Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Andrei Kolmogórov, Asteroide, Astronomia, Bureau des Longitudes, Cara oculta de la Lluna, Carl Friedrich Gauß, Cinturó d'asteroides, Daniel Kirkwood, Dominància orbital, El·lipse, Estel, Europa (satèl·lit), Excentricitat orbital, Força de marea, Futur de la Terra, Ganimedes (satèl·lit), Henri Poincaré, Io (satèl·lit), Júpiter (planeta), Jürgen Moser, Joseph Louis Lagrange, Llei de la gravitació universal, Lluna, Magnetosfera, Mantell terrestre, Mercuri (planeta), Neptú (planeta), Obliqüitat de l'eclíptica, Període orbital, Periheli, Pierre-Simon Laplace, Plutó (planeta nan), Programa Voyager, Ressonància, Ressonància orbital, Sistema solar, Sol, Temps de Liapunov, Teoria del caos, Terra, Unitat astronòmica, Vent solar, Venus (planeta), Vladímir Arnold.
Andrei Kolmogórov
fou un matemàtic rus, preeminent en el, que va avançar diversos camps científics (entre ells la teoria de probabilitats, la topologia, la lògica intuïcionista, les turbulències, la mecànica clàssica i la complexitat computacional).
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Andrei Kolmogórov · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Asteroide · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Astronomia · Veure més »
Bureau des Longitudes
Bureau des Longitudes és una institució francesa que es va crear el 25 de juny de 1795, i dedicada a millorar la navegació aquàtica, la geodèsia i l'observació astronòmica.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Bureau des Longitudes · Veure més »
Cara oculta de la Lluna
Fotografia de la cara oculta de la Lluna Segell de l'URSS de 1959 commemorant la primera fotografia de la cara oculta de la Lluna La cara oculta de la Lluna és l'hemisferi de la Lluna no observable des de la Terra.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Cara oculta de la Lluna · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Cinturó d'asteroides · Veure més »
Daniel Kirkwood
, era un astrònom estatunidenc.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Daniel Kirkwood · Veure més »
Dominància orbital
La dominància orbital és el fet que un planeta hagi escombrat altres cossos de la seva òrbita.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Dominància orbital · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і El·lipse · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Estel · Veure més »
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Europa (satèl·lit) · Veure més »
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Excentricitat orbital · Veure més »
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Força de marea · Veure més »
Futur de la Terra
Il·lustració de la Terra socarrimada després que el Sol hagi entrat en la fase de gegant vermella, d'aquí a set mil milions d'anys El futur de la Terra es determinarà per una diversitat de factors, incloent-hi augments en la lluminositat del Sol, la pèrdua d'energia calorífica del nucli de la Terra, pertorbacions per altres cossos del sistema solar i la bioquímica de la superfície de la Terra.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Futur de la Terra · Veure més »
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Henri Poincaré · Veure més »
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Io (satèl·lit) · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Júpiter (planeta) · Veure més »
Jürgen Moser
va ser un matemàtic germano-estatunidenc.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Jürgen Moser · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Lluna · Veure més »
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Magnetosfera · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Mantell terrestre · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Mercuri (planeta) · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Neptú (planeta) · Veure més »
Obliqüitat de l'eclíptica
En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Període orbital · Veure més »
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Periheli · Veure més »
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Pierre-Simon Laplace · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Programa Voyager · Veure més »
Ressonància
Molla en ressonància Ressonància és el fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Ressonància · Veure més »
Ressonància orbital
En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Ressonància orbital · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Sol · Veure més »
Temps de Liapunov
En matemàtiques, el temps de Liapunov és el període que ha de passar perquè un sistema dinàmic esdevingui caòtic.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Temps de Liapunov · Veure més »
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Teoria del caos · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Terra · Veure més »
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Unitat astronòmica · Veure més »
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Vent solar · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Venus (planeta) · Veure més »
Vladímir Arnold
Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món.
Nou!!: Estabilitat del sistema solar і Vladímir Arnold · Veure més »
Redirigeix aquí:
Estabilitat del Sistema Solar.
