Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Andreu II d'Hongria, Casa reial d'Aragó, Felip III de França, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Lluís IX de França, Maria de Montpeller, Orde del Temple, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Regne de França, Santa Maria de Sixena, Violant d'Hongria, Vuitena Croada.
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Andreu II d'Hongria і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Andreu II d'Hongria і Jaume el Conqueridor ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Casa reial d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Felip III de França · Felip III de França і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Jaume II de Mallorca · Jaume II de Mallorca і Jaume el Conqueridor ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Llista de comtes de Barcelona · Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Llista de reis d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó ·
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Lluís IX de França · Jaume el Conqueridor і Lluís IX de França ·
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Maria de Montpeller · Jaume el Conqueridor і Maria de Montpeller ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Orde del Temple · Jaume el Conqueridor і Orde del Temple ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Pere el Catòlic · Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Pere el Gran · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Regne de França · Jaume el Conqueridor і Regne de França ·
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Santa Maria de Sixena · Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Sixena ·
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Violant d'Hongria · Jaume el Conqueridor і Violant d'Hongria ·
Vuitena Croada
Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada fou una campanya militar engegada per Lluís IX de França i adreçada contra el regne de Tunísia, en la qual moriren ell i el seu fill.
Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Vuitena Croada · Jaume el Conqueridor і Vuitena Croada ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor
- Què tenen en comú Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor
- Semblances entre Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor
Comparació entre Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor
Elisabet d'Aragó i d'Hongria té 42 relacions, mentre que Jaume el Conqueridor té 557. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 2.67% = 16 / (42 + 557).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Elisabet d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
