Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Espanya і Història d'Espanya
Espanya і Història d'Espanya tenen 171 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-ar-Rahman III, Al-Àndalus, Alans, Alfabetisme, Alfons XII d'Espanya, Amadeu I d'Espanya, Amèrica, Antiga Grècia, Antonio Cánovas del Castillo, Astúries, Asturlleonès, Àfrica, Baldomero Espartero, Barcelona, Basc, Batalla d'Annual, Bienni Progressista, Cadis, Cantonalisme, Cap d'estat, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartagena, Castella, Catalunya, Catolicisme, Càntabres, Còrdova, Celtes, Celtibers, ..., Coalició Canària, Colonització grega, Comtats catalans, Congrés dels Diputats, Conquesta omeia d'Hispània, Constitució Espanyola de 1812, Constitució Espanyola de 1876, Constitució espanyola de 1978, Cop d'estat, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cristòfor Colom, Dècada moderada, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ebre, Edat moderna, El Hierro, Emirat de Granada, Empúries, Espanya, Estat nació, Estats Units d'Amèrica, Estret de Gibraltar, Euro, Euskadi Ta Askatasuna, Extrem Orient, Extremadura, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fenícia, Fernão de Magalhães, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, França, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Fuerteventura, Galaic, Galícia, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gran Canària, Guadalquivir, Guàrdia Civil, Guerra civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerres Napoleòniques, Hernán Cortés, Hispània, Ibers, Il·lustració, Imperi Espanyol, Imperi Portuguès, Imperi Romà d'Occident, Inquisició, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Joan Carles I d'Espanya, Josep Bonaparte, Jueus, La Gomera, La Palma, Lanzarote, Llei Sàlica, Madrid, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Marroc, Mèxic, Menorca, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Minoria nacional, Monarquia, Monarquia d'Espanya, Muhàmmad XII, Nació, Napoleó Bonaparte, Navarra, Nou Món, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, País Basc, Pacte d'Oostende, Partit Nacionalista Basc, Partit Popular (Espanya), Partit Socialista Obrer Espanyol, Púnics, Península Ibèrica, Pirineus, Portugal, Pragmàtica sanció, Práxedes Mateo Sagasta, Presentisme (història), Primera Guerra Carlina, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Rafael del Riego, Ramón María Narváez y Campos, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de Toledo, Regne de València, Reis Catòlics, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta de les Germanies, Revolució de 1868, Roses, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Sebastià, Santa Aliança, Santander, Saragossa, Sefardites, Segle d'or espanyol, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Setmana Tràgica, Sevilla, Sexenni Democràtic, Sueus, Taifa, Tartessos, Tenerife, Tercera Guerra Carlina, Transició democràtica espanyola, Trienni Liberal, Unió de Centre Democràtic, Unió Europea, Unió Liberal, València, Vàndals, Virregnat de Nova Espanya, Visigots, Wilaya. Ampliar l'índex (141 més) »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Abd-ar-Rahman III і Espanya · Abd-ar-Rahman III і Història d'Espanya ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Espanya · Al-Àndalus і Història d'Espanya ·
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Espanya · Alans і Història d'Espanya ·
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Alfabetisme і Espanya · Alfabetisme і Història d'Espanya ·
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Alfons XII d'Espanya і Espanya · Alfons XII d'Espanya і Història d'Espanya ·
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Amadeu I d'Espanya і Espanya · Amadeu I d'Espanya і Història d'Espanya ·
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Espanya · Amèrica і Història d'Espanya ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Espanya · Antiga Grècia і Història d'Espanya ·
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Antonio Cánovas del Castillo і Espanya · Antonio Cánovas del Castillo і Història d'Espanya ·
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Astúries і Espanya · Astúries і Història d'Espanya ·
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Asturlleonès і Espanya · Asturlleonès і Història d'Espanya ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Espanya · Àfrica і Història d'Espanya ·
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Baldomero Espartero і Espanya · Baldomero Espartero і Història d'Espanya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Espanya · Barcelona і Història d'Espanya ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Basc і Espanya · Basc і Història d'Espanya ·
Batalla d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.
Batalla d'Annual і Espanya · Batalla d'Annual і Història d'Espanya ·
Bienni Progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Bienni Progressista і Espanya · Bienni Progressista і Història d'Espanya ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Espanya · Cadis і Història d'Espanya ·
Cantonalisme
Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.
Cantonalisme і Espanya · Cantonalisme і Història d'Espanya ·
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Cap d'estat і Espanya · Cap d'estat і Història d'Espanya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Espanya · Carles II de Castella і Història d'Espanya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Espanya · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Espanya ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Espanya · Cartagena і Història d'Espanya ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Espanya · Castella і Història d'Espanya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Espanya · Catalunya і Història d'Espanya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Espanya · Catolicisme і Història d'Espanya ·
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Càntabres і Espanya · Càntabres і Història d'Espanya ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Còrdova і Espanya · Còrdova і Història d'Espanya ·
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Celtes і Espanya · Celtes і Història d'Espanya ·
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Celtibers і Espanya · Celtibers і Història d'Espanya ·
Coalició Canària
Coalició Canària (en castellà, Coalición Canaria), abreujat CC, és una coalició de partits polítics formada l'any 1993 per partits centristes i nacionalistes canaris.
Coalició Canària і Espanya · Coalició Canària і Història d'Espanya ·
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Colonització grega і Espanya · Colonització grega і Història d'Espanya ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtats catalans і Espanya · Comtats catalans і Història d'Espanya ·
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Congrés dels Diputats і Espanya · Congrés dels Diputats і Història d'Espanya ·
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Conquesta omeia d'Hispània і Espanya · Conquesta omeia d'Hispània і Història d'Espanya ·
Constitució Espanyola de 1812
1.
Constitució Espanyola de 1812 і Espanya · Constitució Espanyola de 1812 і Història d'Espanya ·
Constitució Espanyola de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Constitució Espanyola de 1876 і Espanya · Constitució Espanyola de 1876 і Història d'Espanya ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Constitució espanyola de 1978 і Espanya · Constitució espanyola de 1978 і Història d'Espanya ·
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Cop d'estat і Espanya · Cop d'estat і Història d'Espanya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Espanya · Corona d'Aragó і Història d'Espanya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Espanya · Corona de Castella i Lleó і Història d'Espanya ·
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Cristòfor Colom і Espanya · Cristòfor Colom і Història d'Espanya ·
Dècada moderada
La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.
Dècada moderada і Espanya · Dècada moderada і Història d'Espanya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Espanya · Decrets de Nova Planta і Història d'Espanya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Espanya · Dinastia borbònica і Història d'Espanya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Espanya · Dinastia dels Habsburg і Història d'Espanya ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Espanya · Ebre і Història d'Espanya ·
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Edat moderna і Espanya · Edat moderna і Història d'Espanya ·
El Hierro
El Hierro (literalment, "el ferro") és una illa de l'arxipèlag de les Illes Canàries (Comunitat Autònoma de Canàries), la més occidental de l'arxipèlag.
El Hierro і Espanya · El Hierro і Història d'Espanya ·
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Emirat de Granada і Espanya · Emirat de Granada і Història d'Espanya ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Empúries і Espanya · Empúries і Història d'Espanya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Espanya · Espanya і Història d'Espanya ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Espanya і Estat nació · Estat nació і Història d'Espanya ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Espanya і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Història d'Espanya ·
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Espanya і Estret de Gibraltar · Estret de Gibraltar і Història d'Espanya ·
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Espanya і Euro · Euro і Història d'Espanya ·
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Espanya і Euskadi Ta Askatasuna · Euskadi Ta Askatasuna і Història d'Espanya ·
Extrem Orient
Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.
Espanya і Extrem Orient · Extrem Orient і Història d'Espanya ·
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Espanya і Extremadura · Extremadura і Història d'Espanya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Espanya і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Història d'Espanya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Espanya і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Història d'Espanya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Espanya і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història d'Espanya ·
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Espanya і Fenícia · Fenícia і Història d'Espanya ·
Fernão de Magalhães
Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.
Espanya і Fernão de Magalhães · Fernão de Magalhães і Història d'Espanya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Espanya і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Història d'Espanya ·
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Espanya і Ferran VII d'Espanya · Ferran VII d'Espanya і Història d'Espanya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Espanya і França · França і Història d'Espanya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Espanya і Francisco Franco Bahamonde · Francisco Franco Bahamonde і Història d'Espanya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Espanya і Franquisme · Franquisme і Història d'Espanya ·
Fuerteventura
Fuerteventura és una illa de l'arxipèlag de Canàries (Comunitat Autònoma de Canàries, al sud-oest de Lanzarote, de la qual és separada per l'estret de La Bocayna. Al sud, l'antiga illa de Jandía, avui unida per l'istme de la Pared i que forma la península de Jandía, li dona l'aspecte allargat que presenta Fuerteventura. Ha estat declarada reserva de la biosfera per la UNESCO. Té una extensió de 1.659 quilòmetres quadrats. La capital és Puerto del Rosario, centre d'enllaç amb les altres illes, i també nucli principal (24.000 habitants 2005). Es divideix en sis municipis.
Espanya і Fuerteventura · Fuerteventura і Història d'Espanya ·
Galaic
Mapa d'Hispània (vers 300 a.C.)http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Nicer Clutosi. El galaic és una llengua cèltica extinta que es va parlar a Hispània abans i durant el procés de romanització de la península.
Espanya і Galaic · Galaic і Història d'Espanya ·
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Espanya і Galícia · Galícia і Història d'Espanya ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Espanya і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història d'Espanya ·
Gran Canària
Gran Canària (en castellà: Gran Canaria) és una illa de l'arxipèlag canari (Comunitat Autònoma de les Illes Canàries) situada a l'oceà Atlàntic, al costat de les costes del nord d'Àfrica i que pertany políticament a Espanya.
Espanya і Gran Canària · Gran Canària і Història d'Espanya ·
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Espanya і Guadalquivir · Guadalquivir і Història d'Espanya ·
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Espanya і Guàrdia Civil · Guàrdia Civil і Història d'Espanya ·
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Espanya і Guerra civil · Guerra civil і Història d'Espanya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Espanya і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història d'Espanya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història d'Espanya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Espanya і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història d'Espanya ·
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Espanya і Guerres Napoleòniques · Guerres Napoleòniques і Història d'Espanya ·
Hernán Cortés
Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.
Espanya і Hernán Cortés · Hernán Cortés і Història d'Espanya ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Espanya і Hispània · Hispània і Història d'Espanya ·
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Espanya і Ibers · Història d'Espanya і Ibers ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Espanya і Il·lustració · Història d'Espanya і Il·lustració ·
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Espanya і Imperi Espanyol · Història d'Espanya і Imperi Espanyol ·
Imperi Portuguès
Màxima extensió de l'Imperi portuguès al llarg de la història. L'Imperi Portuguès és el conjunt de Portugal i les seves colònies, va ser un destacat imperi en els segles , i. Es va formar durant l'Era dels descobriments, durant la qual va ocupar un lloc predominant conjuntament amb l'Imperi Espanyol, sent una de les més poderoses potències de l'època.
Espanya і Imperi Portuguès · Història d'Espanya і Imperi Portuguès ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Espanya і Imperi Romà d'Occident · Història d'Espanya і Imperi Romà d'Occident ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Espanya і Inquisició · Història d'Espanya і Inquisició ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Espanya і Isabel I de Castella · Història d'Espanya і Isabel I de Castella ·
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Espanya і Isabel II d'Espanya · Història d'Espanya і Isabel II d'Espanya ·
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Espanya і Joan Carles I d'Espanya · Història d'Espanya і Joan Carles I d'Espanya ·
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Espanya і Josep Bonaparte · Història d'Espanya і Josep Bonaparte ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Espanya і Jueus · Història d'Espanya і Jueus ·
La Gomera
La Gomera és una illa situada a l'oceà Atlàntic, a les Illes Canàries, davant les costes africanes.
Espanya і La Gomera · Història d'Espanya і La Gomera ·
La Palma
La Palma és una illa de l'arxipèlag de les Canàries (comunitat autònoma de les Canàries), dins la província de Santa Cruz de Tenerife (Espanya).
Espanya і La Palma · Història d'Espanya і La Palma ·
Lanzarote
Lanzarote és una de les illes de l'arxipèlag de les Canàries.
Espanya і Lanzarote · Història d'Espanya і Lanzarote ·
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Espanya і Llei Sàlica · Història d'Espanya і Llei Sàlica ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Espanya і Madrid · Història d'Espanya і Madrid ·
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.
Espanya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Història d'Espanya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque ·
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Espanya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Història d'Espanya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Espanya і Marroc · Història d'Espanya і Marroc ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Espanya і Mèxic · Història d'Espanya і Mèxic ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Espanya і Menorca · Història d'Espanya і Menorca ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història d'Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Espanya і Minoria nacional · Història d'Espanya і Minoria nacional ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Espanya і Monarquia · Història d'Espanya і Monarquia ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Espanya і Monarquia d'Espanya · Història d'Espanya і Monarquia d'Espanya ·
Muhàmmad XII
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.
Espanya і Muhàmmad XII · Història d'Espanya і Muhàmmad XII ·
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Espanya і Nació · Història d'Espanya і Nació ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Espanya і Napoleó Bonaparte · Història d'Espanya і Napoleó Bonaparte ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Espanya і Navarra · Història d'Espanya і Navarra ·
Nou Món
El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.
Espanya і Nou Món · Història d'Espanya і Nou Món ·
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Espanya і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Història d'Espanya і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Espanya і País Basc · Història d'Espanya і País Basc ·
Pacte d'Oostende
El pacte d'Oostende va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc l'agost de 1866 a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II.
Espanya і Pacte d'Oostende · Història d'Espanya і Pacte d'Oostende ·
Partit Nacionalista Basc
El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.
Espanya і Partit Nacionalista Basc · Història d'Espanya і Partit Nacionalista Basc ·
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Espanya і Partit Popular (Espanya) · Història d'Espanya і Partit Popular (Espanya) ·
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Espanya і Partit Socialista Obrer Espanyol · Història d'Espanya і Partit Socialista Obrer Espanyol ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Espanya і Púnics · Història d'Espanya і Púnics ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Espanya і Península Ibèrica · Història d'Espanya і Península Ibèrica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Espanya і Pirineus · Història d'Espanya і Pirineus ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Espanya і Portugal · Història d'Espanya і Portugal ·
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Espanya і Pragmàtica sanció · Història d'Espanya і Pragmàtica sanció ·
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Espanya і Práxedes Mateo Sagasta · Història d'Espanya і Práxedes Mateo Sagasta ·
Presentisme (història)
El presentisme és la introducció anacrònica d'idees, perspectives i conceptes tal com les comprenem i usem en el present, en les interpretacions i explicacions que fem sobre fets històrics del passat.
Espanya і Presentisme (història) · Història d'Espanya і Presentisme (història) ·
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Espanya і Primera Guerra Carlina · Història d'Espanya і Primera Guerra Carlina ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Espanya і Primera Guerra Mundial · Història d'Espanya і Primera Guerra Mundial ·
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Espanya і Primera República Espanyola · Història d'Espanya і Primera República Espanyola ·
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Espanya і Rafael del Riego · Història d'Espanya і Rafael del Riego ·
Ramón María Narváez y Campos
Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.
Espanya і Ramón María Narváez y Campos · Història d'Espanya і Ramón María Narváez y Campos ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Espanya і Regne d'Aragó · Història d'Espanya і Regne d'Aragó ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Espanya і Regne de Castella · Història d'Espanya і Regne de Castella ·
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Espanya і Regne de Lleó · Història d'Espanya і Regne de Lleó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Espanya і Regne de Mallorca · Història d'Espanya і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Espanya і Regne de Navarra · Història d'Espanya і Regne de Navarra ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Espanya і Regne de Portugal · Història d'Espanya і Regne de Portugal ·
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Espanya і Regne de Toledo · Història d'Espanya і Regne de Toledo ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Espanya і Regne de València · Història d'Espanya і Regne de València ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Espanya і Reis Catòlics · Història d'Espanya і Reis Catòlics ·
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Espanya і Revolta de les Comunitats de Castella · Història d'Espanya і Revolta de les Comunitats de Castella ·
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Espanya і Revolta de les Germanies · Història d'Espanya і Revolta de les Germanies ·
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Espanya і Revolució de 1868 · Història d'Espanya і Revolució de 1868 ·
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Espanya і Roses · Història d'Espanya і Roses ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Història d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Espanya і Sant Sebastià · Història d'Espanya і Sant Sebastià ·
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Espanya і Santa Aliança · Història d'Espanya і Santa Aliança ·
Santander
Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.
Espanya і Santander · Història d'Espanya і Santander ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Espanya і Saragossa · Història d'Espanya і Saragossa ·
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Espanya і Sefardites · Història d'Espanya і Sefardites ·
Segle d'or espanyol
L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.
Espanya і Segle d'or espanyol · Història d'Espanya і Segle d'or espanyol ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Espanya і Segona Guerra Púnica · Història d'Espanya і Segona Guerra Púnica ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Espanya і Segona República Espanyola · Història d'Espanya і Segona República Espanyola ·
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Espanya і Setmana Tràgica · Història d'Espanya і Setmana Tràgica ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Espanya і Sevilla · Història d'Espanya і Sevilla ·
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Espanya і Sexenni Democràtic · Història d'Espanya і Sexenni Democràtic ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Espanya і Sueus · Història d'Espanya і Sueus ·
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Espanya і Taifa · Història d'Espanya і Taifa ·
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Espanya і Tartessos · Història d'Espanya і Tartessos ·
Tenerife
Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.
Espanya і Tenerife · Història d'Espanya і Tenerife ·
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Espanya і Tercera Guerra Carlina · Història d'Espanya і Tercera Guerra Carlina ·
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Espanya і Transició democràtica espanyola · Història d'Espanya і Transició democràtica espanyola ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Espanya і Trienni Liberal · Història d'Espanya і Trienni Liberal ·
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Espanya і Unió de Centre Democràtic · Història d'Espanya і Unió de Centre Democràtic ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Espanya і Unió Europea · Història d'Espanya і Unió Europea ·
Unió Liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
Espanya і Unió Liberal · Història d'Espanya і Unió Liberal ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Espanya і València · Història d'Espanya і València ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Espanya і Vàndals · Història d'Espanya і Vàndals ·
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Espanya і Virregnat de Nova Espanya · Història d'Espanya і Virregnat de Nova Espanya ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Espanya і Visigots · Història d'Espanya і Visigots ·
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Espanya і Història d'Espanya
- Què tenen en comú Espanya і Història d'Espanya
- Semblances entre Espanya і Història d'Espanya
Comparació entre Espanya і Història d'Espanya
Espanya té 641 relacions, mentre que Història d'Espanya té 512. Com que tenen en comú 171, l'índex de Jaccard és 14.83% = 171 / (641 + 512).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Espanya і Història d'Espanya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
