Comunicació

591 les relacions: ABC (diari), Abril, Acadèmia General Militar, Acción Española, Afer Galinsoga, Afrancesat, Agustina d'Aragó, Ahnenerbe, Air Berlin, Aixecament del dos de maig, Al-Àndalus, Albino González Menéndez-Reigada, Aleix Vidal-Quadras i Roca, Alemanya, Alfons XIII d'Espanya, Alfred Rosenberg, Algèria, Alianza Popular, Amando de Miguel Rodríguez, Amèrica Llatina, Anarquisme, Andalusia, Antic Règim, Anticatalanisme, Anticlericalisme, Antiespanyolisme, Antoni Fabra Ribas, Antonio Añoveros Ataún, Antonio Alcalá Galiano, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio de León Cubillo Ferreira, Antonio Gala, Antonio Muñoz Molina, Antonio Vallejo-Nájera, Aragó, Aragonès, Argentina, Arturo Uslar Pietri, Ateneo de Madrid, Audiència Nacional, Autarquia, Axioma, Índies Occidentals, ¡Cu-Cut!, Ètnia, Òmnium Cultural, Àfrica, Àlaba, Àsia, Baltasar Garzón Real, ..., Bartolomé de Las Casas, Basc, Bascos, Batalla d'Ayacucho, Batalla de València, Batallón Vasco Español, Benito Mussolini, Berbere, Bilingüisme, Biopolítica, Biscaia, Bloque por Asturies, Borja de Riquer i Permanyer, Brigades Internacionals, Buenos Aires, Burgesia, Cabilencs, Camp de concentració nazi, CAMPSA, Canal Nou, Carles III de Navarra, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos Arias Navarro, Carmen Maura, Carmen Rico Godoy, Carrera, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Castella, Castellà, Catalangate, Catalanisme, Catalans, Català, Catolicisme, Círculo de Bellas Artes, Centralisme, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Claudio Sánchez-Albornoz, Club dels Jacobins, Comissió d'Indústries de Guerra, Comunitat autònoma, Comunitat Econòmica Europea, Conceyu Nacionalista Astur, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Conferència d'Algesires, Congrés dels Diputats, Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, Conquesta feudal hispànica, Conquistador, Consell de Castella, Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional, Constitució, Constitució espanyola, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1931, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Contrareforma, Contuberni de Múnic, Convergència i Unió, Cop d'estat, Cop d'estat del 18 de juliol, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, COPE, Corona d'Aragó, Corporativisme, Corrupció, Cors i Danses d'Espanya, Corts de Cadis, Cos Nacional de Policia, Crònica, Cristià, Croades, Cronologia de la repressió del català, Cuba, Daoíz i Velarde, Darwinisme, Decadència, Decrets de Nova Planta, Degeneracionisme, Democràcia, Democràcia ètnica, Departament francès, Desamortitzacions espanyoles, Desembarcament de Mallorca, Desinformació, Despotisme il·lustrat, Dia de la Hispanitat, Diari de Balears, Dictadura de Primo de Rivera, Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya, Diglòssia, Diputació General d'Aragó, Diputat europeu, Discriminació positiva, Divisió territorial d'Espanya de 1833, Doblatge, Dreta, Edat mitjana, Edat moderna, El Imparcial, El Mundo, El Norte de Castilla, El País, Elecció, Elio Antonio de Nebrija, Elionor de Borbó i Ortiz, Eliseo Álvarez-Arenas y Romero, Els protocols dels savis de Sió, Emilio Castelar y Ripoll, Emilio Mola Vidal, Emirat de Granada, Endesa, Ensame Nacionalista Astur, Ernesto Giménez Caballero, Església Catòlica Romana, Espanya, Espanyolisme, Esperanza Aguirre Gil de Biedma, Espionatge, Esquerra, Esquerra abertzale, Esquerra Unida (Espanya), Estat nació, Estat sobirà, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estatut d'Estella, Eugenèsia, Eugeni Trias i Sagnier, Europa, Europol, Euskadi Ta Askatasuna, Euskaldunon Egunkaria, Exèrcit Popular de la República, Expulsió dels jueus d'Espanya, Expulsió dels moriscos, Extremadura, Facebook, Falange, Falange Española, Falange Espanyola de les JONS, Federalisme, Federico Jiménez Losantos, Feixisme, Feixisme italià, Felip V d'Espanya, Felipe Aparicio Sarabia, Felipe González Márquez, Fernando García de Cortázar, Fernando Sagaseta, Fernando Sánchez Dragó, Ferran Adrià Acosta, Ferran el Catòlic, Ferran III de Castella, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Fets del ¡Cu-Cut!, Filipines, Folklore, Formación del espíritu nacional, França, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Francisco Javier Simonet, Francisco Umbral, Francmaçoneria, Franja de Ponent, Franquisme, Frederic Rahola i Trèmols, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Fuerzas Armadas Guanches, Futbol Club Barcelona, Galícia, Gallecs, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generació del 98, Generalitat de Catalunya, Genocidi cultural, Gibraltar, Gonzalo de Aguilera Munro, Govern Basc, Govern d'Espanya, Govern de França, Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Gramàtica castellana, Gran Batuda, Gran Bretanya, Gran Depressió, Gregorio Salvador Caja, Grups Antiterroristes d'Alliberament, Guanxes, Guàrdia Civil, Guerra civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Granada, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra del Rif, Guerra dels Segadors, Guerra hispano-estatunidenca, Guerres Carlines, Guerres d'Itàlia, Guerres Napoleòniques, Guerrillers de Crist Rei, Guifré el Pilós, Guipúscoa, Heinrich Himmler, Hernán Cortés, Hispanitat, Hispanocentrisme, Hispània, Història d'Espanya, Història de França, IB3 Televisió, Iberisme, Ideologia, Illes Balears, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Independentisme català, Infrahome, Inquisició, Inquisició espanyola, Instituto Nacional de Industria, Intent d'assassinat d'Antonio Cubillo, Intervencionisme, Irlanda, Isabel I de Castella, Itàlia, Jaime Campmany y Díez de Revenga, Jaime Mayor Oreja, Jaume el Conqueridor, Javier Tusell Gómez, Jesús Torbado Carro, Joachim von Ribbentrop, Joan Carles I d'Espanya, Joan Comorera i Soler, Joan Josep López Ibor, Joan Maragall i Gorina, Joan Tusquets Terrats, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Jon Juaristi Linacero, José Antonio Primo de Rivera, José Álvarez Junco, José Calvo Sotelo, José Diosdado Prat García, José Ignacio Wert Ortega, José Luis Arrese Magra, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar López, José María Benegas Haddad, José María Gil-Robles y Quiñones, José María Pemán, José María Salaverría e Ipenza, José Millán-Astray y Terreros, José Ortega y Gasset, José Pemartín Sanjuán, Josep Bonaparte, Josep Borrell i Fontelles, Josep Fontana i Lázaro, Josep Maria Marcet i Coll, Josep Montagut i Roca, Josep Pla i Casadevall, Joseph-Arthur Gobineau, Joxe Azurmendi, Juan Antonio Suanzes Fernández, Juan Carlos Moreno Cabrera, Juan Negrín López, Juan Sebastián Elcano, Juan Valera y Alcalá Galiano, Jueus, Julián Marías Aguilera, Julián Zugazagoitia Mendieta, Julio de Amado y Reygondaud de Villebardet, Junta per a l'Ampliació d'Estudis, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, Katalanim, L'Havana, L'Home nou, L'or de Moscou, La Correspondencia Militar, La Nación (Argentina), La Razón, La Vanguardia, La Veu de Catalunya, Las Novedades, Legió Còndor, Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, Lerrouxisme, Les Illes, Liberalisme, Liberalisme espanyol, Llegenda negra espanyola, Llei de Jurisdiccions, Llei Moyano, Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, Llengua pròpia, Lliga Regionalista, Llista de països que s'han independitzat d'Espanya, Llista dels reis visigots, Llorenç Capellà i Fornés, Lluís Companys i Jover, Luis González Seara, Luis María Anson Oliart, Luis Mariñas Otero, Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna, Magrib, Mallorca, Malversació, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Azaña Díaz, Manuel Aznar Zubigaray, Manuel Curros Enríquez, Marcelino Menéndez Pelayo, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Mariano Rajoy Brey, Marroc, Maximiano García Venero, Memorial de greuges, Memorial del Comte-Duc d'Olivares, Miguel de Unamuno y Jugo, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Militar, Minoria nacional, Mite, Mite fundacional, Mitjà de comunicació de masses, Modesto Lafuente y Zamalloa, Monarquia, Monarquia d'Espanya, Monopoli, Montserrat (Buenos Aires), Moviment d'Alliberament Nacional Basc, Moviment obrer, Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari, Moviment social, Movimiento Canarias Libre, Musulmà, Nació, Nacionalcatolicisme, Nacionalisme, Nacionalisme aragonès, Nacionalisme asturià, Nacionalisme banal, Nacionalisme basc, Nacionalisme castellà, Nacionalisme econòmic, Nacionalisme francès, Nacionalisme gallec, Nacionalitat històrica, Napoleó Bonaparte, Naturgy, Navarra, Nazisme, Nens perduts del franquisme, Netedat de sang, Neteja ètnica, Niceto Alcalá-Zamora, NSO Group, Numància (Hispània), Onésimo Redondo Ortega, Onda Cero, Operació Catalunya, Operació Garzón, Ordre públic, Organització de les Nacions Unides, País Basc, País Valencià, Països Baixos, Països Catalans, Pacte de Sant Sebastià, Pagament per visió, Pancatalanisme, París, Parlament de Catalunya, Partit Aragonès, Partit Asturianista, Partit Comunista d'Espanya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Nacionalista Basc, Partit Nacionalista Canari, Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, Partit Popular (Espanya), Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pau Gasol i Sáez, Paul Preston, Pío Baroja y Nessi, Pegasus (programari espia), Pelai d'Astúries, Península Ibèrica, Pla Nacional d'Estabilització Econòmica, Plataforma per la Llengua, Podem, Polaco, Política econòmica, Polònia, Populisme, Portugal, Positivisme, Potències de l'Eix, Predisposició genètica, Premi Cervantes, Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles, Presentisme (història), President de la Generalitat de Catalunya, Primera Guerra Carlina, Primera Guerra del Marroc, Primera Guerra Mundial, Privatització, Proclamació de la República Catalana, Propaganda, Proteccionisme, Protectorat francès del Marroc, Província, Raça, Raça ària, Racisme, Racisme a Espanya, Radio Nacional de España, Rafael Nadal i Parera, Rafael Sánchez Ferlosio, Ramón Menéndez Pidal, Ramón Serrano Suñer, Ramiro de Maeztu, Ramiro Ledesma Ramos, Rússia, Reaccionari, Recared I, Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Referèndum, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Regeneracionisme, Regne d'Astúries, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Toledo, Regne Unit, Regne Visigot, Rei d'Espanya, Reial Acadèmia de la Història, Reial Acadèmia Espanyola, Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, Reis Catòlics, Renaixença, Renovación Española, Repressió, Repressió franquista, Republicanisme, Restauració borbònica, Revisionisme històric, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolució de 1848, Rodolfo Martín Villa, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger de Llúria, Sabadell, Salvador de Madariaga, Santiago Carrillo Solares, Santiago Montero Díaz, Santuari de Covadonga, Sàpiens, Sòria, Secessionisme lingüístic, Sector públic, Sefardites, Segle XIX, Segle XV, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Setge d'Amaiur, Setge de Sagunt, Setmana Tràgica, Setmana Tràgica (Argentina), Severiano Martínez Anido, Sobirania popular, Societat de Nacions, Solidaritat Catalana, Subtítol, Sufragi universal, Superhome, Tancament de Caixes, Tancament de Radiotelevisió Valenciana, Telecinco, Telefónica, Tercer Món, Tercer Reich, Terra Lliure, Terrorisme, Terrorisme d'Estat, Toledo, Tortura, Tradicionalisme, Trajà, Transició democràtica espanyola, Tribunal Constitucional d'Espanya, Tribunal Europeu de Drets Humans, Tribunal Superior de Justícia, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Trienni Liberal, TV3, Ultradreta, Ultranacionalisme, Unió Africana, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unió Ibèrica, Unió Militar Espanyola, Unió Renovadora Asturiana, Unió, Progrés i Democràcia, Unionisme espanyol, Universitat d'Hamburg, Universitat de La Laguna, Valladolid, Víctor Balaguer i Cirera, Víctor Pradera Larumbe, Vicent Blasco Ibáñez, VilaWeb, Viriat, Wenceslao González Oliveros, Xarxa social, Xenofòbia, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, 1749, 1905, 1936, 1947, 1959, 1976, 1978, 1981, 2005, 23 de febrer, 30 de juliol. Ampliar l'índex (541 més) » « Shrink índex

ABC (diari)

ABC és un diari espanyol conservador i monàrquic imprès a Madrid des del 1903.

Nou!!: Espanyolisme і ABC (diari) · Veure més »

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Espanyolisme і Abril · Veure més »

Acadèmia General Militar

La Acadèmia General Militar és el centre de formació superior de l'Exèrcit de Terra espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Acadèmia General Militar · Veure més »

Acción Española

Acción Española va ser una revista que publicava continguts relacionats amb l'actualitat política a Espanya editada a la dècada de 1930.

Nou!!: Espanyolisme і Acción Española · Veure més »

Afer Galinsoga

L'afer Galinsoga foren una sèrie d'esdeveniments que es produïren a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, pel fet de proclamar en públic la frase «tots els catalans són una merda» perquè el mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar havia celebrat missa en català.

Nou!!: Espanyolisme і Afer Galinsoga · Veure més »

Afrancesat

Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Afrancesat · Veure més »

Agustina d'Aragó

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d'Aragó (Barcelona, 4 de març del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857), és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Espanyolisme і Agustina d'Aragó · Veure més »

Ahnenerbe

La Studiengesellschaft für Geistesurgeschichte‚ Deutsches Ahnenerbe e.V..(traduït de l'alemany com a "Societat per a la Recerca i Ensenyament sobre lHeretatge Ancestral Alemany"), coneguda com a Ahnenerbe (en català: Heretatge Ancestral) o també SS-Ahnenerbe, va ser una entitat pseudocientífica alemanya constituïda formalment el 1935 per dirigents i ideòlegs del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany per a realitzar i divulgar recerques amb finalitats educatives en suport de la ideologia nazi i, en particular, de les seves teories lligades a la raça ària, en paral·lel amb les seves recerques sobre la raça germana.

Nou!!: Espanyolisme і Ahnenerbe · Veure més »

Air Berlin

Air Berlin va ser una aerolínia alemanya de baix cost.

Nou!!: Espanyolisme і Air Berlin · Veure més »

Aixecament del dos de maig

LAixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez.

Nou!!: Espanyolisme і Aixecament del dos de maig · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Espanyolisme і Al-Àndalus · Veure més »

Albino González Menéndez-Reigada

Albino González y Menédez Reigada (Corias, Astúries, 18 de gener de 1881 - Còrdova, 13 d'agost de 1958) va ser un clergue espanyol i bisbe de la diòcesi de San Cristóbal de La Laguna i posteriorment bisbe de la Bisbat de Còrdova.

Nou!!: Espanyolisme і Albino González Menéndez-Reigada · Veure més »

Aleix Vidal-Quadras i Roca

és un polític català d'ideologia ultraconservadora i espanyolista, catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Espanyolisme і Aleix Vidal-Quadras i Roca · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Espanyolisme і Alemanya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Espanyolisme і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Alfred Rosenberg

Alfred Rosenberg (12 de gener de 1893 – 16 d'octubre de 1946).

Nou!!: Espanyolisme і Alfred Rosenberg · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Espanyolisme і Algèria · Veure més »

Alianza Popular

Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.

Nou!!: Espanyolisme і Alianza Popular · Veure més »

Amando de Miguel Rodríguez

Amando de Miguel Rodríguez (Pereruela, 20 de gener de 1937 - Madrid, 3 de setembre de 2023) fou un sociòleg espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Amando de Miguel Rodríguez · Veure més »

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Nou!!: Espanyolisme і Amèrica Llatina · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Espanyolisme і Anarquisme · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Andalusia · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Espanyolisme і Antic Règim · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Espanyolisme і Anticatalanisme · Veure més »

Anticlericalisme

S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides.

Nou!!: Espanyolisme і Anticlericalisme · Veure més »

Antiespanyolisme

Pintada antiespanyola a Sant Sebastià. L'antiespanyolisme és l'aversió per l'estat espanyol, pel nacionalisme espanyol, o per la cultura i llengua espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Antiespanyolisme · Veure més »

Antoni Fabra Ribas

Antoni Fabra Ribas fou un polític socialista nascut a Reus el 6 d'abril de 1879.

Nou!!: Espanyolisme і Antoni Fabra Ribas · Veure més »

Antonio Añoveros Ataún

Antonio Añoveros Ataún (Pamplona, 1909 - † Bilbao, 1987) fou un clergue catòlic navarrès, bisbe de Cadis i Ceuta (1964 - 1971), seu de la qual havia estat coadjutor (1954-1964); va acabar la seva carrera eclesiàstica com a bisbe de Bilbao (1971-1978).

Nou!!: Espanyolisme і Antonio Añoveros Ataún · Veure més »

Antonio Alcalá Galiano

Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (Cadis, 22 de juliol de 1789 - Madrid, 11 d'abril de 1865) fou un polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Antonio Alcalá Galiano · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Antonio de León Cubillo Ferreira

Antonio de León Cubillo Ferreira (San Cristóbal de La Laguna, 3 de juliol de 1930 - Santa Cruz de Tenerife, 10 de desembre de 2012) va ser un polític i advocat canari.

Nou!!: Espanyolisme і Antonio de León Cubillo Ferreira · Veure més »

Antonio Gala

Antonio Gala Velasco (Brazatortas, Ciudad Real, 2 d'octubre de 1930 - Còrdova, 28 de maig de 2023) fou un escriptor espanyol, cordovès d'adopció.

Nou!!: Espanyolisme і Antonio Gala · Veure més »

Antonio Muñoz Molina

Antonio Muñoz Molina (Úbeda, Jaén, 10 de gener de 1956) és un escriptor espanyol, acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia Espanyola (1996) —on ocupa la butaca u— i honorari de l'Academia de Buenas Letras de Granada.

Nou!!: Espanyolisme і Antonio Muñoz Molina · Veure més »

Antonio Vallejo-Nájera

Antonio Vallejo-Nájera Lobón (o Vallejo-Nágera) (Paredes de Nava, Palència, 1889 – Madrid, 25 de febrer de 1960) va ser un metge espanyol, teòric de l'eugenèsia franquista, primer catedràtic numerari de Psiquiatria a la Universitat espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Antonio Vallejo-Nájera · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Espanyolisme і Aragó · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Espanyolisme і Aragonès · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Espanyolisme і Argentina · Veure més »

Arturo Uslar Pietri

Arturo Uslar Pietri (Caracas, Veneçuela 1906 - íd. 2001) fou un advocat, periodista, escriptor, productor de televisió i polític veneçolà.

Nou!!: Espanyolisme і Arturo Uslar Pietri · Veure més »

Ateneo de Madrid

Placa explicativa a l'entrada LAteneo de Madrid és una institució cultural privada situada a Madrid i que va ser creada en 1835 com a Ateneo Científico y Literario.

Nou!!: Espanyolisme і Ateneo de Madrid · Veure més »

Audiència Nacional

LAudiència Nacional és un tribunal d'Espanya amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Audiència Nacional · Veure més »

Autarquia

L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Nou!!: Espanyolisme і Autarquia · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Espanyolisme і Axioma · Veure més »

Índies Occidentals

Nova Guinea Occidental Les Índies Occidentals fan referència, habitualment, a les illes del Carib denominades Antilles i Bahames, i el seu ús en l'àmbit castellà és, segons la RAE, "admissible sempre que no hi hagi possible confusió amb la denominació tradicional de tot el continent".

Nou!!: Espanyolisme і Índies Occidentals · Veure més »

¡Cu-Cut!

¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912.

Nou!!: Espanyolisme і ¡Cu-Cut! · Veure més »

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Nou!!: Espanyolisme і Ètnia · Veure més »

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.

Nou!!: Espanyolisme і Òmnium Cultural · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Espanyolisme і Àfrica · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Espanyolisme і Àlaba · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Espanyolisme і Àsia · Veure més »

Baltasar Garzón Real

Baltasar Garzón Real (Torres, Jaén, 26 d'octubre de 1955) és un magistrat andalús, jutge titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 fins a l'any 2010.

Nou!!: Espanyolisme і Baltasar Garzón Real · Veure més »

Bartolomé de Las Casas

Bartolomé de las Casas (Sevilla, 11 de novembre del 1484 - Madrid, 18 de juliol del 1566) fou un terratinent, frare, sacerdot i bisbe espanyol del conegut pel seu paper com a historiador i reformador social.

Nou!!: Espanyolisme і Bartolomé de Las Casas · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Espanyolisme і Basc · Veure més »

Bascos

Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.

Nou!!: Espanyolisme і Bascos · Veure més »

Batalla d'Ayacucho

La batalla d'Ayacucho fou una de les batalles de les Guerres d'independència hispanoamericanes.

Nou!!: Espanyolisme і Batalla d'Ayacucho · Veure més »

Batalla de València

La Batalla de València fou un conflicte identitari que va enfrontar la societat valenciana en la transició democràtica espanyola, caracteritzada per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social al País Valencià, especialment pel que fa al relat del valencianisme i els símbols del País Valencià.

Nou!!: Espanyolisme і Batalla de València · Veure més »

Batallón Vasco Español

El Batallón Vasco Español (BVE) va ser una organització armada parapolicial que va actuar fonamentalment al País Basc i el sud de França en el marc de la violència ultradretana en la transició espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Batallón Vasco Español · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Espanyolisme і Benito Mussolini · Veure més »

Berbere

''Berbere'' pebre negre i fenigrec són combinats amb bitxo i sal comuna per fer el ''berbere'', un ingredient comú en la cuina etiòpica. El berbere és una barreja d'espècies típica de la cuina d'Etiòpia i Eritrea.

Nou!!: Espanyolisme і Berbere · Veure més »

Bilingüisme

Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.

Nou!!: Espanyolisme і Bilingüisme · Veure més »

Biopolítica

La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política.

Nou!!: Espanyolisme і Biopolítica · Veure més »

Biscaia

Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.

Nou!!: Espanyolisme і Biscaia · Veure més »

Bloque por Asturies

Bloque por Asturies és un partit polític d'Astúries.

Nou!!: Espanyolisme і Bloque por Asturies · Veure més »

Borja de Riquer i Permanyer

Jaume Ayats, el 2014 Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945) és un historiador català especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX.

Nou!!: Espanyolisme і Borja de Riquer i Permanyer · Veure més »

Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Nou!!: Espanyolisme і Brigades Internacionals · Veure més »

Buenos Aires

Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Nou!!: Espanyolisme і Buenos Aires · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Espanyolisme і Burgesia · Veure més »

Cabilencs

Els cabilencs (o; àrab algerià) són un grup ètnic originari de la Cabília (en cabilenc Tamurt n Ieqvayel o Tamurt n Igawawen, ‘país dels cabilencs'), una regió amazigòfona d'Algèria predominantment muntanyosa.

Nou!!: Espanyolisme і Cabilencs · Veure més »

Camp de concentració nazi

Mapa mostrant la localització els diversos camps de concentració i els d'extermini arreu d'Europa sota domini de les potències de l'Eix Els camps de concentració nazis són centres de detenció de grans dimensions creats pel Tercer Reich a partir de l'ascens al poder d'Adolf Hitler i vigents fins a la fi de la Segona Guerra Mundial on s'hi internava, explotava la seva força de treball i s'assassinaven els opositors polítics del règim, els residents dels països conquerits per Alemanya durant la guerra, grups ètnics o religiosos concrets, etc.

Nou!!: Espanyolisme і Camp de concentració nazi · Veure més »

CAMPSA

Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.

Nou!!: Espanyolisme і CAMPSA · Veure més »

Canal Nou

Canal Nou (o Nou des del 9 d'octubre de 2013 fins a la seua desaparició) va ser el primer canal de Televisió Valenciana (TVV), pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV), empresa de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Espanyolisme і Canal Nou · Veure més »

Carles III de Navarra

Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Nou!!: Espanyolisme і Carles III de Navarra · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Espanyolisme і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlos Arias Navarro

fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.

Nou!!: Espanyolisme і Carlos Arias Navarro · Veure més »

Carmen Maura

Carmen García Maura, coneguda com a Carmen Maura (Madrid, 15 de setembre de 1945) és una actriu espanyola de cinema.

Nou!!: Espanyolisme і Carmen Maura · Veure més »

Carmen Rico Godoy

Carmen Rico Godoy (París, 30 d'agost de 1939 - Madrid, 12 de setembre de 2001) fou una escriptora, periodista i activa feminista espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Carmen Rico Godoy · Veure més »

Carrera

* Carrera diplomàtica, conjunt de funcionaris que a cada país té encomanat l'exercici de la funció diplomàtica.

Nou!!: Espanyolisme і Carrera · Veure més »

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.

Nou!!: Espanyolisme і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Espanyolisme і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Espanyolisme і Castellà · Veure més »

Catalangate

Catalangate és un cas d'espionatge, perpetrat principalment amb el programa espia Pegasus de l'empresa NSO Group, contra el moviment independentista català, inclosos els quatre presidents de la Generalitat de Catalunya des del 2010, dos presidents del Parlament de Catalunya i altres càrrecs electes, fins i tot europarlamentaris, a més d'activistes, advocats i desenvolupadors informàtics i, en alguns casos, els seus familiars.

Nou!!: Espanyolisme і Catalangate · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Espanyolisme і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Espanyolisme і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Espanyolisme і Català · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Espanyolisme і Catolicisme · Veure més »

Círculo de Bellas Artes

El Círculo de Bellas Artes (CBA, Cercle de Belles Arts en català) és una entitat cultural privada sense ànim de lucre localitzada a Madrid i fundada el 1880.

Nou!!: Espanyolisme і Círculo de Bellas Artes · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Espanyolisme і Centralisme · Veure més »

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »

Claudio Sánchez-Albornoz

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i polític espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.

Nou!!: Espanyolisme і Claudio Sánchez-Albornoz · Veure més »

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Nou!!: Espanyolisme і Club dels Jacobins · Veure més »

Comissió d'Indústries de Guerra

La Comissió d'Indústries de Guerra, també coneguda per les sigles CIG, fou l'organisme endegat per la Generalitat republicana el 7 d'agost de 1936 amb l'objectiu d'organitzar i coordinar els esforços de totes les instal·lacions de producció d'armament per abastir l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Comissió d'Indústries de Guerra · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Espanyolisme і Comunitat autònoma · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Espanyolisme і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Conceyu Nacionalista Astur

Conceyu Nacionalista Astur (CNA) fou el primer partit polític nacionalista asturià, que funcionà del 1976 al 1981.

Nou!!: Espanyolisme і Conceyu Nacionalista Astur · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Espanyolisme і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Espanyolisme і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conferència d'Algesires

La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906.

Nou!!: Espanyolisme і Conferència d'Algesires · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Congrés dels Diputats · Veure més »

Congrés Internacional de la Llengua Espanyola

Rosario, Argentina. El Congrés Internacional de la Llengua Espanyola és un fòrum de reflexió sobre l'idioma espanyol, en què es discuteix sobre la situació, problemes i reptes de la llengua.

Nou!!: Espanyolisme і Congrés Internacional de la Llengua Espanyola · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Espanyolisme і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquistador

Conquistador espanyol, Pavelló de la navegació de Sevilla, Espanya. El terme conquistadors (o conqueridors) es refereix de forma genèrica als soldats i exploradors espanyols que durant els segles  i van conquerir grans extensions del territori d'Amèrica i Filipines, incorporant-les als dominis de la Monarquia espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Conquistador · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Espanyolisme і Consell de Castella · Veure més »

Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional

Cartell de l'Exposició antimaçònica de 1941: el judaisme controlant el comunisme (Ióssif Stalin) i la maçoneria (Winston Churchill). La Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional, de vegades denominada conspiració (o complot o contuberni) judeo-maçònic-marxista-internacional o simplificada com conspiració judeomaçònica és el nom que se li dona a una suposada coalició secreta de la qual formarien part tots aquests elements: els jueus, la maçoneria, i el comunisme; que pretendrien assolir un obscur objectiu, d'una o altra forma, el domini del món.

Nou!!: Espanyolisme і Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Espanyolisme і Constitució · Veure més »

Constitució espanyola

Durant els segles  i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Nou!!: Espanyolisme і Constitució espanyola · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Espanyolisme і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució espanyola de 1931

La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).

Nou!!: Espanyolisme і Constitució espanyola de 1931 · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і Constitucions catalanes · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Espanyolisme і Contrareforma · Veure més »

Contuberni de Múnic

Contuberni de Múnic va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista Arriba, amb el qual el règim franquista va intentar de ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Múnic entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues minaires a Astúries.

Nou!!: Espanyolisme і Contuberni de Múnic · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Espanyolisme і Convergència i Unió · Veure més »

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Nou!!: Espanyolisme і Cop d'estat · Veure més »

Cop d'estat del 18 de juliol

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

Nou!!: Espanyolisme і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Nou!!: Espanyolisme і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Veure més »

COPE

La COPE (acrònim de Cadena de Ondas Populares de España) és una de les principals cadenes radiofòniques d'àmbit nacional a Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і COPE · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Espanyolisme і Corona d'Aragó · Veure més »

Corporativisme

El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.

Nou!!: Espanyolisme і Corporativisme · Veure més »

Corrupció

l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris. La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.

Nou!!: Espanyolisme і Corrupció · Veure més »

Cors i Danses d'Espanya

Coros y Danzas de España era una organització franquista fundada l'any 1939, dins de la Secció Femenina de FET i de les JONS.

Nou!!: Espanyolisme і Cors i Danses d'Espanya · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Espanyolisme і Corts de Cadis · Veure més »

Cos Nacional de Policia

El Cos Nacional de Policia d'Espanya és un institut armat de naturalesa civil que depèn del Ministeri de l'Interior.

Nou!!: Espanyolisme і Cos Nacional de Policia · Veure més »

Crònica

La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.

Nou!!: Espanyolisme і Crònica · Veure més »

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Espanyolisme і Cristià · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Espanyolisme і Croades · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Espanyolisme і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Espanyolisme і Cuba · Veure més »

Daoíz i Velarde

Monument a Daoíz i Velarde a la plaça del Dos de Mayo de Madrid. Obra d'Antoni Solà. L'arc és l'antiga porta de la Caserna de Monteleón. Amb els noms de Daoíz i Velarde, se sol referir als capitans Luis Daoíz y Torres i Pedro Velarde, oficials d'artilleria del caserna de Monteleón que es van sumar a l'aixecament del 2 de maig de 1808 contra les tropes franceses.

Nou!!: Espanyolisme і Daoíz i Velarde · Veure més »

Darwinisme

Charles Darwin El darwinisme és el terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, la teoria evolucionista que sustenta l'evolució de les espècies vives per selecció natural.

Nou!!: Espanyolisme і Darwinisme · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Espanyolisme і Decadència · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Degeneracionisme

La teoria de la degeneració o degeneracionisme apareix al segle XIX, primer formulada per Bénédict Augustin Morel l'any 1857, a continuació revisada i exposada pels seus deixebles Magnan i Legrain, pioners del darwinisme social.

Nou!!: Espanyolisme і Degeneracionisme · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Nou!!: Espanyolisme і Democràcia · Veure més »

Democràcia ètnica

La Democràcia ètnica és un concepte introduït pel professor Juan José Linz de la Universitat Yale el 1975, i posteriorment pel professor Sammy Smooha, sociòleg de la Universitat de Haifa, per descriure sistemes polítics que funcionen segons el principi democràtic, però tracten un determinat grup ètnic de manera particular respecte al conjunt.

Nou!!: Espanyolisme і Democràcia ètnica · Veure més »

Departament francès

Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.

Nou!!: Espanyolisme і Departament francès · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Espanyolisme і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Desembarcament de Mallorca

El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Nou!!: Espanyolisme і Desembarcament de Mallorca · Veure més »

Desinformació

La desinformació és la informació falsa comunicada de forma intencionada, com a propaganda o per amagar uns fets.

Nou!!: Espanyolisme і Desinformació · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.

Nou!!: Espanyolisme і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Dia de la Hispanitat

El Dia de la Hispanitat o Festa Nacional d'Espanya commemora les efemèrides històriques del Descobriment d'Amèrica per part de Cristòfor Colom i els Reis Catòlics després de la signatura de les Capitulacions de Santa Fe.

Nou!!: Espanyolisme і Dia de la Hispanitat · Veure més »

Diari de Balears

El Diari de Balears, abreujat recentment com a dBalears, és un diari electrònic en català.

Nou!!: Espanyolisme і Diari de Balears · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Espanyolisme і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Espanyolisme і Diglòssia · Veure més »

Diputació General d'Aragó

La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.

Nou!!: Espanyolisme і Diputació General d'Aragó · Veure més »

Diputat europeu

També conegut com a eurodiputat o europarlamentari, és la persona que ha estat escollida a les eleccions europees per a representar la ciutadania de cada país al Parlament Europeu.

Nou!!: Espanyolisme і Diputat europeu · Veure més »

Discriminació positiva

La discriminació positiva (també coneguda com a acció afirmativa) és el terme que es dona a una acció que ajuda a un determinat grup social minoritari desfavorit mitjançant mesures legals, administratives o pràctiques, perquè tinguin accés a recursos o serveis on els facilitin mitjans i eines per satisfer les seves necessitats diàries.

Nou!!: Espanyolisme і Discriminació positiva · Veure més »

Divisió territorial d'Espanya de 1833

Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Divisió territorial d'Espanya de 1833 · Veure més »

Doblatge

El doblatge és un procés de postproducció audiovisual que consisteix a substituir el diàleg original d'una pel·lícula, reportatge, programa, documental, etc., per una nova gravació de la banda d'àudio (veus).

Nou!!: Espanyolisme і Doblatge · Veure més »

Dreta

La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.

Nou!!: Espanyolisme і Dreta · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Espanyolisme і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Espanyolisme і Edat moderna · Veure més »

El Imparcial

El Imparcial va ser un diari matutí d'ideologia liberal fundat per Eduardo Gasset y Artime en 1867 i desaparegut en 1933.

Nou!!: Espanyolisme і El Imparcial · Veure més »

El Mundo

El Mundo és un diari en llengua castellana editat a Madrid.

Nou!!: Espanyolisme і El Mundo · Veure més »

El Norte de Castilla

El Norte de Castilla és un diari de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, té la seu a Valladolid.

Nou!!: Espanyolisme і El Norte de Castilla · Veure més »

El País

El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.

Nou!!: Espanyolisme і El País · Veure més »

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Nou!!: Espanyolisme і Elecció · Veure més »

Elio Antonio de Nebrija

Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.

Nou!!: Espanyolisme і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »

Elionor de Borbó i Ortiz

, princesa d'Astúries, és la filla primogènita dels reis Felip VI i Letícia d'Espanya i ocupa el primer lloc en la línia successòria de la Corona espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Elionor de Borbó i Ortiz · Veure més »

Eliseo Álvarez-Arenas y Romero

Eliseo Álvarez-Arenas Romero (Alcázar de San Juan, 14 de juny de 1882 - Madrid, 8 de juliol de 1966) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra del Rif i la Guerra Civil Espanyola, manant diverses unitats militars.

Nou!!: Espanyolisme і Eliseo Álvarez-Arenas y Romero · Veure més »

Els protocols dels savis de Sió

Edició russa del 1905 dels ''Protocols'' Els protocols dels savis de Sió (en rus: Протоколы сионскихмудрецов, Protokoly Sionskij Mudretsov, també escurçat com a Сионские протоколы, Sionskie Protokoly) és un text antisemita.

Nou!!: Espanyolisme і Els protocols dels savis de Sió · Veure més »

Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.

Nou!!: Espanyolisme і Emilio Castelar y Ripoll · Veure més »

Emilio Mola Vidal

Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Emilio Mola Vidal · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Espanyolisme і Emirat de Granada · Veure més »

Endesa

Seu d'Endesa a Madrid Endesa (acrònim de Empresa Nacional de Electricidad), és una empresa espanyola del sector elèctric, gas i d'aigües, fundada el 18 de novembre de 1944 amb el nom dEmpresa Nacional de Electricidad.

Nou!!: Espanyolisme і Endesa · Veure més »

Ensame Nacionalista Astur

L'ENA (1982-1988) ja emprava l'Asturina L'Ensame Nacionalista Astur (ENA) fou un partit polític asturià d'esquerra nacionalista.

Nou!!: Espanyolisme і Ensame Nacionalista Astur · Veure més »

Ernesto Giménez Caballero

Ernesto Giménez Caballero (Madrid, 2 d'agost de 1899 - 14 de maig de 1988) fou un escriptor espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Ernesto Giménez Caballero · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Espanyolisme і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Espanyolisme і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Espanyolisme і Espanyolisme · Veure més »

Esperanza Aguirre Gil de Biedma

Esperanza Aguirre Gil de Biedma DBE (Madrid, 3 de gener de 1952) és una política espanyola que fou Ministra d'Educació i Cultura en el primer govern de José María Aznar i posteriorment Presidenta del Senat i Presidenta de la Comunitat de Madrid, fins al 2012.

Nou!!: Espanyolisme і Esperanza Aguirre Gil de Biedma · Veure més »

Espionatge

L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.

Nou!!: Espanyolisme і Espionatge · Veure més »

Esquerra

En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.

Nou!!: Espanyolisme і Esquerra · Veure més »

Esquerra abertzale

El terme esquerra abertzale (del basc abertzale, en català: patriota; admès en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana amb l'acceptació d'«independentista») es fa servir per fer referència als partits o organitzacions d'ideologia nacionalista i independentista basca que alhora són d'esquerres, sigui en forma de marxisme, comunisme, socialisme o socialdemocràcia.

Nou!!: Espanyolisme і Esquerra abertzale · Veure més »

Esquerra Unida (Espanya)

Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Esquerra Unida (Espanya) · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Espanyolisme і Estat nació · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Espanyolisme і Estat sobirà · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Espanyolisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Estatut d'Estella

data.

Nou!!: Espanyolisme і Estatut d'Estella · Veure més »

Eugenèsia

«L'eugenèsia es l'auto-direcció de l'evolució humana»: Lema del Segon Congrés Internacional d'Eugenèsia, 1921, representat com un arbre que unifica una diversitat de camps diferents. L'eugenèsia és una filosofia social basada en els coneixements de la genètica que té com a objecte l'estudi teòric i pràctic dels mitjans per a aprofundir, fer créixer i perfeccionar físicament els individus humans.

Nou!!: Espanyolisme і Eugenèsia · Veure més »

Eugeni Trias i Sagnier

Eugeni Trias i Sagnier, conegut com a Eugenio Trías (Barcelona, 31 d'agost de 1942 – ibid., 10 de febrer de 2013) fou un filòsof català.

Nou!!: Espanyolisme і Eugeni Trias i Sagnier · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Espanyolisme і Europa · Veure més »

Europol

LOficina Europea de Policia o Europol (contracció dels mots anglesos European Police Office) és l'agència de la Unió Europea (UE) destinada a gestionar la informació criminal i de seguretat.

Nou!!: Espanyolisme і Europol · Veure més »

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Nou!!: Espanyolisme і Euskadi Ta Askatasuna · Veure més »

Euskaldunon Egunkaria

Manifestació a Bilbao contra el tancament del diari (19-12-2009) Euskaldunon Egunkaria («El diari dels bascoparlants») era, des del 1990 i fins al moment del seu tancament per ordre judicial el 20 de febrer del 2003, l'únic diari que es publicava íntegrament en èuscar.

Nou!!: Espanyolisme і Euskaldunon Egunkaria · Veure més »

Exèrcit Popular de la República

L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.

Nou!!: Espanyolisme і Exèrcit Popular de la República · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Espanyolisme і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Espanyolisme і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Espanyolisme і Extremadura · Veure més »

Facebook

Facebook (pronunciació AFI) és una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Meta Platforms.

Nou!!: Espanyolisme і Facebook · Veure més »

Falange

* Anatomia.

Nou!!: Espanyolisme і Falange · Veure més »

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Espanyolisme і Falange Española · Veure més »

Falange Espanyola de les JONS

Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.

Nou!!: Espanyolisme і Falange Espanyola de les JONS · Veure més »

Federalisme

Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.

Nou!!: Espanyolisme і Federalisme · Veure més »

Federico Jiménez Losantos

Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Federico Jiménez Losantos · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Espanyolisme і Feixisme · Veure més »

Feixisme italià

Mussolini, líder del feixisme. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.

Nou!!: Espanyolisme і Feixisme italià · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Espanyolisme і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felipe Aparicio Sarabia

fou un periodista i escriptor espanyol, que, des d'un opuscle que va publicar a Ciudad Real el 1886, signava amb el pseudònim El Bachiller Alcañices. A partir de 1889 va viure a Xile, des d'on escriu les seves cròniques, llibres com la novel·la Memòrias de un… roto, que va publicar a Valparaíso en 1899, i també poemes, com els publicats el 1919 a La Ilustración Española y Americana.

Nou!!: Espanyolisme і Felipe Aparicio Sarabia · Veure més »

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Nou!!: Espanyolisme і Felipe González Márquez · Veure més »

Fernando García de Cortázar

Fernando García de Cortázar Ruiz de Aguirre (Bilbao, 4 de setembre de 1942) és un sacerdot jesuïta i historiador espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Fernando García de Cortázar · Veure més »

Fernando Sagaseta

Fernando Sagaseta amb el seu nebot Joaquín Sagaseta, 1980 Fernando Sagaseta de Ilurdoz Cabrera (Las Palmas de Gran Canària, 24 de juliol de 1927 - 3 de desembre de 1993) fou un advocat, escaquista i polític comunista canari.

Nou!!: Espanyolisme і Fernando Sagaseta · Veure més »

Fernando Sánchez Dragó

Fernando Sánchez Dragó (Madrid, 2 d'octubre de 1936 - Castilfrío de la Sierra, 10 d'abril de 2023) va ser un assagista, romanista i crític literari espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Fernando Sánchez Dragó · Veure més »

Ferran Adrià Acosta

Ferran Adrià Acosta (l'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1962) és un cuiner català.

Nou!!: Espanyolisme і Ferran Adrià Acosta · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Espanyolisme і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Espanyolisme і Ferran III de Castella · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Espanyolisme і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Espanyolisme і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fets del ¡Cu-Cut!

Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els "Fets del ¡Cu-Cut!" Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і Fets del ¡Cu-Cut! · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Nou!!: Espanyolisme і Filipines · Veure més »

Folklore

Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.

Nou!!: Espanyolisme і Folklore · Veure més »

Formación del espíritu nacional

Formación del espíritu nacional, de sigles FEN, era el nom d'una assignatura obligatòria al batxillerat espanyol durant el franquisme.

Nou!!: Espanyolisme і Formación del espíritu nacional · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Espanyolisme і França · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Espanyolisme і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Javier de Burgos y del Olmo

Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.

Nou!!: Espanyolisme і Francisco Javier de Burgos y del Olmo · Veure més »

Francisco Javier Simonet

Francisco Javier Simonet y Baca (Màlaga, 1 de juny de 1829 — Madrid, 9 de juliol de 1897) va ser un orientalista, arabista, lexicògraf i historiador espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Francisco Javier Simonet · Veure més »

Francisco Umbral

Francisco Umbral, pseudònim de Francisco Alejandro Pérez Martínez (Madrid, 11 de maig de 1932 – Boadilla del Monte, 28 d'agost de 2007) fou un periodista, novel·lista, biògraf i assagista espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Francisco Umbral · Veure més »

Francmaçoneria

miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.

Nou!!: Espanyolisme і Francmaçoneria · Veure més »

Franja de Ponent

La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.

Nou!!: Espanyolisme і Franja de Ponent · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Espanyolisme і Franquisme · Veure més »

Frederic Rahola i Trèmols

Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués, Alt Empordà, 18 de juliol de 1858 - 10 de novembre de 1919) fou un economista i polític català.

Nou!!: Espanyolisme і Frederic Rahola i Trèmols · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Nou!!: Espanyolisme і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Fuerzas Armadas Guanches

Fuerzas Armadas Guanches (FAG) van ser el braç armat del Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari (MPAIAC), actives entre l'1 de novembre de 1976 fins a finals de 1978, quan van decretar una treva indefinida unilateral en la seva activitat contra el que consideraven l'ocupació colonial de l'arxipèlag per part d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Fuerzas Armadas Guanches · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Espanyolisme і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Galícia · Veure més »

Gallecs

Els gallecs (en gallec: galegos) són un grup ètnic, nacional i cultural amb una pàtria històrica comuna que és Galícia, al nord-oest de la península Ibèrica, i en conseqüència són una minoria nacional, tot i que l'Estat espanyol no ho reconegui.

Nou!!: Espanyolisme і Gallecs · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Espanyolisme і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Generació del 98

La Generació del 98 (en castellà, Generación del 98) és el nom amb què s'ha reunit tradicionalment un grup d'escriptors, assagistes i poetes espanyols que es van veure profundament afectats per la crisi moral, política i social desencadenada a Espanya per la derrota militar a la guerra hispano-estatunidenca (1898) i la consegüent pèrdua de Puerto Rico, Guam, Cuba i Filipines el 1898.

Nou!!: Espanyolisme і Generació del 98 · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Genocidi cultural

Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.

Nou!!: Espanyolisme і Genocidi cultural · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Espanyolisme і Gibraltar · Veure més »

Gonzalo de Aguilera Munro

Gonzalo de Aguilera Munro (Madrid, 26 de desembre de 1886, – 15 de maig de 1965) va ser lloctinent-coronel, 11è Conde de Alba de Yeltes, terratinent salmantí, aristòcrata espanyol i agent militar que va servir amb la facció rebel de l'Exèrcit espanyol durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Gonzalo de Aguilera Munro · Veure més »

Govern Basc

Govern Basc (en euskera Eusko Jaurlaritza i en castellà Gobierno Vasco) és el govern d'Euskadi.

Nou!!: Espanyolisme і Govern Basc · Veure més »

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Govern d'Espanya · Veure més »

Govern de França

El Govern de França és un dels principals òrgans del poder executiu francès.

Nou!!: Espanyolisme і Govern de França · Veure més »

Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.

Nou!!: Espanyolisme і Govern Provisional de la Segona República Espanyola · Veure més »

Gramàtica castellana

La gramàtica castellana és el conjunt de regles que regeix l'idioma castellà quant a la formació de mots i frases adequats a la normativa de la llengua.

Nou!!: Espanyolisme і Gramàtica castellana · Veure més »

Gran Batuda

Retrat del marquès de l'Ensenada, artífex de la batuda. La Gran Batuda, també coneguda com a Presó general de gitanos, va ser una persecució autoritzada pel rei d'Espanya Ferran VI i organitzada en secret pel marquès de l'Ensenada que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749, amb l'objectiu declarat d'arrestar i d'«extingir» tota l'ètnia rom del regne.

Nou!!: Espanyolisme і Gran Batuda · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Espanyolisme і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Depressió

La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.

Nou!!: Espanyolisme і Gran Depressió · Veure més »

Gregorio Salvador Caja

fou un filòleg, dialectòleg, lexicògraf i crític literari espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Gregorio Salvador Caja · Veure més »

Grups Antiterroristes d'Alliberament

Els Grups Antiterroristes d'Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación) o GAL foren grups armats parapolicials espanyols que practicaren el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d'Estat a Espanya i França durant la dècada del 1980 amb la col·laboració d'alts funcionaris del Ministeri de l'Interior espanyol, aleshores dirigit pel PSOE del president Felipe González per intentar posar fi al santuari de l'organització ETA a França, establerts a partir del document del CESID Acciones en Francia de 1983.

Nou!!: Espanyolisme і Grups Antiterroristes d'Alliberament · Veure més »

Guanxes

Els guanxes foren els primers habitants coneguts de les Illes Canàries, que hi van immigrar al voltant del 1000 aC.

Nou!!: Espanyolisme і Guanxes · Veure més »

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Guàrdia Civil · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Espanyolisme і Guerra civil · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Espanyolisme і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: Espanyolisme і Guerra de Granada · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Espanyolisme і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Nou!!: Espanyolisme і Guerra del Rif · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Espanyolisme і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra hispano-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.

Nou!!: Espanyolisme і Guerra hispano-estatunidenca · Veure més »

Guerres Carlines

«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Guerres Carlines · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Espanyolisme і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Espanyolisme і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guerrillers de Crist Rei

Guerrillers de Crist Rei (en castellà: Guerrilleros de Cristo Rey) va ser un grup paramilitar espanyol d'ideologia ultradretana que va actuar durant els anys 70.

Nou!!: Espanyolisme і Guerrillers de Crist Rei · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Espanyolisme і Guifré el Pilós · Veure més »

Guipúscoa

Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.

Nou!!: Espanyolisme і Guipúscoa · Veure més »

Heinrich Himmler

Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín. Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació. Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.

Nou!!: Espanyolisme і Heinrich Himmler · Veure més »

Hernán Cortés

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.

Nou!!: Espanyolisme і Hernán Cortés · Veure més »

Hispanitat

La Hispanitat (en castellà, Hispanidad) és la comunitat formada per tots els pobles i nacions que comparteixen la cultura i la llengua espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Hispanitat · Veure més »

Hispanocentrisme

XIX)L'hispanocentrisme o castellanocentrisme és una actitud etnocèntrica que descriu, estudia i avalua qualsevol fenomen des de l'òptica d'Espanya, de la terra i la parla castellanes (en el sentit més estricte) o des de la visió del món llatinoamericà (hispànic, en el sentit més ampli).

Nou!!: Espanyolisme і Hispanocentrisme · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Espanyolisme і Hispània · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Història d'Espanya · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Espanyolisme і Història de França · Veure més »

IB3 Televisió

IB3 és un canal de televisió gestionat per l'empresa pública Televisió de les Illes Balears que pertany a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

Nou!!: Espanyolisme і IB3 Televisió · Veure més »

Iberisme

Liberisme (no nacionalisme ibèric) és un moviment polític i cultural que propugna l'acostament i la millora de relacions a tots els nivells entre Andorra, Espanya i Portugal i, en darrer terme, la unitat política d'aquests.

Nou!!: Espanyolisme і Iberisme · Veure més »

Ideologia

Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).

Nou!!: Espanyolisme і Ideologia · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Espanyolisme і Illes Balears · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Espanyolisme і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Espanyolisme і Imperi Otomà · Veure més »

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Nou!!: Espanyolisme і Independentisme català · Veure més »

Infrahome

Infrahome és un concepte, emprat de forma especial en política i psiquiatria al primer terç del, creat per oposició al de Superhome.

Nou!!: Espanyolisme і Infrahome · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Espanyolisme і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Espanyolisme і Inquisició espanyola · Veure més »

Instituto Nacional de Industria

LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no gaire afins al règim imposat.

Nou!!: Espanyolisme і Instituto Nacional de Industria · Veure més »

Intent d'assassinat d'Antonio Cubillo

L'intent d'assassinat d'Antonio Cubillo, dirigent del grup independentista canari MPAIAC, es va cometre el 5 d'abril de 1978 per agents dels serveis policials espanyols.

Nou!!: Espanyolisme і Intent d'assassinat d'Antonio Cubillo · Veure més »

Intervencionisme

S'entén en un sentit ampli per intervencionisme a l'acció de l'administració pública encaminada a regular l'activitat d'un altre àmbit públic o privat, fixant normes o realitzant activitats en substitució d'aquell.

Nou!!: Espanyolisme і Intervencionisme · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Espanyolisme і Irlanda · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Espanyolisme і Isabel I de Castella · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Espanyolisme і Itàlia · Veure més »

Jaime Campmany y Díez de Revenga

Jaime Campmany y Díez de Revenga (Múrcia, 10 de maig de 1925 - Madrid, 13 de juny de 2005) va ser un periodista, novel·lista i poeta satíric espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Jaime Campmany y Díez de Revenga · Veure més »

Jaime Mayor Oreja

Jaime Mayor Oreja (Sant Sebastià, País Basc, 12 de juliol de 1951) és un polític basc, ex-eurodiputat i Ministre de l'Interior en els governs de José María Aznar.

Nou!!: Espanyolisme і Jaime Mayor Oreja · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Espanyolisme і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Javier Tusell Gómez

Javier Tusell Gómez (Barcelona, 26 d'agost de 1945 – 8 de febrer de 2005) fou un historiador i polític català, criat a Madrid, catedràtic d'Història Contemporània a la UNED.

Nou!!: Espanyolisme і Javier Tusell Gómez · Veure més »

Jesús Torbado Carro

fou un escriptor espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Jesús Torbado Carro · Veure més »

Joachim von Ribbentrop

Ulrich Friedrich Wilhelm Joachim von Ribbentrop (Wesel, 1893 – Nuremberg, 1946) va ser ministre d'afers exteriors d'Alemanya des de 1938 a 1945, va ser condemnat a morir a la forca als Judicis de Nuremberg.

Nou!!: Espanyolisme і Joachim von Ribbentrop · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: Espanyolisme і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Comorera i Soler

Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.

Nou!!: Espanyolisme і Joan Comorera i Soler · Veure més »

Joan Josep López Ibor

Joan Josep López Ibor (Sollana, la Ribera Baixa, 1906 - Madrid 1991) fou un metge i escriptor valencià.

Nou!!: Espanyolisme і Joan Josep López Ibor · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Espanyolisme і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Tusquets Terrats

Joan Tusquets i Terrats (Barcelona, 31 de març de 1901 - 25 d'octubre de 1998) fou un pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemites, antimaçòniques i anticomunistes.

Nou!!: Espanyolisme і Joan Tusquets Terrats · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Nou!!: Espanyolisme і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Jon Juaristi Linacero

Jon Juaristi Linacero (Bilbao, 6 de març de 1951) és un poeta, novel·lista i assagista en basc i castellà.

Nou!!: Espanyolisme і Jon Juaristi Linacero · Veure més »

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Nou!!: Espanyolisme і José Antonio Primo de Rivera · Veure més »

José Álvarez Junco

José Álvarez Junco (Viella, Vall d'Aran, 1942) és un historiador espanyol i considerat lleonès (nascut a Viella però educat a Zamora), catedràtic d'Història en la Universitat Complutense de Madrid.

Nou!!: Espanyolisme і José Álvarez Junco · Veure més »

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Nou!!: Espanyolisme і José Calvo Sotelo · Veure més »

José Diosdado Prat García

José Diosdado Prat García (Albacete, 10 d'agost de 1905 - Madrid, 17 de maig de 1994) fou un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і José Diosdado Prat García · Veure més »

José Ignacio Wert Ortega

José Ignacio Wert Ortega (Madrid, 18 de febrer de 1950) és un sociòleg i polític espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і José Ignacio Wert Ortega · Veure més »

José Luis Arrese Magra

Monument a José Luis de Arrese a Corella (Navarra). José Luis Arrese Magra (Bilbao, 14 d'abril de 1905 - 1986) fou un arquitecte i polític basc que fou diverses vegades ministre en governs presidits per Francisco Franco.

Nou!!: Espanyolisme і José Luis Arrese Magra · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Espanyolisme і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Nou!!: Espanyolisme і José María Aznar López · Veure més »

José María Benegas Haddad

José María Benegas Haddad, més conegut com a Txiki Benegas (Caracas, 25 de juliol de 1948 - Madrid, 25 d'agost de 2015), va ser un polític i advocat basc.

Nou!!: Espanyolisme і José María Benegas Haddad · Veure més »

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »

José María Pemán

José María Pemán y Pemartín (Cadis, 8 de maig de 1897 – 19 de juliol de 1981) va ser un escriptor espanyol i activista polític que va donar suport a les dictadures de Miguel Primo de Rivera i del general insurrecte Francisco Franco també va optar per l'opció monàrquica representada per Juan de Borbón.

Nou!!: Espanyolisme і José María Pemán · Veure més »

José María Salaverría e Ipenza

José María Salaverría e Ipenza (Vinaròs, 8 de maig de 1873 - Madrid, 28 de març de 1940),http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1940/04/30/007.html va ser un periodista i escriptor espanyol, coetani de les figures més destacades de la generació del 98.

Nou!!: Espanyolisme і José María Salaverría e Ipenza · Veure més »

José Millán-Astray y Terreros

José Millán-Astray y Terreros (La Corunya, 5 de juliol de 1879 - Madrid, 1 de gener de 1954) va ser un militar espanyol, fundador de la Legió Espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і José Millán-Astray y Terreros · Veure més »

José Ortega y Gasset

fou un filòsof espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і José Ortega y Gasset · Veure més »

José Pemartín Sanjuán

José Pemartín Sanjuán (Jerez de la Frontera, Cadis, 29 de febrer de 1888 - Madrid, 6 de febrer de 1954) va ser un polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і José Pemartín Sanjuán · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Espanyolisme і Josep Bonaparte · Veure més »

Josep Borrell i Fontelles

és un polític català, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que exerceix com a Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat des de 2019.

Nou!!: Espanyolisme і Josep Borrell i Fontelles · Veure més »

Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Espanyolisme і Josep Fontana i Lázaro · Veure més »

Josep Maria Marcet i Coll

fou un fabricant vinculat a la indústria tèxtil llanera i un polític català militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriótica, la Lliga Catalana i la FET-JONS.

Nou!!: Espanyolisme і Josep Maria Marcet i Coll · Veure més »

Josep Montagut i Roca

Josep Montagut i Roca (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1878 - Barcelona, 1956) fou un prevere i escriptor català.

Nou!!: Espanyolisme і Josep Montagut i Roca · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Espanyolisme і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Joseph-Arthur Gobineau

Fotografia de Gobineau Joseph-Arthur Gobineau (Ville-d'Avray, Illa de França, 14 de juliol de 1816 - Torí, Piemont, 13 d'octubre de 1882) va ser un diplomàtic i filòsof francès, la teoria racial del qual, impregnada d'antisemitisme, va arribar a ser emprada posteriorment com a justificació filosòfica del racisme nazi.

Nou!!: Espanyolisme і Joseph-Arthur Gobineau · Veure més »

Joxe Azurmendi

Joxe Azurmendi Otaegi (Zegama, 1941) és un escriptor en èuscar i filòsof basc.

Nou!!: Espanyolisme і Joxe Azurmendi · Veure més »

Juan Antonio Suanzes Fernández

Juan Antonio Suanzes Fernández marquès de Suanzes,Decret 1830/1960, d'1 de setembre.

Nou!!: Espanyolisme і Juan Antonio Suanzes Fernández · Veure més »

Juan Carlos Moreno Cabrera

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) és un lingüista espanyol, catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid.

Nou!!: Espanyolisme і Juan Carlos Moreno Cabrera · Veure més »

Juan Negrín López

Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.

Nou!!: Espanyolisme і Juan Negrín López · Veure més »

Juan Sebastián Elcano

Juan Sebastián Elcano,Some sources state that he was born on 1476.

Nou!!: Espanyolisme і Juan Sebastián Elcano · Veure més »

Juan Valera y Alcalá Galiano

Juan Valera y Alcalá Galiano (Cabra, província de Còrdova, 18 d'octubre de 1824 - Madrid, 18 d'abril de 1905) fou un diplomàtic, polític i escriptor conegut sobretot per la seva novel·la Pepita Jiménez, exemple del realisme literari espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Juan Valera y Alcalá Galiano · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Espanyolisme і Jueus · Veure més »

Julián Marías Aguilera

Julián Marías Aguilera (Valladolid, Castella i Lleó 1914 - Madrid 2005), filòsof catòlic espanyol, deixeble i amic de José Ortega y Gasset.

Nou!!: Espanyolisme і Julián Marías Aguilera · Veure més »

Julián Zugazagoitia Mendieta

Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc.

Nou!!: Espanyolisme і Julián Zugazagoitia Mendieta · Veure més »

Julio de Amado y Reygondaud de Villebardet

Julio de Amado y Reygondaud de Villebardet (Alacant, 1873 – Madrid, 1936) fou un polític i militar valencià, diputat al Congrés dels Diputats i governador civil de Barcelona, germà d'Andrés Amado y Reygondaud de Villebardet.

Nou!!: Espanyolisme і Julio de Amado y Reygondaud de Villebardet · Veure més »

Junta per a l'Ampliació d'Estudis

La Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques va ser la institució encarregada de promoure la investigació i l'educació científica a Espanya en la primera part del, fins que el règim franquista la va fer desaparèixer, acabada la Guerra Civil (1936-1939).

Nou!!: Espanyolisme і Junta per a l'Ampliació d'Estudis · Veure més »

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.

Nou!!: Espanyolisme і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista · Veure més »

Katalanim

''Heqdesh'' del rabí ''Shemuel ha-Sardí'' a l'antic Call de Barcelona Els katalanim eren el jueus originaris de la corona catalanoaragonesa.

Nou!!: Espanyolisme і Katalanim · Veure més »

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Nou!!: Espanyolisme і L'Havana · Veure més »

L'Home nou

L'Home Nou és un concepte utòpic que implica la creació d'un ésser humà ideal nou, un ciutadà regenerat de les impureses acumulades pel pas del temps.

Nou!!: Espanyolisme і L'Home nou · Veure més »

L'or de Moscou

Façana nord de la seu del Banc d'Espanya en el carrer d'Alcalá de Madrid. Les reserves d'or que es custodiaven a l'edifici fins a 1936 van ser enviades a la Unió Soviètica durant la Guerra Civil espanyola. L'or de Moscou és el terme encunyat durant la Guerra Civil espanyola per a referir-se a l'operació de trasllat, per part del govern de la II República, de 510 tones d'or, un 72,6% de les reserves d'or del Banc d'Espanya, de la seu central d'aquest, a Madrid, fins a la Unió Soviètica pocs mesos després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і L'or de Moscou · Veure més »

La Correspondencia Militar

La Correspondencia Militar, també conegut com La Correspondencia, era un diari publicat a Madrid, fundat l'any 1877 pel comandant Emilio Prieto Villarreal.

Nou!!: Espanyolisme і La Correspondencia Militar · Veure més »

La Nación (Argentina)

La Nación és un diari matutí argentí, editat a la ciutat de Buenos Aires.

Nou!!: Espanyolisme і La Nación (Argentina) · Veure més »

La Razón

La Razón és un diari espanyol d'informació general editat a Madrid.

Nou!!: Espanyolisme і La Razón · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Espanyolisme і La Vanguardia · Veure més »

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Nou!!: Espanyolisme і La Veu de Catalunya · Veure més »

Las Novedades

Las Novedades va ser un periòdic fundat en 1850 per Ángel Fernández de los Ríos.

Nou!!: Espanyolisme і Las Novedades · Veure més »

Legió Còndor

Estendard de la Legió Còndor La Legió Còndor (en alemany: Legion Condor; pronuncieu) fou el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l'Alemanya nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil espanyola, consistent en suport logístic, transport de tropes, subministraments, així com el suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders, essent el seu bombardeig més famós el bombardeig de Guernica.

Nou!!: Espanyolisme і Legió Còndor · Veure més »

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Madrid, 14 d'abril de 1926 - Pozuelo de Alarcón, 3 de maig de 2008) va ser un polític espanyol, que ocupà diverses carteres ministerials sota els governs d'Adolfo Suárez i que finalment fou President del Govern d'Espanya entre 1981 i 1982.

Nou!!: Espanyolisme і Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo · Veure més »

Lerrouxisme

El lerrouxisme és la denominació aplicada a l'ideari del republicanisme espanyolista iniciat pel polític Alejandro Lerroux els anys 1901-09 a Barcelona.

Nou!!: Espanyolisme і Lerrouxisme · Veure més »

Les Illes

Les Illes (oficialment en francès, las Illas) és un poble de la comuna de Morellàs i les Illes, a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Espanyolisme і Les Illes · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Espanyolisme і Liberalisme · Veure més »

Liberalisme espanyol

date.

Nou!!: Espanyolisme і Liberalisme espanyol · Veure més »

Llegenda negra espanyola

XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.

Nou!!: Espanyolisme і Llegenda negra espanyola · Veure més »

Llei de Jurisdiccions

La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.

Nou!!: Espanyolisme і Llei de Jurisdiccions · Veure més »

Llei Moyano

La Llei Moyano és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, estigué vigent fins a la Segona República Espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Llei Moyano · Veure més »

Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic

Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, més coneguda com a LOAPA (sigles del nom en castellà de la llei) fou una llei orgànica aprovada per les Corts Generals el 30 de juny de 1982 mercès a un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD.

Nou!!: Espanyolisme і Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic · Veure més »

Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), també denominada «Llei Wert», es va aprovar el 28/11/2013 (en castellà: Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa, LOMCE), reformant la Llei Orgànica d'Educació (LOE, 2/2006, de 3 de maig).

Nou!!: Espanyolisme і Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa · Veure més »

Llengua pròpia

Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Llengua pròpia · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Espanyolisme і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista de països que s'han independitzat d'Espanya

La llista de països que s'han independitzat d'Espanya és una llista de països que van deixar de formar part d'Espanya per proclamar la independència, o ocasionalment per l'incorporació a un altre país, tal com es veu en el mapa de sota.

Nou!!: Espanyolisme і Llista de països que s'han independitzat d'Espanya · Veure més »

Llista dels reis visigots

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.

Nou!!: Espanyolisme і Llista dels reis visigots · Veure més »

Llorenç Capellà i Fornés

Llorenç Capellà i Fornés (Montuïri, 21 d'abril de 1946) és un escriptor mallorquí.

Nou!!: Espanyolisme і Llorenç Capellà i Fornés · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Espanyolisme і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Luis González Seara

Luis González Seara (A Merca, Galícia 1936 - Madrid 23 d'abril de 2016) va ser un sociòleg i polític gallec que participà en diferents governs presidits per Adolfo Suárez.

Nou!!: Espanyolisme і Luis González Seara · Veure més »

Luis María Anson Oliart

Luis María Anson Oliart (Madrid, 1935), és un periodista i escriptor espanyol que dirigeix el suplement El Cultural del diari El Mundo i és president del Consell Editorial del Grup Intereconomía.

Nou!!: Espanyolisme і Luis María Anson Oliart · Veure més »

Luis Mariñas Otero

Luis Mariñas Otero (1928-1988) va ser un diplomàtic i escriptor espanyol, nascut a Mugardos, La Corunya, el 9 de gener de 1928, i que morí a l'edat de 60 anys a la República Dominicana.

Nou!!: Espanyolisme і Luis Mariñas Otero · Veure més »

Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna

Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna, conegut com a Luis de Galinsoga (Cartagena, 1891 - Madrid, 20 de febrer del 1967) fou un periodista i polític espanyol que va ocupar la direcció de La Vanguardia Española de Barcelona durant vint anys per designació del govern franquista.

Nou!!: Espanyolisme і Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Espanyolisme і Magrib · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Espanyolisme і Mallorca · Veure més »

Malversació

La malversació és un delicte contra una administració pública que consisteix en el fet que una autoritat o funcionari públic (o també un particular encarregat de fons, rendes o efectes de les administracions públiques; o un particular legalment dipositari de cabals o efectes públics) sostregui (o deixi que una tercera persona sostregui), destini a usos aliens a la funció pública o doni una aplicació privada a tot cabal o efecte públics que tingui al seu càrrec per raó de les seves funcions (o béns embargats, segrestats o dipositat per autoritat pública, encara que siguin privats).

Nou!!: Espanyolisme і Malversació · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Espanyolisme і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Nou!!: Espanyolisme і Manuel Azaña Díaz · Veure més »

Manuel Aznar Zubigaray

Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, Navarra, 18 de novembre de 1894 - Madrid, 10 de novembre de 1975) va ser un periodista, polític i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Manuel Aznar Zubigaray · Veure més »

Manuel Curros Enríquez

Manuel Curros Enríquez (Celanova, Ourense 1851 - l'Havana 1908) fou un escriptor gallec en llengua gallega i un dels promotors del Rexurdimento amb Rosalía de Castro i Eduardo Pondal.

Nou!!: Espanyolisme і Manuel Curros Enríquez · Veure més »

Marcelino Menéndez Pelayo

Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia.

Nou!!: Espanyolisme і Marcelino Menéndez Pelayo · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Espanyolisme і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Mariano Rajoy Brey

Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.

Nou!!: Espanyolisme і Mariano Rajoy Brey · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Espanyolisme і Marroc · Veure més »

Maximiano García Venero

va ser biògraf, assagista, historiador i periodista.

Nou!!: Espanyolisme і Maximiano García Venero · Veure més »

Memorial de greuges

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.

Nou!!: Espanyolisme і Memorial de greuges · Veure més »

Memorial del Comte-Duc d'Olivares

Velázquez el 1635 El Gran Memorial o memorial secret del Comte-Duc d'Olivares va ser un informe confidencial, datat el 25 de desembre de 1624, elaborat pel valido Comte-Duc d'Olivares per a Felip IV d'Espanya, en el qual relatava la difícil situació per la qual travessava la Monarquia Hispànica i exposava els remeis o «acompliments» per a superar-la.

Nou!!: Espanyolisme і Memorial del Comte-Duc d'Olivares · Veure més »

Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Miguel de Unamuno y Jugo · Veure més »

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (Madrid, 18 de juny de 1940) és un polític i jurista espanyol, que va ser un dels set Pares de l'actual Constitució espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Espanyolisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Militar

Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.

Nou!!: Espanyolisme і Militar · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Espanyolisme і Minoria nacional · Veure més »

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.

Nou!!: Espanyolisme і Mite · Veure més »

Mite fundacional

Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.

Nou!!: Espanyolisme і Mite fundacional · Veure més »

Mitjà de comunicació de masses

A través d'un aparell televisor, el programa de televisió ''Today Show'', pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, el 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps. Un mitjà de comunicació de masses (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per a tenir una audiència el més nombrosa possible, en general mirant de maximitzar aquest paràmetre i no optimitzar-lo.

Nou!!: Espanyolisme і Mitjà de comunicació de masses · Veure més »

Modesto Lafuente y Zamalloa

Modesto Lafuente y Zamalloa (Rabanal de los Caballeros, Cervera de Pisuerga, Palència, 1 de maig de 1806 – Madrid, 25 d'octubre de 1866) va ser un periodista, historiador i escriptor satíric espanyol, que va emprar els pseudònims de Fray Gerundio i Pelegrín Tirabeque.

Nou!!: Espanyolisme і Modesto Lafuente y Zamalloa · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Espanyolisme і Monarquia · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Espanyolisme і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Espanyolisme і Monopoli · Veure més »

Montserrat (Buenos Aires)

Montserrat o Monserrat, és un barri del nucli antic de la Ciutat de Buenos Aires (Argentina).

Nou!!: Espanyolisme і Montserrat (Buenos Aires) · Veure més »

Moviment d'Alliberament Nacional Basc

Herriko Taberna de Bilbao exhibint la llista il·legalitzada d'ANB a les eleccions municipals de 2007 Moviment d'Alliberament Nacional Basc (en basc: Euskal Nazio Askapenerako Mugimendua) és el terme que fa referència al conglomerat d'organitzacions de caràcter social, polític, sindical i militar que propugnen, conjuntament, la independència i el socialisme al País Basc.

Nou!!: Espanyolisme і Moviment d'Alliberament Nacional Basc · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Espanyolisme і Moviment obrer · Veure més »

Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari

El MPAIAC, (en castellà i oficialment Movimiento por la Autodeterminación e Independencia del Archipiélago Canario), és un moviment d'alliberament nacional de les Illes Canàries creat el 1964 per l'advocat canari Antonio Cubillo.

Nou!!: Espanyolisme і Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari · Veure més »

Moviment social

Un moviment social és un esforç poc organitzat per part d'un gran grup de persones per aconseguir un objectiu particular, normalment social o polític.

Nou!!: Espanyolisme і Moviment social · Veure més »

Movimiento Canarias Libre

Canarias Libre fou un moviment nacionalista d'esquerra creat a les Illes Canàries a finals de la dècada dels 50.

Nou!!: Espanyolisme і Movimiento Canarias Libre · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Espanyolisme і Musulmà · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Espanyolisme і Nació · Veure més »

Nacionalcatolicisme

La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalcatolicisme · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalisme · Veure més »

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalisme aragonès · Veure més »

Nacionalisme asturià

Bandera nacionalista asturiana que empra habitualment el nacionalisme irredemptista. El Nacionalisme asturià és un moviment de caràcter nacionalista que es dona al Principat d'Astúries, a pesar de no ser un fenomen tan destacat com a Catalunya, Galícia o el País Basc, s'ha deixat notar en la política asturiana, encara que més a un nivell de moviment social que d'element amb una clara representació institucional.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalisme asturià · Veure més »

Nacionalisme banal

El nacionalisme banal, segons ho ha conceptualitzat el científic social britànic Michael Billig, és un conjunt de pràctiques, hàbits, creences i signes que les nacions establertes -aquelles que estan segures de la seva pròpia continuïtat- manifesten de forma quotidiana, rutinària, subtil i familiar per a reproduir-se com a tals i així recordar a la gent la seva pertinença i lleialtat a la mateixa nació.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalisme banal · Veure més »

Nacionalisme basc

"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalisme basc · Veure més »

Nacionalisme castellà

Mural independentista castellà a Belfast El nacionalisme castellà o castellanisme és un moviment que defensa el reconeixement nacional de Castella, i en alguns casos, la seua independència.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalisme castellà · Veure més »

Nacionalisme econòmic

El nacionalisme econòmic és un terme usat per a descriure les polítiques que posen l'èmfasi en el control de l'economia, el treball i la formació del capital dins d'un estat fins i tot si això implica la imposició d'aranzels i altres restriccions al moviment del treball, els béns i el capital.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalisme econòmic · Veure més »

Nacionalisme francès

El nacionalisme francès és una ideologia nacionalista centrada en la identitat nacional francesa, sorgida amb la Revolució Francesa (1789).

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalisme francès · Veure més »

Nacionalisme gallec

''Estreleira'', bandera nacionalista gallega. El nacionalisme gallec és un corrent eminentment social, amb dimensions cultural i política, que proposa el reconeixement de Galícia com nació.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalisme gallec · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Espanyolisme і Nacionalitat històrica · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Espanyolisme і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Naturgy

Naturgy Energy Group, S.A., amb nom comercial Naturgy (antigament Gas Natural Fenosa, des de 2009 fins a 1992 Gas Natural i fins a 1992 Catalana de Gas), és una empresa del sector de l'energia que opera principalment a Espanya, Itàlia, Mèxic, Colòmbia, Argentina, Puerto Rico i Marroc.

Nou!!: Espanyolisme і Naturgy · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Espanyolisme і Navarra · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Espanyolisme і Nazisme · Veure més »

Nens perduts del franquisme

Escut franquista L'Església catòlica va encarregar-se de la formació de les noves generacions del règim. Actualment, aquesta institució es nega a oferir informació sobre els nens perduts del franquisme. Es coneix per Nens perduts del franquisme o Nens furtats pel franquisme als xiquets víctimes de l'episodi de la història de l'Estat Espanyol ocorregut entre 1937 i 1950, en la primera etapa de la dictadura franquista, temps durant el qual 30.000 menors van ser segrestats i apartats de les seues famílies per ser entregats a persones afins al règim franquista o internats en centres de l'Auxilio Social, hospicis, convents o seminaris, on eren reeducats en els ideals del Movimiento Nacional, arribant alguns a haver de treballar com esclaus llaurant terres.

Nou!!: Espanyolisme і Nens perduts del franquisme · Veure més »

Netedat de sang

La netedat de sang és un concepte desenvolupat a Espanya, Portugal i les seves colònies lligat al racisme que separava els autèntics cristians, amb la sang "neta" (nets de sang) perquè descendien de família cristiana provada ("cristians vells"), dels que tenien ascendents conversos, jueus o musulmans (que, per tant, tenien la sang "bruta").

Nou!!: Espanyolisme і Netedat de sang · Veure més »

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Nou!!: Espanyolisme і Neteja ètnica · Veure més »

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Nou!!: Espanyolisme і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »

NSO Group

NSO Group Technologies és una empresa tecnològica israeliana dedicada a la creació de programari d'intrusió i vigilància fundada el 2010 per Niv Carmi, Omri Lavie i Shalev Hulio.

Nou!!: Espanyolisme і NSO Group · Veure més »

Numància (Hispània)

Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).

Nou!!: Espanyolisme і Numància (Hispània) · Veure més »

Onésimo Redondo Ortega

'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el règim franquista va ser conegut com a "cabdill de Castella". Va néixer en una família de propietaris agrícoles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposició una plaça d'administratiu a la Delegació d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en dret el 1926. Després d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposició al Cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any següent, però sense èxit. En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debate, va obtenir una plaça com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya. És possible que aquesta estada a Alemanya tingués importància en la seva futura carrera política, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera política com a líder del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o "Sindicat Remolatxer". En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid. Durant aquesta època va conèixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Acción Católica, es va distanciar d'aquesta organització, que considerava ancorada en el liberalisme burgès. Després de la proclamació de la II República, va fundar, a l'agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica, que rebutjava el sistema democràtic i propugnava l'acció directa com a mitjà per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal òrgan d'expressió del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burgès, i va expressar la seva admiració pels règims feixistes europeus. El novembre d'aquest mateix any, la seva organització es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusió van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren un emblema dels Reis Catòlics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més endavant substituït per Antonio Bermúdez Cañete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, és la creació de l'Estat Nacionalsindicalista, de caràcter totalitari. Com a mètode d'acció propugnaven l'acció directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burgès" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva època d'Acción Católica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la república com a forma de l'estat. L'òrgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita Protocols dels savis de Sió. El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per evitar ser detingut, va travessar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i després a Porto. Des de l'exili va impulsar la publicació d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va aparèixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portuguès nombrosos articles polítics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N. S., com òrgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a instal·lar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, però a última hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA. El 24 de març de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Calderón de Valladolid, les J.O.N. S. es van fusionar amb Falange Española, el partit de José Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Española de les JONS, va quedar sota la direcció de José Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange. El 19 de març de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusió va romandre en contacte epistolar amb el líder del seu partit, José Antonio Primo de Rivera, també empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la presó d'Àvila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en començar la Guerra Civil espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l'Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, Onésimo, amb dos companys de partit, va arribar en automòbil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar erròniament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblança de les seves banderes, i va morir crivellat. El règim franquista el va convertir en un dels "màrtirs de la Croada". Avui està bastant oblidat, i només és recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, hi ha un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva vídua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (després dit Auxili Social), organització benèfica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellevància en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secció Femenina, dirigida per la germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera.

Nou!!: Espanyolisme і Onésimo Redondo Ortega · Veure més »

Onda Cero

Onda Cero és la tercera cadena generalista de ràdio espanyola en nombre d'oïdors.

Nou!!: Espanyolisme і Onda Cero · Veure més »

Operació Catalunya

Operació Catalunya és una conspiració policial impulsada pel Govern del Regne d'Espanya que va tenir per objectiu frenar el procés independentista català.

Nou!!: Espanyolisme і Operació Catalunya · Veure més »

Operació Garzón

L'Operació Garzón o Garzonada fou una operació policial que consistí en la detenció de 45 personesEls nombres varien segons les fonts.

Nou!!: Espanyolisme і Operació Garzón · Veure més »

Ordre públic

Ordre públic és la situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.

Nou!!: Espanyolisme і Ordre públic · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Espanyolisme і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Espanyolisme і País Basc · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Espanyolisme і País Valencià · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Espanyolisme і Països Baixos · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Espanyolisme і Països Catalans · Veure més »

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Nou!!: Espanyolisme і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »

Pagament per visió

El pagament per visió (de l'anglès pay-per-view, PPV) és una modalitat de televisió de pagament, en la qual l'abonat paga per veure els esdeveniments que vulgui veure.

Nou!!: Espanyolisme і Pagament per visió · Veure més »

Pancatalanisme

Illes. El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.

Nou!!: Espanyolisme і Pancatalanisme · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Espanyolisme і París · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit Aragonès

El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Aragonès · Veure més »

Partit Asturianista

El Partíu Asturianista (PAS) és un partit polític nacionalista asturià "asturianista, interclassista i de progrés", fundat el 1985 per Xuan Xosé Sánchez Vicente.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Asturianista · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Espanyolisme і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Nacionalista Basc

El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Nacionalista Basc · Veure més »

Partit Nacionalista Canari

El Partit Nacionalista Canari (PNC) és un partit nacionalista que, d'antuvi, aspirava que Canàries fos un Estat lliure i sobirà, però posteriorment evolucionà a postures que defensen l'Estat lliure associat, o àdhuc més competències dins del marc autonòmic.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Nacionalista Canari · Veure més »

Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors

El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra

El Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (oficialment Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra), sovint abreujat PSE-EE o simplement PSE, és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a la Comunitat Autònoma Basca.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Espanyolisme і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pau Gasol i Sáez

Pau Gasol i Sáez (Barcelona, 6 de juliol de 1980) és un exjugador de bàsquet professional català.

Nou!!: Espanyolisme і Pau Gasol i Sáez · Veure més »

Paul Preston

Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Paul Preston · Veure més »

Pío Baroja y Nessi

Estàtua en honor de Pío Baroja al Parc del Retiro de Madrid. Pío Baroja y Nessi (Sant Sebastià, 28 de desembre de 1872 – Madrid, 30 d'octubre de 1956), escriptor espanyol de l'anomenada Generació del 98.

Nou!!: Espanyolisme і Pío Baroja y Nessi · Veure més »

Pegasus (programari espia)

Pegasus és un programari maliciós creat per l'empresa israeliana NSO Group que aprofita vulnerabilitats per infiltrar-se en els mòbils i espiar remotament.

Nou!!: Espanyolisme і Pegasus (programari espia) · Veure més »

Pelai d'Astúries

Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).

Nou!!: Espanyolisme і Pelai d'Astúries · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Espanyolisme і Península Ibèrica · Veure més »

Pla Nacional d'Estabilització Econòmica

Fotografia de la visita del president nord-americà Dwight David Eisenhower a Espanya en 1959. El Pla Nacional d'Estabilització Econòmica va ser un conjunt de mesures econòmiques aprovades pel Govern franquista espanyol el 1959.

Nou!!: Espanyolisme і Pla Nacional d'Estabilització Econòmica · Veure més »

Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, nascuda l'any 1993, que defensa la presència de ple dret de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i promou la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Nou!!: Espanyolisme і Plataforma per la Llengua · Veure més »

Podem

Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Podem · Veure més »

Polaco

Polaco és un malnom emprat a Espanya per definir els catalans com a col·lectiu o llur llengua.

Nou!!: Espanyolisme і Polaco · Veure més »

Política econòmica

La política econòmica —també economia aplicada o economia normativa— és el conjunt d'estratègies i accions que formulen els governs i en general l'Estat per conduir i influir sobre l'economia dels països.

Nou!!: Espanyolisme і Política econòmica · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Espanyolisme і Polònia · Veure més »

Populisme

Amb la seva retòrica del "99%" (el poble) contra l'"1%" (l'elit), el moviment Occupy Wall Street va ser un exemple de moviment social populista d'esquerres. Tal com el defineix el Diagrama de Nolan, el populisme (i totalitarisme) se situa a la part inferior esquerra. Una caricatura del 1896 en la qual William Jennings Bryan, un partidari decidit del populisme, ha estat empassant el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units El populisme és un terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de «promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran complir».

Nou!!: Espanyolisme і Populisme · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Espanyolisme і Portugal · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Espanyolisme і Positivisme · Veure més »

Potències de l'Eix

Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Espanyolisme і Potències de l'Eix · Veure més »

Predisposició genètica

Una predisposició genètica és una característica genètica que influeix en el possible desenvolupament fenotípic d'un organisme individual dins d'una espècie o població sota la influència de les comdicions ambientals.

Nou!!: Espanyolisme і Predisposició genètica · Veure més »

Premi Cervantes

El Premi Cervantes va ser instituït l'any 1976 i és concedit anualment pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports espanyol a proposta de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Premi Cervantes · Veure més »

Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles

El Premi Nacional d'Assaig de les Lletres Espanyoles (en castellà: Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Ensayo) és un premi literari que atorga anualment el Ministeri de Cultura d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles · Veure més »

Presentisme (història)

El presentisme és la introducció anacrònica d'idees, perspectives i conceptes tal com les comprenem i usem en el present, en les interpretacions i explicacions que fem sobre fets històrics del passat.

Nou!!: Espanyolisme і Presentisme (història) · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Espanyolisme і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera Guerra del Marroc

La Primera Guerra del Marroc, o Guerra d'Àfrica, fou el conflicte bèl·lic entre Espanya i el sultanat del Marroc entre 1859 i 1860.

Nou!!: Espanyolisme і Primera Guerra del Marroc · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Espanyolisme і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Privatització

Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat.

Nou!!: Espanyolisme і Privatització · Veure més »

Proclamació de la República Catalana

La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Espanyolisme і Proclamació de la República Catalana · Veure més »

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.

Nou!!: Espanyolisme і Propaganda · Veure més »

Proteccionisme

El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.

Nou!!: Espanyolisme і Proteccionisme · Veure més »

Protectorat francès del Marroc

El Protectorat Francès del Marroc fou un protectorat de França sobre el soldanat del Marroc, establert pel tractat de Fes del 30 de març de 1912.

Nou!!: Espanyolisme і Protectorat francès del Marroc · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: Espanyolisme і Província · Veure més »

Raça

Una raça és una classificació informal que s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espècie que, encara que tinguin capacitat de tenir descendència fèrtil, l'aïllament i la manca de flux genètic els ha pogut donar un seguit de propietats distintives.

Nou!!: Espanyolisme і Raça · Veure més »

Raça ària

Raça ària és un concepte que va influir històricament en la cultura europea durant el període de finals del i el començament del.

Nou!!: Espanyolisme і Raça ària · Veure més »

Racisme

Esclavitud al Brasil, Debret El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.

Nou!!: Espanyolisme і Racisme · Veure més »

Racisme a Espanya

''Por haber nacido en otra parte'', quadre pintat per Francisco de Goya y Lucientes sobre el racisme. El racisme a Espanya es pot trobar a diferents moments històrics, èpoques en què el conflicte social, econòmic i polític es justifica de manera eficient a través de la diferència racial, ja sigui en el sentit del racisme com a ideologia o com a simples actituds o comportaments envers aquells percebuts com a diferents.

Nou!!: Espanyolisme і Racisme a Espanya · Veure més »

Radio Nacional de España

Radio Nacional de España (RNE, en català: Ràdio Nacional d'Espanya) és la cadena pública de radiodifusió espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Radio Nacional de España · Veure més »

Rafael Nadal i Parera

és un jugador de tennis professional mallorquí.

Nou!!: Espanyolisme і Rafael Nadal i Parera · Veure més »

Rafael Sánchez Ferlosio

Rafael Sánchez Ferlosio (Roma, 4 de desembre de 1927 - 1 d'abril de 2019) fou un escriptor i assagista espanyol d'estil realista i fantàstic.

Nou!!: Espanyolisme і Rafael Sánchez Ferlosio · Veure més »

Ramón Menéndez Pidal

Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.

Nou!!: Espanyolisme і Ramón Menéndez Pidal · Veure més »

Ramón Serrano Suñer

Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.

Nou!!: Espanyolisme і Ramón Serrano Suñer · Veure més »

Ramiro de Maeztu

MNAC). Caricatura de Ramiro de Maeztu publicada a la revista ''El Nuevo Mundo'' el 8 d'octubre de 1920. Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1875 – Aravaca, 29 d'octubre de 1936) primer comte de Maeztu, fou un diplomàtic i escriptor basc pertanyent a la Generació del 98, assassinat en començar la Guerra Civil Espanyola, en el curs d'una de les saques que elements del bàndol republicà van efectuar al Madrid posterior al cop d'estat de juliol de 1936.

Nou!!: Espanyolisme і Ramiro de Maeztu · Veure més »

Ramiro Ledesma Ramos

Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme.

Nou!!: Espanyolisme і Ramiro Ledesma Ramos · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Espanyolisme і Rússia · Veure més »

Reaccionari

Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.

Nou!!: Espanyolisme і Reaccionari · Veure més »

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Nou!!: Espanyolisme і Recared I · Veure més »

Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles

La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.

Nou!!: Espanyolisme і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Espanyolisme і Referèndum · Veure més »

Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017

El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.

Nou!!: Espanyolisme і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 · Veure més »

Regeneracionisme

El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.

Nou!!: Espanyolisme і Regeneracionisme · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Espanyolisme і Regne d'Astúries · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Espanyolisme і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Espanyolisme і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Espanyolisme і Regne de Toledo · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Espanyolisme і Regne Unit · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Espanyolisme і Regne Visigot · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Nou!!: Espanyolisme і Rei d'Espanya · Veure més »

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.

Nou!!: Espanyolisme і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Espanyolisme і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (S.A.D.). o simplement Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Espanyolisme і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Espanyolisme і Reis Catòlics · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Espanyolisme і Renaixença · Veure més »

Renovación Española

Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.

Nou!!: Espanyolisme і Renovación Española · Veure més »

Repressió

La repressió és el trasllat involuntari de desitjos o records a l'inconscient per tal que no afectin a l'acceptació social o a l'autoconcepte de l'individu, especialment des del punt de vista moral.

Nou!!: Espanyolisme і Repressió · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Espanyolisme і Repressió franquista · Veure més »

Republicanisme

''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.

Nou!!: Espanyolisme і Republicanisme · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Espanyolisme і Restauració borbònica · Veure més »

Revisionisme històric

El revisionisme històric és el nom que reben els diferents corrents crítics amb els corrents historiogràfics majoritaris.

Nou!!: Espanyolisme і Revisionisme històric · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Espanyolisme і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolució de 1848

Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Espanyolisme і Revolució de 1848 · Veure més »

Rodolfo Martín Villa

Rodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, 10 de març de 1934) és un polític i empresari espanyol, que fou diverses vegades ministre en el Govern d'Espanya i una de les figures més destacades de la transició espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Rodolfo Martín Villa · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Espanyolisme і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Espanyolisme і Roger de Llúria · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Espanyolisme і Sabadell · Veure més »

Salvador de Madariaga

Salvador de Madariaga y Rojo (La Corunya, Galícia 1886 - Locarno, Suïssa 1978), fou un diplomàtic, escriptor, historiador, pacifista i professor universitari espanyol, que ocupà diversos càrrecs polítics a la Societat de Nacions i durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Espanyolisme і Salvador de Madariaga · Veure més »

Santiago Carrillo Solares

Santiago Carrillo Solares (Gijón, Astúries, 18 de gener de 1915 - Madrid, 18 de setembre de 2012) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Santiago Carrillo Solares · Veure més »

Santiago Montero Díaz

Santiago Montero Díaz (Ferrol, La Corunya, 21 de gener de 1911 - Madrid, 24 de juliol de 1985) va ser un historiador i professor universitari gallec.

Nou!!: Espanyolisme і Santiago Montero Díaz · Veure més »

Santuari de Covadonga

Detall de l'ermita a la Santa Cueva El santuari de Covadonga és un conjunt monumental de la parròquia de Covadonga, al conceyu asturià de Cangues d'Onís, que és el més visitat d'Astúries.

Nou!!: Espanyolisme і Santuari de Covadonga · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Espanyolisme і Sàpiens · Veure més »

Sòria

Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).

Nou!!: Espanyolisme і Sòria · Veure més »

Secessionisme lingüístic

El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.

Nou!!: Espanyolisme і Secessionisme lingüístic · Veure més »

Sector públic

El sector públic és aquell sector de l'economia i de l'administració pública destinat a produir béns i serveis de màxim benefici social per al govern nacional, regional o local.

Nou!!: Espanyolisme і Sector públic · Veure més »

Sefardites

Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Nou!!: Espanyolisme і Sefardites · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Espanyolisme і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Espanyolisme і Segle XV · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Espanyolisme і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Espanyolisme і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Espanyolisme і Segona República Espanyola · Veure més »

Setge d'Amaiur

El Setge d'Amaiur fou un combat produït després de l'últim intent de reconquesta del Regne de Navarra d'Enric II de Navarra, a causa de la invasió pel Regne de Castella en 1512.

Nou!!: Espanyolisme і Setge d'Amaiur · Veure més »

Setge de Sagunt

El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.

Nou!!: Espanyolisme і Setge de Sagunt · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Espanyolisme і Setmana Tràgica · Veure més »

Setmana Tràgica (Argentina)

La Setmana Tràgica foren uns incidents ocorreguts a Buenos Aires la setmana del 9 de gener al 14 de gener de 1919, entre manifestants obrers de tendència anarquista i sectors nacionalistes, durant el govern de l'Hipólito Yrigoyen.

Nou!!: Espanyolisme і Setmana Tràgica (Argentina) · Veure més »

Severiano Martínez Anido

Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938).

Nou!!: Espanyolisme і Severiano Martínez Anido · Veure més »

Sobirania popular

El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.

Nou!!: Espanyolisme і Sobirania popular · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

Nou!!: Espanyolisme і Societat de Nacions · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Nou!!: Espanyolisme і Solidaritat Catalana · Veure més »

Subtítol

Anunci de Folgers subtitulat en francès.Els subtítols són versions escrites del text d'una obra d'art escènica o audiovisual, que apareix al mateix moment en què s'està dient.

Nou!!: Espanyolisme і Subtítol · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.

Nou!!: Espanyolisme і Sufragi universal · Veure més »

Superhome

El superhome o sobrehumà (en alemany: der Übermensch) és una noció polisèmica sobretot present en literatura i en filosofia, que representa de manera general la idea de superioritat que un tipus d'home (idealitzat) hauria adquirit vers la resta del gènere humà.

Nou!!: Espanyolisme і Superhome · Veure més »

Tancament de Caixes

El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.

Nou!!: Espanyolisme і Tancament de Caixes · Veure més »

Tancament de Radiotelevisió Valenciana

Emissió del programa especial que Nou Televisió va realitzar des de la Plaça de la Mare de Déu de València el 6 de novembre de 2013, quan es va anunciar el tancament del grup. El tancament de RTVV va ser un procés que es va portar a terme en novembre de 2013 mitjançant el qual la Generalitat Valenciana va clausurar el grup Radiotelevisió Valenciana.

Nou!!: Espanyolisme і Tancament de Radiotelevisió Valenciana · Veure més »

Telecinco

Telecinco és un canal de televisió generalista espanyol, d'àmbit estatal, que emet a la televisió digital terrestre i que és gestionat per l'operador Mediaset España, grup propietat de la companyia italiana MFE - MediaForEurope.

Nou!!: Espanyolisme і Telecinco · Veure més »

Telefónica

Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia.

Nou!!: Espanyolisme і Telefónica · Veure més »

Tercer Món

El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el "Primer Món"), ni amb el bloc comunista (la Unió Soviètica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el "Segon Món").

Nou!!: Espanyolisme і Tercer Món · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Espanyolisme і Tercer Reich · Veure més »

Terra Lliure

Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.

Nou!!: Espanyolisme і Terra Lliure · Veure més »

Terrorisme

Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.

Nou!!: Espanyolisme і Terrorisme · Veure més »

Terrorisme d'Estat

El terrorisme d'Estat consisteix en l'exercici il·legítim per l'Estat del monopoli de la violència a partir del moment en què aquesta violència està en contradicció amb el contracte descrit per Thomas Hobbes, segons el qual l'individu accepta abdicar una part de la seva llibertat a canvi de la protecció de l'Estat.

Nou!!: Espanyolisme і Terrorisme d'Estat · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Espanyolisme і Toledo · Veure més »

Tortura

Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.

Nou!!: Espanyolisme і Tortura · Veure més »

Tradicionalisme

Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.

Nou!!: Espanyolisme і Tradicionalisme · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: Espanyolisme і Trajà · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Espanyolisme і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Tribunal Constitucional d'Espanya

El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals.

Nou!!: Espanyolisme і Tribunal Constitucional d'Espanya · Veure més »

Tribunal Europeu de Drets Humans

El Tribunal Europeu de Drets Humans (també denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans) és un òrgan judicial internacional del Consell d'Europa, amb seu a la ciutat d'Estrasburg davant el qual poden presentar-se, en determinades circumstàncies, denúncies de violacions dels drets reconeguts al Conveni europeu de drets humans.

Nou!!: Espanyolisme і Tribunal Europeu de Drets Humans · Veure més »

Tribunal Superior de Justícia

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) és un tipus d'òrgan jurisdiccional que forma part del poder judicial espanyol amb jurisdicció sobre el territori d'una comunitat autònoma.

Nou!!: Espanyolisme і Tribunal Superior de Justícia · Veure més »

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.

Nou!!: Espanyolisme і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Espanyolisme і Trienni Liberal · Veure més »

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Espanyolisme і TV3 · Veure més »

Ultradreta

Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.

Nou!!: Espanyolisme і Ultradreta · Veure més »

Ultranacionalisme

Lultranacionalisme és un nacionalisme extremista, que promou l'interès d'un estat o poble per sobre dels altres pobles o nacions de la Terra, o simplement una devoció extrema cap a la pròpia nació.

Nou!!: Espanyolisme і Ultranacionalisme · Veure més »

Unió Africana

Països que formen la Unió Africana. La Unió Africana (UA) és una organització composta per cinquanta-cinc estats africans.

Nou!!: Espanyolisme і Unió Africana · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Espanyolisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Espanyolisme і Unió Europea · Veure més »

Unió Ibèrica

La Unió Ibèrica fou una unitat política sorgida arran de la Guerra de Successió de Portugal que va col·locar el rei de Castella, Felip II, al capdavant dels regnes cristians de la península Ibèrica, formant una corona que es volia teòricament triple, però en realitat molt centralitzadora.

Nou!!: Espanyolisme і Unió Ibèrica · Veure més »

Unió Militar Espanyola

La Unió Militar Espanyola (en castellà: Unión Militar Española, UME) va ser una organització clandestina de dreta creada el 1932 entre els oficials de l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Espanyolisme і Unió Militar Espanyola · Veure més »

Unió Renovadora Asturiana

La Unión Renovadora Asturiana (URAS) és un partit polític regionalista asturià de centredreta fundat per Sergio Marqués.

Nou!!: Espanyolisme і Unió Renovadora Asturiana · Veure més »

Unió, Progrés i Democràcia

Unió, Progrés i Democràcia (en castellà: Unión, Progreso y Democracia, acrònim: UPyD) va ser un partit polític espanyol fundat el 2007.

Nou!!: Espanyolisme і Unió, Progrés i Democràcia · Veure més »

Unionisme espanyol

L'unionisme espanyol és una ideologia o actitud política que defensa mantenir la dependència dels diferents territoris que formen actualment el Regne d'Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Unionisme espanyol · Veure més »

Universitat d'Hamburg

La Universitat d'Hamburg és la major universitat a Hamburg pel que fa a nombre d'estudiants.

Nou!!: Espanyolisme і Universitat d'Hamburg · Veure més »

Universitat de La Laguna

La Universitat de La Laguna (castellà: Universidad de La Laguna, ULL) és una universitat pública situada a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna, a Tenerife (Illes Canàries).

Nou!!: Espanyolisme і Universitat de La Laguna · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Espanyolisme і Valladolid · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Espanyolisme і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Víctor Pradera Larumbe

Víctor Pradera Larumbe (Pamplona, 1873 - Sant Sebastià, 6 de setembre de 1936) va ser un enginyer, advocat, polític i assagista tradicionalista espanyol, amb especial significació a Navarra.

Nou!!: Espanyolisme і Víctor Pradera Larumbe · Veure més »

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Nou!!: Espanyolisme і Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »

VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.

Nou!!: Espanyolisme і VilaWeb · Veure més »

Viriat

Viriat, en llatí Viriathus o Viriatus, (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansió de Roma en bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal, entre les conques del Tejo i el Guadiana.

Nou!!: Espanyolisme і Viriat · Veure més »

Wenceslao González Oliveros

Wenceslao González Oliveros (Toro, província de Zamora, 28 de setembre de 1890 - Madrid, 30 de març de 1965) fou un filòsof i polític espanyol, procurador en Corts durant el franquisme i governador civil de Barcelona.

Nou!!: Espanyolisme і Wenceslao González Oliveros · Veure més »

Xarxa social

Esquema de nodes i nexes d'unió Una xarxa social és una estructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats «nodes» que estan connectats per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi.

Nou!!: Espanyolisme і Xarxa social · Veure més »

Xenofòbia

Adhesiu de Noua Dreaptă a una paperera Cluj-Napoca que diu «Romania per als romanesos! Fora els immigrants del país!».La xenofòbia (del grec fobos, "por", i xenos, "forasters" o "estrangers") és l'animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres.

Nou!!: Espanyolisme і Xenofòbia · Veure més »

Zenón de Somodevilla y Bengoechea

Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja, 2 de juny de 1702 - Medina del Campo, (Valladolid, 2 de desembre de 1781) fou un polític il·lustrat espanyol, conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Fou una figura clau en el disseny i l'aplicació de la Gran Batuda, coneguda oficialment com a Presó General de Gitanos, un intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya.

Nou!!: Espanyolisme і Zenón de Somodevilla y Bengoechea · Veure més »

1749

Llinda d'una casa de Besalú.

Nou!!: Espanyolisme і 1749 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Espanyolisme і 1905 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Espanyolisme і 1936 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Espanyolisme і 1947 · Veure més »

1959

1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.

Nou!!: Espanyolisme і 1959 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Espanyolisme і 1976 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Espanyolisme і 1978 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Espanyolisme і 1981 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Espanyolisme і 2005 · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Espanyolisme і 23 de febrer · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Espanyolisme і 30 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Espanyolista, Nacionalisme espanyol, Nacionalista espanyol.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant