta romà del, que va florir als últims temps de la República.
Veure Etrúria і Valeri Cató
Veios
Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.
Veure Etrúria і Veios
Vetulònia
Vetulònia (en etrusc Vetluna) és un nucli del municipi italià de Castiglione della Pescaia al sud de la Toscana.
Veure Etrúria і Vetulònia
Via Aurèlia
La Via Aurèlia en groc. La Via Aurèlia (en llatí Via Aurelia) va ser una via romana que portava de Roma a Pisa (Etrúria) i a la costa de Ligúria i als Alps marítims.
Veure Etrúria і Via Aurèlia
Via Càssia
La '''via Càssia''' en verd La via Càssia (en llatí Via Cassia) era el nom d'una via romana a Itàlia, que portava de Roma a Arretium per Florència i Lucca.
Veure Etrúria і Via Càssia
Via Clòdia
Via Clòdia (llatí Via Clodia) va ser el nom d'una via romana que s'iniciava com una bifurcació de la via Càssia a unes 10 milles de la ciutat de Roma.
Veure Etrúria і Via Clòdia
Volci
Volci va ser una ciutat d'Etrúria situada en una plana a la riba dreta del riu Armina (avui Fiora), a uns 15 km de la desembocadura.
Veure Etrúria і Volci
Volsinii
Volsinii o Vulsinii (en etrusc Velzna, en grec antic Οὐολσίνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Clòdia, entre Clusium i Forum Cassis, segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.
Veure Etrúria і Volsinii
Volterra
Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.
Veure Etrúria і Volterra
Xant de Sardes
Xant de Sardes o també Xant de Lídia (en llatí Xanthus, en grec antic) fou un historiador o més aviat un logògraf, nascut probablement a Sardes, a Lídia, anterior a Heròdot, que es diu que el va tenir com a referència, segons explica Èfor de Cumes.
Veure Etrúria і Xant de Sardes
Vegeu també
Història de l'Úmbria
- Baglioni (família)
- Batalla del llac Trasimè
- Etrúria
- Papat d'Orvieto
- Papat de Perusa
- Sabins
- Terratrèmol d'Itàlia central d'agost de 2016
- Terratrèmol d'Itàlia central d'octubre de 2016
- Umbres
- Via Flamínia
També conegut com Tirrènia.