Taula de continguts
35 les relacions: Arrebossat (construcció), Barcelona, Batalla de Montjuïc (1705), Bé cultural d'interès local, Ca l'Alegre de Baix, Capella, Capella (arquitectura), Carmelites descalços, Carreu, Cúpula, Contrafort, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Cor (arquitectura), Cornisa, Desamortitzacions espanyoles, Districte de Gràcia, Fornícula, Frontó (arquitectura), Frontis, Gervasi i Protasi, Jordi de Hessen-Darmstadt, Josep de la Concepció, Josep Maria Martí i Bonet, Lloctinent de Catalunya, Lluneta, Nau (arquitectura), Plaça de Lesseps, Portal (arquitectura), Rafael d'Amat i de Cortada, Riera de Vallcarca, Sant Cugat del Vallès, Vila de Gràcia, Volta de canó, 1626, 17 de gener.
Arrebossat (construcció)
Arrebossant una façana. Larrebossat, alluïda, eixalbada, lliscada, allisada, referida, adreçada o el reparament és el revestiment exterior de parets i murs fet a base d'argamassa que s'aplica, en una o més capes, a un parament irregular o que s'hagi esquerdejat.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Arrebossat (construcció)
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Barcelona
Batalla de Montjuïc (1705)
La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Batalla de Montjuïc (1705)
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Bé cultural d'interès local
Ca l'Alegre de Baix
La masia de Ca l'Alegre de Baix –coneguda també com a Ca n'Alegre–, estava situada al mig del que és actualment la plaça de Lesseps, a la ciutat de Barcelona.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Ca l'Alegre de Baix
Capella
* Capella, edifici religiós destinat a la pregària i a la celebració de la missa que no reuneix els requisits d'una església parroquial, vegeu oratori (edifici), ermita o església (arquitectura).
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Capella
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Capella (arquitectura)
Carmelites descalços
Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Carmelites descalços
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Carreu
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Cúpula
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Contrafort
Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Cor (arquitectura)
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Cornisa
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Desamortitzacions espanyoles
Districte de Gràcia
Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Districte de Gràcia
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Fornícula
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Frontó (arquitectura)
Frontis
Frontis és la part davantera d'un moble.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Frontis
Gervasi i Protasi
Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Gervasi i Protasi
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Jordi de Hessen-Darmstadt
Josep de la Concepció
Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), anomenat “el Tracista” pels seus contemporanis, fou l'arquitecte classicista català més destacat de la seva època.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Josep de la Concepció
Josep Maria Martí i Bonet
Josep Maria Martí i Bonet (Terrassa, Vallès Occidental, 15 de juny de 1937) és un historiador, arxiver i escriptor català.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Josep Maria Martí i Bonet
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Lloctinent de Catalunya
Lluneta
Fresc de Bernardino Poccetti, en una lluneta (Florència) La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Lluneta
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Nau (arquitectura)
Plaça de Lesseps
La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Plaça de Lesseps
Portal (arquitectura)
Monestir de Ripoll El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Portal (arquitectura)
Rafael d'Amat i de Cortada
conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Rafael d'Amat i de Cortada
Riera de Vallcarca
La riera de Vallcarca era un curs d'aigua al barri de Vallcarca i els Penitents, de Barcelona, que començava al coll de Penitents i acabava a la plaça de Lesseps, seguint el curs de l'actual avinguda de Vallcarca.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Riera de Vallcarca
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Sant Cugat del Vallès
Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Vila de Gràcia
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і Volta de canó
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і 1626
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Església dels Josepets de Gràcia і 17 de gener
També conegut com Convent dels Josepets, Convent dels Josepets de Gràcia, Els Josepets de Gràcia, Església dels Josepets, Josepets de Gràcia, Nostra Senyora de Gràcia.