Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Espai vectorial і Geometria algebraica
Espai vectorial і Geometria algebraica tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Cos (matemàtiques), Esfera, Espai euclidià, Geometria, Geometria analítica, Matemàtiques, N-pla, Nombre racional, Pierre de Fermat, Polinomi, Recta, René Descartes, Si i només si, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Teoria dels jocs, Topologia, Varietat (matemàtiques), Varietat algebraica, Varietat diferenciable.
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Cos (matemàtiques) і Espai vectorial · Cos (matemàtiques) і Geometria algebraica ·
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Esfera і Espai vectorial · Esfera і Geometria algebraica ·
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Espai euclidià і Espai vectorial · Espai euclidià і Geometria algebraica ·
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Espai vectorial і Geometria · Geometria і Geometria algebraica ·
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Espai vectorial і Geometria analítica · Geometria algebraica і Geometria analítica ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Espai vectorial і Matemàtiques · Geometria algebraica і Matemàtiques ·
N-pla
En matemàtiques, si n és un nombre natural, aleshores una n-pla (de vegades n-tupla) és una seqüència o llista ordenada de n objectes, i aquests elements es diu que són les seves components.
Espai vectorial і N-pla · Geometria algebraica і N-pla ·
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Espai vectorial і Nombre racional · Geometria algebraica і Nombre racional ·
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Espai vectorial і Pierre de Fermat · Geometria algebraica і Pierre de Fermat ·
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Espai vectorial і Polinomi · Geometria algebraica і Polinomi ·
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Espai vectorial і Recta · Geometria algebraica і Recta ·
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Espai vectorial і René Descartes · Geometria algebraica і René Descartes ·
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Espai vectorial і Si i només si · Geometria algebraica і Si i només si ·
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Espai vectorial і Teoria de nombres · Geometria algebraica і Teoria de nombres ·
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Espai vectorial і Teoria de nombres algebraics · Geometria algebraica і Teoria de nombres algebraics ·
Teoria dels jocs
La teoria de jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns.
Espai vectorial і Teoria dels jocs · Geometria algebraica і Teoria dels jocs ·
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Espai vectorial і Topologia · Geometria algebraica і Topologia ·
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Espai vectorial і Varietat (matemàtiques) · Geometria algebraica і Varietat (matemàtiques) ·
Varietat algebraica
La cúbica torçada és una varietat algebraica projectiva. En matemàtiques, una varietat algebraica és essencialment un conjunt de zeros comuns d'un conjunt de polinomis.
Espai vectorial і Varietat algebraica · Geometria algebraica і Varietat algebraica ·
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Espai vectorial і Varietat diferenciable · Geometria algebraica і Varietat diferenciable ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Espai vectorial і Geometria algebraica
- Què tenen en comú Espai vectorial і Geometria algebraica
- Semblances entre Espai vectorial і Geometria algebraica
Comparació entre Espai vectorial і Geometria algebraica
Espai vectorial té 239 relacions, mentre que Geometria algebraica té 88. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 6.12% = 20 / (239 + 88).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Espai vectorial і Geometria algebraica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
