Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Escut del País Valencià і Senyera reial
Escut del País Valencià і Senyera reial tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Argent (heràldica), Ènnec Aritza, Casal de Barcelona, Corona d'Aragó, Crònica de Ramon Muntaner, Creu d'Aïnsa, Dinastia Ximena, Escut d'armes, Escut de l'Aragó, Ferran d'Antequera, Guillermo Fatás Cabeza, Gules, Jaume el Conqueridor, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Martí l'Humà, Or (heràldica), Pal (heràldica), Pere el Cerimoniós, Regne d'Aragó, Senyera del País Valencià, València.
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Argent (heràldica) і Escut del País Valencià · Argent (heràldica) і Senyera reial ·
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Ènnec Aritza і Escut del País Valencià · Ènnec Aritza і Senyera reial ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Escut del País Valencià · Casal de Barcelona і Senyera reial ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Escut del País Valencià · Corona d'Aragó і Senyera reial ·
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Crònica de Ramon Muntaner і Escut del País Valencià · Crònica de Ramon Muntaner і Senyera reial ·
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Creu d'Aïnsa і Escut del País Valencià · Creu d'Aïnsa і Senyera reial ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Dinastia Ximena і Escut del País Valencià · Dinastia Ximena і Senyera reial ·
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Escut d'armes і Escut del País Valencià · Escut d'armes і Senyera reial ·
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Escut de l'Aragó і Escut del País Valencià · Escut de l'Aragó і Senyera reial ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Escut del País Valencià і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Senyera reial ·
Guillermo Fatás Cabeza
Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.
Escut del País Valencià і Guillermo Fatás Cabeza · Guillermo Fatás Cabeza і Senyera reial ·
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Escut del País Valencià і Gules · Gules і Senyera reial ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Escut del País Valencià і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Senyera reial ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Escut del País Valencià і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Senyera reial ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Escut del País Valencià і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Senyera reial ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Escut del País Valencià і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Senyera reial ·
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Escut del País Valencià і Or (heràldica) · Or (heràldica) і Senyera reial ·
Pal (heràldica)
El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.
Escut del País Valencià і Pal (heràldica) · Pal (heràldica) і Senyera reial ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Escut del País Valencià і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Senyera reial ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Escut del País Valencià і Regne d'Aragó · Regne d'Aragó і Senyera reial ·
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Escut del País Valencià і Senyera del País Valencià · Senyera del País Valencià і Senyera reial ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Escut del País Valencià і València · Senyera reial і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Escut del País Valencià і Senyera reial
- Què tenen en comú Escut del País Valencià і Senyera reial
- Semblances entre Escut del País Valencià і Senyera reial
Comparació entre Escut del País Valencià і Senyera reial
Escut del País Valencià té 74 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 4.20% = 22 / (74 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Escut del País Valencià і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
