Accés més ràpid que el navegador!
97 les relacions: Arc apuntat, Argent, Arquitectura barroca, Arquitectura gòtica, Art islàmic, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Ascetisme, Atri (pati), Barroc, Basílica del Salvador de Borriana, Boxa, Campanar, Campanar d'espadanya, Capitell, Castellà d'Amposta, Catedral de València, Cúpula, Cementiri, Ciutat Vella de València, Columna, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Constança II de Hohenstaufen, Contrafort, Convent de Sant Doménec (València), Corona d'Aragó, Croades, Desamortitzacions espanyoles, Dionís de París, Elías Tormo Monzó, Església (arquitectura), Esgrafiat, Espanya, Eudòxia Làscaris, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Guerra de Successió Espanyola, Hug de Follalquer, Illa de Malta, Imperi de Nicea, Jaume el Conqueridor, Jerusalem, Joan Baptista, Joan IV Ducas Làscaris, Joan Pérez i Castiel, Joaquim Martínez, Josep Esteve i Bonet, La Xerea, Las Provincias, Lleonard-Juli Capuz, Llibre del Repartiment, ..., Manfred I de Sicília, Margarida d'Antioquia, Mènsula, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monument, Muralla àrab de València, Napoleó Bonaparte, Opus Dei, Orde de Montesa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Cister, Orde militar, Pere Balaguer, Pere el Gran, Petxina (arquitectura), Plementeria, Presbiteri, Querubí, Regne de València, Reial decret, Repristinació, Sant Pere, Segle XIII, Torre, Torrent (Horta Sud), València, Via Crucis, Volta de canó, Volta de creueria, Zamora, 1238, 1243, 1261, 1306, 1317, 1684, 1685, 1689, 1726, 1781, 1783, 1802, 1812, 1878, 1905, 1936, 1967. Ampliar l'índex (47 més) »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Arc apuntat · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Argent · Veure més »
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Arquitectura barroca · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Arquitectura gòtica · Veure més »
Art islàmic
''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Art islàmic · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Art romànic · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Ascetisme · Veure més »
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Atri (pati) · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Barroc · Veure més »
Basílica del Salvador de Borriana
La Basílica del Salvador està a la Plaça Major de Borriana, a la Plana Baixa al País Valencià.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Basílica del Salvador de Borriana · Veure més »
Boxa
Combat de boxa. La boxa (de l'anglès boxing), també coneguda de vegades com a boxa anglesa o boxa irlandesa, és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant únicament els seus punys recoberts amb guants encoixinats, colpejant el seu adversari de la cintura cap amunt, dins un quadrilàter o ring especialment dissenyat amb aquest objectiu, en breus seqüències de lluita anomenades assalts o rounds i d'acord amb un reglament precís.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Boxa · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Campanar · Veure més »
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Campanar d'espadanya · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Capitell · Veure més »
Castellà d'Amposta
El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Castellà d'Amposta · Veure més »
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Catedral de València · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Cúpula · Veure més »
Cementiri
Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Cementiri · Veure més »
Ciutat Vella de València
La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Ciutat Vella de València · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Columna · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Constança II de Hohenstaufen
Constança II de Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com a Constança Anna de Hohenstaufen, era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Constança II de Hohenstaufen · Veure més »
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Contrafort · Veure més »
Convent de Sant Doménec (València)
El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Corona d'Aragó · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Croades · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Dionís de París
Dionís o Donís o Dionisi de París (en francés: Saint Denis) fou el primer bisbe, llegendari, de la ciutat de París.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Dionís de París · Veure més »
Elías Tormo Monzó
Elías Tormo Monzó (Albaida, 23 de juny de 1869 - Madrid, 21 de desembre de 1957) fou un advocat, polític i historiador de l'art valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i procurador en Corts durant el franquisme.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Elías Tormo Monzó · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Església (arquitectura) · Veure més »
Esgrafiat
La paraula esgrafiat ve de l'italià sgraffiare, és a dir, fer incisions o gratar amb una eina especial anomenada estilet.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Esgrafiat · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Espanya · Veure més »
Eudòxia Làscaris
Eudòxia Làscaris Assèn, en grec Ευδοκία Λασκαρίνα Aσανίνα, Eudokia Laskarina Assanina, (Nicea, 1248 - Saragossa? 1311) fou princesa romana d'Orient, més coneguda a la Corona d'Aragó com a Irene Làscaris.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Eudòxia Làscaris · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Hug de Follalquer
Hug de Follalquer o Hug de Folcalquier fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de l'Hospital en la corona d'Aragó durant la primera meitat del (1230-1244).
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Hug de Follalquer · Veure més »
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Illa de Malta · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Imperi de Nicea · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Jerusalem · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Joan Baptista · Veure més »
Joan IV Ducas Làscaris
Joan IV Ducas Làscaris (en grec) (Nicea 1250 - Mar de Màrmara després del 1290).
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Joan IV Ducas Làscaris · Veure més »
Joan Pérez i Castiel
Joan Pérez i Castiel (Cascante del Río, Terol 1650 - València 1707) és un arquitecte barroc que treballà en moltes esglésies valencianes.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Joan Pérez i Castiel · Veure més »
Joaquim Martínez
Joaquim Martínez (València, 1750 – Cadis, 1813) fou un arquitecte, militar i polític valencià.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Joaquim Martínez · Veure més »
Josep Esteve i Bonet
Escultura de Sant Vicent Ferrer xiquet, obra d'Esteve i Bonet Josep Esteve i Bonet (València, 1741 - 1802) va ser un escultor valencià.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Josep Esteve i Bonet · Veure més »
La Xerea
La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і La Xerea · Veure més »
Las Provincias
Las Provincias és un diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Las Provincias · Veure més »
Lleonard-Juli Capuz
Façana barroca de l'església de la Santa Creu (abans del Carme) Lleonard-Juli Capuz (Ontinyent, 1660 - 1731) va ser un escultor valencià del d'Estil xorigueresc, pertanyent a una família d'escultors genovesos establerts a València; el seu germà Raimund Capuz també fou escultor barroc.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Lleonard-Juli Capuz · Veure més »
Llibre del Repartiment
Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Llibre del Repartiment · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Manfred I de Sicília · Veure més »
Margarida d'Antioquia
Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Margarida d'Antioquia · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Mènsula · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Benifassà
El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »
Monument
Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Monument · Veure més »
Muralla àrab de València
Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Muralla àrab de València · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Opus Dei
LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Opus Dei · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Orde de Montesa · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Orde del Cister · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Orde militar · Veure més »
Pere Balaguer
Vista lateral de la Porta de Serrans Pere Balaguer (actiu a la ciutat de València de 1392 a 1424) va ser un arquitecte valencià autor de diversos monuments gòtics al cap i casal.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Pere Balaguer · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Pere el Gran · Veure més »
Petxina (arquitectura)
Santa Sofia La petxina o copinya, en arquitectura, és cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Petxina (arquitectura) · Veure més »
Plementeria
La plementeria és el conjunt de peces de pedra o de ceràmica (maons) que completen les superfícies intermèdies entre els nervis d'una volta de creueria o nervada.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Plementeria · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Presbiteri · Veure més »
Querubí
Querubí en una Bíblia de l'any 1156 El querubí és un àngel d'alta jerarquia, usualment representat en art com un cap alat infantil sense cos, per indicar la poca vinculació amb el món terrenal, només la ment s'eleva cap al cel (el seu nom ve d'una arrel hebrea que vol dir 'saviesa').
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Querubí · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Regne de València · Veure més »
Reial decret
En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Reial decret · Veure més »
Repristinació
En arquitectura, el procés de repristinació consisteix a restaurar un monument per recuperar-ne la forma primitiva, que havia estat alterada o amagada després d'haver patit algun tipus d'intervenció.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Repristinació · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Sant Pere · Veure més »
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Segle XIII · Veure més »
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Torre · Veure més »
Torrent (Horta Sud)
Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Torrent (Horta Sud) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і València · Veure més »
Via Crucis
Representació de la dotzena estació del Via Crucis El Cireneu El Via Crucis (expressió llatina que significa "Camí de la creu") és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Via Crucis · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Volta de canó · Veure més »
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Volta de creueria · Veure més »
Zamora
Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom, pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і Zamora · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1238 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1243 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1261 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1306 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1317 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1684 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1685 · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1689 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1726 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1781 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1783 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1802 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1812 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1878 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1905 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1936 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Església de Sant Joan de l'Hospital і 1967 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Església de Sant Joan de l'Hospital (València), Església de Sant Joan de l’Hospital (València), Església de sant Joan de l'Hospital, Església de sant Joan de l'Hospital (València), Sant Joan de l'Hospital (València), Sant Joan de l’Hospital.
