Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Escut de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona
Escut de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Casal de Barcelona, Comtat de Barcelona, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Ferran el Catòlic, Guifré el Pilós, Jaume el Just, Martí l'Humà, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Escut de Catalunya · Alfons el Cast і Llista de comtes de Barcelona ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Escut de Catalunya · Casal de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Escut de Catalunya · Comtat de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Escut de Catalunya · Constitucions catalanes і Llista de comtes de Barcelona ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Escut de Catalunya · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Escut de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Llista de comtes de Barcelona ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Escut de Catalunya · Dinastia dels Habsburg і Llista de comtes de Barcelona ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Escut de Catalunya · Dinastia Trastàmara і Llista de comtes de Barcelona ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Escut de Catalunya і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Llista de comtes de Barcelona ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Escut de Catalunya і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Llista de comtes de Barcelona ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Escut de Catalunya і Jaume el Just · Jaume el Just і Llista de comtes de Barcelona ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Escut de Catalunya і Martí l'Humà · Llista de comtes de Barcelona і Martí l'Humà ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Escut de Catalunya і Ramon Berenguer IV · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Escut de Catalunya і Regne d'Aragó · Llista de comtes de Barcelona і Regne d'Aragó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Escut de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona
- Què tenen en comú Escut de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona
- Semblances entre Escut de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona
Comparació entre Escut de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona
Escut de Catalunya té 45 relacions, mentre que Llista de comtes de Barcelona té 196. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 5.81% = 14 / (45 + 196).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Escut de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
