Taula de continguts
303 les relacions: Abat Odó, Abat Oliba, Acfred I d'Aquitània, Adelaida de Melguèlh, Aeci (bisbe de Barcelona), Al-Àndalus, Alfons el Cast, Almansor, Almodis, Alou, Amat Elderic d'Orís, Amazics, Angulema, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Ara (diari), Aristocràcia, Arle, Arnau (sèrie de televisió), Arnau I de Comenge, Arnulf de Vic, Arquitectura gòtica, Arsenda de Carcassona, Art gòtic, Art romànic, Ath-Thaghr al-Àwsat, Auctoritas, Autoritat, Balànsiya, Ban, Barcelona, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Batalla de Qantish, Batalla del riu Guadiaro, Berenguer Ramon I, Bernat I de Foix, Bernat II de Melguer, Bernat Tallaferro, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Bisbe, Blanca de Narbona, Borrell II, Califa, Califat de Còrdova, Capçalera, Capcir, Carcassona, Carrer de Mallorca, Carta de franquesa, Casal de Barcelona, ... Ampliar l'índex (253 més) »
- Comtes consorts de Barcelona
Abat Odó
Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).
Veure Ermessenda de Carcassona і Abat Odó
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Veure Ermessenda de Carcassona і Abat Oliba
Acfred I d'Aquitània
Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.
Veure Ermessenda de Carcassona і Acfred I d'Aquitània
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Veure Ermessenda de Carcassona і Adelaida de Melguèlh
Aeci (bisbe de Barcelona)
Aeci (? - 1 de setembre de 1010) fou bisbe de Barcelona durant el tombant dels segles X i. Diago situa la seva elecció a principis del 995 poc després de la mort del seu predecessor Vives.
Veure Ermessenda de Carcassona і Aeci (bisbe de Barcelona)
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Ermessenda de Carcassona і Al-Àndalus
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Ermessenda de Carcassona і Alfons el Cast
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Veure Ermessenda de Carcassona і Almansor
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Veure Ermessenda de Carcassona і Almodis
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Ermessenda de Carcassona і Alou
Amat Elderic d'Orís
Amat Elderic d'Orís o Amat Eldric, conegut també com a Amat d'Orís (Orís, ? — ?, 1060) fou el primer senescal de Barcelona, del llinatge Orís, vicaris i castlans del castell d'Orís.
Veure Ermessenda de Carcassona і Amat Elderic d'Orís
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Ermessenda de Carcassona і Amazics
Angulema
Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.
Veure Ermessenda de Carcassona і Angulema
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).
Veure Ermessenda de Carcassona і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Ara (diari)
LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ara (diari)
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Veure Ermessenda de Carcassona і Aristocràcia
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Ermessenda de Carcassona і Arle
Arnau (sèrie de televisió)
Arnau és una minisèrie dirigida per Lluís Maria Güell basada en la llegenda del comte l'Arnau, emesa a TV3 l'any 1994; el 2001 se'n va fer una reposició.
Veure Ermessenda de Carcassona і Arnau (sèrie de televisió)
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Veure Ermessenda de Carcassona і Arnau I de Comenge
Arnulf de Vic
Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.
Veure Ermessenda de Carcassona і Arnulf de Vic
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Ermessenda de Carcassona і Arquitectura gòtica
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Veure Ermessenda de Carcassona і Arsenda de Carcassona
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Ermessenda de Carcassona і Art gòtic
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Ermessenda de Carcassona і Art romànic
Ath-Thaghr al-Àwsat
Ath-Thaghr al-Àwsat, també coneguda per la seva traducció literal Frontera Mitjana (o Frontera del Mig) o Marca mitjana (o Marca del Mig), era una divisió administrativa i militar al nord de l'Àndalus.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ath-Thaghr al-Àwsat
Auctoritas
Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.
Veure Ermessenda de Carcassona і Auctoritas
Autoritat
Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.
Veure Ermessenda de Carcassona і Autoritat
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Veure Ermessenda de Carcassona і Balànsiya
Ban
* Ban (dret), poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ban
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Ermessenda de Carcassona і Barcelona
Batalla d'Aqbat al-Bakr
La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.
Veure Ermessenda de Carcassona і Batalla d'Aqbat al-Bakr
Batalla de Qantish
La batalla de Qantish és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.
Veure Ermessenda de Carcassona і Batalla de Qantish
Batalla del riu Guadiaro
La Batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).
Veure Ermessenda de Carcassona і Batalla del riu Guadiaro
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Veure Ermessenda de Carcassona і Berenguer Ramon I
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Veure Ermessenda de Carcassona і Bernat I de Foix
Bernat II de Melguer
Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).
Veure Ermessenda de Carcassona і Bernat II de Melguer
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Veure Ermessenda de Carcassona і Bernat Tallaferro
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Bisbat de Girona
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Bisbat de Vic
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Ermessenda de Carcassona і Bisbe
Blanca de Narbona
Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).
Veure Ermessenda de Carcassona і Blanca de Narbona
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Ermessenda de Carcassona і Borrell II
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Ermessenda de Carcassona і Califa
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Ermessenda de Carcassona і Califat de Còrdova
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Veure Ermessenda de Carcassona і Capçalera
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Veure Ermessenda de Carcassona і Capcir
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Ermessenda de Carcassona і Carcassona
Carrer de Mallorca
El Carrer de Mallorca és un carrer de l'Eixample de Barcelona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Carrer de Mallorca
Carta de franquesa
La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.
Veure Ermessenda de Carcassona і Carta de franquesa
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Ermessenda de Carcassona і Casal de Barcelona
Castell de Ribes
El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Ermessenda de Carcassona і Castell de Ribes
Castellania
Castellania és una comune (municipi) a la Província d'Alessandria a la regió del Piemont, a uns cent km al sud-oest de Torí i a uns trenta km al sud-est d'Alessandria (municipi del Piemont).
Veure Ermessenda de Carcassona і Castellania
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Veure Ermessenda de Carcassona і Castellar del Vallès
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Veure Ermessenda de Carcassona і Castlà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Ermessenda de Carcassona і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Ermessenda de Carcassona і Catalunya
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Ermessenda de Carcassona і Catalunya Ràdio
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Ermessenda de Carcassona і Catedral de Barcelona
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Ermessenda de Carcassona і Catedral de Girona
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Ermessenda de Carcassona і Cavalleria
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Ermessenda de Carcassona і Còrdova
Cervelló (llinatge)
Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.
Veure Ermessenda de Carcassona і Cervelló (llinatge)
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Veure Ermessenda de Carcassona і Circa
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Ermessenda de Carcassona і Clergat
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Veure Ermessenda de Carcassona і Codi de Recesvint
Codicil
Un codicil és un document jurídic hereditari de tipus complementari, previst en alguns ordenaments jurídics, que té els seus orígens en el dret romà.
Veure Ermessenda de Carcassona і Codicil
Comitent
El comitent és la persona que paga i encarrega a una altra persona (mestres d'obra, artistes, etc.) la realització d'una obra d'art.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comitent
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat d'Osona
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Barcelona
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Berga
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Carcassona
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Cerdanya
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Comenge
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Conflent
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Foix
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Girona
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Manresa
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Melguer
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Rasès
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Ripoll
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Roergue
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Ermessenda de Carcassona і Comtat de Tolosa
Condomini
El condomini és un terme de dret civil que indica una modalitat de propietat que pertany a parts iguals entre els copropietaris.
Veure Ermessenda de Carcassona і Condomini
Convenientia
Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.
Veure Ermessenda de Carcassona і Convenientia
Custòdia
Custòdia de "sol" A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium del llatí ostentāre.
Veure Ermessenda de Carcassona і Custòdia
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Ermessenda de Carcassona і Dénia
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Veure Ermessenda de Carcassona і Dei gratia
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Ermessenda de Carcassona і Desamortitzacions espanyoles
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Ermessenda de Carcassona і Diòcesi
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Veure Ermessenda de Carcassona і Dignitat (títol)
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Veure Ermessenda de Carcassona і Dinar
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Ermessenda de Carcassona і Dinastia carolíngia
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Veure Ermessenda de Carcassona і Dona
Ducat de Normandia
Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ducat de Normandia
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Eixample de Barcelona
El Periódico
El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.
Veure Ermessenda de Carcassona і El Periódico
El Punt
El Punt fou un diari en llengua catalana nascut el 24 de febrer del 1979 a les comarques gironines amb el nom de Punt-Diari.
Veure Ermessenda de Carcassona і El Punt
Elisabet de Nimes
Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).
Veure Ermessenda de Carcassona і Elisabet de Nimes
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Veure Ermessenda de Carcassona і Emirat de Dàniyya
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Ermessenda de Carcassona і Emirat de Granada
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Veure Ermessenda de Carcassona і Emirat de Tulàytula
Enric I de França
Enric I de França (Reims 1008 - Orleans 1060), duc de Borgonya (1016-1032) i rei de França (1031-1060).
Veure Ermessenda de Carcassona і Enric I de França
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ermengol I d'Urgell
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ermengol II d'Urgell
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Veure Ermessenda de Carcassona і Escut de Catalunya
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Ermessenda de Carcassona і Església Catòlica Romana
Estefania de Foix
Estefania de Foix (c. 1014-1058/1066?) fou reina consort de Pamplona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Estefania de Foix
Estefania Ramon
Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Estefania Ramon
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Ermessenda de Carcassona і Excomunió
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Ermessenda de Carcassona і Feu
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Ermessenda de Carcassona і Feudalisme
Fitna de l'Àndalus
La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.
Veure Ermessenda de Carcassona і Fitna de l'Àndalus
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Ermessenda de Carcassona і França
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Veure Ermessenda de Carcassona і Garcia Sanxes III de Pamplona
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Veure Ermessenda de Carcassona і Gausfred II de Rosselló
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Ermessenda de Carcassona і Gòtia
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Veure Ermessenda de Carcassona і Gesta Comitum Barchinonensium
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Girona
Gombau de Besora
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.
Veure Ermessenda de Carcassona і Gombau de Besora
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Ermessenda de Carcassona і Guifré el Pilós
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Veure Ermessenda de Carcassona і Guifré II de Cerdanya
Guillem de Balsareny
Guillem de Balsareny (Balsareny ~1020 -Ripoll, 1076) fou bisbe de Vic entre el 1046 i el 1075.
Veure Ermessenda de Carcassona і Guillem de Balsareny
Guillem de Ribagorça
Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).
Veure Ermessenda de Carcassona і Guillem de Ribagorça
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Veure Ermessenda de Carcassona і Guillem I d'Osona
Guillem II de Besalú
Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).
Veure Ermessenda de Carcassona і Guillem II de Besalú
Guillem II de Pallars Sobirà
Guillem II de Pallars Sobirà (? - 1035) fou comte de Pallars Sobirà (1010-1035).
Veure Ermessenda de Carcassona і Guillem II de Pallars Sobirà
Guisla de Lluçà
Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).
Veure Ermessenda de Carcassona і Guisla de Lluçà
Guislabert I de Barcelona
Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).
Veure Ermessenda de Carcassona і Guislabert I de Barcelona
Hematites
Lhematites o oligist és un mineral compost d'òxid de ferro (Fe₂O₃) que constitueix un important mineral metal·lífer de ferro, ja que en estat pur conté el 70% d'aquest metall; també pot presentar titani i manganès substituint part del ferro.
Veure Ermessenda de Carcassona і Hematites
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Veure Ermessenda de Carcassona і Heràldica
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Ermessenda de Carcassona і Història de Catalunya
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Veure Ermessenda de Carcassona і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Veure Ermessenda de Carcassona і Hug I d'Empúries
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Veure Ermessenda de Carcassona і Hug I de França
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Ermessenda de Carcassona і Imperi Carolingi
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Ermessenda de Carcassona і Institut d'Estudis Catalans
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Ermessenda de Carcassona і Juny
Jurament
Un jurament és una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte.
Veure Ermessenda de Carcassona і Jurament
Jurisprudència
S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país.
Veure Ermessenda de Carcassona і Jurisprudència
Jutge
Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.
Veure Ermessenda de Carcassona і Jutge
La Llacuna
La Llacuna és un municipi de la comarca de l'Anoia.
Veure Ermessenda de Carcassona і La Llacuna
La Pera
La Pera és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Ermessenda de Carcassona і La Pera
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Veure Ermessenda de Carcassona і Liber feudorum maior
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Veure Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Besalú
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Cerdanya
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Veure Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Tolosa
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Veure Ermessenda de Carcassona і Llista de reis de Navarra
Llista de topònims de Palau-sator
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Palau-sator, al Baix Empordà.
Veure Ermessenda de Carcassona і Llista de topònims de Palau-sator
Llista de topònims de Torrelavit
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Torrelavit, a l'Alt Penedès.
Veure Ermessenda de Carcassona і Llista de topònims de Torrelavit
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Ermessenda de Carcassona і Llobregat
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Veure Ermessenda de Carcassona і Lluís IV de França
Lluís Maria Güell i Guix
Lluís Maria Güell i Guix és un director de televisió i cinema català.
Veure Ermessenda de Carcassona і Lluís Maria Güell i Guix
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Veure Ermessenda de Carcassona і Lotari I de França
Madīnat al-Zahrā
Porta del Primer Ministre Madínat az-Zahrà (‘la ciutat d'az-Zahrà’) fou una ciutat de l'Àndalus, designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2018.
Veure Ermessenda de Carcassona і Madīnat al-Zahrā
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Ermessenda de Carcassona і Maig
Majoria d'edat
La majoria d'edat és l'edat que l'ordenació jurídica estableix per determinar la plena capacitat jurídica de la persona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Majoria d'edat
Mancús
Mancús d'or de Ramon Berenguer I. Encunyat a Barcelona El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.
Veure Ermessenda de Carcassona і Mancús
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Veure Ermessenda de Carcassona і Mas
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Ermessenda de Carcassona і Matrimoni
Mercè Sarrias i Fornés
és una periodista, dramaturga i guionista catalana.
Veure Ermessenda de Carcassona і Mercè Sarrias i Fornés
Mir Geribert
Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.
Veure Ermessenda de Carcassona і Mir Geribert
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Veure Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Cugat
Monestir de Sant Daniel de Girona
El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Daniel de Girona
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
Veure Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Montmagastre
Montmagastre és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Veure Ermessenda de Carcassona і Montmagastre
Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí ——, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.
Veure Ermessenda de Carcassona і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah
Muhàmmad ibn Hixam
Muhàmmad ibn Hixam, conegut com a Wàdih (?-1011), fou un cap andalusí d'origen eslau.
Veure Ermessenda de Carcassona і Muhàmmad ibn Hixam
Mujàhid
Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).
Veure Ermessenda de Carcassona і Mujàhid
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Ermessenda de Carcassona і Musulmà
Nació Digital
Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.
Veure Ermessenda de Carcassona і Nació Digital
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Ermessenda de Carcassona і Narbona
Nàrtex
Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.
Veure Ermessenda de Carcassona і Nàrtex
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Ermessenda de Carcassona і Novembre
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Veure Ermessenda de Carcassona і Olèrdola
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Veure Ermessenda de Carcassona і Oliba Cabreta
Oliba de Besora
Oliba de Besora (Besora, ? — Elna, 1013), va ser bisbe d'Elna (1009-1013).
Veure Ermessenda de Carcassona і Oliba de Besora
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Ermessenda de Carcassona і Or
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Ermessenda de Carcassona і Osona
Pals
Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Ermessenda de Carcassona і Pals
Parc
Parc Central a Andorra la Vella. Un parc és un espai destinat al lleure ja sigui dins les urbs o als afores.
Veure Ermessenda de Carcassona і Parc
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Veure Ermessenda de Carcassona і Paria
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Ermessenda de Carcassona і Pau i Treva de Déu
Púbol
Púbol és una entitat de població del municipi baixempordanès de la Pera.
Veure Ermessenda de Carcassona і Púbol
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Veure Ermessenda de Carcassona і Penedès
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Veure Ermessenda de Carcassona і Pere de Carcassona
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Ermessenda de Carcassona і Pere el Cerimoniós
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Veure Ermessenda de Carcassona і Pierre Bonnassie
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Veure Ermessenda de Carcassona і Política
Ponç I de Cabrera
Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105) fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).
Veure Ermessenda de Carcassona і Ponç I de Cabrera
Porca misèria
Porca misèria és una sèrie de TV3 produïda per Arriska Films i dirigida per Joel Joan.
Veure Ermessenda de Carcassona і Porca misèria
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Veure Ermessenda de Carcassona і Potestas
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Ermessenda de Carcassona і Principat de Catalunya
Quadra (castell)
Una quadra era el territori concedit a un cavaller o miles sobre el qual exercia la seva jurisdicció un senyor, en un àmbit i categoria inferiors als del castell termenat.
Veure Ermessenda de Carcassona і Quadra (castell)
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Veure Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Veure Ermessenda de Carcassona і Ramon Borrell I
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ramon Folc I de Cardona
Ramon I de Carcassona
Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).
Veure Ermessenda de Carcassona і Ramon I de Carcassona
Ramon IV de Pallars Jussà
Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà (1010-1047).
Veure Ermessenda de Carcassona і Ramon IV de Pallars Jussà
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Ermessenda de Carcassona і Regne d'Aragó
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Ermessenda de Carcassona і Regne de Lleó
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Ermessenda de Carcassona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Ricard II de Normandia
Ricard II de Normandia (23 d'agost de 963 - 28 d'agost de 1027), anomenat Ricard el Bo, va ser fill i hereu del duc Ricard el sense Por, i va governar el ducat des del 996 fins a la seva mort.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ricard II de Normandia
Roger de Tosny
Castell de Conches-en-Ouche (departament d'Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per '''Roger I de Tosny''' i destruït el 1591 a les guerres de religió a França Roger I de Tosny o Roger «d'Hispania»Fletcher, pàg.
Veure Ermessenda de Carcassona і Roger de Tosny
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Veure Ermessenda de Carcassona і Roger I de Carcassona
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Ermessenda de Carcassona і Roma
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Ermessenda de Carcassona і Rosselló
Sagrera
La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sagrera
Sal·la
Sal·la —esmentat com Sala, Salla o Sanla— (Conflent, ? — 19 de setembre de 1010) fou bisbe d'Urgell des d'abans del 981 fins al 1010.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sal·la
Sanç d'Olèrdola
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sanç d'Olèrdola
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Veure Ermessenda de Carcassona і Sanç I Garcia de Castella
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sança de Castella (1006-1027)
Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sant Llorenç del Munt
Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sant Martí Sarroca
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel del Fai
Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el a partir d'una església anterior.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sant Miquel del Fai
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Quirze de Besora
Sant Quirze de Besora és un municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona, tot i que fins al 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sant Quirze de Besora
Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.
Veure Ermessenda de Carcassona і Santa Cecília de Montserrat
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Ermessenda de Carcassona і Santa Seu
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Veure Ermessenda de Carcassona і Santiago de Compostel·la
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Veure Ermessenda de Carcassona і Saraqusta
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sarraïns
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sàpiens
Sèrie de televisió
Una sèrie de televisió (contextualment, sèrie) és una obra de ficció realitzada per a ser transmesa per televisió i que es desenvolupa en diverses parts, anomenades episodis.
Veure Ermessenda de Carcassona і Sèrie de televisió
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Veure Ermessenda de Carcassona і Segle X
Senescal de Barcelona
El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.
Veure Ermessenda de Carcassona і Senescal de Barcelona
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Ermessenda de Carcassona і Senyera reial
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Ermessenda de Carcassona і Setembre
Subirats
Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.
Veure Ermessenda de Carcassona і Subirats
Sulayman al-Mustaín
Sulayman al-Mustaín bi-L·lah fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).
Veure Ermessenda de Carcassona і Sulayman al-Mustaín
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Veure Ermessenda de Carcassona і Taifa
Televisió
La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.
Veure Ermessenda de Carcassona і Televisió
Televisió de Catalunya
Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.
Veure Ermessenda de Carcassona і Televisió de Catalunya
Testament
Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.
Veure Ermessenda de Carcassona і Testament
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Ermessenda de Carcassona і Toledo
Toluges
Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Veure Ermessenda de Carcassona і Toluges
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Veure Ermessenda de Carcassona і Turtuixa
TV3
TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Veure Ermessenda de Carcassona і TV3
Udalard II
Udalard II (? – 1077/80) fou vescomte de Barcelona (1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda i net d'Udalard I de Barcelona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Udalard II
Ullastrell
Ullastrell, també conegut localment com a Ustrell és un municipi de la comarca del Vallès Occidental de 7,72 km².
Veure Ermessenda de Carcassona і Ullastrell
Ullastret
Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Ermessenda de Carcassona і Ullastret
Unça
Unça vers 270 aC Lunça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats.
Veure Ermessenda de Carcassona і Unça
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Veure Ermessenda de Carcassona і Unió personal
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Ermessenda de Carcassona і Usatges de Barcelona
Usdefruit
L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.
Veure Ermessenda de Carcassona і Usdefruit
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Veure Ermessenda de Carcassona і Vallès
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Ermessenda de Carcassona і Vassallatge
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Veure Ermessenda de Carcassona і Víctor II
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Ermessenda de Carcassona і Vegueria
Vescomtat d'Osona
El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.
Veure Ermessenda de Carcassona і Vescomtat d'Osona
Vescomtat de Coserans
El vescomtat de Coserans fou una jurisdicció feudal del comtat de Comenge, al país de Coserans, a la conca del riu Salat.
Veure Ermessenda de Carcassona і Vescomtat de Coserans
Violari
El violari o violarium o pensió vitalícia és un tipus de contracte propi del dret civil català pel qual es rep el dret durant la vida d'una persona i fins que aquesta mori a rebre periòdicament una pensió en diners.
Veure Ermessenda de Carcassona і Violari
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1 de març
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1008
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1009
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1010
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1011
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1012
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1013
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1023
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1030
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1032
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1040
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1043
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1053
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1055
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1077
1082
;Països Catalans.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1082
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 11 d'octubre
1196
Països Catalans.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1196
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 12 de novembre
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 13 de novembre
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1312
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1438
1835
;Països Catalans.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1835
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 19 de juny
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Ermessenda de Carcassona і 1982
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 2 de juny
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 2 de setembre
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 2010
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Ermessenda de Carcassona і 2011
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 21 de juny
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 21 de març
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 22 de març
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 23 de juliol
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 25 de setembre
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 26 de febrer
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 3 de març
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 30 d'octubre
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 30 de juliol
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 30 de juny
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 31 de març
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 4 de juny
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 5 de març
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 5 de novembre
6 de febrer
El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 6 de febrer
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 8 de juliol
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ermessenda de Carcassona і 8 de setembre
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 9 de febrer
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ermessenda de Carcassona і 977
Vegeu també
Comtes consorts de Barcelona
- Almodis
- Dolça de Provença
- Ermessenda de Carcassona
- María Rodriguez
- Peronella d'Aragó