Accés més ràpid que el navegador!
147 les relacions: Abu-Marwan Ibn Zuhr, Agnosticisme, Al-Àndalus, Alemanya, Algèria, Alhambra, Amado Alonso, Amazic, Amazics, Amèrica, Amèrica Llatina, Américo Castro, Andorra, Antiga Grècia, Aragonès, Aranès, Argentina, Arnau de Vilanova, Asturlleonès, Ateisme, Averrois, Az-Zahrawí, Índies Occidentals, Àrabs, Basc, Batalla de Guadalete, Bètica, Braga, Brasil, Camí de Sant Jaume, Cartaginense, Castella, Castellà, Català, Celtes, Celtibers, Ceuta, Ciutadania múltiple, Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Constitució espanyola de 1978, Contrareforma, Corona de Castella i Lleó, Cristòfor Colom, Cristianisme, Cristià, Cuba, Decret de l'Alhambra, Demografia d'Espanya, Dhimma, ..., Dinastia borbònica, Edat del ferro, Emigració espanyola, Emirat de Granada, Església Catòlica Romana, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Expulsió dels moriscos, Felip II de Castella, Fenicis, França, Gal·lècia, Gallec, Gentilici, Germànics, Gonzalo de Berceo, Grecs, Guerra Civil espanyola, Hadrià, Hidalgo, Hispaniola, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Hispània Ulterior, Ibèric, Ibers, Imperi Romà, Inquisició espanyola, Isidor de Sevilla, Joan Margarit i Pau, Julio Valdeón Baruque, Llengües d'Espanya, Llibertat de culte, Lusitània, Madrid, Maimònides, Marc Aureli, Marcial, Marroc, Mèxic, Melilla, Mil·lenni II aC, Mil·lenni III aC, Moriscos, Mossàrab, Muladí, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Musulmà, Nacionalisme, Nacionalitat espanyola, Nou Món, Occità, Olivença, Omeies, Ortès, Paul Aebischer, Púnics, Península Ibèrica, Pere Màrtir d'Angleria, Poema de Fernán González, Portugal, Portuguès, Provença, Quintilià, Raimbaut de Vaqueiras, Ramon Llull, Recared I, Regne d'Aragó, Regne d'Astúries, Regne de Navarra, Regne Visigot, República Romana, Sèneca, Sefardites, Suïssa, Sueus, Tartessos, Tolosa de Llenguadoc, Trajà, Universitat Pompeu Fabra, Valencià, Vàndals, Veneçuela, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat del Perú, Visigots, Xile, 1492, 1840, 1850, 1890, 1950, 1961, 1974, 711. Ampliar l'índex (97 més) »
Abu-Marwan Ibn Zuhr
Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-l-Alà Zuhr ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Marwan ibn Zuhr al-Ixbilí al-Iyadí, més conegut com a Abu-Marwan ibn Zuhr o, simplement, com a Ibn Zuhr o, segons la versió llatinitzada del seu nom, com a Avenzoar (Peñaflor, 1063/1091-Sevilla, 1161), fou un metge, filòsof i poeta andalusí, membre d'una família originària de Xàtiva.
Nou!!: Espanyols і Abu-Marwan Ibn Zuhr · Veure més »
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Nou!!: Espanyols і Agnosticisme · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Espanyols і Al-Àndalus · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Espanyols і Alemanya · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Espanyols і Algèria · Veure més »
Alhambra
LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).
Nou!!: Espanyols і Alhambra · Veure més »
Amado Alonso
Amado Alonso (Lerín, Navarra, 13 de setembre de 1896 — Arlington, Massachusetts, 26 de maig de 1952) fou un poeta i filòleg, conegut per les seves aportacions al corrent crític de l'estilística, amb influències de l'estructuralisme lingüístic.
Nou!!: Espanyols і Amado Alonso · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Espanyols і Amazic · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Espanyols і Amazics · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Espanyols і Amèrica · Veure més »
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Nou!!: Espanyols і Amèrica Llatina · Veure més »
Américo Castro
Américo Castro (Cantagallo, Brasil, 4 de maig de 1885 − Lloret de Mar, 25 de juliol de 1972) va ser un filòleg especialitzat en el Segle d'or espanyol.
Nou!!: Espanyols і Américo Castro · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Espanyols і Andorra · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Espanyols і Antiga Grècia · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Espanyols і Aragonès · Veure més »
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Nou!!: Espanyols і Aranès · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Espanyols і Argentina · Veure més »
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.
Nou!!: Espanyols і Arnau de Vilanova · Veure més »
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Nou!!: Espanyols і Asturlleonès · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Espanyols і Ateisme · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: Espanyols і Averrois · Veure més »
Az-Zahrawí
Abu-l-Qàssim Khàlaf ibn Abbàs az-Zahrawí ——, conegut a Occident com a Abulcasis o Albucasis, fou un destacat metge andalusí, potser nascut al raval de Còrdova, del.
Nou!!: Espanyols і Az-Zahrawí · Veure més »
Índies Occidentals
Nova Guinea Occidental Les Índies Occidentals fan referència, habitualment, a les illes del Carib denominades Antilles i Bahames, i el seu ús en l'àmbit castellà és, segons la RAE, "admissible sempre que no hi hagi possible confusió amb la denominació tradicional de tot el continent".
Nou!!: Espanyols і Índies Occidentals · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Espanyols і Àrabs · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Espanyols і Basc · Veure més »
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
Nou!!: Espanyols і Batalla de Guadalete · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Espanyols і Bètica · Veure més »
Braga
Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.
Nou!!: Espanyols і Braga · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Espanyols і Brasil · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Espanyols і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Nou!!: Espanyols і Cartaginense · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Espanyols і Castella · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Espanyols і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Espanyols і Català · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Espanyols і Celtes · Veure més »
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Nou!!: Espanyols і Celtibers · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: Espanyols і Ceuta · Veure més »
Ciutadania múltiple
Els països en verd permeten la ciutadania múltiple i els que estan en vermell no. En gris estan els països dels quals no existeix informació. En molts països la situació és més complicada que un "Si" o un "No". La ciutadania múltiple és l'estatus d'una persona que és considerada ciutadana segons les lleis de més d'un estat independent.
Nou!!: Espanyols і Ciutadania múltiple · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Espanyols і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Nou!!: Espanyols і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Nou!!: Espanyols і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Espanyols і Contrareforma · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Espanyols і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Espanyols і Cristòfor Colom · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Espanyols і Cristianisme · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Espanyols і Cristià · Veure més »
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Nou!!: Espanyols і Cuba · Veure més »
Decret de l'Alhambra
El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat a l'Alhambra el 31 de març de 1492 pels monarques que més endavant serien denominats Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la península Ibèrica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492.
Nou!!: Espanyols і Decret de l'Alhambra · Veure més »
Demografia d'Espanya
Espanya té una població de 44.108.530 habitants a l'1 de gener, 2005, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Nou!!: Espanyols і Demografia d'Espanya · Veure més »
Dhimma
La dhimma —de l'àrab ذمة, ḏimma, ‘proteccio’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘seguretat’— és un pacte de protecció o una capitulació entre «Gent del Llibre» (ahl al-kitab) i musulmans pel qual els primers se sotmeten als segons, que passen a anomenar-se dhimmís.
Nou!!: Espanyols і Dhimma · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Espanyols і Dinastia borbònica · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Espanyols і Edat del ferro · Veure més »
Emigració espanyola
Estàtua dedicada a l'emigrant (Tocón, Íllora, província de Granada) L'emigració espanyola és un fenomen històric de llarga durada que comença a l'edat moderna, i el que es pot considerar com continuació del procés repoblador peninsular de direcció nord-sud que va estar seguint la Reconquesta a l'edat mitjana.
Nou!!: Espanyols і Emigració espanyola · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Espanyols і Emirat de Granada · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Espanyols і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Espanyols і Espanya · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Espanyols і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Espanyols і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Espanyols і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Espanyols і Felip II de Castella · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Espanyols і Fenicis · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Espanyols і França · Veure més »
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Nou!!: Espanyols і Gal·lècia · Veure més »
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Nou!!: Espanyols і Gallec · Veure més »
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Nou!!: Espanyols і Gentilici · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Espanyols і Germànics · Veure més »
Gonzalo de Berceo
Gonzalo de Berceo (Berceo, La Rioja, c. 1196 - c. 1264) va ser un escriptor castellà de l'edat mitjana.
Nou!!: Espanyols і Gonzalo de Berceo · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Espanyols і Grecs · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Espanyols і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Espanyols і Hadrià · Veure més »
Hidalgo
* Hidalgo (noble), noble que estava exempt del pagament de tributs.
Nou!!: Espanyols і Hidalgo · Veure més »
Hispaniola
La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico.
Nou!!: Espanyols і Hispaniola · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Espanyols і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Espanyols і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Espanyols і Hispània Tarraconense · Veure més »
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Nou!!: Espanyols і Hispània Ulterior · Veure més »
Ibèric
L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.
Nou!!: Espanyols і Ibèric · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Espanyols і Ibers · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Espanyols і Imperi Romà · Veure més »
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Nou!!: Espanyols і Inquisició espanyola · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Espanyols і Isidor de Sevilla · Veure més »
Joan Margarit i Pau
Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484 i també des de 1483 cardenal.
Nou!!: Espanyols і Joan Margarit i Pau · Veure més »
Julio Valdeón Baruque
Julio Valdeón Baruque (21 de juliol de 1936, Olmedo, Valladolid-21 de juny de 2009, Valladolid) va ser un historiador espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Espanyols і Julio Valdeón Baruque · Veure més »
Llengües d'Espanya
345x345pxL'Estat Espanyol és un estat europeu amb una gran diversitat lingüística.
Nou!!: Espanyols і Llengües d'Espanya · Veure més »
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Nou!!: Espanyols і Llibertat de culte · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Espanyols і Lusitània · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Espanyols і Madrid · Veure més »
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Nou!!: Espanyols і Maimònides · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Espanyols і Marc Aureli · Veure més »
Marcial
* Marc Valeri Marcial, poeta romà conegut simplement com a Marcial.
Nou!!: Espanyols і Marcial · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Espanyols і Marroc · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Espanyols і Mèxic · Veure més »
Melilla
Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.
Nou!!: Espanyols і Melilla · Veure més »
Mil·lenni II aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.
Nou!!: Espanyols і Mil·lenni II aC · Veure més »
Mil·lenni III aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 3000 aC fins al 2001 aC.
Nou!!: Espanyols і Mil·lenni III aC · Veure més »
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Nou!!: Espanyols і Moriscos · Veure més »
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Nou!!: Espanyols і Mossàrab · Veure més »
Muladí
Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.
Nou!!: Espanyols і Muladí · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya és un museu d'arqueologia amb continguts que abasten la prehistòria, la història i l'art antics, la numismàtica i les arts decoratives medievals i modernes.
Nou!!: Espanyols і Museu Arqueològic Nacional d'Espanya · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Espanyols і Musulmà · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Espanyols і Nacionalisme · Veure més »
Nacionalitat espanyola
Escut de l'estat espanyol La nacionalitat espanyola és el vincle jurídic que uneix a la persona amb el Regne d'Espanya.
Nou!!: Espanyols і Nacionalitat espanyola · Veure més »
Nou Món
El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.
Nou!!: Espanyols і Nou Món · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Espanyols і Occità · Veure més »
Olivença
Olivença, (en català i portuguès, en castellà i oficialment Olivenza) és una població espanyola situada a la província de Badajoz i reivindicada per Portugal.
Nou!!: Espanyols і Olivença · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Espanyols і Omeies · Veure més »
Ortès
Ortès (en francès Orthez) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Espanyols і Ortès · Veure més »
Paul Aebischer
Paul Aebischer (Posieux (avui Hauterive, cantó de Friburg, Suïssa), 8 de desembre de 1897 – Florència, 9 de març de 1977) fou un romanista i medievalista suís, originari de la Suïssa romanda.
Nou!!: Espanyols і Paul Aebischer · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Espanyols і Púnics · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Espanyols і Península Ibèrica · Veure més »
Pere Màrtir d'Angleria
Pere Màrtir d'Angleria- en italià Pietro Martire d'Anghiera - (Arona, Milanesat, 2 de febrer de 1457 - Granada, octubre de 1526) va ser un membre del Consell d'Índies (1520-1526) Antonio de León Pinelo:.
Nou!!: Espanyols і Pere Màrtir d'Angleria · Veure més »
Poema de Fernán González
El Poema de Fernán González narra diferents fets històrics de la vida d'aquest personatge històric i rellevant en la història de Castella.
Nou!!: Espanyols і Poema de Fernán González · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Espanyols і Portugal · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Espanyols і Portuguès · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Espanyols і Provença · Veure més »
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Nou!!: Espanyols і Quintilià · Veure més »
Raimbaut de Vaqueiras
Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità, originari de Vaqueiras a l'actual departament francès de la Valclusa.
Nou!!: Espanyols і Raimbaut de Vaqueiras · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Espanyols і Ramon Llull · Veure més »
Recared I
fou un rei visigot del 586 al 601.
Nou!!: Espanyols і Recared I · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Espanyols і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Nou!!: Espanyols і Regne d'Astúries · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Espanyols і Regne de Navarra · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Espanyols і Regne Visigot · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Espanyols і República Romana · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Espanyols і Sèneca · Veure més »
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Nou!!: Espanyols і Sefardites · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Espanyols і Suïssa · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Espanyols і Sueus · Veure més »
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Nou!!: Espanyols і Tartessos · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Espanyols і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Espanyols і Trajà · Veure més »
Universitat Pompeu Fabra
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.
Nou!!: Espanyols і Universitat Pompeu Fabra · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Espanyols і Valencià · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Espanyols і Vàndals · Veure més »
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Nou!!: Espanyols і Veneçuela · Veure més »
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Nou!!: Espanyols і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »
Virregnat del Perú
El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Espanyols і Virregnat del Perú · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Espanyols і Visigots · Veure més »
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Nou!!: Espanyols і Xile · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Espanyols і 1492 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Espanyols і 1840 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Espanyols і 1850 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Espanyols і 1890 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Espanyols і 1950 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Espanyols і 1961 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Espanyols і 1974 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Espanyols і 711 · Veure més »
