Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Albert el Gran, Alemanya, Alexandre de Hales, Anselm de Canterbury, Apel·lació a l'autoritat, Aristòtil, Averrois, Avicenna, Bernard Silvestre, Bernat de Chartres, Bernat de Claravall, Bernat Oliver, Bisbe, Bonaventura de Bagnoregio, Catedral, Cinc vies, Colònia (Alemanya), Conceptualisme, Cristianisme, Dialèctica, Dogma, Edat mitjana, Empirisme, Escola de Chartres, Escola de Salamanca, Església Catòlica Romana, Estoïcisme, Europa, Existència de Déu, Família franciscana, Filosofia, Filosofia medieval, Francesc Eiximenis, Gaietà, Guillem d'Occam, Guillem de Champeaux, Guillem Rubió, Hilemorfisme, Hug de Sant Víctor, Joan de Salisbury, Joan Duns Escot, Jueus, Marsili d'Inghen, Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà, Misticisme, Natura, Navalla d'Occam, Neoescolàstica, Neoplatonisme, Nicolau de Cusa, ..., Nicolau Eimeric, Nominalisme, Orde dels Predicadors, París, Patrística, Pàdua, Pere Abelard, Platonisme, Raó, Ramon Llull, Ramon Martí (teòleg), Ramon Sibiuda, Robert Grosseteste, Roscelin de Compiègne, Sant Vicent Ferrer, Teologia, Tomàs d'Aquino, Tomisme, Universitat, Willem van Moerbeke. Ampliar l'índex (20 més) »
Albert el Gran
Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.
Nou!!: Escolàstica і Albert el Gran · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Escolàstica і Alemanya · Veure més »
Alexandre de Hales
''Summa universae theologiae'' Alexandre de Hales (1183-1245), també conegut com a Alesius, va ser un filòsof medieval pertanyent a l'escolàstica anglesa.
Nou!!: Escolàstica і Alexandre de Hales · Veure més »
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Nou!!: Escolàstica і Anselm de Canterbury · Veure més »
Apel·lació a l'autoritat
L'apel·lació a l'autoritat o Argumentum ex auctoritate o sovint abreujat com ex auctoritate és una locució llatina que significa «argument per autoritat».
Nou!!: Escolàstica і Apel·lació a l'autoritat · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Escolàstica і Aristòtil · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: Escolàstica і Averrois · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Escolàstica і Avicenna · Veure més »
Bernard Silvestre
Bernard Silvestre, en llatí Bernardus Sylvestris (c. 1100 - c. 1165 / c. 1075 - c. 1126 segons Benoît Patar) poeta i filòsof francès del que escrigué en llatí i que de vegades se l'ha confós amb Bernard de Chartres.
Nou!!: Escolàstica і Bernard Silvestre · Veure més »
Bernat de Chartres
Bernat de Chartres (Bernardus Carnotensis en llatí, Bernard de Chartres en francès) va ser un filòsof del, de la vida del qual es tenen poques dades.
Nou!!: Escolàstica і Bernat de Chartres · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Escolàstica і Bernat de Claravall · Veure més »
Bernat Oliver
Bernat Oliver (València, finals del - Tortosa, Baix Ebre, 1348) fou un teòleg i religiós agustí natural de la ciutat de València que encapçalà diversos bisbats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Escolàstica і Bernat Oliver · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Escolàstica і Bisbe · Veure més »
Bonaventura de Bagnoregio
Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V. És conegut com el "Doctor serafic" (en llatí: Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.
Nou!!: Escolàstica і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Escolàstica і Catedral · Veure més »
Cinc vies
Les cinc vies (quinque viae) és el nom que rep un seguit d'arguments per demostrar l'existència de Déu que van ser formulats per Tomàs d'Aquino a la seva Summa Teològica basant-se en la lògica i en la definició tradicional de Déu en la teologia cristiana, aplicant suposicions a partir d'observacions empíriques.
Nou!!: Escolàstica і Cinc vies · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Escolàstica і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Conceptualisme
Pere Abelard i Heloïsa El conceptualisme en filosofia és una teoria que es troba a mig camí entre el nominalisme i l'anomenat realisme medieval o lògic.
Nou!!: Escolàstica і Conceptualisme · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Escolàstica і Cristianisme · Veure més »
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Nou!!: Escolàstica і Dialèctica · Veure més »
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Nou!!: Escolàstica і Dogma · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Escolàstica і Edat mitjana · Veure més »
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Nou!!: Escolàstica і Empirisme · Veure més »
Escola de Chartres
L'Escola de Chartres és un corrent de la filosofia medieval desenvolupat als segles i al voltant de Chartres.
Nou!!: Escolàstica і Escola de Chartres · Veure més »
Escola de Salamanca
Universitat de Salamanca El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca.
Nou!!: Escolàstica і Escola de Salamanca · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Escolàstica і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Escolàstica і Estoïcisme · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Escolàstica і Europa · Veure més »
Existència de Déu
''Déu arquitecte'', segle XIII Lexistència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres.
Nou!!: Escolàstica і Existència de Déu · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Escolàstica і Família franciscana · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Escolàstica і Filosofia · Veure més »
Filosofia medieval
S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Nou!!: Escolàstica і Filosofia medieval · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Escolàstica і Francesc Eiximenis · Veure més »
Gaietà
Gaietà és un dels protagonistes de la novel·la Solitud, de Caterina Albert (Víctor Català), publicada inicialment en forma de fulletons entre 1904 i 1905 i com a llibre sencer l'any 1909.
Nou!!: Escolàstica і Gaietà · Veure més »
Guillem d'Occam
fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.
Nou!!: Escolàstica і Guillem d'Occam · Veure més »
Guillem de Champeaux
Guillem de Champeaux (c. 1070 - 18 de gener de 1121, Châlons-en-Champagne) fou un teòleg i filòsof francès.
Nou!!: Escolàstica і Guillem de Champeaux · Veure més »
Guillem Rubió
Guillem Rubió (segle XIV) fou un franciscà de la província de Catalunya, va prendre l'hàbit a Barcelona.
Nou!!: Escolàstica і Guillem Rubió · Veure més »
Hilemorfisme
L'hilemorfisme (del grec ὕλη, 'matèria', μορφή, 'forma', i el sufix -isme) és una teoria filosòfica ideada per Aristòtil i seguida per la majoria dels escolàstics, segons la qual tota substància està constituïda per dos principis essencials, que són la matèria i la forma.
Nou!!: Escolàstica і Hilemorfisme · Veure més »
Hug de Sant Víctor
Hug de Sant Víctor (Saxònia, ca. 1096 - París, 11 de febrer de 1141) fou un cardenal i teòleg cristià de l'edat mitjana, una de les principals figures intel·lectuals del seu moment.
Nou!!: Escolàstica і Hug de Sant Víctor · Veure més »
Joan de Salisbury
Joan de Salisbury (c. 1120 - 25 d'octubre de 1180) fou un autor, educador i diplomàtic anglès, bisbe de Chartres.
Nou!!: Escolàstica і Joan de Salisbury · Veure més »
Joan Duns Escot
fou un frare franciscà, teòleg i filòsof escocès, de vida breu.
Nou!!: Escolàstica і Joan Duns Escot · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Escolàstica і Jueus · Veure més »
Marsili d'Inghen
Marsili d'Inghen (c.1340–1396) fou un filòsof escolàstic holandès cèlebre pels seus escrits sobre lògica.
Nou!!: Escolàstica і Marsili d'Inghen · Veure més »
Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà
Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà (Llucmajor, Mallorca, 1528 - Lleida, 1578) fou un bisbe i canonista mallorquí.
Nou!!: Escolàstica і Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà · Veure més »
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Nou!!: Escolàstica і Misticisme · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Escolàstica і Natura · Veure més »
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Nou!!: Escolàstica і Navalla d'Occam · Veure més »
Neoescolàstica
''El triomf de Sant Tomàs d'Aquino'', pintura de Benozzo Gozzoli, conservada al Museu del Louvre La neoescolàstica és un corrent filosòfic iniciat el que suposà el renaixement i desenvolupament de la filosofia escolàstica de l'edat mitjana en les condicions de la modernitat.
Nou!!: Escolàstica і Neoescolàstica · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Escolàstica і Neoplatonisme · Veure més »
Nicolau de Cusa
Nicolau de Cusa (Cusa, Trèveris 1401 - Todi, Úmbria 11 d'agost de 1464) va ser un teòleg i filòsof tardomedieval, considerat el pare de la filosofia alemanya i personatge clau en la transició del pensament medieval al del Renaixement, un dels primers filòsofs de la modernitat.
Nou!!: Escolàstica і Nicolau de Cusa · Veure més »
Nicolau Eimeric
Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.
Nou!!: Escolàstica і Nicolau Eimeric · Veure més »
Nominalisme
El nominalisme és una postura filosòfica, crítica davant el platonisme, que es va desenvolupar a l'edat mitjana.
Nou!!: Escolàstica і Nominalisme · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Escolàstica і Orde dels Predicadors · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Escolàstica і París · Veure més »
Patrística
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.
Nou!!: Escolàstica і Patrística · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Escolàstica і Pàdua · Veure més »
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Nou!!: Escolàstica і Pere Abelard · Veure més »
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Nou!!: Escolàstica і Platonisme · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Escolàstica і Raó · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Escolàstica і Ramon Llull · Veure més »
Ramon Martí (teòleg)
Ramon o Raimon Martí (~1230 -1284) va ser un frare dominic de l'escola de Ramon de Penyafort, el millor especialista en coneixements aràbics i jueus del seu temps, així com un aferrissat lluitador teològic contra l'islam i el judaisme.
Nou!!: Escolàstica і Ramon Martí (teòleg) · Veure més »
Ramon Sibiuda
Ramon Sibiuda (Catalunya, 1385 - Tolosa, 1436) fou un filòsof català.
Nou!!: Escolàstica і Ramon Sibiuda · Veure més »
Robert Grosseteste
Robert Grosseteste (1175 - 1253) va ser un frare franciscà, bisbe de Lincoln (Anglaterra) i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa.
Nou!!: Escolàstica і Robert Grosseteste · Veure més »
Roscelin de Compiègne
Roscelin de Compiègne, en llatí Roscellinus Compendiensis (~1050 - ~1122), va ser un filòsof i teòleg francès, considerat habitualment com a fundador del nominalisme, davant del problema dels universals.
Nou!!: Escolàstica і Roscelin de Compiègne · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Escolàstica і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Escolàstica і Teologia · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Escolàstica і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Tomisme
Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.
Nou!!: Escolàstica і Tomisme · Veure més »
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Nou!!: Escolàstica і Universitat · Veure més »
Willem van Moerbeke
Willem van Moerbeke OP (nascut a Moerbeke, ± 1215 – mort a Corint, ± 1286) (Guillem de Moerbeke en català) va ser un frare dominic flamenc reconegut per traduir moltes obres d'autors clàssics.
Nou!!: Escolàstica і Willem van Moerbeke · Veure més »
Redirigeix aquí:
Escolasticisme, Escolàstic, Escolàstics, Filosofia escolàstica.
