Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Espanya і Història contemporània de Catalunya
Espanya і Història contemporània de Catalunya tenen 54 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons XII d'Espanya, Amadeu I d'Espanya, Andorra, Antic Règim, Àngel Guimerà i Jorge, Baldomero Espartero, Barcelona, Cadis, Carles Maria Isidre de Borbó, Castellà, Catalanisme, Català, Catalunya, Constitució Espanyola de 1812, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Cuba, Decadència, Dinastia borbònica, Edat mitjana, Espanya, Felip V d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Guerra del Francès, Història d'Espanya, Isabel II d'Espanya, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Josep Bonaparte, Llei Sàlica, ..., Llibertat de culte, Madrid, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Moviment obrer, Napoleó Bonaparte, País Basc, Pragmàtica sanció, Primera Guerra Carlina, Primera República Espanyola, Principat de Catalunya, Rússia, Regne d'Aragó, Regne de València, Renaixença, Revolució de 1868, Rexurdimento, Romanticisme, Segona República Espanyola, Sexenni Democràtic, Tercera Guerra Carlina, Trienni Liberal, València, Vall d'Aran. Ampliar l'índex (24 més) »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Alfons XII d'Espanya і Espanya · Alfons XII d'Espanya і Història contemporània de Catalunya ·
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Amadeu I d'Espanya і Espanya · Amadeu I d'Espanya і Història contemporània de Catalunya ·
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Espanya · Andorra і Història contemporània de Catalunya ·
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Antic Règim і Espanya · Antic Règim і Història contemporània de Catalunya ·
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Àngel Guimerà i Jorge і Espanya · Àngel Guimerà i Jorge і Història contemporània de Catalunya ·
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Baldomero Espartero і Espanya · Baldomero Espartero і Història contemporània de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Espanya · Barcelona і Història contemporània de Catalunya ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Espanya · Cadis і Història contemporània de Catalunya ·
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Carles Maria Isidre de Borbó і Espanya · Carles Maria Isidre de Borbó і Història contemporània de Catalunya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Espanya · Castellà і Història contemporània de Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Espanya · Catalanisme і Història contemporània de Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Espanya · Català і Història contemporània de Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Espanya · Catalunya і Història contemporània de Catalunya ·
Constitució Espanyola de 1812
1.
Constitució Espanyola de 1812 і Espanya · Constitució Espanyola de 1812 і Història contemporània de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Espanya · Corona d'Aragó і Història contemporània de Catalunya ·
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Corts de Cadis і Espanya · Corts de Cadis і Història contemporània de Catalunya ·
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Cuba і Espanya · Cuba і Història contemporània de Catalunya ·
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Decadència і Espanya · Decadència і Història contemporània de Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Espanya · Dinastia borbònica і Història contemporània de Catalunya ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Espanya · Edat mitjana і Història contemporània de Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Espanya · Espanya і Història contemporània de Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Espanya і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història contemporània de Catalunya ·
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Espanya і Ferran VII d'Espanya · Ferran VII d'Espanya і Història contemporània de Catalunya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Espanya і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història contemporània de Catalunya ·
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Espanya і Història d'Espanya · Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya ·
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Espanya і Isabel II d'Espanya · Història contemporània de Catalunya і Isabel II d'Espanya ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Espanya і Itàlia · Història contemporània de Catalunya і Itàlia ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Espanya і Jacint Verdaguer i Santaló · Història contemporània de Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Espanya і Josep Bonaparte · Història contemporània de Catalunya і Josep Bonaparte ·
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Espanya і Llei Sàlica · Història contemporània de Catalunya і Llei Sàlica ·
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Espanya і Llibertat de culte · Història contemporània de Catalunya і Llibertat de culte ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Espanya і Madrid · Història contemporània de Catalunya і Madrid ·
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.
Espanya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Història contemporània de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història contemporània de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Espanya і Moviment obrer · Història contemporània de Catalunya і Moviment obrer ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Espanya і Napoleó Bonaparte · Història contemporània de Catalunya і Napoleó Bonaparte ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Espanya і País Basc · Història contemporània de Catalunya і País Basc ·
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Espanya і Pragmàtica sanció · Història contemporània de Catalunya і Pragmàtica sanció ·
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Espanya і Primera Guerra Carlina · Història contemporània de Catalunya і Primera Guerra Carlina ·
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Espanya і Primera República Espanyola · Història contemporània de Catalunya і Primera República Espanyola ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Espanya і Principat de Catalunya · Història contemporània de Catalunya і Principat de Catalunya ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Espanya і Rússia · Història contemporània de Catalunya і Rússia ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Espanya і Regne d'Aragó · Història contemporània de Catalunya і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Espanya і Regne de València · Història contemporània de Catalunya і Regne de València ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Espanya і Renaixença · Història contemporània de Catalunya і Renaixença ·
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Espanya і Revolució de 1868 · Història contemporània de Catalunya і Revolució de 1868 ·
Rexurdimento
Na Rosalía de Castro inicia el Rexurdimento pròpiament dit Rexurdimento (resorgiment en català) és el nom amb què es coneix el (o la seva segona meitat) a la història de Galícia i expressa una trajectòria de recuperació no només literària, sinó també cultural, política i històrica.
Espanya і Rexurdimento · Història contemporània de Catalunya і Rexurdimento ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Espanya і Romanticisme · Història contemporània de Catalunya і Romanticisme ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Espanya і Segona República Espanyola · Història contemporània de Catalunya і Segona República Espanyola ·
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Espanya і Sexenni Democràtic · Història contemporània de Catalunya і Sexenni Democràtic ·
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Espanya і Tercera Guerra Carlina · Història contemporània de Catalunya і Tercera Guerra Carlina ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Espanya і Trienni Liberal · Història contemporània de Catalunya і Trienni Liberal ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Espanya і València · Història contemporània de Catalunya і València ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Espanya і Vall d'Aran · Història contemporània de Catalunya і Vall d'Aran ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Espanya і Història contemporània de Catalunya
- Què tenen en comú Espanya і Història contemporània de Catalunya
- Semblances entre Espanya і Història contemporània de Catalunya
Comparació entre Espanya і Història contemporània de Catalunya
Espanya té 641 relacions, mentre que Història contemporània de Catalunya té 257. Com que tenen en comú 54, l'índex de Jaccard és 6.01% = 54 / (641 + 257).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Espanya і Història contemporània de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
