Similituds entre Estat (política) і Sobirania individual
Estat (política) і Sobirania individual tenen 3 coses en comú (en Uniopèdia): Anarquisme, Drets fonamentals, Individu.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Estat (política) · Anarquisme і Sobirania individual ·
Drets fonamentals
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Els drets fonamentals són un conjunt de drets que han estat reconeguts i se'ls ha dotat d'un alt grau de protecció.
Drets fonamentals і Estat (política) · Drets fonamentals і Sobirania individual ·
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Estat (política) і Individu · Individu і Sobirania individual ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Estat (política) і Sobirania individual
- Què tenen en comú Estat (política) і Sobirania individual
- Semblances entre Estat (política) і Sobirania individual
Comparació entre Estat (política) і Sobirania individual
Estat (política) té 145 relacions, mentre que Sobirania individual té 12. Com que tenen en comú 3, l'índex de Jaccard és 1.91% = 3 / (145 + 12).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Estat (política) і Sobirania individual. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: