Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Alt Palància, Argent (heràldica), Arxiu Històric Nacional, Blasonament, Camp heràldic, Castell (heràldica), Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries, Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, Ermita de Sant Roc de Xèrica, Escut d'armes, Escut de Catalunya, Escuts i banderes de l'Alt Palància, Furs, Gules, Jaume el Conqueridor, Lleó (heràldica), Llista d'escuts del País Valencià, Or (heràldica), Oval, País Valencià, Pal (heràldica), Regne d'Aragó, Regne de València, Roig, Sable, Senyera reial, Timbre, Vila reial, Xèrica, 1 de juny, 12 d'abril, 1249, 14 de març, 15 de novembre, 1565, 18 de maig, 19 de novembre, 20 de juny, 2005, 2007, 2010, 2011, 2012, 7 de febrer.
Alt Palància
L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Alt Palància · Veure més »
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Argent (heràldica) · Veure més »
Arxiu Històric Nacional
CSIC (carrer Serrano, Madrid) L'Arxiu Històric Nacional (Archivo Histórico Nacional en castellà) és una organització de documentació bibliogràfica d'Espanya.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Arxiu Històric Nacional · Veure més »
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Blasonament · Veure més »
Camp heràldic
El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Camp heràldic · Veure més »
Castell (heràldica)
En detall) El castell és una figura heràldica molt utilitzada en les armories dels Països Catalans i de Castella consistent en una representació idealitzada d'un castell, generalment amb tres torres merletades, la del mig més alta, i maçonat (amb els maons vistos).
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Castell (heràldica) · Veure més »
Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries
El conjunt format pel Castell, l'ermita de Sant Roc o Santa Àgueda la Vella i les cintes muràries, conegut normalment com a Castell i Muralles, de la localitat de Jérica, a la comarca de l'Alt Palància; són uns monuments arquitectònics, datats entre els segles XIV, i XVI; que estan catalogats com a Béns d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial número RI-51-0011455 i data d'anotació 5 d'agost de 2005.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries · Veure més »
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, antigament conegut com a Butlletí Oficial del Consell del País Valencià i Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, és el butlletí oficial de l'administració pública del País Valencià.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Diari Oficial de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Ermita de Sant Roc de Xèrica
L'Ermita de Sant Roc de Xèrica a la comarca de l'Alt Palància al País Valencià) és un edifici religiós construït el pels mestres picapedrers Pasqual Julve i Pere Bonarés, seguint l'estil gòtic de reconquesta. Està protegit com a Bé d'Interès Cultural des del 18 de juny de 1998. Està ubicada al carrer de la Cort de la vila de Xèrica, en la part baixa del castell, dintre del recinte emmurallat i damunt la mesquita principal. A la primeria del s'hi havia edificat una església amb volta de canó apuntada. Es va dedicar a sant Roc, un sant molt popular que se celebra a 155 municipis dels Països Catalans. Posteriorment, una vegada abandonada l'obra, es cobreix amb sostre de fusta en vessants a dues aigües, per a impedir la ruïna de l'edifici. El 1384 es contracten les obres de l'església gòtica, amb absis poligonal i creuer, que embolica la primitiva església. L'actual aspecte de l'edifici respon a les diverses intervencions. És de planta irregular a causa de les posteriors annexions i d'accés lateral a la nau on se situa actualment l'altar major. Lateralment a aquesta nau, el primer tram de la qual està cobert mitjançant volta de creueria, està situat l'absis poligonal, en la façana frontal del qual frontal s'obre un buit apuntat. Enfront de l'absis, els arcs apuntats donen inici -a partir de la tercera crugia- a la nau preexistent. El cos principal està construït en l'estil gòtic de Reconquesta, dels pocs exemples que en resten a tot el territori valencià i la capçalera, d'estil gòtic inicial. La importància d'aquesta ermita resideix en el fet de poder contemplar-hi el pas de l'art àrab al gòtic.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Ermita de Sant Roc de Xèrica · Veure més »
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Escut d'armes · Veure més »
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Escut de Catalunya · Veure més »
Escuts i banderes de l'Alt Palància
Els escuts i banderes de l'Alt Palància són els símbols representatius dels municipis i entitats de població que integren la comarca valenciana de l'Alt Palància.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Escuts i banderes de l'Alt Palància · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Furs · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Gules · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Lleó (heràldica)
'''Lleó''' d'or coronat Escut d'Anglaterra, amb tres '''lleopards'''El lleó és la representació heràldica de l'animal homònim, símbol de la força, el valor, la noblesa, cosa que l'acostava a l'ideal medieval.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Lleó (heràldica) · Veure més »
Llista d'escuts del País Valencià
Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Llista d'escuts del País Valencià · Veure més »
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Or (heràldica) · Veure més »
Oval
Aquest '''oval''', amb només un eix de simetria, s'assembla al perfil d'un ou d'ocell Un rectangle arrodonit consisteix en dos semicercles congruents i dos segments paral·lels; se sol anomenar '''oval''' Un oval, en geometria, és una corba tancada plana que s'assembla a una forma ovoide o el·líptica.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Oval · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і País Valencià · Veure més »
Pal (heràldica)
El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Pal (heràldica) · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Regne de València · Veure més »
Roig
El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Roig · Veure més »
Sable
Representacions del sable El sable és el color negre en heràldica.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Sable · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Senyera reial · Veure més »
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Timbre · Veure més »
Vila reial
Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Vila reial · Veure més »
Xèrica
Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і Xèrica · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 1 de juny · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 12 d'abril · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 1249 · Veure més »
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 14 de març · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 15 de novembre · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 1565 · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 18 de maig · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 19 de novembre · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 20 de juny · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 2005 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 2007 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 2011 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 2012 · Veure més »
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Escut i bandera de Xèrica і 7 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bandera de Xèrica, Escut de Xèrica.
