Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Estats Pontificis і Roma
Estats Pontificis і Roma tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Ancona, Benito Mussolini, Ciutat del Vaticà, Exarcat de Ravenna, Florència, Gènova, Guerra franco-prussiana, Imperi Romà d'Orient, Italià, Milà, Napoleó III, Nàpols, Pipí I el Breu, Pius VII, Porta Pia, Primer Imperi Francès, Quirinal, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Seu, Viterbo.
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Ancona і Estats Pontificis · Ancona і Roma ·
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Benito Mussolini і Estats Pontificis · Benito Mussolini і Roma ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Estats Pontificis · Ciutat del Vaticà і Roma ·
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Estats Pontificis і Exarcat de Ravenna · Exarcat de Ravenna і Roma ·
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Estats Pontificis і Florència · Florència і Roma ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Estats Pontificis і Gènova · Gènova і Roma ·
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Estats Pontificis і Guerra franco-prussiana · Guerra franco-prussiana і Roma ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Estats Pontificis і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Roma ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Estats Pontificis і Italià · Italià і Roma ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Estats Pontificis і Milà · Milà і Roma ·
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Estats Pontificis і Napoleó III · Napoleó III і Roma ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Estats Pontificis і Nàpols · Nàpols і Roma ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Estats Pontificis і Pipí I el Breu · Pipí I el Breu і Roma ·
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Estats Pontificis і Pius VII · Pius VII і Roma ·
Porta Pia
La Porta Pia és una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itàlia.
Estats Pontificis і Porta Pia · Porta Pia і Roma ·
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Estats Pontificis і Primer Imperi Francès · Primer Imperi Francès і Roma ·
Quirinal
Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.
Estats Pontificis і Quirinal · Quirinal і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Estats Pontificis і Sacre Imperi Romanogermànic · Roma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Estats Pontificis і Santa Seu · Roma і Santa Seu ·
Viterbo
Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Estats Pontificis і Roma
- Què tenen en comú Estats Pontificis і Roma
- Semblances entre Estats Pontificis і Roma
Comparació entre Estats Pontificis і Roma
Estats Pontificis té 177 relacions, mentre que Roma té 289. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 4.29% = 20 / (177 + 289).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Estats Pontificis і Roma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
