Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Enllaç covalent і Sal (química)

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Enllaç covalent і Sal (química)

Enllaç covalent vs. Sal (química)

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena. Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Similituds entre Enllaç covalent і Sal (química)

Enllaç covalent і Sal (química) tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Aigua, Carboni, Càrrega elèctrica, Clorur de sodi, Compost iònic, Compost químic, Electròlit, Electró, Hidrogen, Ió (àtom), Iode, Metall, Orbital atòmic, Oxigen, Polaritat química, Punt de fusió, Reacció química.

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Aigua і Enllaç covalent · Aigua і Sal (química) · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Carboni і Enllaç covalent · Carboni і Sal (química) · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Càrrega elèctrica і Enllaç covalent · Càrrega elèctrica і Sal (química) · Veure més »

Clorur de sodi

El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.

Clorur de sodi і Enllaç covalent · Clorur de sodi і Sal (química) · Veure més »

Compost iònic

Estructura d'un cristall de clorur de sodi, un exemple típic de compost iònic. Les esferes porpres són cations de sodi, i les verdes són anions de clor. Un compost iònic és un compost químic format per dues substàncies amb una diferència significativa d'electronegativitat.

Compost iònic і Enllaç covalent · Compost iònic і Sal (química) · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Compost químic і Enllaç covalent · Compost químic і Sal (química) · Veure més »

Electròlit

La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora. Un electròlit és una substància química que es dissocia en ions lliures quan es dissol en un dissolvent ionitzant o es fon, produint un medi conductor de l'electricitat.

Electròlit і Enllaç covalent · Electròlit і Sal (química) · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Electró і Enllaç covalent · Electró і Sal (química) · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Enllaç covalent і Hidrogen · Hidrogen і Sal (química) · Veure més »

Ió (àtom)

304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.

Enllaç covalent і Ió (àtom) · Ió (àtom) і Sal (química) · Veure més »

Iode

El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.

Enllaç covalent і Iode · Iode і Sal (química) · Veure més »

Metall

pàgines.

Enllaç covalent і Metall · Metall і Sal (química) · Veure més »

Orbital atòmic

Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.

Enllaç covalent і Orbital atòmic · Orbital atòmic і Sal (química) · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Enllaç covalent і Oxigen · Oxigen і Sal (química) · Veure més »

Polaritat química

Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.

Enllaç covalent і Polaritat química · Polaritat química і Sal (química) · Veure més »

Punt de fusió

°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.

Enllaç covalent і Punt de fusió · Punt de fusió і Sal (química) · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Enllaç covalent і Reacció química · Reacció química і Sal (química) · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Enllaç covalent і Sal (química)

Enllaç covalent té 80 relacions, mentre que Sal (química) té 191. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 6.27% = 17 / (80 + 191).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Enllaç covalent і Sal (química). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »