Similituds entre Electró і Positró
Electró і Positró tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Anihilació, Antimatèria, Antipartícula, Cambra de boira, Camp elèctric, Camp magnètic, Carl David Anderson, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, Electró-volt, Equació de Schrödinger, Espín, Fermió, Força nuclear feble, Fotó, Gravetat, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Julian Schwinger, Leptó, Muó, Neutrí electrònic, Neutró, Nucli atòmic, Partícula elemental, Partícula α, Paul Adrien Maurice Dirac, Pió, Principi d'incertesa de Heisenberg, Protó, Quantitat de moviment, ..., Radiació gamma, Raigs còsmics, Relativitat especial, Tub fotomultiplicador, Unitat de massa atòmica, Velocitat de la llum, Walter Heitler. Ampliar l'índex (7 més) »
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Anihilació і Electró · Anihilació і Positró ·
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Antimatèria і Electró · Antimatèria і Positró ·
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Antipartícula і Electró · Antipartícula і Positró ·
Cambra de boira
Primera fotografia de la trajectòria d'un positró en una cambra de boira Una cambra de boira, o cambra de Wilson, és un detector de trajectòries de partícules amb càrrega elèctrica en el si d'un vapor saturat i d'un camp magnètic.
Cambra de boira і Electró · Cambra de boira і Positró ·
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Camp elèctric і Electró · Camp elèctric і Positró ·
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Camp magnètic і Electró · Camp magnètic і Positró ·
Carl David Anderson
Carl David Anderson (Nova York, EUA, 1905 – San Marino, 1991) fou un físic estatunidenc descobridor de l'anti-electró (positró) i del muó, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.
Carl David Anderson і Electró · Carl David Anderson і Positró ·
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Càrrega elèctrica і Electró · Càrrega elèctrica і Positró ·
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Càrrega elèctrica elemental і Electró · Càrrega elèctrica elemental і Positró ·
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Electró і Electró-volt · Electró-volt і Positró ·
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Electró і Equació de Schrödinger · Equació de Schrödinger і Positró ·
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Electró і Espín · Espín і Positró ·
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Electró і Fermió · Fermió і Positró ·
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Electró і Força nuclear feble · Força nuclear feble і Positró ·
Fotó
Sense descripció.
Electró і Fotó · Fotó і Positró ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Electró і Gravetat · Gravetat і Positró ·
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
L'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.
Electró і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia · Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia і Positró ·
Julian Schwinger
, o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.
Electró і Julian Schwinger · Julian Schwinger і Positró ·
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Electró і Leptó · Leptó і Positró ·
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Electró і Muó · Muó і Positró ·
Neutrí electrònic
El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.
Electró і Neutrí electrònic · Neutrí electrònic і Positró ·
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Electró і Neutró · Neutró і Positró ·
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Electró і Nucli atòmic · Nucli atòmic і Positró ·
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Electró і Partícula elemental · Partícula elemental і Positró ·
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Electró і Partícula α · Partícula α і Positró ·
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Electró і Paul Adrien Maurice Dirac · Paul Adrien Maurice Dirac і Positró ·
Pió
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.
Electró і Pió · Pió і Positró ·
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Electró і Principi d'incertesa de Heisenberg · Positró і Principi d'incertesa de Heisenberg ·
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Electró і Protó · Positró і Protó ·
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Electró і Quantitat de moviment · Positró і Quantitat de moviment ·
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Electró і Radiació gamma · Positró і Radiació gamma ·
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Electró і Raigs còsmics · Positró і Raigs còsmics ·
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Electró і Relativitat especial · Positró і Relativitat especial ·
Tub fotomultiplicador
fotomultiplicador de persianaveneciana (RCA). Esquema de funcionament. Detall dels dinodos. Un tub fotomultiplicador és dispositiu electrònic que converteix la llum en un corrent elèctric mesurable, de manera que podem saber quina quantitat de llum arriba al dispositiu.
Electró і Tub fotomultiplicador · Positró і Tub fotomultiplicador ·
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Electró і Unitat de massa atòmica · Positró і Unitat de massa atòmica ·
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Electró і Velocitat de la llum · Positró і Velocitat de la llum ·
Walter Heitler
Heinrich Walter Heitler (Karlsruhe, 2 de gener de 1904 - Zúric, 15 de novembre de 1981) fou un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Electró і Positró
- Què tenen en comú Electró і Positró
- Semblances entre Electró і Positró
Comparació entre Electró і Positró
Electró té 356 relacions, mentre que Positró té 56. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 8.98% = 37 / (356 + 56).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Electró і Positró. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: