Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Estrella binària

Índex Estrella binària

Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Taula de continguts

  1. 147 les relacions: Albireo, Alfa del Centaure, Algol, Almaaz, Alvan Graham Clark, Anglès, Angle de posició, Astrònom, Astrofísica, Astrometria, Astronomia, Atmosfera estel·lar, Atmosfera terrestre, Òrbita, BBC News, Benedetto Castelli, Binària de raigs X, Binària eclipsant, Biosfera, Blau, Candela estàndard, Càstor (estrella), Centre de massa, Ciència-ficció, Cicle CNO, Circumferència, Constel·lació, Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de la Lira, Constel·lació de Perseu, Constel·lació del Ca Major, Constel·lació del Ca Menor, Constel·lació del Centaure, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Cotxer, Constel·lació dels Bessons, Coordenades polars, Corba de llum, Cygnus X-1, Densitat, Disc d'acreció, Disc protoplanetari, Eclipsi, Edward Charles Pickering, Efecte Doppler, El·lipse, Elements orbitals, Espectròmetre, Estel, Estrella binària, ... Ampliar l'índex (97 més) »

Albireo

Albireo (Beta del Cigne / β Cygni) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació del Cigne (Cygnus).

Veure Estrella binària і Albireo

Alfa del Centaure

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.

Veure Estrella binària і Alfa del Centaure

Algol

Algol (Beta de Perseu / β Persei), coneguda col·loquialment com a lestrella del diable, (de l'àrab رأس الغول "Ras al-gul", que es tradueix com "cap de dimoni") és una estrella brillant de la constel·lació de Perseu.

Veure Estrella binària і Algol

Almaaz

Almaaz (Èpsilon del Cotxer / ε Aurigae) és una estrella de la constel·lació del Cotxer.

Veure Estrella binària і Almaaz

Alvan Graham Clark

fou un astrònom i òptic estatunidenc, constructor de grans objectius per a telescopis refractors.

Veure Estrella binària і Alvan Graham Clark

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Estrella binària і Anglès

Angle de posició

miniatura L'angle de posició (abreviat AP) és mesura astrofísica lligada a l'observació de les estrelles binàries òptiques; es defineix com la distància angular (en graus) de l'estrella secundària de la primària, respecte al pol nord celeste, assumint com a direcció positiva la de l'est.

Veure Estrella binària і Angle de posició

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Veure Estrella binària і Astrònom

Astrofísica

L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.

Veure Estrella binària і Astrofísica

Astrometria

L'astrometria és la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posició i el moviment dels astres.

Veure Estrella binària і Astrometria

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Veure Estrella binària і Astronomia

Atmosfera estel·lar

Foto presa durant l'eclipsi solar del 1999 L'atmosfera estel·lar és la regió exterior del volum d'un estel, i es troba per sobre del nucli solar, la zona de radiació i la zona de convecció.

Veure Estrella binària і Atmosfera estel·lar

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Veure Estrella binària і Atmosfera terrestre

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Veure Estrella binària і Òrbita

BBC News

Estudis de BBC News a Londres La BBC News and Current Affairs (abreujat: BBC NCA) és una de les principals divisions de la BBC.

Veure Estrella binària і BBC News

Benedetto Castelli

Benedetto Castelli, inicialment Antonio Castelli (Brescia, 1578-Roma, 1643) fou un matemàtic que prengué el nom de "Benedetto" quan ingressà a l'orde dels benedictins l'any 1595.

Veure Estrella binària і Benedetto Castelli

Binària de raigs X

Les estrelles binàries de raigs X són una classe de sistema binari que són molt lluminoses en raigs x (10 33 - 10 39 erg/s).

Veure Estrella binària і Binària de raigs X

Binària eclipsant

Les estrelles binàries eclipsants són aquelles en què les seves òrbites estan alineades amb la nostra de tal manera que, periòdicament, l'una passa per davant de l'altra.

Veure Estrella binària і Binària eclipsant

Biosfera

La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.

Veure Estrella binària і Biosfera

Blau

El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).

Veure Estrella binària і Blau

Candela estàndard

En astrofísica, s'anomena candela estàndard un objecte celeste de lluminositat coneguda, que serveix de referència per a determinar distàncies a galàxies.

Veure Estrella binària і Candela estàndard

Càstor (estrella)

Càstor (Alfa dels Bessons / α Geminorum) és la segona estrella més gran de la constel·lació dels Bessons i una de les estrelles més brillants del cel nocturn.

Veure Estrella binària і Càstor (estrella)

Centre de massa

En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.

Veure Estrella binària і Centre de massa

Ciència-ficció

La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.

Veure Estrella binària і Ciència-ficció

Cicle CNO

Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.

Veure Estrella binària і Cicle CNO

Circumferència

miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.

Veure Estrella binària і Circumferència

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.

Veure Estrella binària і Constel·lació

Constel·lació de l'Ossa Major

L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.

Veure Estrella binària і Constel·lació de l'Ossa Major

Constel·lació de la Lira

La Lira (Lyra) és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 constel·lacions ptolemaiques.

Veure Estrella binària і Constel·lació de la Lira

Constel·lació de Perseu

Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu).

Veure Estrella binària і Constel·lació de Perseu

Constel·lació del Ca Major

El Ca Major (Canis Major) és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu.

Veure Estrella binària і Constel·lació del Ca Major

Constel·lació del Ca Menor

El Ca Menor (Canis Minor) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud que està situada entre les constel·lació dels Bessons, l'Unicorn, l'Hidra Femella i el Cranc.

Veure Estrella binària і Constel·lació del Ca Menor

Constel·lació del Centaure

El Centaure (Centaurus) era una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions modernes.

Veure Estrella binària і Constel·lació del Centaure

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Veure Estrella binària і Constel·lació del Cigne

Constel·lació del Cotxer

El Cotxer (Auriga) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Veure Estrella binària і Constel·lació del Cotxer

Constel·lació dels Bessons

Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal.

Veure Estrella binària і Constel·lació dels Bessons

Coordenades polars

Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.

Veure Estrella binària і Coordenades polars

Corba de llum

Corba de llum de l'asteoride 201 Penelope basada en imatges preses el 6 d'octubre de 2006 al Observatori Universitari Mount John. Mostra una mica més d'una rotació que dura 3,7474 hores. En astronomia, una corba de llum és una gràfica de la intensitat de llum d'un objecte celeste o regió, en funció del temps.

Veure Estrella binària і Corba de llum

Cygnus X-1

Recreació artística del sistema '''Cygnus X-1''' Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne.

Veure Estrella binària і Cygnus X-1

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Veure Estrella binària і Densitat

Disc d'acreció

Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.

Veure Estrella binària і Disc d'acreció

Disc protoplanetari

Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.

Veure Estrella binària і Disc protoplanetari

Eclipsi

Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Veure Estrella binària і Eclipsi

Edward Charles Pickering

Edward Charles Pickering (1846-1919) fou un astrònom estatunidenc, quart director de l'Observatori de Harvard (Harvard College Observatory).

Veure Estrella binària і Edward Charles Pickering

Efecte Doppler

Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.

Veure Estrella binària і Efecte Doppler

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Veure Estrella binària і El·lipse

Elements orbitals

Elements orbitals. Els elements orbitals o elements d'un òrbita són un conjunt de paràmetres que permeten definir de manera unívoca les característiques de l'òrbita d'un astre, la seva disposició a l'espai i la posició de l'astre sobre l'òrbita.

Veure Estrella binària і Elements orbitals

Espectròmetre

Un espectròmetre Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials.

Veure Estrella binària і Espectròmetre

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Estrella binària і Estel

Estrella binària

Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Veure Estrella binària і Estrella binària

Estrella de neutrons

Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.

Veure Estrella binària і Estrella de neutrons

Estrella doble

binària) i que es pot observar fàcilment amb un telescopi: β Cygni (Albireo) Una estrella doble són dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan pròximes entre si que semblen una única estrella.

Veure Estrella binària і Estrella doble

Estrella fugitiva

Quatre estels fugitius solcant zones del dens gas interestel·lar, creant ones d'arc brillants i cues de gas incandescent. Un estel fugitiu (runaway star en anglès) és un estel que es mou a través de l'espai amb una velocitat inusitadament alta en comparació amb altres estels del seu entorn.

Veure Estrella binària і Estrella fugitiva

Estrella gegant

Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.

Veure Estrella binària і Estrella gegant

Estrella múltiple

Una imatge artística de l'òrbita de HD 188753, un sistema estel·lar triple Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra.

Veure Estrella binària і Estrella múltiple

Estrella subgegant

Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.

Veure Estrella binària і Estrella subgegant

Estrella variable

Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.

Veure Estrella binària і Estrella variable

Estrella variable cataclísmica

Esquema d'un estel variable cataclísmic Una estrella variable cataclísmica o estel variable cataclísmic és un estel que experimenta increments sobtats de lluentor i després torna a un estat inactiu.

Veure Estrella binària і Estrella variable cataclísmica

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Veure Estrella binària і Evolució

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Veure Estrella binària і Evolució estel·lar

Excentricitat

En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.

Veure Estrella binària і Excentricitat

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure Estrella binària і Física

Felix Savary

Felix Savary (1797-1841) fou un matemàtic i físic francès.

Veure Estrella binària і Felix Savary

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Veure Estrella binària і Forat negre

Formació estel·lar

Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.

Veure Estrella binària і Formació estel·lar

Fotosfera

La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.

Veure Estrella binària і Fotosfera

Friedrich Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel (Minden, Prússia, 22 de juliol de 1784 - Konigsberg, 17 de març de 1846), fou un matemàtic i astrònom alemany, sistematitzador de les funcions de Bessel (les quals, malgrat el seu nom, van ser descobertes per Daniel Bernoulli).

Veure Estrella binària і Friedrich Bessel

Funció trigonomètrica

Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.

Veure Estrella binària і Funció trigonomètrica

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Veure Estrella binària і Fusió nuclear

Galàxia d'Andròmeda

La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.

Veure Estrella binària і Galàxia d'Andròmeda

Galàxia del Triangle

La galàxia del Triangle (M33, NGC 598) és una galàxia espiral de tipus Sc que es pot observar en la constel·lació del Triangle.

Veure Estrella binària і Galàxia del Triangle

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure Estrella binària і Galileo Galilei

Giovanni Battista Riccioli

Giovanni Battista Riccioli (Ferrara, Estats Pontificis, 17 d'abril de 1598 - Bolonya, Estats Pontificis, 25 de juny de 1671), va ser un matemàtic i astrònom jesuïta italià del.

Veure Estrella binària і Giovanni Battista Riccioli

Gran Núvol de Magalhães

El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies.

Veure Estrella binària і Gran Núvol de Magalhães

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Veure Estrella binària і Gravetat

Gul

El gul o necròfag és un monstre de la mitologia àrab descrit com un mort vivent o esperit maligne (dimoni) que s'alimenta de carn humana morta.

Veure Estrella binària і Gul

Horitzó

Horitzó L'horitzó (del llatí horizon) és la línia que separa el cel de la Terra per a un observador.

Veure Estrella binària і Horitzó

Interferometria

Figura 1. La trajectòria de la llum a través d'un interferòmetre de Michelson. Els dos raigs de llum amb una font comuna es combinen en el mirall semitransparent per buscar el detector. O bé pot interferir de manera constructiva (consolidant en la intensitat) si les seves ones de llum arriben en fase, o interferir destructivament (debilitament de la intensitat) si arriben fora de fase, depenent de les distàncies exactes entre els tres miralls.

Veure Estrella binària і Interferometria

Ksi

Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.

Veure Estrella binària і Ksi

Límit de Chandrasekhar

El límit de Chandrasekhar (anomenat així en honor de Subrahmanyan Chandrasekhar) és la massa màxima possible que pot assolir una nana blanca.

Veure Estrella binària і Límit de Chandrasekhar

Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff

En astrofísica, el límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, representa la massa teòrica màxima que pot assolir una estrella de neutrons; més enllà d'aquest valor, l'objecte s'esfondra llavors en forat negre.

Veure Estrella binària і Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Veure Estrella binària і Línia espectral

Lòbul de Roche

Representació tridimensional del potencial de Roche en un sistema binari d'estrelles. El lòbul de Roche és la regió de l'espai al voltant d'una estrella en un sistema binari en la qual el material que l'òrbita està lligat gravitacionalment a la dita estrela.

Veure Estrella binària і Lòbul de Roche

Lent gravitatòria

Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.

Veure Estrella binària і Lent gravitatòria

Llei de conservació

En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.

Veure Estrella binària і Llei de conservació

Lleis de Kepler

Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.

Veure Estrella binària і Lleis de Kepler

Llista dels estels més brillants

El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra.

Veure Estrella binària і Llista dels estels més brillants

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Veure Estrella binària і Llum

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Veure Estrella binària і Lluminositat

Magnitud absoluta

La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.

Veure Estrella binària і Magnitud absoluta

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Veure Estrella binària і Magnitud aparent

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Veure Estrella binària і Massa

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Veure Estrella binària і Matèria

Matèria degenerada

El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.

Veure Estrella binària і Matèria degenerada

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Veure Estrella binària і Matemàtiques

Microsoft PowerPoint

Microsoft PowerPoint és un programa de presentació desenvolupat per l'empresa Microsoft per a sistemes operatius Windows i Mac OS.

Veure Estrella binària і Microsoft PowerPoint

Mizar

Mizar (Zeta de l'Ossa Major / ζ Ursae MAjoris) és una estrella de la constel·lació Ossa Major i és la segona estrella des del final del mànec del Cullerot.

Veure Estrella binària і Mizar

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Veure Estrella binària і Moment angular

Moviment propi

arc segons per any. En astronomia, s'anomena moviment propi el moviment aparent de les estrelles sobre l'esfera celeste.

Veure Estrella binària і Moviment propi

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Veure Estrella binària і Nana blanca

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.

Veure Estrella binària і Nova

Observatori de Mount Wilson

El telescopi Hooker de 2,5 m, amb el qual Edwin Hubble va fer la majoria de les observacions que havien conduït al descobriment de l'expansió de l'univers. Lobservatori de Mount Wilson (Mount Wilson Observatory, o MWO) o observatori Wilson, és un observatori astronòmic situat a Los Angeles, a Califòrnia.

Veure Estrella binària і Observatori de Mount Wilson

Paral·laxi

La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.

Veure Estrella binària і Paral·laxi

Parsec

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.

Veure Estrella binària і Parsec

PDF

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.

Veure Estrella binària і PDF

Període orbital

El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.

Veure Estrella binària і Període orbital

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Veure Estrella binària і Planeta

Planeta extrasolar

Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.

Veure Estrella binària і Planeta extrasolar

Problema dels tres cossos

Moviment caòtic de tres cossos en un camp de forces aïllat El problema dels tres cossos consisteix a determinar el moviment que seguiran tres cossos puntuals sotmesos només a la seva mútua interacció gravitatòria, si són conegudes les posicions i velocitats dels cossos en un moment inicial.

Veure Estrella binària і Problema dels tres cossos

Proció

Proció (Procyon / α Canis Minoris / α Cmi / 10 Cmi) és una estrella binària de la constel·lació del Ca Menor i la vuitena més brillant del cel nocturn.

Veure Estrella binària і Proció

Protoestrella

Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Veure Estrella binària і Protoestrella

PSR B1620-26c

PSR B16220-26c és un planeta extrasolar que gira al voltant de PSR B1620-26 a la constel·lació de Scorpius.

Veure Estrella binària і PSR B1620-26c

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Veure Estrella binària і Punt de Lagrange

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Veure Estrella binària і Quilòmetre

Radi (geometria)

Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.

Veure Estrella binària і Radi (geometria)

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Veure Estrella binària і Radiació electromagnètica

Resolució angular

La resolució angular o resolució òptica descriu el poder de resolució de qualsevol mecanisme de formació d'una imatge com, per exemple, un telescopi òptic, un radiotelescopi, un microscopi, una càmera, o un ull.

Veure Estrella binària і Resolució angular

Roig

El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.

Veure Estrella binària і Roig

Sírius

Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.

Veure Estrella binària і Sírius

Semieix major

El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.

Veure Estrella binària і Semieix major

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Veure Estrella binària і Seqüència principal

Sheliak

Sheliak (Beta de la Lira / β Lyrae) és una estrella binària del tipus binària eclipsant situada a la constel·lació de la Lira, a una distància de 960 anys llum des del Sol.

Veure Estrella binària і Sheliak

Sirius

Sirius és el primer tema de l'àlbum Eye in the Sky de The Alan Parsons Project.

Veure Estrella binària і Sirius

Sistema binari (astronomia)

En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.

Veure Estrella binària і Sistema binari (astronomia)

Sistema d'estrelles

Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.

Veure Estrella binària і Sistema d'estrelles

SN 1572

SN 1572 o Nova Tycho va ser una supernova en la constel·lació de Cassiopea, una de les vuit supernoves que han estat visibles a ull nu.

Veure Estrella binària і SN 1572

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Estrella binària і Sol

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Veure Estrella binària і Supernova

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Veure Estrella binària і Telescopi

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Veure Estrella binària і Telescopi espacial Hubble

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Estrella binària і Temperatura

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Estrella binària і Terra

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.

Veure Estrella binària і Tipus espectral

Transferència de massa

La transferència de massa és el moviment net de la massa des d'un lloc, normalment significa un corrent, fase, fracció o component, fins a un altre.

Veure Estrella binària і Transferència de massa

Tycho Brahe

Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.

Veure Estrella binària і Tycho Brahe

Velocitat radial

La velocitat radial és la velocitat d'un objecte respecte a la visual de l'observador.

Veure Estrella binària і Velocitat radial

Vent estel·lar

Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.

Veure Estrella binària і Vent estel·lar

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Veure Estrella binària і William Herschel

1617

Rosa de Santa Maria a Metz.

Veure Estrella binària і 1617

1650

Països Catalans Resta del món.

Veure Estrella binària і 1650

1719

;Països Catalans.

Veure Estrella binària і 1719

1802

;Països Catalans.

Veure Estrella binària і 1802

1844

;Països Catalans.

Veure Estrella binària і 1844

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Veure Estrella binària і 1862

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Veure Estrella binària і 1889

1915

;Països Catalans.

Veure Estrella binària і 1915

61 del Cigne

61 del Cigne (61 Cygni) és una estrella de la constel·lació del Cigne.

Veure Estrella binària і 61 del Cigne

També conegut com Binària astromètrica, Binària de contacte, Binària espectroscòpica, Binària semiseparada, Binària separada, Binària visual, Binària òptica, Binàries de contacte, Binàries de massa elevada de raigs X, Binàries semiseparades, Binàries separades, Binàries òptiques, Estel binari, Estels binaris, Estrelles binàries, Sistema doble.

, Estrella de neutrons, Estrella doble, Estrella fugitiva, Estrella gegant, Estrella múltiple, Estrella subgegant, Estrella variable, Estrella variable cataclísmica, Evolució, Evolució estel·lar, Excentricitat, Física, Felix Savary, Forat negre, Formació estel·lar, Fotosfera, Friedrich Bessel, Funció trigonomètrica, Fusió nuclear, Galàxia d'Andròmeda, Galàxia del Triangle, Galileo Galilei, Giovanni Battista Riccioli, Gran Núvol de Magalhães, Gravetat, Gul, Horitzó, Interferometria, Ksi, Límit de Chandrasekhar, Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, Línia espectral, Lòbul de Roche, Lent gravitatòria, Llei de conservació, Lleis de Kepler, Llista dels estels més brillants, Llum, Lluminositat, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Massa, Matèria, Matèria degenerada, Matemàtiques, Microsoft PowerPoint, Mizar, Moment angular, Moviment propi, Nana blanca, Nova, Observatori de Mount Wilson, Paral·laxi, Parsec, PDF, Període orbital, Planeta, Planeta extrasolar, Problema dels tres cossos, Proció, Protoestrella, PSR B1620-26c, Punt de Lagrange, Quilòmetre, Radi (geometria), Radiació electromagnètica, Resolució angular, Roig, Sírius, Semieix major, Seqüència principal, Sheliak, Sirius, Sistema binari (astronomia), Sistema d'estrelles, SN 1572, Sol, Supernova, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Temperatura, Terra, Tipus espectral, Transferència de massa, Tycho Brahe, Velocitat radial, Vent estel·lar, William Herschel, 1617, 1650, 1719, 1802, 1844, 1862, 1889, 1915, 61 del Cigne.