Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estel і Tipus espectral

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Estel і Tipus espectral

Estel vs. Tipus espectral

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic. El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.

Similituds entre Estel і Tipus espectral

Estel і Tipus espectral tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Alfa del Centaure, Angelo Secchi, Annie Jump Cannon, Antares (estrella), Arcturus, Associació estel·lar, Èpsilon de l'Indi, Betelgeuse, Carboni, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Espectroscòpia astronòmica, Estrella binària, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella múltiple, Evolució estel·lar, Ferro, Fusió nuclear, Galàxia, Gegant roig, Gravetat, Harvard College Observatory, Heli, Hidrogen, Llum, Lluminositat, Metal·licitat, Nana blanca, Nana marró, Nana roja, Núvol molecular, ..., Nebulosa planetària, Nova, Observatori Yerkes, Pròxima del Centaure, Procés triple-alfa, Proció, Protoestrella, Radiació, Rigel, Seqüència principal, Sol, Spica, Telescopi espacial Hubble, Tipus espectral, Variable Mira, Vega, Via Làctia. Ampliar l'índex (17 més) »

Alfa del Centaure

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.

Alfa del Centaure і Estel · Alfa del Centaure і Tipus espectral · Veure més »

Angelo Secchi

, va ser un jesuïta, astrònom italià, reconegut tant pels seus descobriments sobre la dinàmica de la cromosfera solar, com pels seus treballs pioners en espectrometria estel·lar, a partir dels quals va establir una classificació coneguda com a Classes de Secchi, base de les diferents classificacions estel·lars que es van desenvolupar posteriorment.

Angelo Secchi і Estel · Angelo Secchi і Tipus espectral · Veure més »

Annie Jump Cannon

fou una astrònoma estatunidenca el treball de catalogació de la qual, amb la classificació espectral de Harvard, fou fonamental per a l'actual classificació estel·lar.

Annie Jump Cannon і Estel · Annie Jump Cannon і Tipus espectral · Veure més »

Antares (estrella)

Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.

Antares (estrella) і Estel · Antares (estrella) і Tipus espectral · Veure més »

Arcturus

Arcturus (Alfa del Bover / α Boötis) és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris), Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri (α Centauri).

Arcturus і Estel · Arcturus і Tipus espectral · Veure més »

Associació estel·lar

El cúmul del Trapezi a la Nebulosa d'Orió, és una associació estel·lar OB. Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.

Associació estel·lar і Estel · Associació estel·lar і Tipus espectral · Veure més »

Èpsilon de l'Indi

Èpsilon de l'Indi (ε Indi) és una estrella situada a la petita constel·lació de l'Indi, a prop del Petit Núvol de Magalhães.

Èpsilon de l'Indi і Estel · Èpsilon de l'Indi і Tipus espectral · Veure més »

Betelgeuse

Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.

Betelgeuse і Estel · Betelgeuse і Tipus espectral · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Carboni і Estel · Carboni і Tipus espectral · Veure més »

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Diagrama de Hertzsprung-Russell і Estel · Diagrama de Hertzsprung-Russell і Tipus espectral · Veure més »

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Espectroscòpia astronòmica і Estel · Espectroscòpia astronòmica і Tipus espectral · Veure més »

Estrella binària

Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Estel і Estrella binària · Estrella binària і Tipus espectral · Veure més »

Estrella de Wolf-Rayet

Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.

Estel і Estrella de Wolf-Rayet · Estrella de Wolf-Rayet і Tipus espectral · Veure més »

Estrella múltiple

Una imatge artística de l'òrbita de HD 188753, un sistema estel·lar triple Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra.

Estel і Estrella múltiple · Estrella múltiple і Tipus espectral · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Estel і Evolució estel·lar · Evolució estel·lar і Tipus espectral · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Estel і Ferro · Ferro і Tipus espectral · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Estel і Fusió nuclear · Fusió nuclear і Tipus espectral · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Estel і Galàxia · Galàxia і Tipus espectral · Veure més »

Gegant roig

Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Estel і Gegant roig · Gegant roig і Tipus espectral · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Estel і Gravetat · Gravetat і Tipus espectral · Veure més »

Harvard College Observatory

El Harvard College Observatory (o HCO) és un observatori astronòmic.

Estel і Harvard College Observatory · Harvard College Observatory і Tipus espectral · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Estel і Heli · Heli і Tipus espectral · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Estel і Hidrogen · Hidrogen і Tipus espectral · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Estel і Llum · Llum і Tipus espectral · Veure més »

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Estel і Lluminositat · Lluminositat і Tipus espectral · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Estel і Metal·licitat · Metal·licitat і Tipus espectral · Veure més »

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Estel і Nana blanca · Nana blanca і Tipus espectral · Veure més »

Nana marró

Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'⁣hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.

Estel і Nana marró · Nana marró і Tipus espectral · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Estel і Nana roja · Nana roja і Tipus espectral · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).

Estel і Núvol molecular · Núvol molecular і Tipus espectral · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Estel і Nebulosa planetària · Nebulosa planetària і Tipus espectral · Veure més »

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.

Estel і Nova · Nova і Tipus espectral · Veure més »

Observatori Yerkes

Observatori Yerkes Foto de 1897. Foto de l'any 2006 del telescopi refractor de 102 cm L'Observatori Yerkes és un observatori astronòmic operat per la Universitat de Chicago a Williams Bay, Wisconsin als Estats Units d'Amèrica.

Estel і Observatori Yerkes · Observatori Yerkes і Tipus espectral · Veure més »

Pròxima del Centaure

La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.

Estel і Pròxima del Centaure · Pròxima del Centaure і Tipus espectral · Veure més »

Procés triple-alfa

Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.

Estel і Procés triple-alfa · Procés triple-alfa і Tipus espectral · Veure més »

Proció

Proció (Procyon / α Canis Minoris / α Cmi / 10 Cmi) és una estrella binària de la constel·lació del Ca Menor i la vuitena més brillant del cel nocturn.

Estel і Proció · Proció і Tipus espectral · Veure més »

Protoestrella

Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Estel і Protoestrella · Protoestrella і Tipus espectral · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.

Estel і Radiació · Radiació і Tipus espectral · Veure més »

Rigel

Rigel (Beta d'Orió / ß Orionis) és un estel de la constel·lació d'Orió, i el setè més brillant del cel nocturn, amb magnitud 0,18.

Estel і Rigel · Rigel і Tipus espectral · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Estel і Seqüència principal · Seqüència principal і Tipus espectral · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Estel і Sol · Sol і Tipus espectral · Veure més »

Spica

Spica (Alfa de la Verge / α Virginis) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn.

Estel і Spica · Spica і Tipus espectral · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Estel і Telescopi espacial Hubble · Telescopi espacial Hubble і Tipus espectral · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.

Estel і Tipus espectral · Tipus espectral і Tipus espectral · Veure més »

Variable Mira

Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.

Estel і Variable Mira · Tipus espectral і Variable Mira · Veure més »

Vega

Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.

Estel і Vega · Tipus espectral і Vega · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Estel і Via Làctia · Tipus espectral і Via Làctia · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Estel і Tipus espectral

Estel té 216 relacions, mentre que Tipus espectral té 145. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 13.02% = 47 / (216 + 145).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Estel і Tipus espectral. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »