Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 66 coses en comú (en Uniopèdia): Abat Oliba, Alfons el Cast, Almansor, Art gòtic, Art romànic, Barcelona, Berenguer Ramon I, Bernat Tallaferro, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Bisbe, Borrell II, Califat de Còrdova, Carcassona, Casal de Barcelona, Català, Catalunya, Catalunya Ràdio, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Còrdova, Clergat, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Tolosa, Desamortitzacions espanyoles, Diòcesi, Eixample de Barcelona, Emirat de Granada, ..., Església Catòlica Romana, Excomunió, Feudalisme, Gausfred II de Rosselló, Girona, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Història de Catalunya, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Hug I d'Empúries, Hug I de França, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llobregat, Lotari I de França, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Daniel de Girona, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Narbona, Oliba Cabreta, Osona, Pau i Treva de Déu, Penedès, Pere de Carcassona, Pere el Cerimoniós, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Roma, Rosselló, Sant Miquel de Cuixà, Santa Cecília de Montserrat, Santa Seu, Sàpiens, Televisió de Catalunya, Toledo. Ampliar l'índex (36 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Abat Oliba і Ermessenda de Carcassona · Abat Oliba і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Ermessenda de Carcassona · Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Almansor і Ermessenda de Carcassona · Almansor і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Art gòtic і Ermessenda de Carcassona · Art gòtic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Art romànic і Ermessenda de Carcassona · Art romànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Ermessenda de Carcassona · Berenguer Ramon I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Bernat Tallaferro і Ermessenda de Carcassona · Bernat Tallaferro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Bisbat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Bisbat de Vic і Ermessenda de Carcassona · Bisbat de Vic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Ermessenda de Carcassona · Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Ermessenda de Carcassona · Borrell II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Califat de Còrdova і Ermessenda de Carcassona · Califat de Còrdova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Carcassona і Ermessenda de Carcassona · Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Ermessenda de Carcassona · Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Ermessenda de Carcassona · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya Ràdio і Ermessenda de Carcassona · Catalunya Ràdio і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Catedral de Girona і Ermessenda de Carcassona · Catedral de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Còrdova і Ermessenda de Carcassona · Còrdova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Clergat і Ermessenda de Carcassona · Clergat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Tolosa і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Tolosa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Desamortitzacions espanyoles і Ermessenda de Carcassona · Desamortitzacions espanyoles і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Diòcesi і Ermessenda de Carcassona · Diòcesi і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Eixample de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Eixample de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Emirat de Granada і Ermessenda de Carcassona · Emirat de Granada і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Ermessenda de Carcassona і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Ermessenda de Carcassona і Excomunió · Excomunió і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Ermessenda de Carcassona і Feudalisme · Feudalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Ermessenda de Carcassona і Gausfred II de Rosselló · Gausfred II de Rosselló і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Ermessenda de Carcassona і Girona · Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Ermessenda de Carcassona і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Ermessenda de Carcassona і Guifré II de Cerdanya · Guifré II de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Ermessenda de Carcassona і Història de Catalunya · Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Ermessenda de Carcassona і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah ·
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Ermessenda de Carcassona і Hug I d'Empúries · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug I d'Empúries ·
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Ermessenda de Carcassona і Hug I de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug I de França ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Cerdanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Ermessenda de Carcassona і Llobregat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llobregat ·
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Ermessenda de Carcassona і Lotari I de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lotari I de França ·
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Cugat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Cugat ·
Monestir de Sant Daniel de Girona
El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.
Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Daniel de Girona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Daniel de Girona ·
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Feliu de Guíxols ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Ermessenda de Carcassona і Narbona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narbona ·
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Ermessenda de Carcassona і Oliba Cabreta · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oliba Cabreta ·
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Ermessenda de Carcassona і Osona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osona ·
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Ermessenda de Carcassona і Pau i Treva de Déu · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau i Treva de Déu ·
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Ermessenda de Carcassona і Penedès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Penedès ·
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Ermessenda de Carcassona і Pere de Carcassona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Carcassona ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Ermessenda de Carcassona і Pere el Cerimoniós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Borrell I · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Borrell I ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Ermessenda de Carcassona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Ermessenda de Carcassona і Roma · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Ermessenda de Carcassona і Rosselló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló ·
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Ermessenda de Carcassona і Sant Miquel de Cuixà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Miquel de Cuixà ·
Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.
Ermessenda de Carcassona і Santa Cecília de Montserrat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Cecília de Montserrat ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Ermessenda de Carcassona і Santa Seu · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Seu ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Ermessenda de Carcassona і Sàpiens · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens ·
Televisió de Catalunya
Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.
Ermessenda de Carcassona і Televisió de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Televisió de Catalunya ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Ermessenda de Carcassona і Toledo · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Ermessenda de Carcassona té 346 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 66, l'índex de Jaccard és 4.46% = 66 / (346 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
