Accés més ràpid que el navegador!
108 les relacions: A, Abjad, Agulla de cosir, Aigua, Alfa, Alfabet fenici, Ayin, Ípsilon, Ġayn, Èpsilon, Òmicron, Àlef, B, Bet, Beta, Bou, Braç (anatomia), Bumerang, C, Caf (lletra), Cap (anatomia), Casa, Corba, D, Dàlet, Delta (lletra), Dent, Digamma, E, Espasa, Eta, F, Flinders Petrie, G, Gamma, Guímel, H, He (lletra), Het, I, Iod, Iota, Κ, J, Jeroglífic egipci, K, Ksi, L, Lambda, Làmed, ..., Llengua fenícia, M, Mà, Mem (lletra), Mi, Micos, N, Ni (lletra grega), Nun (lletra), Ѯ, Ѳ, O, P, Paret, Pe, Peixos, Península del Sinaí, Pi (lletra grega), Plantes, Porta, Q, Qof, Qoppa, R, Reix, Ro, Roda, S, Sade, San (lletra grega), Sarabit al-Khadim, Sàmec, Segle XVIII aC, Serps, Sigma, Signatura, Sil·labari de Biblos, T, Tau (lletra grega), Taw, Tet (lletra), Theta, U, Ull, V, W, Waw, X, Xin (lletra), Y, Z, Zain, Zeta (lletra grega), Ш, З, Є, 1904, 1905. Ampliar l'índex (58 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і A · Veure més »
Abjad
Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Abjad · Veure més »
Agulla de cosir
Agulles clàssiques Agulla per a màquina de cosir Agulla enfilada Una agulla de cosir (del llatí acucla) és un filament de metall o un altre material dur, de mida relativament petita, generalment recte, afilat en un extrem i a l'altre cap acabat en un ull o forat per a inserir-hi un fil.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Agulla de cosir · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Aigua · Veure més »
Alfa
L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Alfa · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Alfabet fenici · Veure més »
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ayin · Veure més »
Ípsilon
L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ípsilon · Veure més »
Ġayn
La ġayn (en àrab (ḡayn)) és la dinovena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-setena o vint-i-vuitena, amb un valor numèric de 1000, en l'ordre abjadí).
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ġayn · Veure més »
Èpsilon
Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Èpsilon · Veure més »
Òmicron
Òmicron (majúscula Ο, minúscula ο, literalment 'o petita') és la quinzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Òmicron · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Àlef · Veure més »
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і B · Veure més »
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Bet · Veure més »
Beta
La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Beta · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Bou · Veure més »
Braç (anatomia)
llatina. Músculs cara anterior. En anatomia humana, el braç és el segon segment del membre superior, entre la cintura escapular -que el fixa al tronc- i l'avantbraç.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Braç (anatomia) · Veure més »
Bumerang
'''Bumerang''' de caça '''Bumerangs''' moderns Un bumerang és una eina de llançament, normalment construïda amb seccions de perfil aerodinàmics i dissenyat per girar al voltant d'un eix perpendicular a la direcció del seu vol.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Bumerang · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і C · Veure més »
Caf (lletra)
La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Caf (lletra) · Veure més »
Cap (anatomia)
Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Cap (anatomia) · Veure més »
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Casa · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Corba · Veure més »
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і D · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Dàlet · Veure més »
Delta (lletra)
La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Delta (lletra) · Veure més »
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Dent · Veure més »
Digamma
Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Digamma · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і E · Veure més »
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Espasa · Veure més »
Eta
LEta és la setena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Eta · Veure més »
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і F · Veure més »
Flinders Petrie
Sir William Matthew Flinders Petrie, FRS (3 de juny del 1853 – 28 de juliol del 1942), habitualment conegut com a Flinders Petrie, fou un egiptòleg britànic, pioner en la utilització d'un mètode sistemàtic en l'estudi arqueològic i en la preservació dels artefactes.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Flinders Petrie · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і G · Veure més »
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Gamma · Veure més »
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Guímel · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і H · Veure més »
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і He (lletra) · Veure més »
Het
La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Het · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і I · Veure més »
Iod
La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Iod · Veure més »
Iota
La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Iota · Veure més »
Κ
La kappa, en majúscula: Κ; en minúscula: κ (o ϰ), és la desena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Κ · Veure més »
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і J · Veure més »
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Jeroglífic egipci · Veure més »
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і K · Veure més »
Ksi
Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ksi · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і L · Veure més »
Lambda
La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Lambda · Veure més »
Làmed
La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Làmed · Veure més »
Llengua fenícia
La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Llengua fenícia · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і M · Veure més »
Mà
Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' Dissecció profunda palmar de mà i canell La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Mà · Veure més »
Mem (lletra)
La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Mem (lletra) · Veure més »
Mi
La mi, també anomenada mu, és la dotzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Mi · Veure més »
Micos
Un mico és un simi de cua llarga.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Micos · Veure més »
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і N · Veure més »
Ni (lletra grega)
Ni o nu és la tretzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ni (lletra grega) · Veure més »
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Nun (lletra) · Veure més »
Ѯ
Ksi (Ѯ per a majúscula i ѯ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'alfabet ciríl·lic utilitzada en l'antic alfabet eslau eclesiàstic, amb un so de /ks/ o /x/.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ѯ · Veure més »
Ѳ
Fita (Ѳ per a majúscula i ѳ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'antic alfabet eslau eclesiàstic o ciríl·lic antic, que tenia un so equivalent a /f/.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ѳ · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і O · Veure més »
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і P · Veure més »
Paret
maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Paret · Veure més »
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Pe · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Peixos · Veure més »
Península del Sinaí
La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Península del Sinaí · Veure més »
Pi (lletra grega)
Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Pi (lletra grega) · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Plantes · Veure més »
Porta
Porta de la Seu Vella de Lleida Porta En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Porta · Veure més »
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Q · Veure més »
Qof
La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Qof · Veure més »
Qoppa
La qoppa (en grec i més tard) va ser una lletra de l'alfabet grec que servia per a escriure el so, al·lòfon velaritzat de.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Qoppa · Veure més »
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і R · Veure més »
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Reix · Veure més »
Ro
La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ro · Veure més »
Roda
Roda del Museu Nacional de l'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Roda · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і S · Veure més »
Sade
La (anomenada també ṣādē, tsade, ṣaddi,, tzadi, sadhe o tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sade · Veure més »
San (lletra grega)
La san (en majúscula i en minúscula) era una lletra de l'alfabet grec arcaic.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і San (lletra grega) · Veure més »
Sarabit al-Khadim
Sarabit al-Khadim és un lloc del Sinaí al nord de l'actual Al-Tor, prop de la costa del sud-oest, a uns 15 km al sud de Maghara, on hi va haver una explotació minera dels antics egipcis i s'hi va bastir un temple.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sarabit al-Khadim · Veure més »
Sàmec
La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk 𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sàmec · Veure més »
Segle XVIII aC
El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Segle XVIII aC · Veure més »
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Serps · Veure més »
Sigma
Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sigma · Veure més »
Signatura
Signatura del pintor Henri Rousseau. La signatura o firma és el nom i cognom, o títol, que una persona escriu de la seva pròpia mà.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Signatura · Veure més »
Sil·labari de Biblos
El sil·labari de Biblos, també conegut com el sistema pseudo-jeroglífic, protobíblic o bíblic, és un sistema d'escriptura encara no desxifrat, conegut per deu inscripcions trobades en Biblos.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sil·labari de Biblos · Veure més »
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і T · Veure més »
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Tau (lletra grega) · Veure més »
Taw
La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Taw · Veure més »
Tet (lletra)
La és la novena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṭet 𐤈 en fenici, ṭēṯ ܛ en siríac, tet ט en hebreu, ṭā ط en àrab i ṭäyt ጠ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Tet (lletra) · Veure més »
Theta
La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Theta · Veure més »
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і U · Veure més »
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ull · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і V · Veure més »
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і W · Veure més »
Waw
La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Waw · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і X · Veure més »
Xin (lletra)
La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Xin (lletra) · Veure més »
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Y · Veure més »
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Z · Veure més »
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Zain · Veure més »
Zeta (lletra grega)
La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Zeta (lletra grega) · Veure més »
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ш · Veure més »
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і З · Veure més »
Є
Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і Є · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і 1904 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Escriptura protosinaítica і 1905 · Veure més »
