Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Escriptura xinesa і Història de la Xina
Escriptura xinesa і Història de la Xina tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Dinastia Han, Dinastia Shang, Emperador Groc, Estat de Qin, Fu Xi, Guomindang, Hong Kong, Laozi, Llengües sinítiques, Macau, Os oracular, Partit Comunista de la Xina, Període dels Regnes Combatents (Xina), Qin Shi Huangdi, República de la Xina, República Popular de la Xina, Segona Guerra Mundial, Taiwan, Tauletes de bambú.
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Dinastia Han і Escriptura xinesa · Dinastia Han і Història de la Xina ·
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.
Dinastia Shang і Escriptura xinesa · Dinastia Shang і Història de la Xina ·
Emperador Groc
Escultura de l'emperador Groc a la Ciutat Prohibida de Pequín Huangdi, Huang Di o l'emperador Groc (xinès: 黃帝/黄帝, pinyin: Huángdì), és un dels cinc emperadors llegendaris que va regnar, segons la tradició, des del 2698 fins al 2598 aC.
Emperador Groc і Escriptura xinesa · Emperador Groc і Història de la Xina ·
Estat de Qin
Qin (778 aC - 207 aC) va ser un estat feudal xinès que existí durant el període del Primaveres i Tardors i el període dels regnes combatents de la història xinesa.
Escriptura xinesa і Estat de Qin · Estat de Qin і Història de la Xina ·
Fu Xi
Nuwa i Fuxi descoberta a Xinjiang Fu Xi o Fu Hsi (també conegut com a Paoxi), a mitjans del, va ser el primer dels Tres Sobirans (三皇 sānhuáng) de l'antiga Xina.
Escriptura xinesa і Fu Xi · Fu Xi і Història de la Xina ·
Guomindang
El Guomindang (Wade-Giles: Chungkuo Kuomintang; literalment "Partit Nacionalista de la Xina"), també conegut com a Kuomintang i per les sigles respectives GMD o KMT, és un partit polític nacionalista xinès de Taiwan, fundat després de la Revolució de Xinhai de 1911 que enderrocà la dinastia Qing, d'origen manxú, i establí una república a la Xina.
Escriptura xinesa і Guomindang · Guomindang і Història de la Xina ·
Hong Kong
Hong Kong (en cantonés:; en pinyin: Xiānggǎng) és un pais, format principalment per una ciutat i des de 1997 una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d'uns 1.000 km² a la costa sud-est de l'estat.
Escriptura xinesa і Hong Kong · Història de la Xina і Hong Kong ·
Laozi
Laozi o Lao Tse (en xinès: 老子, en pinyin: Lǎozǐ, en Wade-Giles: Laosi, 'vell mestre') fou un pensador xinès que la tradició presenta com a fundador del taoisme, un dels corrents de pensament més influent dins de la civilització xinesa.
Escriptura xinesa і Laozi · Història de la Xina і Laozi ·
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Escriptura xinesa і Llengües sinítiques · Història de la Xina і Llengües sinítiques ·
Macau
Macau (en xinès: 澳门 "Àomén") és una ciutat del sud-est de la Xina, tocant a la mar de la Xina Meridional.
Escriptura xinesa і Macau · Història de la Xina і Macau ·
Os oracular
Shang al Museu de Xangai Els ossos oraculars (xinès: 甲骨; pinyin: jiǎgǔ) són trossos d'os d'escàpules de bòvids o bé dels plastrons de tortugues utilitzats per a l'endevinació en la Xina antiga, sobretot durant la dinastia Shang.
Escriptura xinesa і Os oracular · Història de la Xina і Os oracular ·
Partit Comunista de la Xina
El Partit Comunista de la Xina (PCX) és el partit polític que governa la República Popular de la Xina.
Escriptura xinesa і Partit Comunista de la Xina · Història de la Xina і Partit Comunista de la Xina ·
Període dels Regnes Combatents (Xina)
El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.
Escriptura xinesa і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Història de la Xina і Període dels Regnes Combatents (Xina) ·
Qin Shi Huangdi
Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.
Escriptura xinesa і Qin Shi Huangdi · Història de la Xina і Qin Shi Huangdi ·
República de la Xina
La República de la Xina, també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental.
Escriptura xinesa і República de la Xina · Història de la Xina і República de la Xina ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Escriptura xinesa і República Popular de la Xina · Història de la Xina і República Popular de la Xina ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Escriptura xinesa і Segona Guerra Mundial · Història de la Xina і Segona Guerra Mundial ·
Taiwan
Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.
Escriptura xinesa і Taiwan · Història de la Xina і Taiwan ·
Tauletes de bambú
300 ae), amb part d'un comentari al ''Clàssic de poesia'' Una edició del s. XVIII de l'''Art de la guerra'' feta en tauletes de bambú Les tauletes i làmines de bambú (xinés: 简牍) van ser el suport principal per a escriure documents a la Xina abans de la introducció del paper durant els primers dos segles de nostra era (la seda era utilitzada molt puntualment, perquè era massa cara).
Escriptura xinesa і Tauletes de bambú · Història de la Xina і Tauletes de bambú ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Escriptura xinesa і Història de la Xina
- Què tenen en comú Escriptura xinesa і Història de la Xina
- Semblances entre Escriptura xinesa і Història de la Xina
Comparació entre Escriptura xinesa і Història de la Xina
Escriptura xinesa té 63 relacions, mentre que Història de la Xina té 268. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 5.74% = 19 / (63 + 268).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Escriptura xinesa і Història de la Xina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
