Similituds entre Escut del País Valencià і Príncep de Girona
Escut del País Valencià і Príncep de Girona tenen 10 coses en comú (en Uniopèdia): Casal de Barcelona, Corona d'Aragó, Dinastia Trastàmara, Ferran d'Antequera, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Príncep de Girona, Sicília.
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Escut del País Valencià · Casal de Barcelona і Príncep de Girona ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Escut del País Valencià · Corona d'Aragó і Príncep de Girona ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Escut del País Valencià · Dinastia Trastàmara і Príncep de Girona ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Escut del País Valencià і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Príncep de Girona ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Escut del País Valencià і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Príncep de Girona ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Escut del País Valencià і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Príncep de Girona ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Escut del País Valencià і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Príncep de Girona ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Escut del País Valencià і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Príncep de Girona ·
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Escut del País Valencià і Príncep de Girona · Príncep de Girona і Príncep de Girona ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Escut del País Valencià і Sicília · Príncep de Girona і Sicília ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Escut del País Valencià і Príncep de Girona
- Què tenen en comú Escut del País Valencià і Príncep de Girona
- Semblances entre Escut del País Valencià і Príncep de Girona
Comparació entre Escut del País Valencià і Príncep de Girona
Escut del País Valencià té 74 relacions, mentre que Príncep de Girona té 122. Com que tenen en comú 10, l'índex de Jaccard és 5.10% = 10 / (74 + 122).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Escut del País Valencià і Príncep de Girona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: