Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estequiometria і Teoria atòmica

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Estequiometria і Teoria atòmica

Estequiometria vs. Teoria atòmica

espècies químiques han de ser gasos. L'estequiometria és la branca de la química que estudia les relacions numèriques d'acord amb les quals les substàncies químiques, a través d'una reacció química, es transformen en unes altres substàncies químiques. La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.

Similituds entre Estequiometria і Teoria atòmica

Estequiometria і Teoria atòmica tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Antoine Lavoisier, Compost químic, Element químic, Joseph-Louis Gay-Lussac, Llei de conservació de la massa, Llei de les proporcions definides, Llei dels volums de combinació, Model atòmic de Dalton, Molècula, Nombre d'Avogadro, Pressió, Reacció química, Temperatura.

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Antoine Lavoisier і Estequiometria · Antoine Lavoisier і Teoria atòmica · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Compost químic і Estequiometria · Compost químic і Teoria atòmica · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Element químic і Estequiometria · Element químic і Teoria atòmica · Veure més »

Joseph-Louis Gay-Lussac

Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, 9 de maig de 1850) fou un destacat químic i físic francès.

Estequiometria і Joseph-Louis Gay-Lussac · Joseph-Louis Gay-Lussac і Teoria atòmica · Veure més »

Llei de conservació de la massa

Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.

Estequiometria і Llei de conservació de la massa · Llei de conservació de la massa і Teoria atòmica · Veure més »

Llei de les proporcions definides

'''Joseph Louis Proust''' La llei de les proporcions definides o llei de Proust és una de les lleis ponderals de la química enunciada el 1794 pel químic francès Joseph Louis Proust, segons la qual si dos o més elements químics es combinen per formar un determinat compost químic, ho fan en una relació de masses invariable.

Estequiometria і Llei de les proporcions definides · Llei de les proporcions definides і Teoria atòmica · Veure més »

Llei dels volums de combinació

Joseph Louis Gay-Lussac La llei dels volums de combinació va ser enunciada el 1808 pel químic francès Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) a conseqüència de les experiències realitzades amb diferents reaccions químiques entre gasos.

Estequiometria і Llei dels volums de combinació · Llei dels volums de combinació і Teoria atòmica · Veure més »

Model atòmic de Dalton

Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.

Estequiometria і Model atòmic de Dalton · Model atòmic de Dalton і Teoria atòmica · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Estequiometria і Molècula · Molècula і Teoria atòmica · Veure més »

Nombre d'Avogadro

'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.

Estequiometria і Nombre d'Avogadro · Nombre d'Avogadro і Teoria atòmica · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Estequiometria і Pressió · Pressió і Teoria atòmica · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Estequiometria і Reacció química · Reacció química і Teoria atòmica · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Estequiometria і Temperatura · Temperatura і Teoria atòmica · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Estequiometria і Teoria atòmica

Estequiometria té 57 relacions, mentre que Teoria atòmica té 130. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 6.95% = 13 / (57 + 130).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Estequiometria і Teoria atòmica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »