Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Esdres і Torà (llei jueva)

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Esdres і Torà (llei jueva)

Esdres vs. Torà (llei jueva)

Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya, l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó, i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple. Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem. Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci. Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria. Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ». El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras. El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly."Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica, és una figura molt respectada en el judaisme. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres. La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.

Similituds entre Esdres і Torà (llei jueva)

Esdres і Torà (llei jueva) tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Aaron, Arameu, Babilònia, Bíblia, Captiveri babiloni, Grec antic, Hebreu, Hipòtesi documental, Història dels jueus, Jerusalem, Judaisme, Llibre d'Ester, Moisès, Nehemies, Pentateuc, Primer llibre de les Cròniques, Sàbat, Segon llibre de les Cròniques, Segon llibre dels Reis, Septuaginta, Sofer, Talmud, Tanakh, Torà.

Aaron

Aaron o Aaró (antic Egipte, 1396 aC – Djebel Haroun, 1274 aC) fou, segons la Biblia i l'Alcorà, el germà gran de Moisès i un col·laborador clau per dur el poble hebreu a la terra promesa.

Aaron і Esdres · Aaron і Torà (llei jueva) · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Arameu і Esdres · Arameu і Torà (llei jueva) · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Babilònia і Esdres · Babilònia і Torà (llei jueva) · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Bíblia і Esdres · Bíblia і Torà (llei jueva) · Veure més »

Captiveri babiloni

Es coneix amb el nom de Captiveri de Babilònia o Captivitat de Babilònia al període del abans de Crist, en què bona part del poble jueu va ser forçat a desplaçar-se des Regne de Judà fins a la capital de l'imperi de Nabucodonosor II.

Captiveri babiloni і Esdres · Captiveri babiloni і Torà (llei jueva) · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Esdres і Grec antic · Grec antic і Torà (llei jueva) · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Esdres і Hebreu · Hebreu і Torà (llei jueva) · Veure més »

Hipòtesi documental

Diagrama relacional que descriu les diverses versions postulades per la hipòtesi documentaria bíblica. La hipòtesi documental és una teoria filològica que proposa aplicar el criticisme textual als primers cinc llibres de la Bíblia (el Pentateuc) per demostrar que són fruit de la unió de diversos textos.

Esdres і Hipòtesi documental · Hipòtesi documental і Torà (llei jueva) · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Esdres і Història dels jueus · Història dels jueus і Torà (llei jueva) · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Esdres і Jerusalem · Jerusalem і Torà (llei jueva) · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Esdres і Judaisme · Judaisme і Torà (llei jueva) · Veure més »

Llibre d'Ester

El llibre d'Ester és un llibre que pertany a l'Antic Testament, i que fou escrit cap al.

Esdres і Llibre d'Ester · Llibre d'Ester і Torà (llei jueva) · Veure més »

Moisès

Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Esdres і Moisès · Moisès і Torà (llei jueva) · Veure més »

Nehemies

Nehemies, fill d'Helcies, oriünd d'una família de Jerusalem, coper d'Artaxerxes I de Pèrsia, i dues vegades athersatha o governador dels jueus tornats del captiveri a Babilònia; és conegut perquè fou el promotor de la restauració dels murs de Jerusalem i de la reforma religiosa.

Esdres і Nehemies · Nehemies і Torà (llei jueva) · Veure més »

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).

Esdres і Pentateuc · Pentateuc і Torà (llei jueva) · Veure més »

Primer llibre de les Cròniques

El Primer llibre de les Cròniques (en hebreu, דִּבְרֵי הַיָּמִים א, "Divrei Hayamim Álef", «Els annals dels dies») és un llibre de lAntic Testament que narra la vida dels regnes d'Israel.

Esdres і Primer llibre de les Cròniques · Primer llibre de les Cròniques і Torà (llei jueva) · Veure més »

Sàbat

El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.

Esdres і Sàbat · Sàbat і Torà (llei jueva) · Veure més »

Segon llibre de les Cròniques

El Segon llibre de les Cròniques és un llibre de lAntic Testament que formava un tot unitari amb el Primer llibre de les Cròniques, escindit en dues meitats per l'extensió del text.

Esdres і Segon llibre de les Cròniques · Segon llibre de les Cròniques і Torà (llei jueva) · Veure més »

Segon llibre dels Reis

El Segon llibre dels Reis és un llibre de l'Antic Testament que segueix al Primer llibre dels Reis, amb el qual formava originàriament una unitat.

Esdres і Segon llibre dels Reis · Segon llibre dels Reis і Torà (llei jueva) · Veure més »

Septuaginta

Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).

Esdres і Septuaginta · Septuaginta і Torà (llei jueva) · Veure més »

Sofer

El sofer és un escriba jueu especialitzat en la còpia i ornamentació dels textos sagrats.

Esdres і Sofer · Sofer і Torà (llei jueva) · Veure més »

Talmud

El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Esdres і Talmud · Talmud і Torà (llei jueva) · Veure més »

Tanakh

Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).

Esdres і Tanakh · Tanakh і Torà (llei jueva) · Veure més »

Torà

Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.

Esdres і Torà · Torà і Torà (llei jueva) · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Esdres і Torà (llei jueva)

Esdres té 80 relacions, mentre que Torà (llei jueva) té 156. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 10.17% = 24 / (80 + 156).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Esdres і Torà (llei jueva). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: