Similituds entre Estat Català і Història de Barcelona
Estat Català і Història de Barcelona tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons XIII d'Espanya, Andreu Nin i Pérez, Bandera Negra, Bèlgica, Bonaventura Gassol i Rovira, Catalanisme, Catalunya, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Complot de Garraf, Cuba, Diario de Barcelona, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, Eleccions generals espanyoles de 1977, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat Català, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Europa, Exèrcit Popular Català, Federació Democràtica Nacionalista, Francesc Macià i Llussà, Front Nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Illes Balears, Independentisme català, Josep Pous i Pagès, Jueus, Lev Trotski, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miquel Badia i Capell, ..., Monarquia, Occitània, República Catalana, Sants, Terra Lliure, Vallespir. Ampliar l'índex (6 més) »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Alfons XIII d'Espanya і Estat Català · Alfons XIII d'Espanya і Història de Barcelona ·
Andreu Nin i Pérez
Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.
Andreu Nin i Pérez і Estat Català · Andreu Nin i Pérez і Història de Barcelona ·
Bandera Negra
La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.
Bandera Negra і Estat Català · Bandera Negra і Història de Barcelona ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Bèlgica і Estat Català · Bèlgica і Història de Barcelona ·
Bonaventura Gassol i Rovira
Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.
Bonaventura Gassol i Rovira і Estat Català · Bonaventura Gassol i Rovira і Història de Barcelona ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Estat Català · Catalanisme і Història de Barcelona ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Estat Català · Catalunya і Història de Barcelona ·
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria і Estat Català · Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria і Història de Barcelona ·
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Estat Català · Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Història de Barcelona ·
Complot de Garraf
El complot de Garraf fou un atemptat frustrat contra la vida del rei Alfons XIII d'Espanya, planejat per Bandera Negra, sota l'organització d'Estat Català dirigida per Marcel·lí Perelló i Domingo, i que s'havia de dur a terme durant la visita prevista del rei a Barcelona des del 26 de maig de 1925.
Complot de Garraf і Estat Català · Complot de Garraf і Història de Barcelona ·
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Cuba і Estat Català · Cuba і Història de Barcelona ·
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Diario de Barcelona і Estat Català · Diario de Barcelona і Història de Barcelona ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del període democràtic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 і Estat Català · Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 і Història de Barcelona ·
Eleccions generals espanyoles de 1977
Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista.
Eleccions generals espanyoles de 1977 і Estat Català · Eleccions generals espanyoles de 1977 і Història de Barcelona ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Esquerra Republicana de Catalunya і Estat Català · Esquerra Republicana de Catalunya і Història de Barcelona ·
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Estat Català і Estat Català · Estat Català і Història de Barcelona ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Estat Català і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Història de Barcelona ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Estat Català і Europa · Europa і Història de Barcelona ·
Exèrcit Popular Català
LExèrcit Popular Català (EPOCA) fou una organització armada catalana que va actuar entre el 1976 i el 1980 que perseguia la separació de Catalunya d'Espanya.
Estat Català і Exèrcit Popular Català · Exèrcit Popular Català і Història de Barcelona ·
Federació Democràtica Nacionalista
La Federació Democràtica Nacionalista (FDN) fou una organització política nacionalista catalana creada per Francesc Macià com a successora de l'Associació Nacionalista Catalana el 2 de febrer de 1919.
Estat Català і Federació Democràtica Nacionalista · Federació Democràtica Nacionalista і Història de Barcelona ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Estat Català і Francesc Macià i Llussà · Francesc Macià i Llussà і Història de Barcelona ·
Front Nacional de Catalunya
El Front Nacional de Catalunya (FNC) fou una organització política catalana independentista i progressista.
Estat Català і Front Nacional de Catalunya · Front Nacional de Catalunya і Història de Barcelona ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Estat Català і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història de Barcelona ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Estat Català і Illes Balears · Història de Barcelona і Illes Balears ·
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Estat Català і Independentisme català · Història de Barcelona і Independentisme català ·
Josep Pous i Pagès
Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.
Estat Català і Josep Pous i Pagès · Història de Barcelona і Josep Pous i Pagès ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Estat Català і Jueus · Història de Barcelona і Jueus ·
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Estat Català і Lev Trotski · Història de Barcelona і Lev Trotski ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Estat Català і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història de Barcelona і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Miquel Badia i Capell
Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.
Estat Català і Miquel Badia i Capell · Història de Barcelona і Miquel Badia i Capell ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Estat Català і Monarquia · Història de Barcelona і Monarquia ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Estat Català і Occitània · Història de Barcelona і Occitània ·
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Estat Català і República Catalana · Història de Barcelona і República Catalana ·
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Estat Català і Sants · Història de Barcelona і Sants ·
Terra Lliure
Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.
Estat Català і Terra Lliure · Història de Barcelona і Terra Lliure ·
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Estat Català і Vallespir · Història de Barcelona і Vallespir ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Estat Català і Història de Barcelona
- Què tenen en comú Estat Català і Història de Barcelona
- Semblances entre Estat Català і Història de Barcelona
Comparació entre Estat Català і Història de Barcelona
Estat Català té 135 relacions, mentre que Història de Barcelona té 2675. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 1.28% = 36 / (135 + 2675).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Estat Català і Història de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: