Taula de continguts
138 les relacions: ABC (diari), Agència Tributària de Catalunya, Ajuntament, Alt Empordà, Andalusia, Aragó, Artur Mas i Gavarró, Arxiu de la Corona d'Aragó, Assistència sanitària, Avui, Banc (empresa), Barcelona, Bloc Nacionalista Gallec, Butlletí Oficial de l'Estat, Caixa d'estalvis, Campanya Unitària per l'Autodeterminació, Carles Viver i Pi-Sunyer, Castellà, Català, Catalunya, Chunta Aragonesista, Ciutadans de Catalunya, Coalició Canària, Comunitat autònoma, Comunitat Autònoma del País Basc, Comunitat Europea, Congrés dels Diputats, Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, Consell de Justícia de Catalunya, Consell General del Poder Judicial, Consorci, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Contracte d'assegurança, Convergència i Unió, Corts Generals, Crèdit, Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Diputació General d'Aragó, Dret civil, Drets històrics, Ebre, Educació, El Mundo, El País, El Port de la Selva, El Punt, Enrique Múgica Herzog, Ernest Benach i Pascual, ... Ampliar l'índex (88 més) »
ABC (diari)
ABC és un diari espanyol conservador i monàrquic imprès a Madrid des del 1903.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і ABC (diari)
Agència Tributària de Catalunya
L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) és l'ens encarregat de recaptar els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i aquells cedits totalment per l'Estat.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Agència Tributària de Catalunya
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Ajuntament
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Alt Empordà
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Andalusia
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Aragó
Artur Mas i Gavarró
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Artur Mas i Gavarró
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Arxiu de la Corona d'Aragó
Assistència sanitària
Sense dades Lassistència sanitària, atenció mèdica, assistència mèdica o atenció sanitària, és conjunt de serveis que es proporcionen a l'individu, amb la finalitat de promoure, protegir i restaurar la seva salut.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Assistència sanitària
Avui
LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Avui
Banc (empresa)
Seu del Banc Mundial a Washington D. C. Un banc o una banca és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Banc (empresa)
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Barcelona
Bloc Nacionalista Gallec
El Bloc Nacionalista Gallec (en gallec Bloque Nacionalista Galego, en sigles BNG) és un partit nacionalista i independentista gallec d'esquerres, organitzativament es defineix com a front de partits.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Bloc Nacionalista Gallec
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Butlletí Oficial de l'Estat
Caixa d'estalvis
Una caixa d'estalvis és una entitat financera especialitzada en els comptes d'estalvis i en l'atorgament de crèdits hipotecaris, equiparable en tot a un banc excepte en el fet que aquests poden disposar dels seus excedents per satisfer el seu ànim de lucre, mentre que les caixes, per la seva naturalesa jurídica, són fundacions, privades o públiques, amb un caràcter assistencial que tenen limitacions pel que fa a l'ús dels seus excedents, ja que tenen l'obligació per llei de reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cívica que creï riquesa econòmica i social allà on operi la caixa d'estalvis.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Caixa d'estalvis
Campanya Unitària per l'Autodeterminació
Logotip de la Campanya Unitària per l'Autodeterminació La Campanya Unitària per l'Autodeterminació (CUA) fou una plataforma política de l'Esquerra Independentista catalana creada el novembre del 2005, per tal de coordinar arreu dels Països Catalans una resposta contrària al processos de reforma estatutària iniciats a Catalunya, a l'Aragó, a les Illes Balears i al País Valencià.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Campanya Unitària per l'Autodeterminació
Carles Viver i Pi-Sunyer
Pujol Carles Viver i Pi-Sunyer, nom complet Carles Viver Pi-Sunyer, (Terrassa, 1 de setembre de 1949) és un jurista i docent català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Carles Viver i Pi-Sunyer
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Catalunya
Chunta Aragonesista
Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Chunta Aragonesista
Ciutadans de Catalunya
L'associació Ciutadans de Catalunya és una plataforma cívica i cultural impulsada per un grup d'intel·lectuals catalans oposats al catalanisme, que consideraven que les posicions no catalanistes no estaven representades políticament a Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Ciutadans de Catalunya
Coalició Canària
Coalició Canària (en castellà, Coalición Canaria), abreujat CC, és una coalició de partits polítics formada l'any 1993 per partits centristes i nacionalistes canaris.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Coalició Canària
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Comunitat autònoma
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Comunitat Autònoma del País Basc
Comunitat Europea
Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Comunitat Europea
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Congrés dels Diputats
Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya
El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya és la més alta institució juridicoconsultiva de la Generalitat de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya
Consell de Justícia de Catalunya
El Consell de Justícia de Catalunya és un òrgan de govern del Poder Judicial a Catalunya previst a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 que encara no s'ha pogut constituir, degut a la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut català i a la necessitat de reformar la Llei Orgànica del Poder Judical, que avui dia resta sense realitzar-se.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consell de Justícia de Catalunya
Consell General del Poder Judicial
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), segons l'article 122 de la Constitució Espanyola, és l'òrgan de govern del Poder Judicial d'Espanya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consell General del Poder Judicial
Consorci
Un consorci és una associació d'entitats amb personalitat jurídica.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consorci
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Constitució espanyola de 1978
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Constitucions catalanes
Contracte d'assegurança
Un Contracte d'assegurança és un contracte pel qual l'assegurador (companyia d'assegurances) garanteix la cobertura d'un risc, amb el cobrament d'una prima per part de qui la contracta (prenedor).
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Contracte d'assegurança
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Convergència i Unió
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Corts Generals
Crèdit
Un crèdit en dret i economia és generalment un recurs per l'empresa o els particulars.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Crèdit
Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya
El Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya és un dels departaments en què s'organitza l'actual administració de la Generalitat, i és l'encarregat d'exercir les atribucions en els següents àmbits.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (abreujat DOGC) és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'Administració i del Govern de Catalunya, per tal que produeixin els efectes jurídics corresponents.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Diputació General d'Aragó
La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Diputació General d'Aragó
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Dret civil
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Drets històrics
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Ebre
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Educació
El Mundo
El Mundo és un diari en llengua castellana editat a Madrid.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і El Mundo
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і El País
El Port de la Selva
El Port de la Selva és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і El Port de la Selva
El Punt
El Punt fou un diari en llengua catalana nascut el 24 de febrer del 1979 a les comarques gironines amb el nom de Punt-Diari.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і El Punt
Enrique Múgica Herzog
Enrique Múgica Herzog (Sant Sebastià, 20 de febrer de 1932 – Madrid, 10 d'abril de 2020) va ser un advocat i polític basc, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Enrique Múgica Herzog
Ernest Benach i Pascual
Ernest Benach i Pascual (Reus, 12 de novembre de 1959) és un expolític català, militant d'ERC, que va ocupar el càrrec de president del Parlament de Catalunya entre 2003 i 2010.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Ernest Benach i Pascual
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Espanya
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Unida (Espanya)
Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Esquerra Unida (Espanya)
Estat del benestar
L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles en l'àmbit econòmic per al sector privat.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Estat del benestar
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Eusko Alkartasuna
Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea el setembre de 1986, com a escissió del Partit Nacionalista Basc.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Eusko Alkartasuna
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Franquisme
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Generalitat de Catalunya
Grup Mixt
El Grup Mixt en un sistema parlamentari és un dels grups parlamentaris on s'han d'adscriure aquells representants polítics la formació electoral dels quals no hagi obtingut prou representants per a formar grup propi.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Grup Mixt
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Heribert Barrera i Costa
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Idioma
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Illes Balears
Impost sobre el valor afegit
Una factura belga amb IVA. L'IVA (o impost equivalent) als diferents països del món L'impost sobre el valor afegit (o IVA) és un impost indirecte que grava el consum que afecta tant el territori espanyol, com el francès o l'italià.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Impost sobre el valor afegit
Impost sobre la renda
L'impost sobre la renda és un impost que grava la renda de les persones físiques i en el cas de tractar-se de les rendes de les persones jurídiques constituïdes com a societats, el grava l’impost de societats.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Impost sobre la renda
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Independentisme català
Iniciativa per Catalunya Verds
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Iniciativa per Catalunya Verds
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Joan Carles I d'Espanya
Joan Rigol i Roig
Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4 d'abril de 1943) és un polític català, militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015 i que ha estat president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Joan Rigol i Roig
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Jordi Pujol i Soley
José Luis Rodríguez Zapatero
José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і José Luis Rodríguez Zapatero
José Montilla i Aguilera
José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і José Montilla i Aguilera
Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, el Baix Camp, 17 de maig de 1952) és un polític català que ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Josep-Lluís Carod-Rovira
La dignitat de Catalunya
La dignitat de Catalunya és el títol d'un editorial escrit conjuntament per consens i publicat en català o castellà als dotze diaris amb seu a Catalunya el 26 de novembre de 2009.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і La dignitat de Catalunya
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і La Rioja
Llei orgànica
Una llei orgànica és aquella norma de rang legal que, generalment, es troba en un nivell jeràrquic superior o que es requereix constitucionalment per a regular certes matèries.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Llei orgànica
Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Manuela de Madre Ortega
Manuela de Madre Ortega (Huelva, Andalusia, 6 d'octubre del 1954) és una política catalana d'origen andalús.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Manuela de Madre Ortega
María Emilia Casas Baamonde
María Emilia Casas Baamonde (León, 30 de novembre de 1950) és una jurista espanyola que fou membre del Tribunal Constitucional d'Espanya entre 1998 i 2011 i la seva Presidenta entre 2004 i el seu cessament.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і María Emilia Casas Baamonde
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Múrcia
Miravet
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Miravet
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Nació
Nafarroa Bai
Seu de Nafarroa Bai a Pamplona Nafarroa Bai (NaBai) ("Navarra Sí" en basc) fou una coalició de partits basquistes i progressistes (vinculats majoritàriament al nacionalisme basc) formada per Aralar, Batzarre, Eusko Alkartasuna i el Partit Nacionalista Basc que tenia com a àmbit d'acció la Comunitat Foral de Navarra.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Nafarroa Bai
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Navarra
Orador
Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca per la seva manera de parlar.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Orador
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і País Valencià
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Parlament de Catalunya
Partit Aragonès
El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Partit Aragonès
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit Nacionalista Basc
El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Partit Nacionalista Basc
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Partit Popular (Espanya)
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Partit Popular de Catalunya
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Partit Socialista Obrer Espanyol
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Pasqual Maragall i Mira
Pere Regull i Riba
és un polític català, alcalde de Vilafranca del Penedès i diputat al Parlament de Catalunya en la IX i X legislatures.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Pere Regull i Riba
Plataforma pel Dret de Decidir
La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) és una agrupació de diverses entitats i membres de la societat civil d'arreu de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Plataforma pel Dret de Decidir
Policia local
Cotxe de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant la Visita de Benet XVI a Barcelona el 2010. La policia local, policia municipal o guàrdia urbana és el col·lectiu policial d'àmbit i arrels locals.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Policia local
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і President de la Generalitat de Catalunya
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Producte interior brut
Racó Català
Racó Català és un mitjà de comunicació íntegrament digital i exclusivament en català editat per Tirabol Produccions, posat en funcionament el 4 de març de l'any 1999 pels llavors estudiants Joan Camp, Oriol Morell i Guillem Sureda.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Racó Català
Referèndum estatutari a Catalunya de 2006
El referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va tenir lloc en aquest territori, amb caràcter vinculant, el 18 de juny de 2006, per a decidir al voltant de l'entrada o no en vigor de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovada per les Corts Generals d'Espanya, en sessió del Senat, el 10 de maig de 2006.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Referèndum estatutari a Catalunya de 2006
Ribera d'Ebre
La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Ribera d'Ebre
Sanitat
S'entén per Sanitat el conjunt de serveis encaminats a preservar i protegir la salut de la ciutadania.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Sanitat
Síndic de greuges
El síndic de greuges, conegut en altres llocs com a Ombudsman o Defensor del poble, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Síndic de greuges
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Senat
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Senat d'Espanya
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Transició democràtica espanyola
Transvasament
Un transvasament és la canalització d'aigua de la conca d'un riu fins a una altra conca que es considera deficitària.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Transvasament
Tribunal Constitucional d'Espanya
El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Tribunal Constitucional d'Espanya
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Tribunal Suprem d'Espanya
El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Tribunal Suprem d'Espanya
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Tribut
Universitat Pompeu Fabra
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Universitat Pompeu Fabra
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Vilafranca del Penedès
Vilanova de Sau
Vilanova de Sau és un municipi de la comarca d'Osona i està situat a l'est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Vilanova de Sau
VilaWeb
VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і VilaWeb
Vot particular
Es denomina vot particular, en dret processal, a l'opinió divergent que emet el membre d'un Tribunal o òrgan col·legiat pel que fa a la decisió presa per la majoria.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Vot particular
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 10 de juliol
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 18 de juny
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 1979
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 1998
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2 de novembre
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2006
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2008
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2010
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 21 de gener
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 26 de novembre
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 28 de juny
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 28 de novembre
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 30 de setembre
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 5 de juliol
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 5 de setembre
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 9 d'agost
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 9 de juliol
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 9 de setembre
També conegut com Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, Estatut de Miravet, Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, Reforma de la Estatut de Catalunya, Reforma de nou estatut d'autonomia.