Obrir a Google MapsTaula de continguts
167 les relacions: Alexandre VI, Alfons XI de Castella, Ancona, Anglaterra, Antic Testament, Arnaldo da Brescia, Úmbria, Avinyó, Bari (Pulla), Batalla d'Agnadello, Batalla del riu Salado, Benito Mussolini, Berenguer I d'Itàlia, Bríndisi, Calixt III, Camerino, Carles Albert I de Sardenya, Carles Martell, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catarisme, Caterina Sforza, Càpua, Cèsar Borja, Cerveteri, Cesena, Città di Castello, Ciutat del Vaticà, Climent VIII, Comtat d'Anjou, Comtat Venaissí, Congrés de Viena, Corona d'Aragó, Desideri d'Ístria, Dinastia carolíngia, Ducat de Gandia, Ducat de la Pulla i Calàbria, Ducat de Mòdena, Ducat de Savoia, El Nacional (publicació digital), Elba (illa), Emilià-romanyol, Espanya, Esteve II (papa), Exarcat de Ravenna, Faenza, Felip II de Castella, Felip III de França, Fermo, Florència, Forlì, ... Ampliar l'índex (117 més) »
- Història de Roma
- Història del Laci
- Història del papat
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Estats Pontificis і Alexandre VI
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Veure Estats Pontificis і Alfons XI de Castella
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Veure Estats Pontificis і Ancona
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Estats Pontificis і Anglaterra
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Veure Estats Pontificis і Antic Testament
Arnaldo da Brescia
Gravat representant la crema a la foguera d'Arnaldo da Brescia. Arnaldo da Brescia (Brescia, h. 1090 – Roma, 1155) va ser un sacerdot i reformador religiós que seguint les propostes del seu mestre, el filòsof racionalista Pere Abelard, i de la pataria, estableix el seu ideari moral que consisteix en: la renúncia de l'església a la riquesa i el retorn a l'austeritat dels primers cristians; l'abandonamnet del poder temporal; la no validesa dels sagraments administrats per clergues indignes; la predicació per laics i la confessió practicada entre fidels sense la necessitat de sacerdots.
Veure Estats Pontificis і Arnaldo da Brescia
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Veure Estats Pontificis і Úmbria
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Estats Pontificis і Avinyó
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Veure Estats Pontificis і Bari (Pulla)
Batalla d'Agnadello
La Batalla d'Agnadello va ser una de les més importants batalles de la Guerra de la Lliga de Cambrai, i una de les majors batalles de les Guerres d'Itàlia del.
Veure Estats Pontificis і Batalla d'Agnadello
Batalla del riu Salado
Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.
Veure Estats Pontificis і Batalla del riu Salado
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure Estats Pontificis і Benito Mussolini
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Veure Estats Pontificis і Berenguer I d'Itàlia
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Veure Estats Pontificis і Bríndisi
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Veure Estats Pontificis і Calixt III
Camerino
Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).
Veure Estats Pontificis і Camerino
Carles Albert I de Sardenya
Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.
Veure Estats Pontificis і Carles Albert I de Sardenya
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Estats Pontificis і Carles Martell
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Estats Pontificis і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Estats Pontificis і Catarisme
Caterina Sforza
Caterina Sforza (Milà, Ducat de Milà, 1463 - Florència, República de Florència, 1509) fou una membre de la noblesa italiana que va esdevenir comtessa consort d'Imola i Forlì; i una de les dones més influents de la seva època.
Veure Estats Pontificis і Caterina Sforza
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Veure Estats Pontificis і Càpua
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Veure Estats Pontificis і Cèsar Borja
Cerveteri
Cerveteri és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.
Veure Estats Pontificis і Cerveteri
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Veure Estats Pontificis і Cesena
Città di Castello
Città di Castello és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.
Veure Estats Pontificis і Città di Castello
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Estats Pontificis і Ciutat del Vaticà
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Veure Estats Pontificis і Climent VIII
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Estats Pontificis і Comtat d'Anjou
Comtat Venaissí
El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Veure Estats Pontificis і Comtat Venaissí
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Estats Pontificis і Congrés de Viena
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Estats Pontificis і Corona d'Aragó
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Veure Estats Pontificis і Desideri d'Ístria
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Estats Pontificis і Dinastia carolíngia
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Veure Estats Pontificis і Ducat de Gandia
Ducat de la Pulla i Calàbria
Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.
Veure Estats Pontificis і Ducat de la Pulla i Calàbria
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Veure Estats Pontificis і Ducat de Mòdena
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Veure Estats Pontificis і Ducat de Savoia
El Nacional (publicació digital)
El Nacional és un diari digital d'informació general, que neix a Barcelona el març de 2016.
Veure Estats Pontificis і El Nacional (publicació digital)
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Veure Estats Pontificis і Elba (illa)
Emilià-romanyol
Lemilià-romanyol, emilianoromanyès o, menys correctament, emilianoromà, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent-hi l'Emília-Romanya, el sud de Llombardia i Vèneto i el nord de la Toscana i les Marques.
Veure Estats Pontificis і Emilià-romanyol
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Estats Pontificis і Espanya
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Veure Estats Pontificis і Esteve II (papa)
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Estats Pontificis і Exarcat de Ravenna
Faenza
Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Veure Estats Pontificis і Faenza
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Estats Pontificis і Felip II de Castella
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Veure Estats Pontificis і Felip III de França
Fermo
Fermo és un municipi italià de la regió Marques.
Veure Estats Pontificis і Fermo
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Estats Pontificis і Florència
Forlì
Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.
Veure Estats Pontificis і Forlì
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Estats Pontificis і França
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Estats Pontificis і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Estats Pontificis і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Estats Pontificis і Gènova
Gil de Albornoz
''Testamentum'', 1533 va ser arquebisbe de Toledo i experimentat militar, que havia lluitat per a Alfons XI de Castella a la batalla del riu Salado i en el setge d'Algesires.
Veure Estats Pontificis і Gil de Albornoz
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Estats Pontificis і Gregori IX
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Estats Pontificis і Gregori VII
Gregori X
Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.
Veure Estats Pontificis і Gregori X
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Veure Estats Pontificis і Gregori XVI
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Estats Pontificis і Guerra franco-prussiana
Història de la Ciutat del Vaticà
Els Estats Pontificis o «Estats de l'Església» van estar formats per un conglomerat de territoris bàsicament centre-italians que es van mantenir com un estat independent entre els anys 752 i 1870 sota la directa autoritat civil dels Papes, i la capital va ser Roma.
Veure Estats Pontificis і Història de la Ciutat del Vaticà
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Estats Pontificis і Hongria
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Veure Estats Pontificis і Illa
Imola
Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.
Veure Estats Pontificis і Imola
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Estats Pontificis і Imperi Austríac
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Estats Pontificis і Imperi Carolingi
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Estats Pontificis і Imperi Romà d'Orient
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Veure Estats Pontificis і Innocenci II
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Veure Estats Pontificis і Innocenci III
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Estats Pontificis і Innocenci IV
Innocenci VI
Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.
Veure Estats Pontificis і Innocenci VI
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Estats Pontificis і Italià
Joan Borja i Catanei
Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).
Veure Estats Pontificis і Joan Borja i Catanei
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Veure Estats Pontificis і Juli II
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Veure Estats Pontificis і Khilderic III
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Veure Estats Pontificis і Lliga de Cambrai
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Veure Estats Pontificis і Lliga Llombarda
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Estats Pontificis і Llombardia
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Veure Estats Pontificis і Majordom de palau
Marques
Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.
Veure Estats Pontificis і Marques
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Veure Estats Pontificis і Matilde de Canossa
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Estats Pontificis і Màntua
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Veure Estats Pontificis і Messina
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Estats Pontificis і Milà
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Estats Pontificis і Napoleó Bonaparte
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Estats Pontificis і Napoleó III
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Estats Pontificis і Nàpols
Nicolau II (papa)
Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.
Veure Estats Pontificis і Nicolau II (papa)
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Estats Pontificis і Occitània
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Estats Pontificis і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Veure Estats Pontificis і Otto von Bismarck
Pactes del Laterà
Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).
Veure Estats Pontificis і Pactes del Laterà
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Estats Pontificis і Palerm
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Veure Estats Pontificis і Papa Climent VI
Papa Joan XII
Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.
Veure Estats Pontificis і Papa Joan XII
Papa Luci II
Luci II (nom de bateig Gerardo Caccianemici dall Orso) (* Bolonya, ? - † Roma, 15 de febrer de 1145) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1144 al 1145.
Veure Estats Pontificis і Papa Luci II
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Veure Estats Pontificis і Papa Zacaries
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Veure Estats Pontificis і Perusa
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Estats Pontificis і Piemont
Piombino
Piombino és una comuna de la costa de Toscana, enfront d'Elba, a la regió de Toscana, província de Livorno.
Veure Estats Pontificis і Piombino
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Estats Pontificis і Pipí I el Breu
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Veure Estats Pontificis і Pius IX
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Veure Estats Pontificis і Pius VI
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Estats Pontificis і Pius VII
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Estats Pontificis і Pius XI
Porta Pia
La Porta Pia és una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itàlia.
Veure Estats Pontificis і Porta Pia
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Estats Pontificis і Prússia
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Estats Pontificis і Primer Imperi Francès
Quirinal
Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.
Veure Estats Pontificis і Quirinal
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Veure Estats Pontificis і Ramon VI de Tolosa
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Veure Estats Pontificis і Rímini
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Estats Pontificis і Rússia
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Veure Estats Pontificis і Reggio de l'Emília
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Estats Pontificis і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Estats Pontificis і Regne de Sardenya-Piemont
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Estats Pontificis і Regne Franc
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Estats Pontificis і Rei d'Itàlia
República Romana (1798-1799)
La República Romana va ser creada el 15 de febrer de 1798 i va existir fins al 30 de setembre de 1799 (excepte durant l'ocupació napolitana: 28 de novembre - 14 de desembre de 1798).
Veure Estats Pontificis і República Romana (1798-1799)
República romana (segle XIX)
La República romana va ser declarada com a estat de curta durada el 9 de febrer de 1849, quan el govern dels Estats Pontificis va ser substituït temporalment per un govern republicà a causa de la fugida de Pius IX a Gaeta.
Veure Estats Pontificis і República romana (segle XIX)
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Estats Pontificis і Revolució Francesa
Ricard d'Aversa
Ricard I d'Aversa, fill de Asclettin Quarrel i nebot de Rainulf Drengot., és el sisè comte normand d'Aversa l'any 1049.
Veure Estats Pontificis і Ricard d'Aversa
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Veure Estats Pontificis і Robert Guiscard
Romanya
Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Veure Estats Pontificis і Romanya
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Estats Pontificis і Sacre Imperi Romanogermànic
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Veure Estats Pontificis і Salern
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Estats Pontificis і Santa Seu
Savona
Savona (antigament Saona en lígur Sann-a) és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.
Veure Estats Pontificis і Savona
Segismondo Pandolfo Malatesta
Segismondo Pandolfo Malatesta (Brescia, 19 de juny de 1417 - Rímini, 7 d'octubre de 1468) fou senyor de Rímini, Fano i Cesena des del 1432.
Veure Estats Pontificis і Segismondo Pandolfo Malatesta
Senigallia
Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.
Veure Estats Pontificis і Senigallia
Setge d'Algesires
El setge d'Algesires fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret que tingué lloc entre 1342 i 1344.
Veure Estats Pontificis і Setge d'Algesires
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Estats Pontificis і Sicília
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
Veure Estats Pontificis і Teocràcia
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Estats Pontificis і Toledo
Tractat de Melfi
Antic dibuix de Melfi, seu del Tractat. El Tractat de Melfi o Concordat de Melfi va ser signat el 23 d'agost de 1059 entre el Papa Nicolau II i els prínceps normands Robert Guiscard i Ricard d'Aversa.
Veure Estats Pontificis і Tractat de Melfi
Urbino
Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants.
Veure Estats Pontificis і Urbino
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Veure Estats Pontificis і Víctor Manuel II
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Estats Pontificis і Venècia
Viterbo
Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.
Veure Estats Pontificis і Viterbo
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Estats Pontificis і 11 de febrer
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Estats Pontificis і 1143
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Estats Pontificis і 1155
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Estats Pontificis і 12 d'abril
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Veure Estats Pontificis і 1251
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Estats Pontificis і 1274
1506
;Països Catalans.
Veure Estats Pontificis і 1506
1775
;Països Catalans.
Veure Estats Pontificis і 1775
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Estats Pontificis і 1797
1798
;Països Catalans.
Veure Estats Pontificis і 1798
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Estats Pontificis і 1799
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Estats Pontificis і 1804
1809
;Països Catalans.
Veure Estats Pontificis і 1809
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Estats Pontificis і 1815
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Estats Pontificis і 1831
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Estats Pontificis і 1838
1843
;Països Catalans.
Veure Estats Pontificis і 1843
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Estats Pontificis і 1846
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Estats Pontificis і 1848
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Estats Pontificis і 1850
1860
;Països Catalans.
Veure Estats Pontificis і 1860
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Estats Pontificis і 1870
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Estats Pontificis і 1929
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Estats Pontificis і 2 de febrer
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Estats Pontificis і 20 de setembre
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Estats Pontificis і 30 de setembre
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Veure Estats Pontificis і 7 de març
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Estats Pontificis і 747
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Estats Pontificis і 752
Vegeu també
Història de Roma
- Castells romans
- De Verborum Significatione
- Ducat de Roma
- Emporium (Roma)
- Estats Pontificis
- Història de Roma
- Jornada Mundial de la Joventut 1985
- Jornada Mundial de la Joventut 2000
- Lapis Satricanus
- Llatins
- Origo gentis Romanae
- Pactes del Laterà
- Palazzo Colonna
- Pesta romana del 590
- Sexti Paconià
Història del Laci
- Castells romans
- Ducat de Roma
- Eqües
- Estats Pontificis
- Laci (antic)
- Lavici
- Pèdum
- Papat de Viterbo
- Papat tusculà
- Sabins
- Via Flamínia
Història del papat
- Abdicació
- Annata
- Antipapa
- Ausculta fili
- Bisbes de Roma sota Constantí I
- Cadira gestatòria
- Cisma d'Occident
- Concili Cadavèric
- Conclave
- Concordat
- Concordat de Worms
- Convenció de setembre
- Crescenzi
- Donació de Constantí
- Donació de Pipí
- Dues espases
- El papat durant l'era de les Revolucions
- Eleccions papals abans del 1059
- Estats Pontificis
- Història del papat
- Història del papat (1048-1257)
- In nomine Domini
- Intent d'assassinat de Joan Pau II
- Interdicte venecià
- Ius exclusivae
- La Ciutat del Vaticà durant la Segona Guerra Mundial
- Legacions papals
- Liber Pontificalis
- Llei de garanties papals
- Llista d'eleccions papals
- Mehmet Ali Ağca
- Noblesa Negra
- Papat Reformista
- Papat bizantí
- Papat d'Orvieto
- Papat de Perusa
- Papat de Viterbo
- Papat franc
- Papat renaixentista
- Papat tusculà
- Poder temporal
- Presoner al Vaticà
- Primacia del bisbe de Roma
- Profecia de Sant Malaquies
- Qüestió Romana
- Reforma gregoriana
- República Romana (1798-1799)
- Syllabus Errorum
- Vatileaks
També conegut com Estat Pontifici, Estats Papals, Estats de l'Església, Herència de Sant Pere, Santa seu.