Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Alfons el Benigne, Astrolabi, Constança d'Aragó i de Navarra, Corona d'Aragó, Cuéllar, Dinastia Trastàmara, El Puig de Santa Maria, Elionor de Sicília, Elisabet de Caríntia, Enric III de Castella, Ferran d'Antequera, Horta Nord, Isabel d'Aragó i de Fortià, Joan el Caçador, Joan I de Castella, Joana d'Aragó i de Navarra, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Martí l'Humà, Monarca, Pere el Cerimoniós, Pere II de Sicília, Província de Segòvia, Regne de Castella, Rellotge, Rellotge astronòmic, Sòria, Teresa d'Entença, Tractat d'Almazán, 13 d'agost, 1358, 1375, 1379, 1380, 1382, 1406, 1416, 18 de juny, 20 de gener.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Alfons el Benigne · Veure més »
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Astrolabi · Veure més »
Constança d'Aragó i de Navarra
Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Constança d'Aragó i de Navarra · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Corona d'Aragó · Veure més »
Cuéllar
Cuéllar és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Cuéllar · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Dinastia Trastàmara · Veure més »
El Puig de Santa Maria
El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і El Puig de Santa Maria · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Elionor de Sicília · Veure més »
Elisabet de Caríntia
Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Elisabet de Caríntia · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Enric III de Castella · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera · Veure més »
Horta Nord
L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Horta Nord · Veure més »
Isabel d'Aragó i de Fortià
Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan el Caçador · Veure més »
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan I de Castella · Veure més »
Joana d'Aragó i de Navarra
Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Joana d'Aragó i de Navarra · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Llista de reis de Castella · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Martí l'Humà · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Monarca · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Pere II de Sicília · Veure més »
Província de Segòvia
Segòvia és una província espanyola, amb capital a la ciutat homònima i adscrita ala comunitat autònoma de Castella i Lleó (anteriorment a Castella la Vella).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Província de Segòvia · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Regne de Castella · Veure més »
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Rellotge · Veure més »
Rellotge astronòmic
El rellotge astronòmic és un rellotge en què es poden llegir les posicions relatives del Sol, la Lluna, les constel·lacions del zodíac i, de vegades algun planeta important i tot tipus d'informació com ara la durada cíclica del dia i de la nit, amb dates dels eclipsis lunars i solars, la data de la Pasqua i altres festes religioses, la data i l'hora de les marees, el temps solar, les dates dels solsticis, els canvis d'estació, una representació animada del sistema solar, l'hora de la sortida i la posta del sol i de la lluna.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Rellotge astronòmic · Veure més »
Sòria
Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Sòria · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Teresa d'Entença · Veure més »
Tractat d'Almazán
El Tractat d'Almazán fou una pau signada el 12 d'abril de 1375 entre Pere el Cerimoniós i Enric II de Castella.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і Tractat d'Almazán · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 13 d'agost · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 1358 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 1375 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 1379 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 1380 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 1382 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 1406 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 1416 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 18 de juny · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Elionor d'Aragó i de Sicília і 20 de gener · Veure més »
