Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera
Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Corona d'Aragó, Dinastia Trastàmara, Elionor de Sicília, Enric III de Castella, Joan el Caçador, Joan I de Castella, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós.
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Elionor d'Aragó i de Sicília · Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Elionor d'Aragó i de Sicília · Dinastia Trastàmara і Ferran d'Antequera ·
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Elionor d'Aragó i de Sicília і Elionor de Sicília · Elionor de Sicília і Ferran d'Antequera ·
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Elionor d'Aragó i de Sicília і Enric III de Castella · Enric III de Castella і Ferran d'Antequera ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan el Caçador · Ferran d'Antequera і Joan el Caçador ·
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Elionor d'Aragó i de Sicília і Joan I de Castella · Ferran d'Antequera і Joan I de Castella ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Elionor d'Aragó i de Sicília і Llista de comtes de Barcelona · Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Elionor d'Aragó i de Sicília і Llista de reis d'Aragó · Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Elionor d'Aragó i de Sicília і Llista de reis de Castella · Ferran d'Antequera і Llista de reis de Castella ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Elionor d'Aragó i de Sicília і Martí l'Humà · Ferran d'Antequera і Martí l'Humà ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Elionor d'Aragó i de Sicília і Pere el Cerimoniós · Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera
- Què tenen en comú Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera
- Semblances entre Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera
Comparació entre Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera
Elionor d'Aragó i de Sicília té 40 relacions, mentre que Ferran d'Antequera té 146. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 5.91% = 11 / (40 + 146).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Elionor d'Aragó i de Sicília і Ferran d'Antequera. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
