Similituds entre Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 106 coses en comú (en Uniopèdia): Amèrica, Andorra, Aragó, Baldomero Espartero, Barcelona, Batalla d'Annual, Cadis, Carles II de Castella, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castellà, Catalanisme, Català, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catolicisme, Càntabres, Còrdova, Ciutat del Vaticà, Comtats catalans, Concordat del 1953, Congrés dels Diputats, Conquesta omeia d'Hispània, Constitució Espanyola de 1876, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Cadis, Corts Generals, Cristòfor Colom, Decrets de Nova Planta, ..., Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ebre, Emirat de Granada, Església Catòlica Romana, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Euskadi Ta Askatasuna, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Forces Armades d'Espanya, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Guàrdia Civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Il·lustració, Illes Balears, Imperi Romà, Inquisició, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Isidor de Sevilla, Islam, Jacint Verdaguer i Santaló, Joan Carles I d'Espanya, Josep Bonaparte, Llatí, Llei Sàlica, Madrid, Manuel Milà i Fontanals, Mar Mediterrània, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Màlaga, Mèxic, Múrcia, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mossos d'Esquadra, Napoleó Bonaparte, País Basc, Península Ibèrica, Penedès, Pirineus, President del Govern d'Espanya, Primera Guerra Carlina, Protestantisme, Rafael del Riego, Ramón María Narváez y Campos, Ramon Llull, Regne de França, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de València, Renaixença, Revolució de 1868, Romanticisme, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Aliança, Saragossa, Segona República Espanyola, Senat d'Espanya, Setmana Tràgica, Sevilla, Sueus, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Toledo, Tractat dels Pirineus, Trienni Liberal, Universitat de Salamanca, València, Vall d'Aran. Ampliar l'índex (76 més) »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Espanya · Amèrica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Espanya · Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Espanya · Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Baldomero Espartero і Espanya · Baldomero Espartero і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Espanya · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.
Batalla d'Annual і Espanya · Batalla d'Annual і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Espanya · Cadis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Espanya · Carles II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Carles Maria Isidre de Borbó і Espanya · Carles Maria Isidre de Borbó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Espanya · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Espanya · Castellà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Espanya · Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Espanya · Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Espanya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Espanya · Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Espanya · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Càntabres і Espanya · Càntabres і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Còrdova і Espanya · Còrdova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Espanya · Ciutat del Vaticà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtats catalans і Espanya · Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concordat del 1953
El Concordat del 1953 va ser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista.
Concordat del 1953 і Espanya · Concordat del 1953 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Congrés dels Diputats і Espanya · Congrés dels Diputats і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Conquesta omeia d'Hispània і Espanya · Conquesta omeia d'Hispània і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Constitució Espanyola de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Constitució Espanyola de 1876 і Espanya · Constitució Espanyola de 1876 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Espanya · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Espanya · Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Corts de Cadis і Espanya · Corts de Cadis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Corts Generals і Espanya · Corts Generals і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Cristòfor Colom і Espanya · Cristòfor Colom і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Espanya · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Espanya · Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Espanya · Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Espanya · Ebre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Emirat de Granada і Espanya · Emirat de Granada і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Espanya · Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Espanya · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Espanya і Esquerra Republicana de Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Espanya і Euskadi Ta Askatasuna · Euskadi Ta Askatasuna і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Espanya і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Espanya і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Espanya і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Espanya і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Espanya і Ferran VII d'Espanya · Ferran VII d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Forces Armades d'Espanya
Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.
Espanya і Forces Armades d'Espanya · Forces Armades d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Espanya і Francisco Franco Bahamonde · Francisco Franco Bahamonde і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Espanya і Franquisme · Franquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Espanya і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Espanya і Guàrdia Civil · Guàrdia Civil і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Espanya і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Espanya і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Espanya і Il·lustració · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Il·lustració ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Espanya і Illes Balears · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Illes Balears ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Espanya і Imperi Romà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Espanya і Inquisició · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Espanya і Isabel I de Castella · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel I de Castella ·
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Espanya і Isabel II d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel II d'Espanya ·
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Espanya і Isidor de Sevilla · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isidor de Sevilla ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Espanya і Islam · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Islam ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Espanya і Jacint Verdaguer i Santaló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Espanya і Joan Carles I d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Carles I d'Espanya ·
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Espanya і Josep Bonaparte · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Bonaparte ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Espanya і Llatí · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí ·
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Espanya і Llei Sàlica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llei Sàlica ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Espanya і Madrid · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid ·
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Espanya і Manuel Milà i Fontanals · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Milà i Fontanals ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Espanya і Mar Mediterrània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània ·
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Espanya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) ·
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Espanya і Màlaga · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Màlaga ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Espanya і Mèxic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mèxic ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Espanya і Múrcia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Múrcia ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Espanya і Mossos d'Esquadra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mossos d'Esquadra ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Espanya і Napoleó Bonaparte · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Espanya і País Basc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País Basc ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Espanya і Península Ibèrica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Península Ibèrica ·
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Espanya і Penedès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Penedès ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Espanya і Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus ·
President del Govern d'Espanya
El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.
Espanya і President del Govern d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President del Govern d'Espanya ·
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Espanya і Primera Guerra Carlina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Guerra Carlina ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Espanya і Protestantisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Protestantisme ·
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Espanya і Rafael del Riego · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rafael del Riego ·
Ramón María Narváez y Campos
Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.
Espanya і Ramón María Narváez y Campos · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramón María Narváez y Campos ·
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Espanya і Ramon Llull · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Llull ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Espanya і Regne de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Espanya і Regne de Navarra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Espanya і Regne de Portugal · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Portugal ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Espanya і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Espanya і Renaixença · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Renaixença ·
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Espanya і Revolució de 1868 · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució de 1868 ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Espanya і Romanticisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romanticisme ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Espanya і Santa Aliança · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Aliança ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Espanya і Saragossa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Espanya і Segona República Espanyola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola ·
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Espanya і Senat d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Senat d'Espanya ·
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Espanya і Setmana Tràgica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Tràgica ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Espanya і Sevilla · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sevilla ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Espanya і Sueus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sueus ·
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Espanya і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Temple Expiatori de la Sagrada Família ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Espanya і Toledo · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Espanya і Tractat dels Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Espanya і Trienni Liberal · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trienni Liberal ·
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Espanya і Universitat de Salamanca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Salamanca ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Espanya і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Espanya і Vall d'Aran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vall d'Aran ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Espanya té 641 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 106, l'índex de Jaccard és 5.97% = 106 / (641 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: