Taula de continguts
63 les relacions: Absorció, Anàlisi qualitativa, Anàlisi quantitativa (química), Ciència planetària, Constant de Planck, Dicroisme circular, Efecte Auger, Efecte Mössbauer, Electró, Energia, Energia cinètica, Enllaç químic, Espín, Espectre, Espectre de l'hidrogen, Espectre visible, Espectrofotòmetre, Espectrometria de masses, Espectroscòpia atòmica, Espectroscòpia de microones, Espectroscòpia de neutrons, Espectroscòpia de raigs X, Espectroscòpia electrònica Auger, Espectroscòpia gamma, Espectroscòpia infraroja, Espectroscòpia Raman, Espectroscòpia ultraviolada-visible, Estat estacionari, Experiment, Física, Fòsfor, Fluorescència, Fosforescència, Freqüència, Grup funcional, Hadró, Ió (àtom), Imatge hiperespectral, Interferometria a doble polarització, Isòtop, Línia espectral, Longitud d'ona, Mecànica quàntica, Mesó, Microscopi electrònic, Model atòmic de Bohr, Neutró, Nivell d'energia, Ona de matèria, Pèndol, ... Ampliar l'índex (13 més) »
Absorció
* Absorció (òptica), procés òptic procés pel qual la radiació electromagnètica és captada per la matèria.
Veure Espectroscòpia і Absorció
Anàlisi qualitativa
* Recerca qualitativa, una investigació sobre el comportament humà.
Veure Espectroscòpia і Anàlisi qualitativa
Anàlisi quantitativa (química)
Lanàlisi quantitativa en química és la determinació de l’abundància absoluta o relativa (sovint expressada com una concentració) d’una, diverses i totes les substàncies químiques presents en una mostra particular.
Veure Espectroscòpia і Anàlisi quantitativa (química)
Ciència planetària
Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.
Veure Espectroscòpia і Ciència planetària
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Espectroscòpia і Constant de Planck
Dicroisme circular
El dicroisme circular (en anglès: circular dichroism, CD) és el fenomen físic d'absorció diferent per part d'una substància quiral dels dos components, dreta i esquerra, de la llum polaritzada circularment.
Veure Espectroscòpia і Dicroisme circular
Efecte Auger
miniatura L'efecte Auger és la desexcitació d'un àtom en què un electró perifèric passa a ocupar una capa interna i l'energia de desexcitació és transmesa directament, mitjançant un fotó virtual, a un segon electró de l'embolcall electrònic del mateix àtom, que resulta emès.
Veure Espectroscòpia і Efecte Auger
Efecte Mössbauer
Rudolf Ludwig Mössbauer L'efecte Mössbauer és un fenomen d'emissió i absorció ressonant de raigs γ per nuclis atòmics, descobert el 1958 pel físic alemany Rudolf Mössbauer (1929-2011), que li valgué el Premi Nobel de Física del 1961.
Veure Espectroscòpia і Efecte Mössbauer
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Espectroscòpia і Electró
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Espectroscòpia і Energia
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Espectroscòpia і Energia cinètica
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Espectroscòpia і Enllaç químic
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Espectroscòpia і Espín
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Espectroscòpia і Espectre
Espectre de l'hidrogen
La sèrie espectral de l'hidrogen en una escala logarítmica Es denomina espectre de l'hidrogen a l'espectre d'emissió electromagnètica pròpia de l'hidrogen.
Veure Espectroscòpia і Espectre de l'hidrogen
Espectre visible
L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.
Veure Espectroscòpia і Espectre visible
Espectrofotòmetre
Un espectrofotòmetre Un espectrofotòmetre és un aparell de mesura usat en la física òptica que serveix per mesurar, en funció de la longitud d'ona, la relació entre valors d'una mateixa magnitud fotomètrica relatius a dos feixos de radiacions.
Veure Espectroscòpia і Espectrofotòmetre
Espectrometria de masses
Feix d'ions per electrospray en un espectròmetre de massa. L'espectrometria de masses és una tècnica experimental que permet la mesura de ions derivats d'una molècula.
Veure Espectroscòpia і Espectrometria de masses
Espectroscòpia atòmica
L'espectroscòpia atòmica és l'estudi de la radiació electromagnètica absorbida i emesa pels àtoms.
Veure Espectroscòpia і Espectroscòpia atòmica
Espectroscòpia de microones
L' esprectroscòpia del microones o espectroscòpia de rotació es refereix al mesurament de les energies de les transicions entre els estats de rotació quantificats de molècules en la fase de gas.
Veure Espectroscòpia і Espectroscòpia de microones
Espectroscòpia de neutrons
La dispersió de neutrons és un mètode espectroscòpic per mesurar els moviments atòmic i magnètic dels àtoms.
Veure Espectroscòpia і Espectroscòpia de neutrons
Espectroscòpia de raigs X
Lespectroscòpia de raigs X (en anglès: X-ray spectroscopy) és un terme que agrupa diverses tècniques d'espectroscòpia per caracteritzar materials usant l'excitació dels raigs X.
Veure Espectroscòpia і Espectroscòpia de raigs X
Espectroscòpia electrònica Auger
Dues vistes del procés Auger. (A) il·lustra seqüencialment els passos implicats en la desexcitació Auger. Un electró incident (o fotó) crea un forat central en el nivell 1s. Un electró des del nivell 2s omple el forat 1s i l'energia de transició s'imparteix a un electró 2p que s'emet.
Veure Espectroscòpia і Espectroscòpia electrònica Auger
Espectroscòpia gamma
L'espectroscòpia gamma és un dels mètodes experimentals més fiables per determinar la distribució energètica dels fotons emesos per un element radioactiu.
Veure Espectroscòpia і Espectroscòpia gamma
Espectroscòpia infraroja
Espectre IR del diclorometà. Lespectroscòpia infraroja, o espectroscòpia IR, és la branca de l'espectroscòpia que treballa en les longituds d'ona de la zona corresponent a l'infraroig de l'espectre electromagnètic.
Veure Espectroscòpia і Espectroscòpia infraroja
Espectroscòpia Raman
Diagrama de nivell d'energia mostrant els estats implicats en el senyal de Raman. La grossor de la línia és més o menys proporcional a la força del senyal de les diferents transicions L'espectroscòpia Raman (anomenada així després de Chandrasekhara Raman) és una tècnica espectroscòpica emprada en química i física de la matèria condensada per estudiar modes de baixa freqüència com els vibratoris, rotatoris i d'altres.
Veure Espectroscòpia і Espectroscòpia Raman
Espectroscòpia ultraviolada-visible
Espectrofotòmetre Beckman DU640 UV/Vis. Lespectroscòpia ultraviolada–visible (en anglès:Ultraviolet–visible spectroscopy o ultraviolet-visible spectrophotometry UV-Vis o UV/Vis) es refereix l'absorció electroscòpica o espectroscòpia de reflectància en la regió espectral ultraviolat-visible.
Veure Espectroscòpia і Espectroscòpia ultraviolada-visible
Estat estacionari
Un sistema en estat estacionari té nombroses propietats que no varien en el temps.
Veure Espectroscòpia і Estat estacionari
Experiment
consulta.
Veure Espectroscòpia і Experiment
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Espectroscòpia і Física
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Veure Espectroscòpia і Fòsfor
Fluorescència
Pintures fluorescents i llum ultraviolada de l'artista Beo Beyond. La fluorescència és la propietat d'una substància d'emetre llum quan és exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catòdics o raigs X. Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull humà), són transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident.
Veure Espectroscòpia і Fluorescència
Fosforescència
Pigments fosforescents en la foscor La fosforescència és el fenomen en el qual certes substàncies tenen la propietat d'absorbir energia i emmagatzemar-la, per emetre-la posteriorment en forma de llum.
Veure Espectroscòpia і Fosforescència
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Espectroscòpia і Freqüència
Grup funcional
enllaç doble i l'altre amb un enllaç simple. Aquest oxigen està enllaçat també a un hidrogen (blanc). Un grup funcional, o grup característic, és un àtom, o un grup d'àtoms que confereixen propietats químiques semblants quan són presents en diferents composts orgànics.
Veure Espectroscòpia і Grup funcional
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Veure Espectroscòpia і Hadró
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Espectroscòpia і Ió (àtom)
Imatge hiperespectral
Projecció bidimensional d'un cub hiperespectral. La imatge hiperespectral recull i processa informació de tot l'espectre electromagnètic.
Veure Espectroscòpia і Imatge hiperespectral
Interferometria a doble polarització
L'interferometria a doble polarització (DPI, Dual polarization interferometry) és una tècnica analítica que pot sondejar els estrats a escala molecular adsorbits en la superfície d'una guia d'ona usant l'ona evanescent d'un feix de làser confinat en la guia d'ona.
Veure Espectroscòpia і Interferometria a doble polarització
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Espectroscòpia і Isòtop
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Espectroscòpia і Línia espectral
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Espectroscòpia і Longitud d'ona
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Espectroscòpia і Mecànica quàntica
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Veure Espectroscòpia і Mesó
Microscopi electrònic
Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.
Veure Espectroscòpia і Microscopi electrònic
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Veure Espectroscòpia і Model atòmic de Bohr
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Espectroscòpia і Neutró
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Veure Espectroscòpia і Nivell d'energia
Ona de matèria
Louis-Victor-Pierre-Raymond de Broglie (1892–1987) La teoria de les ones de matèria fa referència a la hipòtesi formulada pel físic francès, Louis-Victor de Broglie (1892-1987) el 1924, en la qual afirmava que: Per postular aquesta propietat de la matèria De Broglie es va basar en l'explicació de l'efecte fotoelèctric, que poc abans havia donat Albert Einstein suggerint la naturalesa quàntica de la llum.
Veure Espectroscòpia і Ona de matèria
Pèndol
Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.
Veure Espectroscòpia і Pèndol
Prisma òptic
Un prisma òptic és un instrument òptic capaç de refractar, reflectir i descompondre la llum en els colors de l'arc de Sant Martí.
Veure Espectroscòpia і Prisma òptic
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Espectroscòpia і Química
Química analítica
Determinació de la composició d'una mostra per ressonància magnètica nuclear La química analítica és la branca de la química que consisteix en l'anàlisi de mostres de substàncies diverses per determinar-ne la seva composició química; així com l'estudi de les tècniques per fer anàlisi i estudiar les dades (quimiometria).
Veure Espectroscòpia і Química analítica
Química orgànica
Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.
Veure Espectroscòpia і Química orgànica
Quiralitat (química)
Dos enantiòmers d'un aminoàcid genèric La quiralitat és una propietat que tenen algunes molècules de no ser superposables a la seva imatge especular.
Veure Espectroscòpia і Quiralitat (química)
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Espectroscòpia і Radiació electromagnètica
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Espectroscòpia і Radiació X
Ressonància mecànica
La ressonància és un fenomen que es produeix quan un cos capaç de vibrar és sotmès a l'acció d'una força periòdica, el període de vibració coincideix amb el període d'oscil·lació característic d'aquest cos.
Veure Espectroscòpia і Ressonància mecànica
Ressonància paramagnètica electrònica
La ressonància paramagnètica electrònica (RPE) o ressonància d'espín electrònic (REE) és una tècnica espectroscòpica sensible als electrons desaparellats.
Veure Espectroscòpia і Ressonància paramagnètica electrònica
Substància
Una substància és una teoria ontològica que postula que els objectes estan constituïts cadascun per una substància i propietats suportades per la substància però diferents d'aquesta.
Veure Espectroscòpia і Substància
Tècnica
Una tècnica (del grec, τέχνη 'art, tècnica, ofici') és un procediment o conjunt de regles, normes o protocols que té per objectiu obtenir un resultat determinat, ja sigui al camp de les ciències, de la tecnologia, de l'art, de l'esport, de l'educació o de qualsevol altra activitat.
Veure Espectroscòpia і Tècnica
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Veure Espectroscòpia і Transformada de Fourier
Transició quàntica
Una transició quàntica, transició electrònica àtòmica o salt quàntic és un canvi brusc de l'estat físic d'un sistema quàntic de forma pràcticament instantània.
Veure Espectroscòpia і Transició quàntica
També conegut com Anàlisi espectral, Espectre de masses, Espectrografia, Espectrogràfic, Espectrogràfica, Espectroscòpia I.R., Espectroscòpia IR, Espectroscòpia U.V., Espectroscòpia UV, Espectroscòpia UV/VIS, Espectroscòpia de masses, Espectroscòpic, Espectroscòpics, Línia atòmica espectral.