Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estadística і Probabilitat

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Estadística і Probabilitat

Estadística vs. Probabilitat

lang. Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Similituds entre Estadística і Probabilitat

Estadística і Probabilitat tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Adolphe Quételet, Blaise Pascal, Cadena de Màrkov, Ciència, Distribució de probabilitat, Distribució normal, Física, Mitjana aritmètica, Pierre de Fermat, Pierre-Simon Laplace, Teoria de la informació, Teoria de la probabilitat, Variable aleatòria, Variància.

Adolphe Quételet

Lambert Adolphe Jacques Quételet (Gant, 22 de febrer del 1796 - Brussel·les, 17 de febrer del 1874), va ser un matemàtic, astrònom, naturalista, estadista i sociòleg belga, precursor de l'estudi demogràfic i fundador de l'Observatoire royal de Belgique.

Adolphe Quételet і Estadística · Adolphe Quételet і Probabilitat · Veure més »

Blaise Pascal

fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Blaise Pascal і Estadística · Blaise Pascal і Probabilitat · Veure més »

Cadena de Màrkov

Un diagrama que representa un procés de Markov de dos estats, amb els estats etiquetats com a ''E'' i ''A''. Cada número representa la probabilitat que el procés de Màrkov canviï d'un estat a un altre, amb la direcció indicada per la fletxa. Per exemple, si el procés de Màrkov està en l'estat ''A'', aleshores la probabilitat que canviï l'estat ''E'' és 0.4, mentre que la probabilitat que romangui en l'estat ''A'' és 0.6. Una cadena de Màrkov, que rep el seu nom del matemàtic rus Andrei Màrkov (1856-1922), és una sèrie d'esdeveniments, en la qual la probabilitat que passi un esdeveniment depèn de l'esdeveniment immediat anterior.

Cadena de Màrkov і Estadística · Cadena de Màrkov і Probabilitat · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Ciència і Estadística · Ciència і Probabilitat · Veure més »

Distribució de probabilitat

Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.

Distribució de probabilitat і Estadística · Distribució de probabilitat і Probabilitat · Veure més »

Distribució normal

La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.

Distribució normal і Estadística · Distribució normal і Probabilitat · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Estadística і Física · Física і Probabilitat · Veure més »

Mitjana aritmètica

Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana aritmètica o terme mitjà és un paràmetre estadístic associat a un conjunt de dades numèriques que s'obté sumant els valors de totes les dades i dividint-lo pel nombre d'elements del conjunt.

Estadística і Mitjana aritmètica · Mitjana aritmètica і Probabilitat · Veure més »

Pierre de Fermat

Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.

Estadística і Pierre de Fermat · Pierre de Fermat і Probabilitat · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Estadística і Pierre-Simon Laplace · Pierre-Simon Laplace і Probabilitat · Veure més »

Teoria de la informació

La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.

Estadística і Teoria de la informació · Probabilitat і Teoria de la informació · Veure més »

Teoria de la probabilitat

La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.

Estadística і Teoria de la probabilitat · Probabilitat і Teoria de la probabilitat · Veure més »

Variable aleatòria

A l'estudi de molts experiments aleatoris molt sovint no ens interessa el resultat que s'obté sinó alguna quantitat numèrica relacionada amb ell.

Estadística і Variable aleatòria · Probabilitat і Variable aleatòria · Veure més »

Variància

Exemple de mostres de dues poblacions amb la mateixa mitjana però diferent variància. La població blava té una variància més gran que la població vermella. En teoria de probabilitat, la variància d'una variable aleatòria és una mesura de la dispersió d'una variable aleatòria X respecte de la seva mitjana E. Es defineix com l'esperança de \left (X - E \right)^2, això és V(X).

Estadística і Variància · Probabilitat і Variància · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Estadística і Probabilitat

Estadística té 132 relacions, mentre que Probabilitat té 88. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 6.36% = 14 / (132 + 88).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Estadística і Probabilitat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »