Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Esperanto і Europa
Esperanto і Europa tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Anglès, Budapest, Castellà, Consell d'Europa, Eslovè, Esperanto, Europa de l'Est, Finès, França, Francès, Grec, Hongarès, Idioma, Ido, Interlingua, Italià, Lituà, Lituània, Llatí, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Llengües sami, Llengües uralianes, Madrid, Moscou, Polònia, Polonès, ..., Praga, Rus, Sofia, Unió Europea, Varsòvia, Viena, Volapük. Ampliar l'índex (7 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Esperanto · Alemany і Europa ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Esperanto · Anglès і Europa ·
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Budapest і Esperanto · Budapest і Europa ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Esperanto · Castellà і Europa ·
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Consell d'Europa і Esperanto · Consell d'Europa і Europa ·
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Eslovè і Esperanto · Eslovè і Europa ·
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Esperanto і Esperanto · Esperanto і Europa ·
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Esperanto і Europa de l'Est · Europa і Europa de l'Est ·
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Esperanto і Finès · Europa і Finès ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Esperanto і França · Europa і França ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Esperanto і Francès · Europa і Francès ·
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Esperanto і Grec · Europa і Grec ·
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Esperanto і Hongarès · Europa і Hongarès ·
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Esperanto і Idioma · Europa і Idioma ·
Ido
Ido és una llengua planificada, derivada de l'esperanto reformat, creada per un grup d'acadèmics per ser un idioma auxiliar internacional per a parlants de diversos orígens.
Esperanto і Ido · Europa і Ido ·
Interlingua
Interlingua és una llengua auxiliar internacional planificada, publicada inicialment el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) com a resultat de 15 anys de treball.
Esperanto і Interlingua · Europa і Interlingua ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Esperanto і Italià · Europa і Italià ·
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Esperanto і Lituà · Europa і Lituà ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Esperanto і Lituània · Europa і Lituània ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Esperanto і Llatí · Europa і Llatí ·
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Esperanto і Llengües eslaves · Europa і Llengües eslaves ·
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Esperanto і Llengües germàniques · Europa і Llengües germàniques ·
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Esperanto і Llengües indoeuropees · Europa і Llengües indoeuropees ·
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Esperanto і Llengües romàniques · Europa і Llengües romàniques ·
Llengües sami
Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.
Esperanto і Llengües sami · Europa і Llengües sami ·
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.
Esperanto і Llengües uralianes · Europa і Llengües uralianes ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Esperanto і Madrid · Europa і Madrid ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Esperanto і Moscou · Europa і Moscou ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Esperanto і Polònia · Europa і Polònia ·
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Esperanto і Polonès · Europa і Polonès ·
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Esperanto і Praga · Europa і Praga ·
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Esperanto і Rus · Europa і Rus ·
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Esperanto і Sofia · Europa і Sofia ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Esperanto і Unió Europea · Europa і Unió Europea ·
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Esperanto і Varsòvia · Europa і Varsòvia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Esperanto і Viena · Europa і Viena ·
Volapük
El volapük és una llengua planificada creada pel capellà alemany Johann Martin Schleyer el 1879, amb la intenció de facilitar la comprensió entre persones de distintes cultures.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Esperanto і Europa
- Què tenen en comú Esperanto і Europa
- Semblances entre Esperanto і Europa
Comparació entre Esperanto і Europa
Esperanto té 234 relacions, mentre que Europa té 386. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 5.97% = 37 / (234 + 386).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Esperanto і Europa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
