Accés més ràpid que el navegador!
108 les relacions: Adalbert I de Toscana, Alfons I d'Este, Alfons II d'Este, Alfons III d'Este, Alfons IV d'Este, Arxiduc d'Àustria, Azzo VI d'Este, Azzo VIII d'Este, Baixa edat mitjana, Beatriu d'Este, Beatriu d'Este (duquessa de Milà), Bonifaci de Còrsega, Bonifaci III de Toscana, Borso d'Este, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cèsar I d'Este, Climent VII, Climent VIII, Dinastia, Dinastia dels Habsburg, Duc, Ducat de Ferrara, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Estats Pontificis, Este, Europa, Excomunió, Ferran d'Àustria-Este, Ferrara, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I d'Este, Francesc III d'Este, Francesc IV de Mòdena, Francesc V de Mòdena, Francesco Petrarca, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Giovanni Bellini, Gran Ducat de Toscana, Guiu de Toscana, Hèrcules I d'Este, Hèrcules II d'Este, Hèrcules III d'Este, Hug d'Arle, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Juli II, Lambert de Toscana, Lliga de Cambrai, ..., Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llombard, Lluís Maria Sforza, Lluís XII de França, Lucrècia Borja, Ludovico Ariosto, Maria Beatriu d'Este, Maria d'Este, Marquès, Mecenatge, Metropolitan Museum of Art, Monarquia Catòlica, Napoleó Bonaparte, Nicolau III d'Este, Nova York, Obizzo I d'Este, Obizzo III d'Este, Papa Pau II, Pàdua, Podestà, Ranuccio II de Parma, Regne de França, Regne de Sardenya-Piemont, Reinaldo III d'Este, Renaixement, República Cisalpina, República de Venècia, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Rogier van der Weyden, Ticià, Tractat de Campo Formio, Unificació italiana, 1240, 1288, 1332, 1384, 1441, 1452, 1460, 1471, 1486, 1491, 1505, 1508, 1510, 1526, 1527, 1533, 1534, 1597, 1628, 1796, 1814, 1831, 1848, 1859, 1860, 1875. Ampliar l'índex (58 més) »
Adalbert I de Toscana
Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).
Nou!!: Este і Adalbert I de Toscana · Veure més »
Alfons I d'Este
Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).
Nou!!: Este і Alfons I d'Este · Veure més »
Alfons II d'Este
Imatge d'Alfons II d'Este. Alfons II d'Este, també conegut amb el nom d'Alfons II de Mòdena o Alfons II de Ferrara, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - íd. 1597) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mòdena entre 1559 i 1597.
Nou!!: Este і Alfons II d'Este · Veure més »
Alfons III d'Este
Alfons III d'Este o Alfons III de Mòdena (Ferrara, Ducat de Ferrara 1591 - Castelnuovo di Garfagnana, Ducat de Mòdena 1644) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena i Reggio entre 1628 i 1629.
Nou!!: Este і Alfons III d'Este · Veure més »
Alfons IV d'Este
Alfons IV d'Este o Alfons IV de Mòdena (Mòdena, ducat de Mòdena, 13 de febrer de 1634 - íd. 16 de juliol de 1662) fou un membre de la casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1658 i 1662.
Nou!!: Este і Alfons IV d'Este · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Este і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Azzo VI d'Este
Azzo VI d'Este (1170 - Verona, 18 de novembre de 1212), conegut com a Azzolino, va ser Marquès d'Este (marchio Eystensis), títol concedit el 1196 pel papa Celestí III, si bé els seus hereus foren designats tan sols podestà de la ciutat.
Nou!!: Este і Azzo VI d'Este · Veure més »
Azzo VIII d'Este
Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.
Nou!!: Este і Azzo VIII d'Este · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Este і Baixa edat mitjana · Veure més »
Beatriu d'Este
* Beatriu I d'Este (1192- 1226), monja benedictina a Pàdua i Gemmola, filla d'Azon VI d'Este, venerada com a beata i celebrada el 10 de maig.
Nou!!: Este і Beatriu d'Este · Veure més »
Beatriu d'Este (duquessa de Milà)
Beatriu d'Este o Beatrice d'Este (Florència, 29 de juny de 1475 - Milà, Ducat de Milà, 2 de gener de 1497) fou una noble italiana i duquessa consort de Milà, que fou una mecenes rellevant.
Nou!!: Este і Beatriu d'Este (duquessa de Milà) · Veure més »
Bonifaci de Còrsega
Bonifaci de Còrsega, també esmentat com Bonifaci II de Toscana i Lucca, o de Túscia i Lucca (788-847), va ser marquès de Toscana des 823 a 834/844 i Corsicae Tutor (governador de Còrsega).
Nou!!: Este і Bonifaci de Còrsega · Veure més »
Bonifaci III de Toscana
Bonifaci III de Toscana també anomenat Bonifaci de Canossa (era fill del comte Tedald i de Wil·la de Bolonya), nascut vers 985 i assassinat en un bosc entre Cremona i Màntua el 6 de maig de 1052) fou marquès de Màntua des del 1004, de Canossa (1015) i duc de la Toscana el 1027. També fou duc de Spoleto i senyor de Ferrara, Reggio, Canossa, Mòdena, Massa, Parma, Plasència i de part dels Estats pontificis i d'Umbria. Es va casar amb Riquida de Bèrgam, filla del comte palatí Giselbert. Fou declarat pel seu pare com únic hereu amb exclusió dels seus germans. En una lluita que s'embrancà entre Arduí d'Ivrea i Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic amb motiu del regne d'Itàlia (1014) es va declarar pel segon. El 1016 va combatre el marquès de Torí al costat de l'emperador. El 1020 va sufocar una revolta del seu germà Conrad. El 1027 va rebre el ducat de Toscana de l'emperador per haver sostingut la candidatura de Conrad II Hohensataufen; el domini de la Toscana li va donar el control de les rutes entre els Alps o el sud d'Itàlia. El 1032 apareix combatent contra Eudes II de Blois, comte de Troyes i de Meaux. El 1037 es va casar en segones noces amb Beatriu, filla de Frederic II de Lorena, duc de l'Alta Lorena i comte de Bar, neboda de l'emperadriu Gisela (esposa de Conrad II). D'aquest matrimoni van néixer.
Nou!!: Este і Bonifaci III de Toscana · Veure més »
Borso d'Este
Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).
Nou!!: Este і Borso d'Este · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Este і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cèsar I d'Este
Escut d'armes de la Casa d'Este. Cèsar I d'Este, també anomenat Cèsar I de Mòdena, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1552 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1628) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Mòdena entre 1597 i 1628.
Nou!!: Este і Cèsar I d'Este · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: Este і Climent VII · Veure més »
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Nou!!: Este і Climent VIII · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Este і Dinastia · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Este і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Este і Duc · Veure més »
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Nou!!: Este і Ducat de Ferrara · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Este і Ducat de Mòdena · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Este і Ducat de Parma · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Este і Estats Pontificis · Veure més »
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Nou!!: Este і Este · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Este і Europa · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Este і Excomunió · Veure més »
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Este і Ferran d'Àustria-Este · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Este і Ferrara · Veure més »
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Nou!!: Este і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »
Francesc I d'Este
Francesc I d'Este o Francesc I de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1610 - Santhià, Ducat de Savoia 1658) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1629 i 1658.
Nou!!: Este і Francesc I d'Este · Veure més »
Francesc III d'Este
Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.
Nou!!: Este і Francesc III d'Este · Veure més »
Francesc IV de Mòdena
Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.
Nou!!: Este і Francesc IV de Mòdena · Veure més »
Francesc V de Mòdena
Francesc V de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1819 - Viena, Imperi austríac 1875) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir duc de Mòdena des de 1846 fins a 1859.
Nou!!: Este і Francesc V de Mòdena · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Este і Francesco Petrarca · Veure més »
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Nou!!: Este і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Este і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Giovanni Bellini
Giovanni Bellini, també conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Venècia- id., 1516), va ser un pintor italià del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vèneto.
Nou!!: Este і Giovanni Bellini · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Este і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Guiu de Toscana
Guiu (Guido o Wido, mort 929) fou comte de Lucca i marquès de Toscana des 915 (o 917), després de la mort del seu pare Adalbert II de Toscana, i fins a la seva pròpia mort el 929.
Nou!!: Este і Guiu de Toscana · Veure més »
Hèrcules I d'Este
Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.
Nou!!: Este і Hèrcules I d'Este · Veure més »
Hèrcules II d'Este
Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.
Nou!!: Este і Hèrcules II d'Este · Veure més »
Hèrcules III d'Este
Hèrcules III d'Este o Hèrcules III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1727 - Treviso, República d'Itàlia 1803) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.
Nou!!: Este і Hèrcules III d'Este · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Este і Hug d'Arle · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Este і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Este і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Este і Juli II · Veure més »
Lambert de Toscana
Lambert de Toscana fou comte de Lucca, i marquès de Toscana, fill d'Adalbert II de Toscana i de Berta de Lotaríngia (filla de Lotari II) i germà i successor de Guiu de Toscana a la mort d'aquest el 929 sense fills mascles.
Nou!!: Este і Lambert de Toscana · Veure més »
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Nou!!: Este і Lliga de Cambrai · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Este і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Nou!!: Este і Llombard · Veure més »
Lluís Maria Sforza
Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.
Nou!!: Este і Lluís Maria Sforza · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Este і Lluís XII de França · Veure més »
Lucrècia Borja
''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.
Nou!!: Este і Lucrècia Borja · Veure més »
Ludovico Ariosto
Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).
Nou!!: Este і Ludovico Ariosto · Veure més »
Maria Beatriu d'Este
Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.
Nou!!: Este і Maria Beatriu d'Este · Veure més »
Maria d'Este
Maria d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1644 - Parma, Ducat de Parma, 1684) fou una princesa de la família Este de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.
Nou!!: Este і Maria d'Este · Veure més »
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Nou!!: Este і Marquès · Veure més »
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.
Nou!!: Este і Mecenatge · Veure més »
Metropolitan Museum of Art
El Metropolitan Museum of Art, o simplement Met, és un museu d'art de la ciutat de Nova York, i un dels museus d'art més destacats i visitats del món.
Nou!!: Este і Metropolitan Museum of Art · Veure més »
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Nou!!: Este і Monarquia Catòlica · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Este і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nicolau III d'Este
Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.
Nou!!: Este і Nicolau III d'Este · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Este і Nova York · Veure més »
Obizzo I d'Este
Obizzo I d'Este, fill de Folco I d'Este, va regnar des de 1137 fins a finals del.
Nou!!: Este і Obizzo I d'Este · Veure més »
Obizzo III d'Este
Obizzo III d'Este (14 de juliol de 1294- 20 de març de 1352).
Nou!!: Este і Obizzo III d'Este · Veure més »
Papa Pau II
Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.
Nou!!: Este і Papa Pau II · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Este і Pàdua · Veure més »
Podestà
El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.
Nou!!: Este і Podestà · Veure més »
Ranuccio II de Parma
''Il Tempo mostra il ritratto di Ranuccio II alle figure allegoriche di Parma, Piacenza e Castro'', obra de Frans Denys. Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese (Casalmaggiore, Venècia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694) fou el 6è Duc de Parma entre 1646 i 1694.
Nou!!: Este і Ranuccio II de Parma · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Este і Regne de França · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Este і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Reinaldo III d'Este
Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.
Nou!!: Este і Reinaldo III d'Este · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Este і Renaixement · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Este і República Cisalpina · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Este і República de Venècia · Veure més »
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric, va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu aparent.
Nou!!: Este і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Rogier van der Weyden
Rogier van der Weyden o Rogier de le Pasture (Tournai, Hainaut, Bèlgica, 1399/1400 - Brussel·les, 18 de juny de 1464) era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs.
Nou!!: Este і Rogier van der Weyden · Veure més »
Ticià
Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.
Nou!!: Este і Ticià · Veure més »
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Nou!!: Este і Tractat de Campo Formio · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Este і Unificació italiana · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Este і 1240 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Este і 1288 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Este і 1332 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Este і 1384 · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Este і 1441 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Este і 1452 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Este і 1460 · Veure més »
1471
; Països Catalans.
Nou!!: Este і 1471 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Este і 1486 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Este і 1491 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Este і 1505 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Este і 1508 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Este і 1510 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Este і 1526 · Veure més »
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Nou!!: Este і 1527 · Veure més »
1533
Sense descripció.
Nou!!: Este і 1533 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Este і 1534 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Este і 1597 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Este і 1628 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Este і 1796 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Este і 1814 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Este і 1831 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Este і 1848 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Este і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Este і 1860 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Este і 1875 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa d'Este, Dinastia dels Este, Estenses, Àustria-Este.
