Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Casserres del Castell, Ermita, Jaume el Just, Mari Pau Huguet, Municipi, Noguera Ribagorçana, Ramon Berenguer I, Ribagorça, Riu Guart, Sant Macari d'Estopanyà, Sant Miquel d'Estopanyà, Sant Miquel de Casserres, Sant Salvador d'Estopanyà, Santa Marina de Soriana, Santa Sofia de Casserres, Seganta, Vila, 1963.
Casserres del Castell
Casserres del castell (província d'Osca (Aragó). L'antic terme municipal de Casserres del Castell, de 29,81 km², que fou annexat el 1965 al d'Estopanyà, és situat al sector meridional de la comarca, a la vall mitjana del Riu Guart, que travessa de N. a S. a partir de la seva confluència amb el Riu de Queixigar i fins als barrancs del Reguer (límit SE) i del Prat (límit SW). Marca la frontera occidental el tossal de l'Obac (893 m) i el nord-oriental el Pic Roi (1031 m), a l'extrem de ponent del Montsec d'Estall o serra de Montgai, d'on baixen altres barrancs vers el riu Guart (de les Pletes o dels Passos, de la Solana i de les Fontetes), on desguassen per l'esquerra. La major part de les terres de conreu, però, es troben a l'altra banda del riu, dins els glacis d'erosió i badlands. A partir dels anys 1960 el municipi, que comprenia només el poble de Casserres del Castell com a nucli de població, s'anà despoblant i avui segons el (INE del 2019) en té només 5 h. Els termes o antics termes limítrofs són Calladrons (N), Viacamp (NE), Fet (SE), Estopanyà (S) i Pilzà (W) i es comunica per camins dolents amb Pilzà i altres nuclis propers. Les terres ermes ocupen el 5% de la superfície, les de conreu el 7% i la resta predomina el bosc obert, sobretot a causa de les 1,000 ha que foren replantades amb pins pel Patrimoni Forestal a partir de 1953. El 1980 només hi quedava una gran explotació privada dedicada als conreus herbacis i a la ramaderia extensiva de bestiar oví. L'economia era basada en els conreus arbustius i herbacis, principalment de secà, complementada per la ramaderia ovina. El poble de Casserres del Castell és a 725 m d'altitud, dominant per la dreta el riu Guart, al peu d'un esperó rocós (797 m) on hi hagué el Castell de Casserres, que donà origen a la població i on s'aixeca ruïnosa, l'antiga església parroquial de Santa Maria, edifici romànic amb la peculiaritat de tenir el campanar, de torre quadrada, separat del temple. Allunyat dels eixos de comunicació i despoblat (5 h el 2019), resta en peu gràcies a la ferma tasca desenvolupada per l'Associació d'Amics de Casserres del Castell, formada per fills de la població que es retroben cada any per celebrar la festa major. Als afores del poble hi ha les ruïnes de la capella de Santa Llúcia. Dins el terme hi ha, també molt arruïnades, dues antigues esglésies romàniques, la de Sant Miquel (a l'esquerra del riu Guart, a migdia del terme) i la de Santa Sofia, més sencera, al NE del poble. Hi ha diversos masos esparsos, abandonats (Torre de Gotart, Mas Casol, Mas Jornal, Mas de Mateu, Mas de Segarra, Casa Domingo). D'aquest llogaret procedien antigament els gaiters que anaven a tocar a les festes de Graus. Actualment se celebra a Graus un acte que recorda aquesta tradició.https://web.archive.org/web/20141006132110/http://www.ribagorza.com/asp/pueblosdetalle.asp?ID.
Nou!!: Estopanyà і Casserres del Castell · Veure més »
Ermita
Ermita de Togores a Sabadell, Vallès Occidental Una ermita (del llatí eremita, aquest del grec ερημίτης que ve de ἔρημος, desert, paratge sense vegetació) és una capella amb el seu altar ubicada en un lloc allunyat de les poblacions i dedicada al culte religiós, antigament hi solia haver un ermità.
Nou!!: Estopanyà і Ermita · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Estopanyà і Jaume el Just · Veure més »
Mari Pau Huguet
és una presentadora de televisió catalana, amb una trajectòria professional molt vinculada a Televisió de Catalunya, que viu a Lleida.
Nou!!: Estopanyà і Mari Pau Huguet · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Estopanyà і Municipi · Veure més »
Noguera Ribagorçana
pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Estopanyà і Noguera Ribagorçana · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Estopanyà і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Estopanyà і Ribagorça · Veure més »
Riu Guart
El Guart o Guard és un riu afluent de la Noguera Ribagorçana per la dreta.
Nou!!: Estopanyà і Riu Guart · Veure més »
Sant Macari d'Estopanyà
Sant Macari d'Estopanyà és una ermita romànica restaurada al municipi d'Estopanyà, a la Franja de Ponent.
Nou!!: Estopanyà і Sant Macari d'Estopanyà · Veure més »
Sant Miquel d'Estopanyà
Sant Miquel d'Estopanyà és una ermita romànica restaurada al municipi d'Estopanyà, a la Franja de Ponent.
Nou!!: Estopanyà і Sant Miquel d'Estopanyà · Veure més »
Sant Miquel de Casserres
Sant Miquel de Casserres és una ermita en estat ruïnós que està situada al nucli de Casserres del Castell, municipi d'Estopanyà, comarca de la Ribagorça.
Nou!!: Estopanyà і Sant Miquel de Casserres · Veure més »
Sant Salvador d'Estopanyà
Sant Salvador d'Estopanyà és una església gòtica del municipi d'Estopanyà, a la Franja de Ponent.
Nou!!: Estopanyà і Sant Salvador d'Estopanyà · Veure més »
Santa Marina de Soriana
Santa Marina de Soriana és una ermita del situada a Soriana, municipi d'Estopanyà, a la Franja de Ponent.
Nou!!: Estopanyà і Santa Marina de Soriana · Veure més »
Santa Sofia de Casserres
Santa Sofia de Casserres és una ermita situada a Casserres del Castell, municipi d'Estopanyà, a la comarca de la Ribagorça.
Nou!!: Estopanyà і Santa Sofia de Casserres · Veure més »
Seganta
Seganta, o Saganta, és un poble pertanyent al municipi d'Estopanyà, al sud-est del terme, al vessant nord del Montferrús, a la Baixa Ribagorça, actualment dins de la província d'Osca.
Nou!!: Estopanyà і Seganta · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Estopanyà і Vila · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Estopanyà і 1963 · Veure més »
