Similituds entre Estel і Evolució estel·lar
Estel і Evolució estel·lar tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Arthur Eddington, Cadena protó-protó, Carboni, Catalitzador, Cúmul estel·lar, Cicle CNO, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Estrella compacta, Estrella de neutrons, Estrella de Wolf-Rayet, Forat negre, Formació estel·lar, Fusió nuclear, Gegant roig, Gravetat, Hans Bethe, Hidrogen, Ió (àtom), Lluminositat, Massa, Metal·licitat, Nana blanca, Nana negra, Nana roja, Núvol molecular, Nebulosa planetària, Nucleosíntesi estel·lar, Planeta, Procés triple-alfa, Protoestrella, ..., Radiació, Seqüència principal, Sol, Supernova, Terra. Ampliar l'índex (5 més) »
Arthur Eddington
V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.
Arthur Eddington і Estel · Arthur Eddington і Evolució estel·lar ·
Cadena protó-protó
La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.
Cadena protó-protó і Estel · Cadena protó-protó і Evolució estel·lar ·
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Carboni і Estel · Carboni і Evolució estel·lar ·
Catalitzador
La hidrogenació de C.
Catalitzador і Estel · Catalitzador і Evolució estel·lar ·
Cúmul estel·lar
miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.
Cúmul estel·lar і Estel · Cúmul estel·lar і Evolució estel·lar ·
Cicle CNO
Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.
Cicle CNO і Estel · Cicle CNO і Evolució estel·lar ·
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Diagrama de Hertzsprung-Russell і Estel · Diagrama de Hertzsprung-Russell і Evolució estel·lar ·
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Estel і Estrella compacta · Estrella compacta і Evolució estel·lar ·
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Estel і Estrella de neutrons · Estrella de neutrons і Evolució estel·lar ·
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.
Estel і Estrella de Wolf-Rayet · Estrella de Wolf-Rayet і Evolució estel·lar ·
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Estel і Forat negre · Evolució estel·lar і Forat negre ·
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Estel і Formació estel·lar · Evolució estel·lar і Formació estel·lar ·
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Estel і Fusió nuclear · Evolució estel·lar і Fusió nuclear ·
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Estel і Gegant roig · Evolució estel·lar і Gegant roig ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Estel і Gravetat · Evolució estel·lar і Gravetat ·
Hans Bethe
va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.
Estel і Hans Bethe · Evolució estel·lar і Hans Bethe ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Estel і Hidrogen · Evolució estel·lar і Hidrogen ·
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Estel і Ió (àtom) · Evolució estel·lar і Ió (àtom) ·
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Estel і Lluminositat · Evolució estel·lar і Lluminositat ·
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Estel і Massa · Evolució estel·lar і Massa ·
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Estel і Metal·licitat · Evolució estel·lar і Metal·licitat ·
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Estel і Nana blanca · Evolució estel·lar і Nana blanca ·
Nana negra
Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.
Estel і Nana negra · Evolució estel·lar і Nana negra ·
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.
Estel і Nana roja · Evolució estel·lar і Nana roja ·
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Estel і Núvol molecular · Evolució estel·lar і Núvol molecular ·
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Estel і Nebulosa planetària · Evolució estel·lar і Nebulosa planetària ·
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Estel і Nucleosíntesi estel·lar · Evolució estel·lar і Nucleosíntesi estel·lar ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Estel і Planeta · Evolució estel·lar і Planeta ·
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Estel і Procés triple-alfa · Evolució estel·lar і Procés triple-alfa ·
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Estel і Protoestrella · Evolució estel·lar і Protoestrella ·
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Estel і Radiació · Evolució estel·lar і Radiació ·
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Estel і Seqüència principal · Evolució estel·lar і Seqüència principal ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Estel і Sol · Evolució estel·lar і Sol ·
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Estel і Supernova · Evolució estel·lar і Supernova ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Estel і Evolució estel·lar
- Què tenen en comú Estel і Evolució estel·lar
- Semblances entre Estel і Evolució estel·lar
Comparació entre Estel і Evolució estel·lar
Estel té 216 relacions, mentre que Evolució estel·lar té 72. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 12.15% = 35 / (216 + 72).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Estel і Evolució estel·lar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: