Taula de continguts
35 les relacions: Aminoàcid, Aparell digestiu, Centímetre cúbic, Cervell, Colecistocinina, Diafragma (múscul), Duodè, Epipló major, Epiteli columnar, Epiteli escatós estratificat, Esòfag, Estómac, Factor intrínsec, Fàrmac, Fenilalanina, Fetge, Gastrina, Ghrelina, Gust, Intestí prim, Litre, Llatí, Mecanoreceptor, Nervi vague, Olfacte, Pàncrees, Pílor, Pepsina, PH, Polipèptid inhibidor gàstric, Proteïna, Secretina, Somatostatina, Triptòfan, Volum.
- Òrgans
- Abdomen
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Veure Estómac і Aminoàcid
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Veure Estómac і Aparell digestiu
Centímetre cúbic
El centímetre cúbic (símbol cm³) és una unitat de volum que equival a una milionèsima d'un metre cúbic.
Veure Estómac і Centímetre cúbic
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Veure Estómac і Cervell
Colecistocinina
CCK a sota a la dreta. La colecistocinina, en anglès:Cholecystokinin (CCK o CCK-PZ; del grec chole, "bilis"; cysto, "sac"; kinin, "moure"; és a dir, moure el sac de la bilis (vesícula biliar)), és una hormona pèptida produïda a l'intestí prim, específicament al duodè i el jejú.
Veure Estómac і Colecistocinina
Diafragma (múscul)
El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.
Veure Estómac і Diafragma (múscul)
Duodè
En anatomia del sistema digestiu, el duodè o duodé (del llatí duodeni, 'de dotze dits de longitud') o budell primer és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú.
Veure Estómac і Duodè
Epipló major
Lepipló major (o, rarament, com a epipló gastrocòlic o epíploon major o oment major) és un gran plec de peritoneu visceral en forma de davantal que penja de l'estómac.
Veure Estómac і Epipló major
Epiteli columnar
Imatge sota el microscopi d'una secció d'epiteli columnar estratificat. L'epiteli columnar o epiteli cilíndric és un tipus d'epiteli format per una o diverses capes de cèl·lules altes, que recobreix la superfície de l'interior d'òrgans buits o tubulars com són l'intestí, les glàndules, les trompes de Fal·lopi, l'estómac, la vesícula biliar i l'apèndix.
Veure Estómac і Epiteli columnar
Epiteli escatós estratificat
Un epiteli escatós estratificat és un epiteli amb cèl·lules epitelials escatoses (aplanades) disposades en capes sobre una membrana basal.
Veure Estómac і Epiteli escatós estratificat
Esòfag
Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.
Veure Estómac і Esòfag
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Veure Estómac і Estómac
Factor intrínsec
El factor intrínsec és una glicoproteïna produïda per les cèl·lules parietals de l'estómac.
Veure Estómac і Factor intrínsec
Fàrmac
Comprimits En un sentit estricte, s'entén per fàrmac (del grec φάρμακο, droga), qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte.
Veure Estómac і Fàrmac
Fenilalanina
La fenilalanina és un α-aminoàcid que té per fórmula HO₂CCH(NH₂)CH₂C₆H₅.
Veure Estómac і Fenilalanina
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Veure Estómac і Fetge
Gastrina
La gastrina és una hormona segregada per les cèl·lules de l'antre pilòric quan són estimulades per la presència de certs aliments a l'estómac (extractes de carn, alcalins, alcohol) a causa de la distensió de l'antre o bé per l'excitació del nervi vague.
Veure Estómac і Gastrina
Ghrelina
Seqüència d'aminoàcids de la ghrelina acilada Esquema de la formació de la Ghrelina La Ghrelina (de l'arrel protoindoeuropea ghre: creixement) és un acrònim de l'anglès Growth-Hormone-RELeasing, fent refèrencia a la funció per la qual va ser descoberta al 1996 aquesta hormona gràcies a l'acció sobre el seu receptor en teixit gàstric de ratolins.
Veure Estómac і Ghrelina
Gust
El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.
Veure Estómac і Gust
Intestí prim
L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.
Veure Estómac і Intestí prim
Litre
Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).
Veure Estómac і Litre
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Estómac і Llatí
Mecanoreceptor
Un mecanoreceptor és un receptor sensorial que respon a la pressió o distorsió mecànica.
Veure Estómac і Mecanoreceptor
Nervi vague
El nervi vague (del lat. nervus vagus) o nervi pneumogàstric o desè parell cranial o nervi cranial X, innerva la faringe, l'esòfag, la laringe, la tràquea, els bronquis, el cor, l'estómac i el fetge.
Veure Estómac і Nervi vague
Olfacte
El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. L'olfacte (del llatí olfactus), és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.
Veure Estómac і Olfacte
Pàncrees
El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.
Veure Estómac і Pàncrees
Pílor
El pílor (del grec πυλωρος.
Veure Estómac і Pílor
Pepsina
La pepsina és una peptidasa, un enzim digestiu que degrada les proteïnes a l'estómac; els altres enzims digestius importants són la tripsina i la quimotripsina.
Veure Estómac і Pepsina
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Veure Estómac і PH
Polipèptid inhibidor gàstric
El polipèptid inhibidor gàstric (habitualment abreviat com a GIP, de l'anglès Gastric inhibitory polypeptide), o pèptid inhibidor gàstric, també conegut com a polipèptid insulinotròpic dependent de la glucosa (també abreujat com GIP), és una hormona inhibidora de la família de les secretines.
Veure Estómac і Polipèptid inhibidor gàstric
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure Estómac і Proteïna
Secretina
La secretina és una hormona polipeptídica gastrointestinal, lliurada a la sang pel duodè i que actua sobre el pàncrees estimulant la secreció de suc pancreàtic, ric en aigua i hidrogencarbonats, quan arriba l'àcid provinent de l'estòmac.
Veure Estómac і Secretina
Somatostatina
La somatostatina (també coneguda com a hormona inhibidora de les hormones del creixement, en anglès growth hormone-inhibiting hormone (GHIH); o com a factor inhibidor de l'alliberament de somatotropina, en anglès somatotropin release-inhibiting factor (SRIF)) és una hormona peptídica que regula el sistema endocrí i que afecta la neurotransmissió i la proliferació cel·lular mitjançant la interacció amb els receptors de somatostatina acoblats a proteïnes G i la inhibició de l'alliberament de nombroses hormones secundàries.
Veure Estómac і Somatostatina
Triptòfan
El triptòfan (abreviat Trp o W) és un aminoàcid essencial en la nutrició humana.
Veure Estómac і Triptòfan
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Estómac і Volum
Vegeu també
Òrgans
- Òrgan (anatomia)
- Òrgan de Bojanus
- Úter
- Brànquia
- Budell gruixut
- Bufeta natatòria
- Bufeta urinària
- Cervell
- Cor
- Esòfag
- Estómac
- Fetge
- Intestí prim
- Melsa
- Mesenteri
- Ovari
- Ovari (botànica)
- Pell
- Pell humana
- Placenta
- Tim
- Vesícula biliar
Abdomen
- Abdomen
- Càncer d'estómac
- Cavitat abdominal
- Cintura (anatomia)
- Conducte inguinal
- Epigastri
- Epipló major
- Esòfag
- Espai de Retzius
- Estómac
- Intestí prim
- Llombrígol
- Múscul oblic major de l'abdomen
- Melsa
- Mesenteri
- Nervi vague
- Obesitat abdominal
- Peritoneu
- Quadrants i regions de l'abdomen
- Sistema portal hepàtic
- Situs solitus
- Transcavitat dels epiplons
- Tub digestiu
- Urèter
- Vesícula biliar
També conegut com Càrdies, Estomacal, Estomàtic, Estómacs.