Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre En guàrdia! і Pere el Cerimoniós
En guàrdia! і Pere el Cerimoniós tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Astronomia, Barcelona, Catalunya, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Gibraltar, Guerra dels Dos Peres, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, L'Alguer, Maria Carme Roca i Costa, Medicina, Pere el Gran, Pesta Negra, Pirineus, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, 1 d'abril, 11 d'octubre, 14 de setembre, 15 de novembre, 16 de juliol, 25 de juliol, 4 de març, 5 d'octubre, 5 de gener, ..., 6 de desembre. Ampliar l'índex (1 més) »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Astronomia і En guàrdia! · Astronomia і Pere el Cerimoniós ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і En guàrdia! · Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і En guàrdia! · Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і En guàrdia! · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і En guàrdia! · Decrets de Nova Planta і Pere el Cerimoniós ·
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Ducat d'Atenes і En guàrdia! · Ducat d'Atenes і Pere el Cerimoniós ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Ducat de Neopàtria і En guàrdia! · Ducat de Neopàtria і Pere el Cerimoniós ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
En guàrdia! і Gibraltar · Gibraltar і Pere el Cerimoniós ·
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
En guàrdia! і Guerra dels Dos Peres · Guerra dels Dos Peres і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
En guàrdia! і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
En guàrdia! і Jaume el Just · Jaume el Just і Pere el Cerimoniós ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
En guàrdia! і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
En guàrdia! і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Pere el Cerimoniós ·
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
En guàrdia! і L'Alguer · L'Alguer і Pere el Cerimoniós ·
Maria Carme Roca i Costa
Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura.
En guàrdia! і Maria Carme Roca i Costa · Maria Carme Roca i Costa і Pere el Cerimoniós ·
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
En guàrdia! і Medicina · Medicina і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
En guàrdia! і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
En guàrdia! і Pesta Negra · Pere el Cerimoniós і Pesta Negra ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
En guàrdia! і Pirineus · Pere el Cerimoniós і Pirineus ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
En guàrdia! і Principat de Catalunya · Pere el Cerimoniós і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
En guàrdia! і Regne d'Aragó · Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó ·
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
1 d'abril і En guàrdia! · 1 d'abril і Pere el Cerimoniós ·
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 d'octubre і En guàrdia! · 11 d'octubre і Pere el Cerimoniós ·
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
14 de setembre і En guàrdia! · 14 de setembre і Pere el Cerimoniós ·
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
15 de novembre і En guàrdia! · 15 de novembre і Pere el Cerimoniós ·
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
16 de juliol і En guàrdia! · 16 de juliol і Pere el Cerimoniós ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і En guàrdia! · 25 de juliol і Pere el Cerimoniós ·
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
4 de març і En guàrdia! · 4 de març і Pere el Cerimoniós ·
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
5 d'octubre і En guàrdia! · 5 d'octubre і Pere el Cerimoniós ·
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
5 de gener і En guàrdia! · 5 de gener і Pere el Cerimoniós ·
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
6 de desembre і En guàrdia! · 6 de desembre і Pere el Cerimoniós ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen En guàrdia! і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú En guàrdia! і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre En guàrdia! і Pere el Cerimoniós
Comparació entre En guàrdia! і Pere el Cerimoniós
En guàrdia! té 1171 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 2.13% = 31 / (1171 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre En guàrdia! і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
