Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Espín і Mecànica quàntica
Espín і Mecànica quàntica tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Càrrega elèctrica, Constant de Planck, Electrònica, Electró, Espai de Hilbert, Física, Fotó, Làser, Mecànica clàssica, Moment angular, Neutró, Nombre quàntic, Ordinador quàntic, Partícula elemental, Partícula subatòmica, Protó, Teoria quàntica de camps, Valor propi, vector propi i espai propi.
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Càrrega elèctrica і Espín · Càrrega elèctrica і Mecànica quàntica ·
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Constant de Planck і Espín · Constant de Planck і Mecànica quàntica ·
Electrònica
Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.
Electrònica і Espín · Electrònica і Mecànica quàntica ·
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Electró і Espín · Electró і Mecànica quàntica ·
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Espín і Espai de Hilbert · Espai de Hilbert і Mecànica quàntica ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Espín і Física · Física і Mecànica quàntica ·
Fotó
Sense descripció.
Espín і Fotó · Fotó і Mecànica quàntica ·
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Espín і Làser · Làser і Mecànica quàntica ·
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Espín і Mecànica clàssica · Mecànica clàssica і Mecànica quàntica ·
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Espín і Moment angular · Mecànica quàntica і Moment angular ·
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Espín і Neutró · Mecànica quàntica і Neutró ·
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Espín і Nombre quàntic · Mecànica quàntica і Nombre quàntic ·
Ordinador quàntic
IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.
Espín і Ordinador quàntic · Mecànica quàntica і Ordinador quàntic ·
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Espín і Partícula elemental · Mecànica quàntica і Partícula elemental ·
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Espín і Partícula subatòmica · Mecànica quàntica і Partícula subatòmica ·
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Espín і Protó · Mecànica quàntica і Protó ·
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Espín і Teoria quàntica de camps · Mecànica quàntica і Teoria quàntica de camps ·
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Espín і Valor propi, vector propi i espai propi · Mecànica quàntica і Valor propi, vector propi i espai propi ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Espín і Mecànica quàntica
- Què tenen en comú Espín і Mecànica quàntica
- Semblances entre Espín і Mecànica quàntica
Comparació entre Espín і Mecànica quàntica
Espín té 44 relacions, mentre que Mecànica quàntica té 178. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 8.11% = 18 / (44 + 178).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Espín і Mecànica quàntica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
