Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan el Caçador

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan el Caçador

Elionor d'Aragó i de Sicília vs. Joan el Caçador

Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382). Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Similituds entre Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan el Caçador

Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan el Caçador tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Corona d'Aragó, Elionor de Sicília, Elisabet de Caríntia, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Pere II de Sicília, Regne de Castella, Teresa d'Entença.

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Alfons el Benigne і Elionor d'Aragó i de Sicília · Alfons el Benigne і Joan el Caçador · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Elionor d'Aragó i de Sicília · Corona d'Aragó і Joan el Caçador · Veure més »

Elionor de Sicília

Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).

Elionor d'Aragó i de Sicília і Elionor de Sicília · Elionor de Sicília і Joan el Caçador · Veure més »

Elisabet de Caríntia

Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).

Elionor d'Aragó i de Sicília і Elisabet de Caríntia · Elisabet de Caríntia і Joan el Caçador · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Elionor d'Aragó i de Sicília і Llista de comtes de Barcelona · Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Elionor d'Aragó i de Sicília і Llista de reis d'Aragó · Joan el Caçador і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Elionor d'Aragó i de Sicília і Martí l'Humà · Joan el Caçador і Martí l'Humà · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Elionor d'Aragó i de Sicília і Pere el Cerimoniós · Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere II de Sicília

Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).

Elionor d'Aragó i de Sicília і Pere II de Sicília · Joan el Caçador і Pere II de Sicília · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Elionor d'Aragó i de Sicília і Regne de Castella · Joan el Caçador і Regne de Castella · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.

Elionor d'Aragó i de Sicília і Teresa d'Entença · Joan el Caçador і Teresa d'Entença · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan el Caçador

Elionor d'Aragó i de Sicília té 40 relacions, mentre que Joan el Caçador té 153. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 5.70% = 11 / (40 + 153).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan el Caçador. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »