Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Alquímia, Anne Robert Jacques Turgot, Art, Étienne Bonnot de Condillac, Biologia, Carbó, Climent XIII, Companyia de Jesús, Compendi, Coneixement, Cort (noblesa), Cyclopaedia, Denis Diderot, Enciclopèdia, Ephraim Chambers, Expulsió dels jesuïtes, Física, Filosofia, François Quesnay, Francès, Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes, Història, Història natural, Horaci, Il·lustració, Imaginació, Jean le Rond d'Alembert, Jean Paul de Gua de Malves, Jean-François Marmontel, Jean-Jacques Rousseau, Licomedes (pare de Deidamia), Literatura, Lluís XV de França, Louis de Jaucourt, Madame de Pompadour, Matemàtiques, Medicina, Memòria (psicologia), Montesquieu, Murex, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Nitre, Odisseu, Paul Henri Thiry d'Holbach, Pólvora, Porpra, Publicitat, Raó, Sofre, Trianon, ..., València, Versalles, Voltaire, 1728, 1745, 1751, 1759, 1772, 1776, 1777. Ampliar l'índex (10 més) »
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Nou!!: Encyclopédie і Alquímia · Veure més »
Anne Robert Jacques Turgot
Anne-Robert-Jacques Turgot, baró de Laune (París, 10 de maig de 1727 – 18 de març de 1781), sovint mencionat simplement com a Turgot, va ser un economista francès i estadista.
Nou!!: Encyclopédie і Anne Robert Jacques Turgot · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: Encyclopédie і Art · Veure més »
Étienne Bonnot de Condillac
Étienne Bonnot de Condillac (Grenoble, 30 de setembre de 1715 — Beaugency, Loiret, 3 d'agost de 1780) va ser un filòsof francès fundador del sensualisme, segons el qual les activitats espirituals de les persones estan determinades per sensacions, tot i que no es poden reduir a això.
Nou!!: Encyclopédie і Étienne Bonnot de Condillac · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Encyclopédie і Biologia · Veure més »
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Nou!!: Encyclopédie і Carbó · Veure més »
Climent XIII
Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.
Nou!!: Encyclopédie і Climent XIII · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Encyclopédie і Companyia de Jesús · Veure més »
Compendi
Compendi (del llatí Compendium) és un resum breu però substancial i precís que presenta l'essencial d'una àrea determinada més extensa del coneixement humà, d'una exposició, d'una obra, d'una doctrina, etc.
Nou!!: Encyclopédie і Compendi · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Encyclopédie і Coneixement · Veure més »
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Nou!!: Encyclopédie і Cort (noblesa) · Veure més »
Cyclopaedia
Taula de Trigonometria, 1728 ''Cyclopaedia'' La Cyclopaedia (títol original en anglès: Cyclopædia, or an Universal Dictionary of Arts and Sciences) va ser una enciclopèdia publicada per Ephraim Chambers (c.1680 – 15 de maig de 1740) a principis del (el 1728 es publiquen les primeres pàgines).
Nou!!: Encyclopédie і Cyclopaedia · Veure més »
Denis Diderot
Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) fou un escriptor i filòsof francès, així com també crític d'art.
Nou!!: Encyclopédie і Denis Diderot · Veure més »
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Nou!!: Encyclopédie і Enciclopèdia · Veure més »
Ephraim Chambers
Ephraim Chambers (Kendal, 1680 - Londres, 15 de maig de 1740) va ser un escriptor anglès famós per haver creat la Cyclopaedia, una enciclopèdia de referència a la seva època i va inspirar el moviment enciclopedista francès.
Nou!!: Encyclopédie і Ephraim Chambers · Veure més »
Expulsió dels jesuïtes
Carles III cap a 1760 L'expulsió dels jesuïtes d'Espanya del 1767 va ser ordenada pel rei Carles III sota l'acusació d'haver estat els instigadors dels motins populars de l'any anterior, coneguts amb el nom de Motí de Squillace.
Nou!!: Encyclopédie і Expulsió dels jesuïtes · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Encyclopédie і Física · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Encyclopédie і Filosofia · Veure més »
François Quesnay
François Quesnay (Méré (Yvelines), 4 de juny de 1694 - Versalles, 16 de desembre de 1774) va ser un economista francès de l'escola fisiocràtica, sent de professió metge cirurgià.
Nou!!: Encyclopédie і François Quesnay · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Encyclopédie і Francès · Veure més »
Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes
Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes, més conegut com a Malesherbes (6 de desembre del 1721 - 23 d'abril del 1794) fou un home d'estat i ministre francès.
Nou!!: Encyclopédie і Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Encyclopédie і Història · Veure més »
Història natural
Làmina d'història natural, 1728, Cyclopaedia La història natural és la investigació científica de plantes i d'animals inclinant-se més cap a l'observació que cap a l'experimentació.
Nou!!: Encyclopédie і Història natural · Veure més »
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Nou!!: Encyclopédie і Horaci · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Encyclopédie і Il·lustració · Veure més »
Imaginació
Il·lustració del Quixot de Gustave Doré. "Un món d'idees desordenades es van apinyar en la seva imaginació" La imaginació (del llatí imaginatĭo, -ōnis) és la facultat de la ment humana de crear imatges mentals o pensar en realitats no percebudes abans, d'inventar noves versions del món; un procés superior que permet a l'individu manipular informació generada intrínsecament amb la finalitat de crear una representació percebuda pels sentits de la ment.
Nou!!: Encyclopédie і Imaginació · Veure més »
Jean le Rond d'Alembert
Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.
Nou!!: Encyclopédie і Jean le Rond d'Alembert · Veure més »
Jean Paul de Gua de Malves
Jean Paul de Gua de Malves, conegut com a abbé de Gua, fou un matemàtic francès del segle XVIII, conegut per haver estat el primer editor de l'Encyclopédie.
Nou!!: Encyclopédie і Jean Paul de Gua de Malves · Veure més »
Jean-François Marmontel
Jean-François Marmontel (Bòrt (Corresa), 11 de juliol del 1723 – Habloville, Saint-Aubin-sur-Gaillon, 31 de desembre del 1799) va ser un historiador francès i escriptor, era un membre del moviment de l'Enciclopèdia francesa.
Nou!!: Encyclopédie і Jean-François Marmontel · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: Encyclopédie і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Licomedes (pare de Deidamia)
Aquil·les a la cort de Licomedes. Museu del Louvre Ma2120 Segons la mitologia grega, Licomedes (en grec antic Λυκομήδης), va ser rei dels dolops a l'illa d'Esciros, pare de Deidamia.
Nou!!: Encyclopédie і Licomedes (pare de Deidamia) · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Encyclopédie і Literatura · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Encyclopédie і Lluís XV de França · Veure més »
Louis de Jaucourt
Louis de Jaucourt (París, 16 de setembre de 1704 - Compiègne, 3 de febrer de 1779) va ser un metge, filòsof i escriptor francès.
Nou!!: Encyclopédie і Louis de Jaucourt · Veure més »
Madame de Pompadour
Mme. de Pompadour, pastel de Maurice Quentin de La Tour, 1755 (Museu del Louvre) Jeanne-Antoinette Poisson, dama Le Normant d'Étiolles, marquesa de Pompadour, duquessa de Ménars, més coneguda com a Madame de Pompadour (nascuda el 29 de desembre del 1721 a París – morta el 15 d'abril del 1764 a Versalles), fou la més cèlebre de les amants del rei Lluís XV de França, i esdevingué així una de les dones més importants de la França del.
Nou!!: Encyclopédie і Madame de Pompadour · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Encyclopédie і Matemàtiques · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: Encyclopédie і Medicina · Veure més »
Memòria (psicologia)
La memòria és la facultat de l'organisme de recuperar informació prèviament emmagatzemada a partir de les dades de l'experiència, la capacitat de tenir records a partir de la sinapsi de les neurones.
Nou!!: Encyclopédie і Memòria (psicologia) · Veure més »
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Nou!!: Encyclopédie і Montesquieu · Veure més »
Murex
Murex és un gènere de gastròpodes marins depredadors.
Nou!!: Encyclopédie і Murex · Veure més »
Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat
El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.
Nou!!: Encyclopédie і Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat · Veure més »
Nitre
El nitre o salnitre és la forma mineral del nitrat de potassi, un compost químic de fórmula KNO₃.
Nou!!: Encyclopédie і Nitre · Veure més »
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Nou!!: Encyclopédie і Odisseu · Veure més »
Paul Henri Thiry d'Holbach
Paul Henri Thiry, Baró d'Holbach, (Heidesheim, Renània, 8 de desembre de 1723 – París, 21 de gener de 1789) va ser un químic i filòsof materialista francès d'origen alemany.
Nou!!: Encyclopédie і Paul Henri Thiry d'Holbach · Veure més »
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Nou!!: Encyclopédie і Pólvora · Veure més »
Porpra
El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau.
Nou!!: Encyclopédie і Porpra · Veure més »
Publicitat
Anunci de Coca-Cola de la dècada de 1890 Publicitat d'una marca de licor dels anys 1930 La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.
Nou!!: Encyclopédie і Publicitat · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Encyclopédie і Raó · Veure més »
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Nou!!: Encyclopédie і Sofre · Veure més »
Trianon
* Tractat del Trianon, signat al Gran Trianon a l'acabament de la Primera Guerra Mundial entre els aliats de la Primera Guerra Mundial i Hongria.
Nou!!: Encyclopédie і Trianon · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Encyclopédie і València · Veure més »
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Encyclopédie і Versalles · Veure més »
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Nou!!: Encyclopédie і Voltaire · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Encyclopédie і 1728 · Veure més »
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Encyclopédie і 1745 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Encyclopédie і 1751 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Encyclopédie і 1759 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Encyclopédie і 1772 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Encyclopédie і 1776 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Encyclopédie і 1777 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Enciclopèdia francesa, Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et donis métiers, L'Encyclopédie.
