Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Ajuntament de Barcelona, Argent (heràldica), Bandera de Barcelona, Barcelona, Blasonament, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casal de Barcelona, Catalunya, Cimera de la Festa de l'Estendard, Cimera Reial, Corona d'Aragó, Creu de Sant Jordi, Elmet, Escut de Catalunya, Escut de Palma, Escut de València, Escuts i banderes del Barcelonès, Fraga, Gules, Jaume el Conqueridor, Llista de comtes de Barcelona, Països Catalans, Palma, Pere el Cerimoniós, Peronella d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Ratpenat (heràldica), Sàpiens, Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, Timbre, València, Víbria, 1137, 1288, 1345, 1810, 2004, 4 de juliol.
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Escut de Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Nou!!: Escut de Barcelona і Argent (heràldica) · Veure més »
Bandera de Barcelona
La bandera oficial de Barcelona és l'ensenya que identifica l'Ajuntament de Barcelona i, per extensió, la ciutat mateix.
Nou!!: Escut de Barcelona і Bandera de Barcelona · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Escut de Barcelona і Barcelona · Veure més »
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Nou!!: Escut de Barcelona і Blasonament · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Escut de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Escut de Barcelona і Casal de Barcelona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Escut de Barcelona і Catalunya · Veure més »
Cimera de la Festa de l'Estendard
La Cimera de la Festa de l'Estendard La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al.
Nou!!: Escut de Barcelona і Cimera de la Festa de l'Estendard · Veure més »
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Nou!!: Escut de Barcelona і Cimera Reial · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Escut de Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Escut de Barcelona і Creu de Sant Jordi · Veure més »
Elmet
L'elmet és un casc de ferro de poc gruix i sense visera, gola o barbera que a Espanya va substituir l'elm i la celada.
Nou!!: Escut de Barcelona і Elmet · Veure més »
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Nou!!: Escut de Barcelona і Escut de Catalunya · Veure més »
Escut de Palma
Escut de Palma actual emprat per l'Ajuntament L'escut de la ciutat de Palma és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (el castell de l'Almudaina) i reial (els anomenats Quatre Pals).
Nou!!: Escut de Barcelona і Escut de Palma · Veure més »
Escut de València
L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.
Nou!!: Escut de Barcelona і Escut de València · Veure més »
Escuts i banderes del Barcelonès
Els escuts i banderes del Barcelonès són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.
Nou!!: Escut de Barcelona і Escuts i banderes del Barcelonès · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Escut de Barcelona і Fraga · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Escut de Barcelona і Gules · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Escut de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Escut de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Escut de Barcelona і Països Catalans · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Escut de Barcelona і Palma · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Escut de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Escut de Barcelona і Peronella d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Escut de Barcelona і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Escut de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ratpenat (heràldica)
Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
Nou!!: Escut de Barcelona і Ratpenat (heràldica) · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Escut de Barcelona і Sàpiens · Veure més »
Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària
La Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària és una associació fundada el 30 de juny de 1983 per promoure l'estudi, l'ensenyament, la recerca i la difusió de la genealogia, l'heràldica i altres disciplines afins com la sigil·lografia, la vexil·lologia i la nobiliària.
Nou!!: Escut de Barcelona і Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària · Veure més »
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Nou!!: Escut de Barcelona і Timbre · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Escut de Barcelona і València · Veure més »
Víbria
La víbria o vibra és un animal de la mitologia fantàstica medieval i popular, una femella del Drac.
Nou!!: Escut de Barcelona і Víbria · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Escut de Barcelona і 1137 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Escut de Barcelona і 1288 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Escut de Barcelona і 1345 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Escut de Barcelona і 1810 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Escut de Barcelona і 2004 · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut de Barcelona і 4 de juliol · Veure més »
